Estàs mirant els posts de la categoria Redaccions 2ª avaluació.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Mai | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
Enviat el 24 Març 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
El text “Lírica dels quatre elements” és un text argumentatiu, perquè presenta la gran majoria de característiques principals d’aquest tipus de text, per exemple dona arguments a favor i en contra sobre el fet de si l’art està en decadència o no. I més específicament, és argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat.
És un text argumentatiu perquè dona arguments a favor i en contra, però també es podria dir que és un article de revista ja que està publicat a una revista. Però té més característiques dels textos argumentatius.
També és un text científic ja que aquests textos parlen d’un tema molt especialitzat i van dirigits a un públic molt concret. Aquest text, no va dirigit a qualsevol tipus de públic, perquè utilitza un llenguatge molt tècnic que no qualsevol entén. És per això que es podria classificar dins la categoria dels textos científics, tot i no parlar de ciència. A més parla de l’art molt específicament.
Per tant, aquest text té les característiques principals tant dels textos argumentatius i dels textos científics i per això es pot classificar dins la categoria de textos argumentatius científics.
Enviat el 20 Febrer 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
Les arts plàstiques són totes les arts que expressen sentiments o emocions i que en són tangibles, que es poden tocar i agafar. N’hi ha de tres tipus, l’escultura que es basa en el volum i les formes, la pintura que es basa en els colors, i l’arquitectura que es basa en crear edificis i estructures.
Personalment el que més m’agrada és la pintura, perquè em sembla fascinant el fet de poder plasmar mirades i volum en un paper. Crec que dibuixar bé potser molt difícil, és clar que l’arquitectura i l’escultura no és gens fàcil, però hi ha pintures on es veuen clarament els sentiments del autor perquè plasmen les mirades de tristesa, alegria, amor, esperança… i ho plasmen d’una manera que realment et fa sentir aquest sentiment, en canvi veient una escultura o una construcció no hi veig cap sentiment ho puc veure bonic o sofisticat o lleig, però no hi sento cap mena de sentiment. És per això que la pintura m’agrada més, perquè realment et transmet una sensació, un sentiment. No tinc cap preferència per cap pintor, però generalment, m’agraden més les pintures amb colors vius i alegres que no pas les tristes.
En resum les arts plàstiques són aquelles que es poden veure i tocar, i jo em decanto més per la pintura.
Enviat el 19 Febrer 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
La poesia és una manera d’expressar els sentiments de l’autor mitjançant l’ús de diversos recursos literaris, una certa mètrica i algunes característiques pròpies del gènere literari.
Una de les característiques principals de la poesia és que és molt subjectiva i expressa els sentiments o pensaments de l’autor mitjançant la paraula. Normalment, la poesia s’escriu en vers (un conjunt de versos es diu estrofa), encara que hi ha poesia en prosa amb la mateixa musicalitat i els mateixos recursos literaris. Per escriure poesia s’ha de tenir molt en compte la tècnica i l’estètica, no es pot escriure de qualsevol manera.
Els recursos literaris normalment s’utilitzen per plenar omplir (emplenar) de bellesa el poema. Aquests recursos es relacionen amb la pronunciació de les paraules per aconseguir una bona musicalitat, és clar que el lector també s’ha d’esforçar per llegir bé els poemes, amb l’entonació correcta que el autor volia donar al poema. També es poden associar amb el significat del poema, per destacar més algunes frases o expressions amb més importància,i per ajudar-nos a imaginar algunes coses relacionades amb el tema del poema. Fins i tot hi ha recursos literaris relacionats amb la gramàtica. Un exemple de recurs literari és la metàfora.
Llavors la poesia és una serie de sentiments expressats amb paraules amb ajuda d’uns recursos literaris
Enviat el 6 Febrer 2008 per santijoanot.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
El modernisme a Catalunya va del segle XIX al XX i es caracteritza perquè es relacionava amb el món de la bohèmia. El modernisme és com una renovació, la seva estètica va de la natura, es busca la bellesa i es defensa l’espiritualitat per evadir-se de la realitat. El modernisme destaca per la seva arquitectura, la poesia, la pintura. Etc. El seu objectiu era situar la cultura catalana a nivell europeu, i proposa una nova relació entre l’artista i la societat.
Un dels autors més destacats d’aquest moviment és en Joan Maragall, nascut a Barcelona l’any 1860. Aquest autor passa per dos etapes dintre del modernisme, una és el vitalisme, I l’altre el decadentisme. En la primera etapa vitalista (1888-1893) escriu el seu primer poema que va tenir èxit, “L’oda infinita”. Els seus poemes en aquesta etapa eren plens de vitalitat i d’energia. Després va començar amb la primera etapa decadentista (1894-1895) només per anar a la moda. Durant la segona etapa vitalista (1896-1905) es va adonar de que el catalanisme era diferent al de la Renaixença. A la segona etapa decadentista (1906-1909) es va deprimir per l’avanç del noucentisme. Finalment en la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme, el vitalisme i l’energia de les anteriors etapes.
La temàtica de les seves obres és molt diversa, va des de la natura, l’espiritualitat i l’amor, fins la seva ciutat i la llegenda.
Enviat el 15 Gener 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
El conte és una narració breu, artística, senzilla i emotiva de fets que normalment són imaginaris, i escrita en prosa.
Les característiques més importants del conte són que aquest ha de ser una narració curta i que ha de ser adequat al públic al qual va dirigit. Normalment els contes van dirigits als nens, així que el seu llenguatge ha de ser fàcil d’entendre, clar i precís. Als contes no hi sol haver un espai i un temps determinats. A més, a vegades comencen amb frases com “hi havia una vegada…”.
Hi ha dos tipus de contes, els contes populars i els contes literaris. Els contes populars, es caracteritzen perquè normalment són anònims i perquè són els que és van transmetent oralment, no estan estrictament escrits. Aquests són molt ficticis i fantàstics, els personatges són gegants, fades, mags, etc. És per això que és poden formar diverses versions del mateix conte. En canvi el conte literari, es caracteritza perquè es transmet per la escriptura i perquè està escrit en prosa. En aquest conte si que hi ha autors reconeguts.
Per tant, els contes han de ser breus i clars, hi n’hi ha de dos tipus, els populars que són anònims i orals, i els literaris que no són anònims i que estan escrits.
Enviat el 9 Gener 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
Quan llegim “el preu”lo primer que ens passa pel cap és pagar diners per alguna cosa, totes les coses materials tenen un preu, però en tenim les persones? I si en tenim, tenim preu tots? només alguna gent?
Hi ha persones que pensen que tots tenim un preu. Ara, a la nostra societat, els diners són molt importants i cada vegada la gent en necessita més, perquè cada vegada tenim més necessitats i perquè els preus estan pujant molt. És per això que es pensa que la gent també té un preu. Un preu pel qual farien qualsevol cosa per tal de guanyar molts diners. Aquest tipus de persones són les que és pensen que els diners ho són tot, o persones que en necessiten diners.
És clar que també hi ha gent honesta que no té preu, o que no faria qualsevol cosa per diners. Aquesta gent, pot ser que tingui molts diners i no en necessiti més, o pot ser gent la qual la seva prioritat no són els diners.
En conclusió hi ha gent que té un preu, i gent que no pensa el mateix i no es rebaixaria per diners. Jo crec que hi ha persones honestes que no farien coses “dolentes” només per diners.
Enviat el 17 Desembre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.
Els textos científics i els textos de divulgació científica s’assemblen molt, però tenen una petita diferència, que pot influir molt en la manera d’escriure’ls. Als dos textos es parla de la mateixa cosa, ciències. Però no van dirigits al mateix públic.
Els textos científics parlen d’avanços científics, descobriments, experiments, ciència, etc. Es caracteritzen per ser molt precisos, és per això, que utilitzen paraules adequades, precises, específiques no per tot el públic. És a dir, els textos científics van dirigits a un públic científic, amb coneixements del tema, que encara que tingui paraules molt precises el puguin comprendre. Aquests textos busquen la precisió.
En canvi, els textos de divulgació científica són aquells que també parlen de ciències però amb un vocabulari més assequible, perquè van dirigits a tota mena de públic, tant si és científic com si no. Aquests no són tan precisos, però són més fàcil d’entendre, i la seva característica és que han de ser molt clars perquè els pugui entendre tothom. Llavors aquests textos busquen la claredat.
Com podem observar, els textos científics i els textos de divulgació científica parlen exactament del mateix però amb una gran diferència, que és que els textos científics són precisos i van dirigits a persones enteses del tema, i els textos de divulgació científica són clars i van dirigits a tothom.