Estàs mirant els posts escrits el dia 1 Octubre 2007.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Sep | Des » | |||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
Enviat el 1 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
La sociolingüística és l’estudi de la llengua des del punt de vista social. Neix al any 1950 als Estats Units Americans i arriba molt aviat als Països Catalans.
El primer sociolingüísta va ser Fergusson que estudia el fenomen de les llengües en contacte. Fergusson va parlar del bilingüisme i la diglòssia i amb aquests dos termes classifica les societats on hi ha llengües en contacte. El bilingüisme és individual, i per això s’aplica a les persones, i no pas a les societats. I per l’altre banda la diglòssia s’aplica a les societats. Quan hi ha diglòssia una llengua domina políticament i socialment l’altra.
Sociolingüístes posteriors a Fergusson no parlen ni de bilingüisme ni de diglòssia, però parlen de conflicte lingüístic. El conflicte lingüístic és quan hi ha una primera llengua que domina políticament, i una segona que es va minoritzant fins que acaba desapareixent. També van parlar de normalització lingüística que és quan la llengua oprimida es recupera perquè guanya àmbits d’ús i per tant guanya parlants i ús social.
La sociolingüística també estudia els registres, que és l’ús de la llengua en funció del context. Per exemple quan parles amb un amic no parles igual que quan parles amb el teu professor, o amb el teu cap.
Enviat el 1 Octubre 2007 per anagabriela.
Categories: Redaccions Història de la llengua.
Al segle XX s’observa una Espanya que es disposa a àtenyer, quantitativament pel que fa a l’econimia i qualitativament en la política. Aquesta Espanya passa d’un estat-nació unitari en convertir-se en un estat pluralista i perseguir amb afany la fórmula capaç d’unir unes comunitats El fet català neix d’unes determinades relacions existents entre un territori, una llengua, un fons cultural comú, i tota una sèrie de conjunts històrics més amplis i més clàssicament estudiats: els petits estats feudals i les repúbliques urbanes; els primers estats territorials en lluita per la seva constitució; l’Europa de la revolució industrial i del capitalisme. En què consisteix el susdit territori? Si establim uns mapes demogràfics esglaonats en el temps, ens sorprendrà la comparació entre la geografia i la distribució del poblament. Un tipus de món periòdicament sembla recollir-se en si mateix. A l’interior d’aquest món hi ha un complex de solidaritats l’atracció principal de les quals és en definitiva la mar, fet que la fa viure d’esquena a la Península.Els grans eixos lingüístics i polítics de la Reconquesta corresponen a unes indicacions geohistòriques ben evidents. Als factors geogràfics trobarem les muntanyes més humides i les terres baixes més àrides, a part el relleu de la Catalunya central és del tot labernític. Sobre un espai territorial ben definit, ha pogut perpetuar-se una unitat lingüística recolzada en la permanència de les relacions concretes i capaç d’aconseguir la instauració d’un patrimoni cultural comú. (more…)