Ana Gabriela Martínez

Prova Selectivitat 2

Enviat el 24 Març 2008 per anagabriela.
Categories: Exercicis 2ª avaluació.

1. COMPRENSIÓ1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments.

Es diu que el Big Bang va donar origen a l’Univers actual. D’aquí es dedueix que abans l’Univers podria haver tingut altres estructures. També pot ser que el Big Bang fos l’inici de l’Univers. Es parla, també, de l’origen a partir del buit inicial, que contindria energia. Però també podem pensar que el Big Bang no és un punt inicial, sinó un punt peculiar.

1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una resposta raonada, tenint present l’argumentació del text.

No, perquè no es pot comprovar.

1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar, esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar.

comprovar: verificar

plantejar: suscitar

intentar: tractar de

esbrinar: indagar

imaginar: concebre

caminar:  anar

1.4. En les oracions següents hi ha subratllats una seqüència de mots i un mot:

També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.

[…] potser el big bang és un simple pas […]

a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.

“Pot ser” és una perífrasi verbal; en canvi, “potser” és un adverbi.

b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.

Tots dos indiquen possibilitat. 

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:

Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang.

Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.

I. ”[…] intentar saber què hi havia abans del big bang” oració subordinada substantiva infinitiva.

II ”[…] saber què hi havia abans del big bang” oració subordinada substantiva infinitiva.

III ”[…] què hi havia abans del big bang” oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.

b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.

Subjecte de l’oració principal: oració I

Subjecte de l’oració I: nosaltres (implícit). Aquest subjecte s’identifica gràcies al pronom feble “se’ns” (primera persona plural), que fa de CI del verb escapa.

Subjecte de l’oració II: nosaltres (implícit). Està controlat pel subjecte del verb saber, i s’interpreta com un «nosaltres».

Subjecte de l’oració III: no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.

c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.

• Amb els nostres mitjans actuals: CC d’instrument
• completament: CC de quantitat
• abans del big bang: CC de temps

d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.

• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: CI
• hi havia: no té funció sintàctica

3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:

Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja.

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu

3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna.

“Si la hipòtesi és certa o (si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa , CD de veure.

“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.

“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

Plantejar:  fricatiu palatal sonor

mitjans: africat palatal sonor

expandeix; : oclusiu velar sord, fricatiu alveolar sord

estigués: oclusiu velar sonor  

Sense comentaris.