Acabe de llegir el teu post i, sincerament, tan llarg no és! A més, és interessant… allò de relacionar la mort amb l’activitat bloggera…bo, és original. I no et preocupes, no eres l’únic, jo tinc vint i sis anys i que recorde, sempre he tingut la mort present. No deuria ser tan raro pensar en ella, al cap i a la fi, és concomitant a la nostra existència, el què passa és que tothom, per fastigosa que siga la seua vida, té por a palmar.

Respecte al què dius de l’aspecte del lloc. Efectivament és important, però no és bo acusar a altres bloggers de poc interès si el seu espai no és una meravella estilísticament. No es pot generalitzar si no coneixes totes les realitats, per exemple, jo no tinc temps de fer totes eixes mogudetes perquè no tinc internet a casa. Així que com a mi el què em tira és expressar-me, doncs ho faig com puc a un locutori. Així que podríem entrar a un debat interminable sobre la preeminència de la forma o del contingut (i que jo sàpiga, una vegada em vas dir que el meu bloc et semblava interessant de continguts, així que digues… tan important és la forma? Evidentment és important, i creu-me que intente cuidar-la, és per això entre altres coses que m’he mudat de Bloctum a Blogspot -encara que potser a tu, com a expert et puga semblar una bogeria, no ho sé-

En fi, felicitats pel teu bloc. T’ho curres i això se nota.
I disculpa’m per no haver-te dit res fins ara, no tinc perdó.

Una abraçada.