Gener, 2007
Estàs mirant els posts escrits el mes de Gener de l´any 2007.
Alegre!
Enviat el 29 Gener 2007 per amelie.
Categories: General.
Fa dies que no escric… Entre els exàmens, els treballs, l’excursió… vaig de bòlit!
Avui tinc moltíssimes coses a explicar:
Per començar, la sortida de manresa, realment m’ho he passat d’allò més bé, no hi han masses coses a dir, però és genial quan veus que tot rutlla, i que tothom disfruta, malgrat el fred, a més a més, veure cares conegudes també relaxa, ja que va venir mon germà a fer un taller xinès, q personalment em va encantar, però clar, va haver opinions per tot! i el diumenge va venir en Marc Augé a ensenyar-nos part de manresa i anar a un parc, molt xulo, amb el seu gos Troc, q bunic q és!(el gos)
Malgrat que hagi anat tan bé la sortida, vaig arribar i vaig anar al assaig de Kabum, notan com la meva escalfor corporal anava pujant… “Quina calor” fins que va venir el Subi i em va dir..:”tu no tens febre?” efectivament! febre al canto! aquell assaig no vaig fer res, però al menys em vaig quedar observant el q feien i com anava… Per tant, avui, que començavem les classes altre cop a la facultat… res de res a casa…
Mentre estava a casa rebo un missatge de la Laia de Sabadell (de la facultat) dient: “Felicitats: un 7′8 a Fonaments!”, encara no m’ho crec! fonaments… un dels exàmens que més malament em va anar… ara ja m’és igual si he suspés els altres exàmens! ara sé que podré fer les pràctiques de segon! oleoleole! semblava que la febre baixés de l’emoció!
El divendres vaig rebre una inesperada, del Roger, deia que aquest cap de setmana se’n va Argentina, ais… em vaig alegrar moltíssim per ell! feia tant que ho esperava… però em va fer penita… perqè malgrat no el vegi sé q hi és… creuant 4 carrers el puc veure, però argentina em queda un xic més lluny! Bé, si ell és feliç… a més a més, tornarà al Març! però una altra persona que se’n va… primer la Xirly, l’Alba, la Violeta, ara ell… fa pensar
Avui m’ha vingut a veure en Pauet… m’ha fet mimos, és una passada com passa ràpid el temps amb ell! m’ho passo molt bé! i m’he animat més, sembla q ja estic millor, potser és per l’alegria?
un moment siusplau!
Enviat el 16 Gener 2007 per amelie.
Categories: General.
Amb tot això dels exàmens, la veritat és que tots anem de bòlit, però últimament trobo molt a faltar una estona per a mi…Aquelles estones que no penses en res…Et quedes com mig endormiscada mirant el paisatge, el horitzó. T’és igual l’hora que és, el dia, ni tant sols et planteges que fas allà, en mig d’una muntanya… simplement gaudeixes del vent i la seva frescor.Notes com la teva ment es van esvaint de tots els problemes que et persegueixen, i et deixes endur com si formessis part d’aquella terra humida on estàs asseguda i fa aquella olor que després dels dies encara la sents.Sembla que estigui boja, però el que passa es que m’agrada passejar, pas a pas buscant l’equilibri i deixant-me endur.Només jugo a que m’invento un camí, primer a passets, després en espiral, tu en saps jugar?Jo seguiré mirant el cel, amb ganes de volar, sentir els grills i alguna cosa més.Com ho enyoro… però sé que aviat ho podré fer, una setmana i prou… deixant que el sol m’acaroni. Buf! Com estic!
Enviat el 12 Gener 2007 per amelie.
Categories: General.
“La socitat ens ha empès a magar les emocions i en canvi aquestes estan presents en les grans decisions de la nostra vida i en totes les actuacions del dia a dia.
Ens sembla que les nostres emocions són la part més indomable de nosaltres mateixos, una part que és com és, que no acabem d’explicar-nos. Per això sovint ens diuen que hem de ser racionals i que deixar-nos anar per els emocions pot ser molt perillós.
L’educació de les emocions no proposa deixar de costat la raó o el pensament, sinó canviar aquest model de pensament-reacció en el que hem viscut tradicionalment, per un nou model que contempli l’emoció-pensament-acció”.
(Pere Darder)
…”por qué la gente, cuando sube a un ascensor, se sitúa de cara a la puerta. Todos de pie con las manos pudorosamente alejadas de toda posibilidad de roce con los demás.
Cuando entro en un ascensor, jamás giro hacia la puerta. En general, me sitúo frente a todos y los miro. A veces digo: “¿no sería maravilloso que el ascensor se quedara atascadp durante horas y nos diera tiempo para conocernos?”. La respuesta siempre es la misma. En el siguiente piso, todo el mundo baja gritando:”¡ Ahí hay un loco que dice que quiere que el ascensor se pare!”".
(Jorge Bucay).
A mi em va encantar aquest text de l’ascensor, perquè és el que ens passa quan ens trobem amb els nostres veïns, que sovint costa establir una conversa encara que sigui del temps, perquè et sents estúpid, perquè ni a tu ni a ell us interessa res d’un de l’altre. Mentre que, lo senzill que és xerrar amb un amic, i lo poc que costa parlar de temes transcendentals, oi?
I vosaltres? Que en penseu de les emocions? S’han de deixar anar? Controlar-les?
Formiga II
Enviat el 10 Gener 2007 per amelie.
Categories: General.
La típica pregunta que et fan quan comences a fer de cap és… Perquè fas de cap? i pots trobar moltes respostes:
Perquè no m’aborreixo els dissabtes a la tarda.
Perquè les vacances em surten gratuïtes.
Perquè és el que toca després de tants anys…
o també pots respondre:
Perquè em fa sentir últil.
Perquè vull que els nens/es d’aquesta societat tinguin uns valors crítics i constructius.
Perquè m’encanta veure que tot l’esforç que faig després es transforma en un fantàstic somnriure.
Perquè em fascina educar.
Perquè m’algrat em queixi, m’agrada afrontar les dificultats que se’m presenten.
Perquè m’estimo el meu pais i m’agrada visitar-lo i transformar-lo.
Perquè com va deixar anar algú…
Perqué un dia un nen va dir que jo també podria apendre d’ell i així junts fer el camí de la nostra vida.
A tu et sembla poc?
Bones festes!
Enviat el 2 Gener 2007 per amelie.
Categories: General.
Hola!
Aquí va la meva primera entrada…
Degut de les festes… estic una mica melancòlica… Recordes, inevitablement en nadals passats, gent que ja no hi és, gent que hi és i que no hi era…, recordes, i fa por, fa por pensar en la velocitat que passen les coses… només en un any com et pot canviar la vida sense adonar-te’n, i de cop, passa pel teu cos una esgarrifança pensant… “i l’any q ve?” “haurà canviat tant?” i saps que la resposta serà “si”. I de ben segur que serà amb coses bones i d’altres no tant… però el que saps segur és que la família la tindràs al costat… entre altres… els germans, aquells que t’han ajudat al camí, i que han estat el teu model de persona (al menys en el meu cas, sent la petita), aquells que saben amb una mirada si estas bé, trista, alegre, enamorada, amuinada… i et deixaran caure com qui no vol la cosa un:”si necessites res, estic al teu costat”. Una simple frase que fa que et tregui un pes de sobre…
Per tot això, un desitjo unes bones festes, i que disfruteu d’aquells que teniu al costat…
Adéu! fins aviat!