08 Les meves preferències en arts plàstiques.

Enviat el 20 Febrer 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.

Les arts plàstiques són totes les arts que expressen sentiments o emocions i que en són tangibles, que es poden tocar i agafar. N’hi ha de tres tipus, l’escultura que es basa en el volum i les formes, la pintura que es basa en els colors, i l’arquitectura que es basa en crear edificis i estructures.

 Personalment el que més m’agrada és la pintura, perquè em sembla fascinant el fet de poder plasmar mirades i volum en un paper. Crec que dibuixar bé potser molt difícil, és clar que l’arquitectura i l’escultura no és gens fàcil, però hi ha pintures on es veuen clarament els sentiments del autor perquè plasmen les mirades de tristesa, alegria, amor, esperança… i ho plasmen d’una manera que realment et fa sentir aquest sentiment, en canvi veient una escultura o una construcció no hi veig cap sentiment ho puc veure bonic o sofisticat o lleig, però no hi sento cap mena de sentiment. És per això que la pintura m’agrada més, perquè realment et transmet una sensació, un sentiment. No tinc cap preferència per cap pintor, però generalment, m’agraden més les pintures amb colors vius i alegres que no pas les tristes.    

En resum les arts plàstiques són aquelles que es poden veure i tocar, i jo em decanto més per la pintura.

1 comentari.

07 El gènere poètic

Enviat el 19 Febrer 2008 per anagabriela.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.

La poesia és una manera d’expressar els sentiments de l’autor mitjançant l’ús de diversos recursos literaris, una certa mètrica i algunes característiques pròpies del gènere literari. 

Una de les característiques principals de la poesia és que és molt subjectiva i expressa els sentiments o pensaments de l’autor mitjançant la paraula. Normalment, la poesia s’escriu en vers (un conjunt de versos es diu estrofa), encara que hi ha poesia en prosa amb la mateixa musicalitat i els mateixos recursos literaris. Per escriure poesia s’ha de tenir molt en compte la tècnica i l’estètica, no es pot escriure de qualsevol manera.  

Els recursos literaris normalment s’utilitzen per plenar omplir (emplenar) de bellesa el poema. Aquests recursos es relacionen amb la pronunciació de les paraules per aconseguir una bona musicalitat, és clar que el lector també s’ha d’esforçar per llegir bé els poemes, amb l’entonació correcta que el autor volia donar al poema. També es poden associar amb el significat del poema, per destacar més algunes frases o expressions amb més importància,i per ajudar-nos a imaginar algunes coses relacionades amb el tema del poema. Fins i tot hi ha recursos literaris relacionats amb la gramàtica. Un exemple de recurs literari és la metàfora. 

Llavors la poesia és una serie de sentiments expressats amb paraules amb ajuda d’uns recursos literaris

1 comentari.

06 Joan Maragall i el modernisme

Enviat el 6 Febrer 2008 per santijoanot.
Categories: Redaccions 2ª avaluació.

El modernisme a Catalunya va del segle XIX al XX i es caracteritza perquè es relacionava amb el món de la bohèmia. El modernisme és com una renovació, la seva estètica va de la natura, es busca la bellesa i es defensa l’espiritualitat per evadir-se de la realitat. El modernisme destaca per la seva arquitectura, la poesia, la pintura. Etc. El seu objectiu era situar la cultura catalana a nivell europeu, i proposa una nova relació entre l’artista i la societat.

Un dels autors més destacats d’aquest moviment és en Joan Maragall, nascut a Barcelona l’any 1860. Aquest autor passa per dos etapes dintre del modernisme, una és el vitalisme, I l’altre el decadentisme. En la primera etapa vitalista (1888-1893) escriu el seu primer poema que va tenir èxit, “L’oda infinita”. Els seus poemes en aquesta etapa eren plens de vitalitat i d’energia. Després va començar amb la primera etapa decadentista (1894-1895) només per anar a la moda. Durant la segona etapa vitalista (1896-1905) es va adonar de que el catalanisme era diferent al de la Renaixença. A la segona etapa decadentista (1906-1909) es va deprimir per l’avanç del noucentisme. Finalment en la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme, el vitalisme i l’energia de les anteriors etapes.

La temàtica de les seves obres és molt diversa, va des de la natura, l’espiritualitat i l’amor, fins la seva ciutat i la llegenda.

1 comentari.