Última entrada..i trasllat

7 07 2009

Bé, aquesta serà la última entrada en aquesta ubicació del blog. A partir d’ara, el blog es trasllada a http://amuntiavall.wordpress.com

He traslladat tots els continguts, així que el blog segueix siguent com fins ara. Les raons del trasllat, són bàsicament tècniques, i d’espai,

Ens veiem en la nova ubicació!



más madera….

4 07 2009

Avui ha estat un dia dur d’entrenaments. Porto vàries sessions de running doblant el temps de carrera. Ara ja corro una hora sencera sense problemes. Fins ara, corria una mica mésde 30 minuts, i només superava aquest temps en les proves de 10 quilòmetres, pero ja porto dues setmanes, superant la hora de carrera.

Les sensacions són molt agradables, sobretot el dia d’avui. He mantingut en tot moment un ritme de carrera aeròbic, sobre les 145 pulsacions, per guanyar resistència, i la veritat, és que he aconseguit mantenir el mateix ritme aproximadament, amb una reducció de les pulsacions, doncs normalment treballava a 160 ppm.

Dia a dia, anem millorant marques en la competició, se’ns dubte un reflexe de la millora dels entrenaments. Ara falta, matxacar més la bicicleta, i donar una mica més de canya a la natació



28/06. I Triatló de Calafell

2 07 2009

Un altre triatló al sac. Les sensacions són molt satisfactòries en cada una de les competicions en les que participo. Aquesta tenia d’especial que era la primera de la temporada sense neoprè, encara que al final la organització el va permetre per la presència d’un banc de meduses.

Podriem calificar la organització de la prova amb un aprobat justet. Una mica de descontrol i va ser present, i el circuit de bicicleta era una mica revirat, i amb zones amb desnivells, per que els cotxes moderin la velocitat. Aquests escalons són molt molestos, però això no treu que les sensacions van ser molt positives.

La part de natació va ser com les habituals. Encara que no era una proba puntuable, i estava en la sortida de no federats, hi ha qui es creu que està als Jocs Olimpics, així que vaig haver de lluitar contra colzes i cames, sobretot fins a la primera boia. La incògnita en aquest cas, era la marca que podria fer sense el neoprè. Fins ara, no havia pogut comparar amb l’any passat, donat que les proves de l’any anterior van ser sempre sense aquesta prenda. Al final, la diferènc ia entre el neoprè i no portar-lo, és va reduïr a una mica més d’un minut. A això, cal sumar-li que la sortida va ser una mica més conflictiva que la de Mataró, per tant, el balanç és positiu.

La T1 va ser més ràpida que les últimes. Últimament, vaig polint defectes, i ara aconsegueixo reduïr el temps de transició, encara que segueixo calçant-me les sabatilles.

Respecte a la secció de ciclisme, monstruosa. Encara que era un circuit revirat , i amb diferents obstacles que el feien menys transitable que els d’altres proves, la progressió va ser molt bona, guanyant més de 40 posicions. Un ritme molt bó, i constant, i un final pensant més en la ultima secció que en un altra cosa. Total 37′26”

T2, també una mica més àgil que en les anteriors, encara que es poden polir més detalls, i una secció de running destinada a mantenir posicions i resultat, amb una marca de 22′25”, bastant bona per mi

Finalment, temps final de 1 hora 16′ 12”, el meu millor temps, cosa que indica que he millorat en les transicions, i sembla que vaig aconseguint millorar el temps en la natació i ciclisme, sense perjudicar el temps de running, que era un dels meus problemes. Crec que puc acreditar unes bones marques al running, que es veien perjudicades, per l’esforç en seccions anteriors.

Seguim avançat, seguim millorant, i seguim pensant en nous reptes: la idea del Triatló Olimpic de Tossa es fa cada vegada smés atractiva…

non stop, no limits



Running, running, running…

21 06 2009

Avui he fet entrenament de running, i les sensacions han estat molt bones. He augmentat la distància, fent quasi una hora de running. La veritat, és que estic molt content de la meva progressió, donat del poc temps que disposo. Aquesta segona setmana de cicle, el ritme assolit  és bastant bó.

Encara podria haver fet més distància, però com sempre, el temps i les obligacions no en permeten més. El cas és que em sento cada vegada més bé i més confiat. Tinc companys que faràn la Triatló de Tossa i la veritat, es que és tota una tentació, donat que tots els comentaris que veig són molt favorables per a la prova, encara que és una triatló olimpica i tots diuen que és molt dura, especialment el tram de ciclisme.

Depén de com em trobi de forces, la veritat és que podria ser un gran repte. El triatló, a fi de comptes és això: reptes constants



31/05. IX Triatló de Mataró

9 06 2009

Segona de les proves de la temporada. El matí comença molt aviat, a les 6. M’aixeco i esmorzo, acabant de recollir tots els estris, que ja he preparat la nit anterior. Es nota el nerviosisme de la prova. Ja fa quasi bé un mes desde Sitges, i sempre tens aquesta incertesa sobre com respondràs el dia d’avui. Podràs millorar les marques anteriors? com estarà el mar?. És un dels encants d’aquest esport.

Col.loco tot el necessari dins el cotxe, i carrego la bicicleta. Em sembla que ho tinc tot, així que m’en vaig a buscar l’Oriol, el meu company. Tot seguit anem cap a Mataró. Volem arribar amb el temps suficient, per trobar aparcament, i per anar amb tranquilitat. Arribem al final a les 8 aprox a Mataró, i ens dirigim cap a la sortida.

a un quart de nou, ja hem entrat als boxes, i ho hem preparat tot. Em poso el neopré, poc a poc. Ara si que el nerviosisme es comença a notar, i m’en vaig cap a la platja. Com que no estem federats, sortirem amb la primera sèrie, amb les noies. Millor, perquè anirem més tranquils en la secció de natació.

Tret de sortida, deixo que tothom es tiri al aigua i començo tranquilament. L’aigua entra al neopré lentament, i jo intento acompasar la respiració amb el moviment. Els primers moments són intensos, i es nota molt. La gent va molt accelerada, pero jo agafo el meu ritme, i no tardo en començar a passar gent.

Localitzo ràpidament la primera boia, i intento no perdre la referència per marcar la trajectòria el més recte possible. Creuament de la primera boia, i em sento molt bé, al 100% de forces, així que només girar la boia, decideixo accelerar el ritme. Localitzo la segona boia, i em llenço cap a ella directament. Ara el grup s’ha estirat considerablement, i arribem a la segona boia, encarant de nou la costa. Les sensacions són molt bones, així que apreto una mica més. La costa s’acosta amb més rapidesa de la que m’esperava. Quan m’en adono, ja estic molt aprop de la platja, i el que és més important, encara no ha sortit ningú de l’aigua!. Això és una gran injecció de moral!.

Toco terra, temps 15′06”, una mica superior al de Sitges, encara que tinc la sensació que el de Sitges era un recorregut més curt. Ràpidament en vaig treient el neopré i arribo al box. Sabatilles, casc, ulleres, i agafem la bicicleta, pensant en tot moment, no consumir la reste de forces, per a desprès morir a la secció de running. Començo amb el plat gros, i l’ultim pinyó donant tot de si. Aguanto un bon ritme fins al quilòmetre 7 o 8,  uns 35 qm/h, que per mi, és una bona mitjana.

Començo a notar tensió a les cames, així que, al començar la segona volta, començo a dosificar. Segueixo amb la mateixa intensitat, però per moments afluixo el ritme. L’últim terç de la segona volta, ja només penso en el running. I finalment arriba el moment: T2, i arribo i deixo la bicicleta, canvi de calçat i de nou en marxa. El mètode ha funcionat. El comptaquilòmetres de la bicicleta marca 35′30”, la meva millor marca en bicicleta. Com que m’he tret el xip al treure’m el neopré i me l’he oblidat al començar el tram de bicicleta, no comptabilitza per separat el temps de la T2, així que marca 40 minuts.

Els primers metres són durs, però no tardo en adonar-me’n de que el mètode ha funcionat. Encara no he fet un quilòmetre i ja veig que puc mantenir un ritme més que acceptable, comparat amb proves anteriors. En marco un ritme còmode per assegurar-me l’èxit, ignorant a tots els que hem passen….La cosa va bé, em sento bé, així que hi poso la resta.

Finalment 21′53”, la meva millor marca, per poca diferència, en l’última secció. El còmput final és la meva millor triatló, sense cap mena de dubte 1 hora 17′31”. Suposo que no podré seguir superant marques a aquest ritme, però pensava en intentar baixar de la hora 20 minuts aquesta temporada, i ja estic dos minuts i mig per sota, i amb la sensació de que encara es pot millorar més.

Propera parada: Triatló de Calafell



27/05. Londres, Paris, Roma…. Madrid?

27 05 2009

Limits? what limits?

Té sostre aquest equip?… El sostre se’l marca ell mateix, perque no hi ha ningú capaç de parar-lo… Això és la culminació d’una tasca iniciada fa molts anys, quasi 20, quan es planta la llavor d’aquest caràcter, d’aquesta empenta, i d’aquesta manera de jugar, que es mama desde les categories inferiors.

Davant de tot, tot un exemple de gestió esportiva.

Que n’aprenguin! o millor que no….



10/05. III Triatló de Sitges

11 05 2009

Són dos quarts de vuit del matí, i sóna el despertador. Ha arribat el moment, la temporada dóna el tret de sortida. La platja de Sitges m’espera, així que recullo tots els estris ja preparats, inclós la meva última adquisició: el neopré. No volia fer aquesta despesa, però, pensant-ho fredament (mai més ben dit), és una bona inversió.

La temperatura a la que deu estar el aigua, no és molt alta, a més avui, el dia s’ha aixecat tapat, així que més encara. Monto tota la paranfernàlia al cotxe, bicicleta inclosa, que també estrena un nou acoblament, i cap a Sitges s’ha dit. Surto a dos quarts de nou del matí, i en una hora, aproximadament, ja estic a la platja de l’Estanyol.

Just per veure la primera sortida del dia. Busco aparcament, i una vegada tinc tots els trastos, m’en vaig cap a la sortida. Un petit caos, al arribar, deixo l’equipatge i demano el dorsal. Tranquilament em poso el neopré, amb parsimònia. De totes maneres no podem entrar al box, només tenim que esperar.

Entro a boxes al final, 15 minuts abans de la sortida!. Davant una jutge indignada, dient que no deixa entrar a ningú més… tot són corredisses d’ultima hora cap a la platja. Els nervis ara si que es noten, davant la primera prova de la temporada. COm funcionarà el neopré? me l’hauré colocat bé? em molestarà al nedar… Les sensacions al escalfament han estat positives, però ja veurem.

Tret de sortida, deixo que tothom es tiri a l’aigua i vaig jo radere. Intento agafar un bon ritme desde el començament, intentant mantenir-lo constant. Hi ha onades, que molesten bastant, per això m’ho prenc amb calma fins a la primera boia. Una vegada passat aquest punt, al anar paral.lels a la costa, puc agafar un ritme més còmode. La veritat és que hem sento millor, sobrat de forces, e intento accelerar una mica. Interiorment, sé que vaig bé. Segona boia, i encarem de nou la platja. Les onades tornen a molestar, però aquesta vegada van a favor.

Arribem a la platja i surto de l’aigua. 13 minuts, primer parcial. Uauuuuuu! per mi és un temps excelent, no sé si gràcies al entrenament, al neopré, o a tot una mica. Primera transició, bicicleta. Comencem a rodar, el circuit te una lleugera pujada, un petit itinerari de uns dos quilòmetres fins a arribar a un petit circuit tancat, on farem tres voltes. La part inicial de cada una de les voltes, té un lleuger pendent, al tornar lògicament, tenim la baixada.

Aprofito aquest tram de descens, per anar retallant temps. Aqui si que es nota el acoblament. Pots agafar-lo amb molta comoditat i confiança, total 42′01”.  El fet de que hi hagi desnivell, també es nota, i faig un temps una mica alt en el tram de bicicleta.

Segona transició, i comencem el running. El primer quilòmetre i mig és bastant dur, i vaig bastant lent, em costa molt de sempre passar aquesta segona transició, de la bicicleta a la carrera, cap al final de la primera volta, meitat del recorregut, em començo a trobar millor, i puc mantenir una mica el ritme. El parcial d’aquest tercer sector, és una mica fluix, marcant 25′08”, però encara així, la marca final és excelent per mi, degut sobretot, al impresionant sector de natació.

Total 1 hora 21′26”, posició 213, de 279 competidors que han finalitzat. És nota que aqui a Sitges hi ha hagut més nivell. Les probes més massificades, tenen més triatleta popular, i les marques són inferiors.

Bé, la propera, Triatló de Mataró (31/05/2009)



Que grans que sou, nois…

7 05 2009

Plantilla FCB

La veritat és que l’esport moltes vegades és sorprenent, i més el de competició, on la sort sovint juga un factor decissiu. Uns li diuen sort, els altres d’un altra manera, però aquesta nit, poc importa com se l’anomeni. El cas és que, una vegada més és demostra que, s’ha de lluitar sempre fins al final, perseguint sense descans els teus objectius, fins que no quedi cap possibilitat d’assolir-los.

En tots els esports de resistència, el factor mental és completament decissiu, avui és veu que en els altres, també. Sou molt grans, nois. Seguiu per aquest cami, perque, entre altres coses, és tot un plaer veure-us jugar. Els contrincants va caient, un darrere l’altre, i seguiu avançant cap al vostre objectiu, amb una determinació i efectivitat, que alguns han volgut ignorar durant mesos, fins que s’han topat amb la dura realitat. Una realitat que s’entesta en deixar cada equip al seu lloc.

Primer, el Dissabte un contrincant va aterrar de cop, d’un somni on alguns l’havien portat, i aquest equip es va encarregar de fer-lo despertar. Aquesta nit, és un altre equip que cau, quan pensava que havia dominat al monstre, jugant a destruïr el propi esport que estàn practicant. Però, diuen que la fe mou muntanyes, i la qualitat tècnica també. Avui, han jugat amb foc, han especulat, i s’han cremat.

La màquinaria ha funcionat de nou…



Circ d’Ulldeter

26 04 2009



Després de moltes sortides fallides, per una cosa o un altra, finalment, a les acaballes de la temporada, m’en vaig amb uns companys del club a fer el circ de Ulldeter, pujant per el coll del Mentet, per després anar crestejant tots els pics fins al Bastiments. La mèteo per a aquest dies de cap de setmana no és molt favorable, i encerten els pronòstics, aixi, que ja , desde un primer moment, hem de canviar una mica l’itinerari, intentant evitar les crestes i els cims, per el vent que bufa.

Una vegada a dalt del coll del Mentet, baixem per la vessant francesa, e inmediatament ens dirigim a la banda esquerra de la vall, fins a l’anomenada Coma de la Dona. Això ens condueix de nou al cim de la carena, després del pic del mateix nom. L’ultim tram per accedir a la carena és bastant costerut, i encara s’hi conserva un gruix de neu considerable. Una neu crosta que es trenca sota els nostres esquis, i ens fa patinar sobre el flonjo coixi que té a sota. Avançar és fa molt difícil, i més sumant el vent que comença a bufar, i que la visibilitat pràcticament es nula per moments. Els núvols tapen tota la zona. Al final, faig, l’ascens amb els esquis a l’esquena, agafant la traça directa al collet que ha realitzat un company.

Arribem a dalt de la carena, i comencem un suau descens, amb les pells posades, per les suavitzades corves d’aquestes muntanyes. El vent torna a bufar amb força, i la sensació de fred s’intensifica. Tornem a no tenir visibilitat, encara que pot després tornem a adivinar les pistes de l’estació d’esqui, i el cim del Bastiments, apareix davant, al fons.

L’altra part del grup, segueix fins al Bastiments per baixar per les pistes. Jo em noto cansat per l’esforç, doncs el desnivell ha estat considerable, i les botes tornen a fer-me mal, maleïdes botes. Així que baixo fins al cotxe situat al aparcament de la estació. Davant meu tinc una bonica pala, que té la neu amb un estat acceptable, abans d’accedir a les pistes de Vallter, on la neu ja es desfà per les altes temperatures.

Arribem al cotxe sense cap novetat. Com a mínim, aquest any he tastat la neu, encara que sigui molt tard…



Rodes de bicicleta

19 04 2009

Ahir vaig tenir un petit problema al inflar les rodes de la meva bicicleta. Total, que la vàlvula de la roda ha passat a millor vida. Com sóc nou en aquests temes, demà portaré la roda al taller per veure que és pot fer. Sospito que s’haurà de canviar la vàlvula. No sé si vaig ser jo mateix al voler inflar la roda, o la vàlvula ja estava malament. En fi, ara ja és igual. Això m’ha fet pensar, i he estat mirant diferents possibilitats per equipar la bicicleta amb altres tipus de rodes.

Jo em pregunto, realment aquest tipus de rodes seràn millors i més eficients?, sinò, la gent no les utilitzaria, però, fins a quin punt és nota la diferència. L’aerodinàmica de les lenticulars és millor que les rodes convencionals, però hi ha un augment de pes considerable. Apart del preu astronòmic, es veu que existeixen opcions per a transformar les rodes convencionals en lenticulars. Les anomenades tapes, que no sé si tampoc compensen. Hauré d’informar-me sobre el tema.