Et donaré la Terra
16 08 2008Ha sigut llarga l’espera, però bo el resultat. Des d’inicis d’estiu que anava comentant dissimuladament que no evitaria pas fer una entrada al blog sobre el tal llibre, aixà que aquà la teniu.
eia temps, molt temps que no trobava un llibre que m’enganxés tant.
Vaig començar llegint-ne un o dos capÃtols al dia,… I anava fent, avançava poc, no em saltava res de l’argument.
En la meva setmana de silenci a Taizé la cosa va canviar. Els matins els passava amb la “introducció bÃblica” i les tardes devorant sense parar el “Et donaré la Terra”. Primer vaig anar fent sessions de 3 o 4 capÃtols seguits (bà sicament llegint sobre en MartÃ, en Montcusà i sobre l’Almodis i el Comte) fent com si cada 3 o 4 capÃtols en fossin un de sol, aixà que anava assabentant-me de les aventures i desventures, dels encerts i dels fracassos, dels diversos protagonistes en aquelles lectures en qualsevol racó del llac de Taizé o qualsevol obaga solità ria que trobava. Aquestes sessions van anar omplint cada cop més espai de temps de les tardes… Però la por a acabar aquell llibre que tant m’havia apassionat va fer que m’anés calmant i no el devorés tot en la meva estada a Taizé.
A la tornada a casa anava reflexionant sobre cert passatge del llibre que és bastant truculent, o almenys luxuriós i també despreciable. Fins que de sobte, fullejant un diari em va venir a la memòria el monstre del qual a principis d’estiu tant se n’havia parlat i que ara em feia veure que tot i que el llibre expliqui successos terribles, la realitat els supera.
vaig acabar de llegir el llibre. Amb les històries gravades al cap i veient que es podia fer un final sense caure en presses i deixant-ho bé. Com ha de ser una bona novel·la: tota una aventura amb un bon inici i un final que et faci estar orgullós d’haver llegit tantes pà gines. Sense dubte un bon llibre. No estava gens acostumat a llegir llibre de temà tica similar, però vaja, he anat veient que la impressió que em va transmetre a mi també s’ha transmès a força gent que també l’ha llegit, aixà que molt desencaminada la meva opinió no deu estar.
óc coneixedor des de fa uns quants dies de LibraryThing grà cies a Gamoia. Una pà gina on pots introduir en un perfil personalitzat els llibres que “posseeixis” o els que hagis llegit. “Et donaré la Terra” no ha sigut el primer que hi posés en el meu perfil (encara me l’estava llegint i preferia de moment anar posant els que ja havia llegit), però sà el que té per ara la puntuació de 4/5. Perquè no el 5/5? Diguem-ne que tot i que la versió en català no té faltes d’ortografia com pel que diuen té la en castellà , el llibre (almenys el que tinc jo fÃsicament) té algunes pà gines exageradament descolorides les quals se m’han fet difÃcilment llegibles. SÃ, pot semblar molt cruel que per aquest simple detall li acabi privant el punt de la perfecció, però creieu-me que em dol igual a mi. Potser si d’aquà un temps veig que vaig ser terriblement injust i que cap obra més es mereix un 5/5 li acabi concedint aquesta puntuació.
al i com es diu als agraïments de l’autor, no només és el treball de redacció que també en alguns moments és brillant (sobretot en el tema de diversitat de vocabulari i solidesa de la història), o el de documentació (donant explicacions sempre que s’ha pres alguna llibertat respecte el perÃode històric en que se situa l’argument), sinó que la pròpia enquadernació del llibre ja dóna ganes de llegir-lo. Un llibre amb “tapa dura” que en diuen, pà gines amb la vora desigual (que dóna encara més aspecte de llibre “antic”) i una tipografia força encertada. Respecte a la tipografia he volgut emular el fet de les majúscules en aquesta propia entrada.
Fitxa del llibre:
SÃ, he aconseguit fer una entrada sobre un llibre sense desvetllar-ne quasi res de l’argument. Suposo que malgrat tot, ganes de llegir-lo hauré donat.
Blog de l'Aniol
Pues la veritat es que sà que es un llibre recomanable, un gran llibre, ben fet, ben explicat i sobretot ben presentat.
Amb aquest pasa una mica(i tornem a caure amb els tòpics) com La Catedral del Mar.
Es d’aquells que t’enganxa a més no poder, a mi em va passar, aixà que… ja t’en passaré de similars. I com vas dir a la meva entrada…ens passarem grans migdies parlant del llibre al paki.
Salut!!!!
Tan has amagat l’argument que me l’ha tocat buscar per la xarxa. Pinta bé.
Aixó del viatge al silenci de l’altre post m’aniria bé, fins que les obres que hi han pels meus voltants acabin.
Grà cies per la menció, Aniol
La teva crÃtica és molt bona i fa venir ganes de llegir el llibre malgrat que aquesta temà tica no és la que més m’atreu a mi.
@KaLaN: Oi tant, ja em passarà s els que vulguis. El que no sé és si l’Ivan ens aguantarà gaire quan comencem a parlar-ne.
@tresblau: jejeje També era això, que per la xarxa ja hi havia varis llocs on posaven l’argument, i tenia ganes d’explicar com me’l vaig llegir jo i no pas dir de què anava el llibre.
@Gamoia: Faltaria més, havies de sortir dins el relat si mencionava també LibraryThing.
Jo tampoc n’havia llegit encara cap d’aquesta temà tica (ni Catedrals, ni Pilars,…), aquest ha sigut el primer i no m’ha decebut gens.
home aniol… que no li donis 5/5 per alguns folis descolorits, si la redacció i l’argument t’ha agradat… serà culpa de l’editor, dic jo! xD a mi em van vendre el libro rojo de la publicidad de Bassat amb un error: a les 60 últimes pà gines hi havien les 60 primeres, i com que tinc la mania de posar la data i el meu nom a la primera pà gina dels llibres que compro, doncs, au, no vaig poder reclamar.
Bé, que no has dit res de l’argument. Ara hauré de buscar l’argument.
@esther: Ha de fotre veure’t incapaç d’acabar de llegir un llibre per un error com el que comentes.
Jo tampoc volia posar-li un 5/5 perquè tampoc he llegit gaires llibres més de temà tica similar, aixà que volia esperar a poder fer una valoració més “à mplia”.
@esther jo m’he trobat diverses vegades amb defectes com pà gines en blanc o pà gines repetides, igual com el que comentes i sempre m’han canviat l’exemplar encara que hi hagués posat alguna anotació. És un defecte de producció i les editorials admeten el retorn. A la llibreria, si tenen un exemplar de l’obra, et fan el canvi sense problemes. Almenys aixà passava fins fa uns anys.
@Gamoia He enviat un correu electrònic a l’Esther avisant-la del teu comentari. Però m’ha dit que el llibre ara mateix no el troba.
El vaig comprar per Sant Jordi i allà segueix. Tenc tants llibres per començar que mai em decideixo i em falta temps, però ganes no me’n falten, menys després de llegir el teu post