Estàs mirant els posts escrits el mes de Maig de l´any 2008.
Enviat el 14 Maig 2008 per anagabriela.
Categories: Exercicis 3ª avaluació.
1. COMPRENSIÓ
1.1. Redacteu un retrat, de no més de sis línies, del personatge d’en Tomàs basant-vos en els indicis que ofereix l’escena x de l’acte primer.
En Tomàs és un home que treballa per al Sebastià. Qualsevol cosa que li digui el Sebastià se la creu. Ja s’imagina, que el seu amo és l’amant de la Marta. Però mai diu res. I és una mica covard.
1.2. Tots tres personatges es dirigeixen individualment, en alguna ocasió, a cadascun dels altres dos fent ús d’una determinada forma de tractament . Identifiqueu quina forma de tractament correspon a cadascun dels sis casos d’interlocució possibles, i reproduïu en el quadern de respostes, per a cada cas, un fragment que exemplifiqui clarament la forma de tractament emprada.
Sebastià a Xeixa: de tu; “Doncs agafa els trastets”
Sebastià a Tomàs: de vostè; “Ja m’ho direu un altre dia”
Xeixa a Sebastià: de vostè; “No sabeu amb qui tracteu”
Xeixa a Tomàs: de vostè; “I jo voldria dir-vos-ho”
Tomàs a Sebastià: de vostè; “Perdoneu si peco”
Tomàs a Xeixa: de tu; “I gosaries?”
1.3. Al personatge d’en Sebastià li escau de donar ordres o permisos als interlocutors fent ús del mode verbal imperatiu (per exemple: Doncs agafa els trastets; rumieu’s-ho; etc.). Però el personatge d’en Xeixa també sap emprar formes verbals imperatives.
a) Repreneu en el quadern de respostes totes les intervencions d’en Xeixa en què apareixen formes verbals amb valor d’imperatiu.
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs…”
2. “Pegueu-me!”
3. “Teniu, doncs!”
b) Expliqueu clarament quina actitud encarna en Xeixa en cadascuna de les intervencions que hàgiu identificat en la resposta a la pregunta anterior.
1. Vol que en Tomàs retiri el que li ha dit, perquè ho troba injust.
2. Repta en Sebastià a que dugui a terme l’amenaça.
3. Li torna el farcell i la manta a en Sebastià perquè no pugui acusar-lo de lladre.
1.4. En el text, un personatge s’adreça a un altre, en diverses ocasions, anomenant-lo pel nom propi. Un cop trobats tots els fragments del text en què això s’esdevé, reproduïu-los en el quadern de respostes tot indicant, per a cada fragment, quin acte hi realitza l’emissor o quina actitud hi mostra aquest en relació amb el receptor. (Seleccioneu, per a cada fragment identificat, l’acte o actitud que el caracteritza més aproximadament entre les possibilitats següents: a) súplica; b) ordre; c) queixa; d) temor a la reacció de l’interlocutor; e) invitació; f) titubeig.)
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” (ordre)
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” (titubeig)
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” (temor a la reacció)
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? (súplica)
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” (queixa)
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” (invitació)
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Pareu atenció a la seqüència d’oracions següent, que trobareu subratllada en el text: I jo us juro que això és cert, i si no, que Déu me condemni. I que ho juri ell si jo dic mentida.
Anoteu en el quadern de respostes tots els constituents (mots, sintagmes o oracions subordinades) que fan de: a) subjecte; b) complement directe; c) complement indirecte; d) atribut.
a) jo, Déu, això, ell, jo
b) que això és cert, ho, me, mentida, ho
c) us
d) cert
3.2. Considereu els fragments següents, subratllats en el text:
(1) I jo voldria dir-vos-ho
(2) i no sé com fer-ho
(3) Ja no m’ho és, l’amo
(4) sense dir-ho tot al Tomàs
Seleccioneu l’opció en què s’indiquen correctament les funcions sintàctiques que exerceix, en cadascun dels quatre fragments, el pronom feble marcat en negreta:
c) (1): complement directe; (2): complement directe; (3): atribut; (4): complement directe
3.3. El mot que forma part de locucions conjuntives, que trobareu subratllades en el text, en els tres fragments següents:
a) I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí
b) Després que et tenen tants anys aquí!…
c) ni mai que m’ho hagués sigut
Indiqueu quin tipus d’oració subordinada adverbial introdueix cadascuna d’aquestes locucions conjuntives tenint en compte el context en què apareix cada fragment.
a) Subordinada adverbial causal
b) Subordinada adverbial concessiva
c) Subordinada adverbial concessiva
3.4. En el text hi apareixen subratllats els mots farcell, bumbum, malagraït, amistançat. Trobeu un sinònim que pugui substituir adequadament cadascun d’aquests mots en el context en què apareixen.
Farcell: fardell
Bumbum: rumor
Malagraït: desagraït
Amistançat: amant
3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Xeixa: [∫]
Alça!: [s]
veus-ho aquí: [z]
fill: [λ]
podia: [δ]
Enviat el 5 Maig 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 3ª avaluació.
Una cultura que m’agrada molt és la cultura mexicana. Aquesta és una cultura molt interessant i molt diferent a la d’aquí. Allà la gent és molt alegre i fan una festa per tot, fins i tot el dia dels morts allà és una festa plena de colors i d’alegria. Però es clar que aquesta no seria per mi una cultura estrangera.
Al Mèxic és menja molt bé i molt bo, però depèn molt de la zona on vagis. Per exemple, on vaig néixer jo no es menja gaire picant. Quasi cada dia es menja sopa de primer i després el plat fort. Per esmorzar, es mengen moltes coses i coses salades, en canvi a la nit, per sopar es menja pa dolç, donuts, i pastes.
Mèxic és un joc místic i interessant, però també un joc turístic. Per una banda et pots trobar les piràmides plenes de incògnites, i per l’altre la platja amb l’aigua cristal·lina i calenta.
Els mexicans són molt amables i alegres pot tot s’ha de dir, mai arriben aviat. Tenen un accent peculiar parlen amb la “s ” i en lloc de dir vosaltres diuen ” ustedes “, però la segona persona del singular la diuen normal “tu”.
En resum Mèxic m’agrada molt, però per viure m’agrada més Barcelona.
Enviat el 5 Maig 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 3ª avaluació.
El pròleg és un escrit que es col·loca al començament d’una obra amb la finalitat de presentar-la o explicar-la, de vegades porten alguna dedicatòria per algú especial,i normalment està fet per un altre escriptor que no és l’autor. Es composa de caràcters diferents dels de la resta de l’obra, generalment en cursiva, per diferenciar-lo de l’obra en si.
La introducció és un text redactat pel propi autor que es col·loca al principi d’un escrit i que té com a objectiu descriure allò que el lector trobarà al llarg de l’escrit. És una mena de resum del text posterior. El lector ha de ser capaç de fer-se una idea general del text posterior un cop llegida la introducció.
La presentació és la exposició d’un tema a un conjunt de persones, i té l’objectiu principal d’informar sobre el tema. Aquesta es caracteritza pel fet de ser oral. Les presentacions es poden realitzar utilitzant algun programa de presentació o diapositives com a suport visual.
En resum, el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de començar una composició complexa, i de facilitar-ne la comprensió fent-nos un petit resum del que anirà a continuació, tant en un text com oralment.
Enviat el 5 Maig 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 3ª avaluació.
El gènere teatral recull totes les obres que són representades per uns actors mitjançant el diàleg a partir d’un text i que tenen com a objectiu fer una representació sobre l’escenari.
La característica principal és que aquestes obres no estan pensades per ser llegides, sinó representades. El teatre és un conjunt de fets escrits per un autor que són reproduïts més tard per altres actors, en un espai físic determinat i davant d’altres persones. Sovint es van presentant els personatges al llarg de l’obra, i no des del començament. Una altra característica important és que no hi ha narrador.
Els elements principals del teatre són els actes, que són les parts de l’obra; les escenes, que són les parts d’un acte i no acostumen a ser més de deu per acte; els actes es divideixen segons el tema, i s’assenyalen amb un canvi en el decorat; les acotacions, que són l’actitud que ha de prendre l’actor, i per últim, el diàleg que és la conversa entre els personatges.
Dins d’aquest gènere, hi ha els següents subgèneres: la tragèdia, els personatges lluiten contra el seu destí amb finals tràgics; la comèdia, amb intenció de fer riure i final feliç; i la tragicomèdia, que planteja conflictes realistes, és una mena de barreja entre la tragèdia i la comèdia.
Enviat el 5 Maig 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 3ª avaluació.
Els protagonistes de Terra baixa són en Manelic, la Marta i el Sebastià. Aquests tres personatges protagonitzen una sèrie de conflictes tant personals com socials, que van apareixent al llarg de la història.
En aquesta novel·la és pot diferenciar molt bé lo bo de lo dolent, la terra baixa és terra de “pecats” és on es poden fer coses dolentes, la ciutat on hi ha més contaminació. En canvi la terra alta és la terra pura, on hi ha la natura tot és bonic. La Marta i en Sebastià són a la terra baixa, al Sebastià li va agradar la Marta i la va fer la seva amant, però ningú ho sap. Però en Sebastià està arruïnat i s’ha de casar amb alguna pubilla, llavors per poder mantenir relacions sexuals amb la Marta sense que ningú sospiti casa a la Marta amb en Manelic, que és un pastor de la terra alta. Llavors en Sebastià fa creure a la Marta que en Manelic sap tot el que passa i ella li agafa odi, però en veritat en Manelic no en sap res.
Finalment, la Marta se n’adona de que en Manelic no sap res i comença a estimar-lo fins que un dia enxampa la Marta i en Sebastià tenint relacions i mata de ràbia al Sebastià i s’escapa amb la Marta a la terra alta.
Enviat el 5 Maig 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 3ª avaluació.
El gènere narratiu és aquell en el que s’explica uns fets o una història imaginaris o reals que transcorren en un temps i espai determinat, protagonitzada per uns personatges que descriu l’autor.
Hi ha un narrador que és el que va relatant la història. Aquest pot ser en primera persona, que participa en la història o sigui és un personatge, o omniscient que està fora de la història, no és cap personatge però coneix tot sobre els personatges, els seus sentiments, pensaments, etc.
Sovint la narració comença a partir d’un problema, i a mesura que es va desenvolupant la història la situació va canviant. Els personatges són molt importants en aquest gènere. Hi ha protagonistes que són els personatges principals, als quals els passa la història,i hi ha secundaris que no són tant importants i van passant per la història sense necessitat d’estar presents en tota la narració. Els personatges també poden ser plans o rodons, els plans no evolucionen durant la història, en canvi els rodons si que evolucionen durant la història. Es pot saber si evolucionen o no mitjançant L’Anàlisi de les seves qualitats físiques i psicològiques.
Dins d’aquest gènere podem trobar altres subgèneres com el conte, la llegenda, la faula, la novel·la, etc.