La clau Gaudí

6 08 2009

És molt difícil no comparar aquest llibre amb el Codi da Vinci, de fet a mi m’és molt difícil no comparar aquest i molts d’altres sobre temàtiques per l’estil que han anat sortint després del gran èxit de Dan Brown. Però intentarem anomenar el que hem trobat d’original en aquesta obra. (no me n’estic de fer spoiler, així que avisats/des esteu)

Només començar el llibre, el nom d’Asmodeus recorda a la trama del Codi da Vinci, amb l’Asmodeus de Rennes-le-Château. A més en els dos llibres és una noia qui fa de protagonista principal, les dos sembla que orfes i molt lligades al seu avi.

Però ben aviat trobem la primera curiositat, i és que enmig de la trama és curiós llegir en el llibre com un personatge del llibre està llegint just el llibre amb el mateix títol “La clau Gaudí” en un autobús.

L’argument està protagonitzat per Maria, i el seu company Miquel, els quals es veuran immersos en una missió que es basarà en una relíquia sagrada relacionada amb els orígens del cristianisme.
Tot i que l’excusa sigui Gaudí i una ordre religiosa anomenada Els set cavallers de Moira, trobem com la trama està ambientada tant en l’època del pistolerisme i la Setmana Tràgica, com també en l’actual (concretament l’any 2006) en la qual trobarem a la Maria i al Miquel.

Malgrat tot, l’obra cau en la redundància d’anomenar sovint els maçons i la maçoneria, a cops relacionant-los amb els Cavallers de Moira, a cops remarcant-nos la no-relació d’aquests amb la maçoneria. Força confús tot plegat. I si parlem de maçons, tampoc podem oblidar-nos de que se’ns narri alguna llegenda que ens porti des dels temps del rei Salomó, passant pels relats del Nou testament, les ordres religioses, les croades,… Adaptant la història al relat del llibre, i no pas el relat a el que coneixem de la historia (oblideu el rigor històric, vaja tampoc pretén ser el llibre un manual rigorós d’història).

El relat està força ple d’endevinalles, enginys, i trencaclosques, força simples, però bastant efectius, i potser millor que siguin simples ja que així ens estalvien girs forçats o culminacions/resolucions excessivament sobtades o mancades de suficient “causa-conseqüència”.

El millor: Quan el director de la Càtedra Gaudí (un tal Conesa) va aclarint els símbols que alguns erròniament  volen atribuir a una faceta alquimista o maçona de Gaudí.

El pitjor: La redundància. No sols en anomenar inútilment la maçoneria, sinó també en l’ús excessiu d’adjectius enaltidors de l’art de Gaudí, acaba cansant. Certament se’ls mereix, però tampoc calia repetir-los una vegada i una altra en boca dels personatges de la novel·la.

En resum, un llibre força distret i fàcil de llegir, no gaire presumptuós i que aporta (o almenys ho sembla) varis punts de vista i opinions al voltant tant de l’obra de Gaudí com del seu simbolisme.

Podeu trobar més informació a internet:

P.D: Sembla que no sóc el primer que fa una ressenya sobre aquest llibre, a Bloctum:


Accions

Informacions

4 comentaris per “La clau Gaudí”

6 08 2009
menxu (09:59:41) :

Hombreeee! Ben tornat :D
Desconeixia aquest llibre, però em sembla que el deixes més malament que bé… ^_^u

6 08 2009
esther (13:08:06) :

N’havia sentit a parlar de La clau Gaudí i justament havia escoltat el mateix, que fa massa la pilota a Gaudí. No l’he llegit, el codi da Vinci és un d’aquells que tinc començats però que em fa mandra acabar… D’aquests relats que tenen l’origen en pistes i misteris sobre una obra pictòrica, fa un temps m’explicaven que en un retaule de Santes Creus hi ha pistes sobre Maria Magdalena XD

Com diu la Menxu, ben tornat, fins i tot amb els teus spoilers :D

6 08 2009
Pere (14:46:36) :

Hombre!!!! Un llibre que curiosament també he llegit jo xDDDDDD

Pues a mi me va agradar, es cert que es pot comparar amb el Codi Da Vinci, però diguem que aquest es “a la Catalana”. Els enigmes sí que són fàcils o simples, però es el que li dona la gràcia. Tampoc podriem pretendre que un llibre que parla de Gaudí i posa un misteri en quasi cada una de les obres que té, no en parlés be fins a límits exagerats, però mira… es deixa llegir, enganxa i…(spoiler) el tiroteig al autobus baixant pel carrer Balmes… justament el dia anterior havia fet jo el mateix recorregut xDD(fi spoiler). Jo li donaria tranquilament un 7, perque el vaig llegir en 3 dies. I una cosa que odiaré sempre d’aquest llibre es quan parla dels “hombres Ménsula”, perque me recordava a la Liaño parlant de “las ménsulas” a Poblet i demés catedrals… jajajajaa

9 08 2009
aniol (15:32:23) :

@menxu Tampoc l’he deixat tant malament, crec. :) Però és que ja tinc certs temes força cansats. jajajaja

@esther Hi ha la imatge d’una prostituta (interpreten) i d’una vella, et deus referir a això. :|
Tampoc no crec que hagués marxat gaire lluny, no?

@Pere Jo potser li donaria un 5 o un 6 a molt estirar. El Codi da Vinci ara s’emportaria un 6 i no més. Els de Matilde Asensi em semblaven més “equilibrats” en quan a realitat-ficció.

Deixar un comentari

Pots fer servir aquestes etiquetes : <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.