Àlvar Paz

Aquest text és un text argumentatiu ja que comença introduint un tema, agafant inicialment una postura sobre aquest, per després introduir-hi una altre iniciant el següent paràgraf amb un “però”.

El textos augmentatius com aquest, presenten una sèrie de característiques comunes. L’objectiu principal d’aquests, és convèncer l’emissor de que la postura subjectiva respecte el tema que pren l’autor és la correcta. Per aconseguir-ho l’autor proporciona informació sobre el tema a tracar, per després declinar-se en una postura a favor o en contra. En aquest cas les diverses postures són: si l’art està en decadència o no i si des de l’època de l’home primitiu hi ha una crisi d’objectes.

Aquests textos també presenten una dificultat de comprensió major als altres, ja que en aquests no només es dóna la versió objectiva dels fets sinó la vessant més personal de l’autor. Per tant, donen una interpretació subjectiva. En aquest cas el llenguatge es complica més perquè es tracta d’un article científic amb l’intenció d’anar dirigit a un públic molt concret.

D’aquesta manera podem dir que aquest text defensa una hipòtesi proposada per l’autor, dins un article periodístic publicat a “Ariel. Revista de les arts”, escrit en forma de text argumentatiu.

198

Les Arts Plàstiques o també anomenades Belles Arts es diferencien d’entre les altres arts com: les Arts escèniques, les Arts musicals… en que les primeres busquen l’expressió mitjançant la manipulació de materials mal·leables i flexibles. En aquest tipus de llenguatge expressiu l’artista pot arribar a plasmar tant sentiments com petites reproduccions del món que l’envolta.

De les tres arts plàstiques que hi ha: escultura, pintura i arquitectura. La meva primera preferència és l’arquitectura. L’arquitectura és per a mi l’art de dissenyar el món, aquesta crear projectes, a vegades reals, a vegades tant sols utòpics per arribar al principal objectiu: construir edificis i estructures.

Per a mi destaquen dos arquitectes per sobre dels altres: Antoni Gaudi i Norman Foster. Potser el primer per la proximitat i el seu projecte insigne, la Sagrada Família i el segon per el futur Camp Nou que ha dissenyat, el qual m’encanta.

Un projecte que més que arquitectònic forma part d’una enginyeria, però que vull mencionar és l’anomenat “Tren bala” o “Fastech” que com no podia ser d’altre manera, és creació japonesa. Aquest tren viatjarà a uns 360 km/h podent-ho fer a 400 km/h. Aquesta meravella per al futur només pot ser obra de l’Art plàstica per excel·lència, el disseny industrial.

203

mb 10

El gènere poètic o líric es distingeix dels altres gèneres per transmetre, mitjançant l’ús de diferents recursos expressius, sentiments, emocions i pensaments del autor. La subjectivitat predomina dins la poesia, ja que és l’autor d’aquesta el que transmet els seus sentiments. Dins de la poesia no es narra cap tipus d’acció, ja que l’autor es dedica només a transmetre els seus sentiments. L’ús de recursos literaris fa que la comprensió d’aquesta requereixi un major esforç per part del lector que en altres gèneres narratius.

Erròniament relacionem gairebé exclusivament els temes amorosos amb la poesia, però en aquesta també trobem molts altres sentiments: tristesa, soledat, fracàs, nostàlgia… La correcta expressió d’aquestes sensacions només es pot realitzar amb una bona estètica i tècnica i per això la poesia esta escrita majoritàriament en vers.

Altres tipus de característiques de la poesia són la mètrica i el vers. La mètrica estableix les normes de verificació: versos, rima, ritme, estrofes. D’aquesta manera trobem diversos tipus de versos, ja que hi ha versos emprats actualment que no tenen una rima marcada, aquests s’anomenen versos lliures.

En conclusió, en el gènere poètic l’autor expressa els seus sentiments seguint uns paràmetres i utilitzant uns recursos que doten la poesia d’una gran bellesa i un fons emotiu.

mb 10

El modernisme literari és un corrent literari que apareix a finals del segle XIX i a inicis del XX a Catalunya. Hi ha diverses opinions sobre els seus orígens, uns opinen que prové de França i d’altres d’hispanoamèrica. Es caracteritza per la presencia de la natura, de la musicalitat i la recerca de la bellesa.

Un dels principals exponents d’aquest corrent literari va ser Joan Maragall. La seva poesia van viure dues etapes: el vitalisme i el decadentisme. Durant la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer gran poema, L’oda infinita al 1888 i a partir del 1893 va començar ha ser conegut i estimat. Entre el 1894 i el 1895 va viure una etapa decadentista deixant-se portar per la moda del moment.

Al llarg de la segona etapa vitalista es distancia del modernisme i es converteix en un autor consagrat, publicant el llibre Visions & Cants. Del 1906 al 1909 viu la segona etapa decadentista on entra en una depressió degut a la incomprensió que pateix. A la tercera etapa vitalista, recupera l’individualisme i el vitalisme perduts.

La temàtica de Joan Maragall és una de les més extenses ja que conté tots el temes eterns de la poesia. Un exemple del vitalisme de Maragall el trobem en temes com la natura, on veia sempre la vessant positiva.

220

La principal característica distintiva dels textos científics en front dels generals és el tema, seguit de la pròpia terminologia. També cal tenir en compte que l’objectiu de l’emissor és informar científicament sobre un tema a receptors amb el mateix nivell cultural.

Podem trobar diversos tipus de textos. Principalment regits pel tema a tracta. Però no només el tema determina la terminologia emprada, la seva exposició i argumentació també tenen un gran paper. Cada branca, cada disciplina, utilitza un llenguatge propi. D’aquesta manera més que d’un sol llenguatge científic doncs, potser hauríem de parlar de diverses varietats o subtemes que coincideixen en unes característiques comuns.

Altre característica d’aquests és l’objectivitat que presenten. Els textos científics recolzen diverses ideologies, les quals van acompanyades, generalment, de proves empíriques que complementen el lèxic.

En conclusió, els textos científics estan dirigits a un públic concret. Les persones que tracten amb aquests tipus de textos o llenguatges tenen un alt grau de cultura. Però encara que aquests tractin de temes molt tècnics, ja sigui: la química, la física… Han de ser clars i breus, per facilitar al màxim la comprensió.

La societat en la qual vivim actualment està íntimament lligada a la ciència, és més la nostra vida quotidiana depèn de la ciència i de les comoditats que aquesta ens ha aportat que sense ella, la nostra vida seria molt més difícil.

La ciència avui dia està present a tots els àmbits. Aquesta sense voler a acabat sent la culpable del canvi climàtic, o més ben dit l’ús que li hem donat. També ens ha facilitat la nostra vida mitjançant-nos tota mena d’aparells, ja siguin electrodomèstics, transports o videoconsoles que fan que la nostra qualitat de vida millori.

Però no només el usos excessius d’aquesta han perjudicat el clima de la Terra. Ja que els avenços de la ciència en armament han provocat que cada vegada les guerres siguin més perilloses. Abans de la evolució de la ciència les guerres es feien amb armes de mà que només ferien als combatents, però avui dia hi ha armes químiques i nuclears que fan perillar també la vida de ciutadans innocents.

D’aquesta manera queda clar que sense la ciència, no podríem subsistir ja que ens hem acostumats a un ritme de vida molt còmode. La tecnologia que tenim avui dia, la disfrutem gràcies a la ciència moderna. Però hem de trobar la manera d’evitar-ne els aspectes negatius.

206

El conte és un relat breu i artístic de fets generalment imaginaris. Tot bon conte a de tenir un caràcter narratiu, un llenguatge senzill i ha de ser relatat breument. Cal tenir en compte el llenguatge emprat segons per a qui sigui narrat.

Podem dividir el conte en dos tipus. El conte popular generalment és anònim i embarca diverses formes de relat com ara les llegendes, on la història està enfocada en un àmbit històric amb molt elements imaginatius. La rondalla està enfocada a un públic infantil i barreja elements fantàstics i reals. El conte popular s’ha relatat sempre de forma oral i per això ha anat evolucionant, ja que cada persona posa el seu granet de sorra quan el relata.

L’altre gran tipus és el conte literari on l’autor, aquest si conegut, es dedica ha escriure una breu història amb uns personatges essencialment de caràcter planer, ja que la breu història no permet personatges complexos. El final del conte busca fer pensar al lector sobre el tema de la lectura i generalment s’anomena, moralitat.

Per tant un conte és una novel·la molt breu i encara que els contes generalment es creu i bé, que estan adreçats al nens, també en podem trobar per a adults.

206

Tothom té un preu, més elevat o menys segons les pretensions d’aquesta, però tothom en té, o almenys això opinen la majoria de persones. Però, davant la possibilitat de vendre’s, és quan un ha de pensar, tinc un preu?

Aquesta és una qüestió que tothom pot dir “No”, però és a l’hora de la veritat, quan et trobes en una situació d’aquest tipus, quan molta gent diu “Si”. Fins i tot les persones que tenen alts càrrecs dins la societat actual. Però no tothom cometria un delicte si acceptes, hi ha gent que diu “Jo per un milió d’euros, me n’anava al llit amb aquell”.

En canvi, trobem persones amb una integritat per sobre de qualsevol preu i que respecten el seu amor propi per sobre de tot. Aquestes persones no són millors que les que es venen, ja que les dues han pogut escollir. El problema el trobem quan no has tingut aquesta opció.

Per tant aquesta qüestió no té una resposta clara, ja que tot depèn del tipus de persona que siguis. Si ets una persona ambiciosa i que la teva felicitat està lligada als bens materials, probablement et vendràs sinó, no.

194

Vaig escollir el tema del cinema, perquè dels set arts que hi ha, és el que més m’agrada amb molta diferència. Tinc clar que a tothom li agrada veure pel·lícules i a gairebé tothom li agrada anar a les sales de multicine. Però jo volia anar més enllà del fet de veure un film i opinar sobre aquest i dedicar-me a analitzar la evolució del cinema ja sigui gràcies a les noves tecnologies o a la creixent demanda d’aquest espectacular art.

Al llarg de tot el treball he tractat el cinema des de diverses perspectives: el cinema mundial, el cinema a Catalunya i la petita evolució del cinema que hi havia a Barcelona i concretament a Esplugues durant el segle XX.

Una vegada havia treballat la història del cinema des de l’inici, he concretat les diverses etapes on van tenir lloc els “booms” ja sigui del cinema còmic, de terror, mut, o el més recent i innovador com és el de ciència-ficció.

Puc dir que no ha estat un treball gens difícil de fer, principalment pel fet que a mesura que anava trobant informació sobre el cinema, anava notant sensacions positives que em portaven més ganes de treballar. Ha estat un plaer i no un treball realitzar aquesta feina.

210