Estàs mirant els posts de la categoria Redaccions Història de la llengua.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Mai | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||
Enviat el 9 Desembre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
La Mancomunitat consistia en crear una infraestructura política, econòmica i cultural per ordenar els serveis del país des de la base. Estava formada pels diputats catalans a les Corts espanyoles i pel Consell. Les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que donava a la Generalitat moltes atribucions.//
L’any 1907, es va fundar l’Institut d’Estudis Catalans per Enric Prat de la Riba, i la preocupació per la llengua va fer que es crees la Secció Filològica. Aquesta secció va publicar les Normes Ortogràfiques (1913), adoptades per institucions públiques i privades, i més tard amb la dictadura de Primo de Rivera, l’Institut va ser espoliat.//
Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no va ser present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU. Durant la dictadura l’ús del català va ser prohibit en tots els àmbits de la vida pública. Les escoles de la Generalitat van ser clausurades i bona part del professorat es va haver d’exiliar.//
Una vegada mort el general Franco (1975), el poble català demana el reconeixement de la seva personalitat i el dret a l’autogovern. El 1977, el govern de l’Estat va restablir provisionalment la Generalitat de Catalunya. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia, que obria el camí a l’autogovern de Catalunya. //
Aprovada la Constitució Espanyola l’any 1978, l’ús del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.
Enviat el 9 Desembre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
La Renaixença és el moviment que representa la recuperació de l’ús del català que comença l’any 1833 i acaba al 1877. //
La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials, aquesta revolució es produeix perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Els burgesos defensen el proteccionisme i, els terratinents, el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució i la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies fa patent el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella i la regeneració d’Espanya des de la perifèria.//
El romanticisme a Catalunya torna a la època en que el català era respectat. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX. Els autors volen recuperar el prestigi del català en la poesia, i es restauren els Jocs Florals.//
El govern de Madrid vol la tornada del català, però l’ús literari d’aquest i la consciència social augmenten. La primera manifestació pública de la defensa del català té lloc a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.//
Es va produir el catalanisme polític que volia de volta el català i les institucions catalanes. Apareixen escriptors com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novel·la naturalista en català. Després els modernistes innoven artísticament el català i proposen la normalització social d’aquest.//
Llavors, gracies als canvis socials i culturals del segle XIX es crea el catalanisme, que aconseguirà els seus objectius cap al segle XX.
Enviat el 9 Desembre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
Als segles XVI i XVII va començar la castellanització burocràtica . El català es va començar a perdre en un sector de la societat. I es va començar a escriure en castellà. Amb l’aparició de la impremta les edicions en castellà van augmentar i les publicacions en català van disminuir. //
La crisi lingüística es va centrar en l’ús de la llengua. Alguns escriptors escrivien en català i d’altres en castellà, però tots tenien les seves raons. Alguns dels que hi escrivien en català ho feien per fidelitat, i alguns del que hi escrivien en castellà ho feien perquè els hi entengués més gent.//
Al segle XVIII comença la guerra de Successió que confronta a Carles d’Àustria i a Felip d’Anjou, amb la victòria de Felip. Aquest, publica el decret de Nova Planta, que aboleix les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó formant un regne únic (el regne d’Espanya), i estableix l’organització política pròpia de Castellà.//
Amb aquest decret, el català va deixar de ser la llengua oficial de la Corona catalanoaragonesa, i van començar a construir un estat uniforme on hi va haver un conflicte lingüístic perquè el castellà va dominar el català. Finalment, el català va continuar en la literatura popular i els il·lustrats i la resta de la població van començar a utilitzar el castellà. //
Enviat el 25 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
Després de la Marca Hispànica es va produir una espansió territorial que també va afectar al català que es va espandir cap a la Catalunya nova, el País Valencià, etc. Però la llengua autòctona no li va influir gaire, i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. El llatí va ser la llengua escrita i el català la llengua parlada.//
Gràcies a la Marca Hispànica, s’origina Catalunya. I gràcies a l’expansió del comtats al segle XIII neixerà la Corona catalano-aragonesa. El pas del llatí al català va començar al segle V i va acabar al segle IX, però fin al segle XV no va estar completament normalitzada lingüísticament. //
Gràcies a que es van consolidar la noblesa i la política (que no sabien llatí) el escrits es van fer en català. Els primers escrits van ser textos de lleis (Forum Iudicum) i Les Homilies d’Organyà. //
Els poetes catalans van començar a escriure en occità, que era la llengua dels trobadors, perquè la poesia occitana era el model de prestigi a Europa. Això fins els grans canvis del s. XV, quan es va imposar la llengua catalana a la poesia. //
La prosa literària catalana s’inicia amb Ramon Llull (1233-1316), primer pensador europeu que va utilitzar una llengua romànica per desenvolupar temes que es reservaven al llatí. Va escriure sobre temes de filosofia o ciencia. La sintaxi i el lèxic dels escrits de Llull són molt importants en la formació del català. Va escriure en llatí, àrab i català.//
Es va crear la Cancelleria Reial, que era l’organisme que s’ocupava d’elaborar els documents propis de l’administració, i va utilitzar tres llengües: l’aragonès (per Aragó), el català (resta de la corona) i el llatí.//
Per la conquesta de Nàpols, Alfons el Magnànim va traslladar la cort, i els escriptors d’aquesta van entrar en contacte amb el renaixement. Barcelona va ser el primer centre cultural i econòmic de la Corona. Ausiàs March va ser el gran poeta del moment i la seva poesia va ser plenament renaixentista.//
Llavors la formació i expansió de la llengua s’ha donat gràcies a la Marca Hispànica, la poesia trobadoresca i la Cancelleria Real, i a autors com Ramon Llull i Ausiàs March.
Enviat el 25 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
El llatí de l’Imperi romà va començar a veure’s influenciat per altres llengües a partir del segle V. Els pobles germànics van iniciar l’ocupació d’aquests territoris. A les nostres terres es va acabar adoptant el llatí per el visigots. I més tard, al segle VIII, la península va ser ocupada pels musulmans. //
Aquestes invasions van deixar algunes paraules pròpies del seu idioma. Topònims i antropònims germànics, i molts dels arabismes per designar elements de la vida quotidiana. Però no van influir de la mateixa manera ja que a cada territori la invasió va ser de diferent durada. //
El pas del llatí al català va durar des del segle V fins al segle IX. El primer fet va ser la Renovatio que va manifestar la diferència entre la llengua parlada i el llatí clàssic. Després com que els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics, al Concili de Tous es va ordenar que les predicacions es fessin en llengua romanç. Més tard al Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell es va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb molts topònims catalans.
Enviat el 25 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica, és a dir, una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals. Aquestes llengües són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard.//
La romanització és el procés d’implantació de la cultura romana en els territoris que van entrar a formar part de l’Imperi romà. A la part mediterrània també es va produir la romanització, i en general, els pobles costaners van assimilar molt més ràpidament la nova cultura que els de l’interior. La Tarraconense va ser profundament romanitzada, l’any 218 aC quan els romans van desembarcar a Empúries, i el llatí presentava unes característiques innovadores (neologismes). //
El llatí que es parlava, era diferent que el que s’escrivia. El llatí vulgar s’utilitzava a nivell col·loquial, però aquest va evolucionar molt ràpid mentre que el llatí culte es mantenia igual. //
Les restes lingüístiques que els pobles conquerits van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana. Els elements més destacables provenen de l’indoeuropeu, del fenici, del grec i de l’iberobasc.
Enviat el 1 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
La sociolingüística és l’estudi de la llengua des del punt de vista social. Neix al any 1950 als Estats Units Americans i arriba molt aviat als Països Catalans.
El primer sociolingüísta va ser Fergusson que estudia el fenomen de les llengües en contacte. Fergusson va parlar del bilingüisme i la diglòssia i amb aquests dos termes classifica les societats on hi ha llengües en contacte. El bilingüisme és individual, i per això s’aplica a les persones, i no pas a les societats. I per l’altre banda la diglòssia s’aplica a les societats. Quan hi ha diglòssia una llengua domina políticament i socialment l’altra.
Sociolingüístes posteriors a Fergusson no parlen ni de bilingüisme ni de diglòssia, però parlen de conflicte lingüístic. El conflicte lingüístic és quan hi ha una primera llengua que domina políticament, i una segona que es va minoritzant fins que acaba desapareixent. També van parlar de normalització lingüística que és quan la llengua oprimida es recupera perquè guanya àmbits d’ús i per tant guanya parlants i ús social.
La sociolingüística també estudia els registres, que és l’ús de la llengua en funció del context. Per exemple quan parles amb un amic no parles igual que quan parles amb el teu professor, o amb el teu cap.
Enviat el 1 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
Al segle XX s’observa una Espanya que es disposa a àtenyer, quantitativament pel que fa a l’econimia i qualitativament en la política. Aquesta Espanya passa d’un estat-nació unitari en convertir-se en un estat pluralista i perseguir amb afany la fórmula capaç d’unir unes comunitats El fet català neix d’unes determinades relacions existents entre un territori, una llengua, un fons cultural comú, i tota una sèrie de conjunts històrics més amplis i més clàssicament estudiats: els petits estats feudals i les repúbliques urbanes; els primers estats territorials en lluita per la seva constitució; l’Europa de la revolució industrial i del capitalisme. En què consisteix el susdit territori? Si establim uns mapes demogràfics esglaonats en el temps, ens sorprendrà la comparació entre la geografia i la distribució del poblament. Un tipus de món periòdicament sembla recollir-se en si mateix. A l’interior d’aquest món hi ha un complex de solidaritats l’atracció principal de les quals és en definitiva la mar, fet que la fa viure d’esquena a la Península.Els grans eixos lingüístics i polítics de la Reconquesta corresponen a unes indicacions geohistòriques ben evidents. Als factors geogràfics trobarem les muntanyes més humides i les terres baixes més àrides, a part el relleu de la Catalunya central és del tot labernític. Sobre un espai territorial ben definit, ha pogut perpetuar-se una unitat lingüística recolzada en la permanència de les relacions concretes i capaç d’aconseguir la instauració d’un patrimoni cultural comú. (more…)