Estàs llegint 03.La Romània i les llengües Romàniques. Pots deixar un comentari o bé enllaçar aquest post.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Sep | Des » | |||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Enviat el 25 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica, és a dir, una llengua derivada del llatí. Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals. Aquestes llengües són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard.//
La romanització és el procés d’implantació de la cultura romana en els territoris que van entrar a formar part de l’Imperi romà. A la part mediterrània també es va produir la romanització, i en general, els pobles costaners van assimilar molt més ràpidament la nova cultura que els de l’interior. La Tarraconense va ser profundament romanitzada, l’any 218 aC quan els romans van desembarcar a Empúries, i el llatí presentava unes característiques innovadores (neologismes). //
El llatí que es parlava, era diferent que el que s’escrivia. El llatí vulgar s’utilitzava a nivell col·loquial, però aquest va evolucionar molt ràpid mentre que el llatí culte es mantenia igual. //
Les restes lingüístiques que els pobles conquerits van deixar constitueixen el substrat preromà de la llengua catalana. Els elements més destacables provenen de l’indoeuropeu, del fenici, del grec i de l’iberobasc.
Sense comentaris.
Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.