Comentari

Enviat el 23 Abril 2008 per anagabriela.
Categories: Racó Poètic.

La Balanguera

Joan Alcover (1854-1926), va néixer a Palma de Mallorca. Va ser regidor de l’Ajuntament de Palma, diputat a Corts, l’any 1872 va publicar els seus primers poemes, i l’any 1877 va guanyar els jocs florals, va ser membre de la Real Acadèmia Española (1904) i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1913). El 1903 va fer la lectura pública de La Balanguera. L’any 1919 va rebre el premi Fastenrath. L’any 1916 va ser nomenat membre de l’Institut d’Estudis Catalans.L’any 1996, el Consell Insular de Mallorca va aprovar fer del poema de Joan Alcover La Balnguera, musicat per Amadeu Vives, l’himne oficial de Mallorca.

La balanguera :La balanguera és un personatge femení que va creixent a lo llarg del poema, es casa, té fills, i es fa vella i es posa a teixir el “gipó”, que representa l’existència humana dins de lo civil.Té un significat directe i simbòlic i parla del pas del temps que comporta la vida civil en front de la vida personal, ja que la vida civil és llarga en comparació de la vida personal que ve a ser relativament curta. Va explicant un exemple dels ciutadans: una dona que s’acaba de casar i de sobte ja en te fills i després un cop ja són vells es queden teixint “la sarja del gipó”. I això ho fica dins de la part civil de la vila. Mescla lo quotidià del poble amb lo civil i ho compara.  A la quarta estrofa només hi ha la visió de la pàtria.

Poema amb 5 estrofes de 8 versos cadascuna, amb els dos versos finals que es repeteixen en cada estrofa. Versos octosíl·labs. Té una estructura de A B A B C D C D. Té algunes metàfores com “ auba” . 

1 comentari.

La Balanguera

Enviat el 24 Març 2008 per anagabriela.
Categories: Racó Poètic.

La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

Bellugant l’aspi el fil capdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la balanguera fila, fila,
la balanguera filarà.

1 comentari.