Àlvar Paz

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914. La seva funció no anava més enllà de l’administració provincial de Catalunya, però va adquirir gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Va se presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Durant aquest temps es van crear noves infraestructures. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. La victòria a Catalunya de ERC va propicia la República Catalana. L’Estatut de Núria aprovat per amplia majoria va tenir vigència fins l’any 1934, va ser restablert durant la Guerra Civil i eliminat definitivament, a la fi d’aquesta. 

La voluntat de normalitzar l’ortografia va porta a Enric Prat de la Riba a crear l’IEC l’any 1907 i posteriorment la Secció Filològica. L’any 1913 es van publicar les normes ortogràfiques, les quals va adoptar tothom. A més l’any 1932 es va publicar el Diccionari de gramàtica catalana. No va ser fins l’any 1976 quan l’IEC va rebre el reconeixement com a corporació acadèmica.

Durant els primers anys de repressió, el català va estar totalment prohibit. Però quan l’any 1946 la repressió, es suavitza, el català guanya presencia però segueix sent molt escassa. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU la dictadura s’afebleix encara més.

Dins la dictadura el català va ser prohibit relegat a l’àmbit privat. Totes les institucions van ser castellanitzades, personalitats de tots els àmbits van haver d’exiliar-se i fins i tot gran part de la burgesia catalana va acceptar el castellà.

El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia.

Posterior a l’aprovació de la Constitució espanyola l’any 1978, es van desenvolupar diversos Estatuts d’Autonomia, a Catalunya, Valencia i a les Illes. S’estableix que el català es la llengua oficial d’aquestes tres regions. I l’ús d’aquest queda regulat per les lleis de cada comunitat.  

244

El terme renaixença fa referència a la recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833, amb la publicació de l’oda “La Pàtria” i finalitza l’any 1877. A la vegada el catalanisme pren força com a moviment polític.

En el segle XIX té lloc la revolució burgesa, on es creen dues classes socials: la burgesia i el proletariat. La primera ja posseïa el poder econòmic, però també aspirava gaudir el polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i en canvi els altres recolzen el lliurecanvisme, ja que comercialitzen amb Anglaterra. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució i la Restauració borbònica amb Alfons XII. Les pèrdues de les ultimes colònies fa visible el fracàs del regim actual i es troben dues alternatives per fer regenerar Espanya: la generació del 98, que pretenia regenerar-la des de Castella o les Bases de Manresa, on es pretenia regenerar-la des de la perifèria.

El romanticisme suposa revifar un passat on el català gaudia de gran prestigi i Catalunya era una potència mediterrània. El poble al s XVIII i XIX només sabia català, per tant la literatura continuava sent exclusivament en català. La restauració dels Jocs Florals va recuperar l’ús literari del català.

La llengua continua sent perseguida i tots els estaments oficials són exclusivament en castellà. El seu ús literari va en augment, paral·lelament amb la consciencia que cal defensar políticament el català. L’Església, juntament amb els moviments tan conservadors com radicals defensaran el català. La revista l’Avenç inicia públicament, la voluntat d’obtenir una ortografia moderna i unificada.

El sentiment català i la voluntat de recuperar definitivament la llengua, units amb el catalanisme lluitaran per aconseguir la total recuperació de les institucions catalanes. La segona generació d’escriptors catalans on destaquen per les seves aportacions: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. Els modernistes proposaran la total normalització social de la llengua.

La recuperació de la llengua i les institucions tindrà lloc al primer terç del segle XX. Gràcies al catalanisme sorgit al segle XIX, degut als canvis socials i culturals.

352

Al segle XVI La mort de Ferran II, i la posterior vinculació de la corona d’Aragó a la monarquia, va suposar el trasllat de la cort a Castella, l’ús del castellà per part de la noblesa catalana i l’inici de la crisi política. La política centralista de la monarquia va provocar la guerra dels Segadors, on Catalunya va perdre el Rosselló. A més hi havia una crisi econòmica, ja que les noves potències eren Atlàntiques. La crisi cultural la va provocar el trasllat del principal centre cultural de Barcelona a Castella.

El català es continua parlant, però escriptors de l’època comencen a escriure en castellà, els que ho fan justifiquen la seva tria, de manera que alguns ho fan per fidelitat i d’altres per arribar a més gent. També l’església va començar a predicar en castellà. El català es va fragmentant i cada cop es parla més de valencià, mallorquí…

Al segle XVIII té lloc la guerra de Successió, on s’enfronten els dos candidats al tron espanyol. Va guanyar Felip d’Anjou, anomenat Felip V i aquest va promulgar el decret de Nova Planta. On desapareixien les institucions d’autogovern de la Corona catalanoaragonesa i s’establia la política pròpia de Castella.

Es va crear un conflicte polític, ja que el català deixava de ser la llengua oficial de la Corona catalanoaragonesa i quedava prohibit l’ús en els tribunals de justícia. La imposició del castellà va ser un procés lent, ja que la gent no el coneixia. Els il·lustrats van adoptar el castellà, però la literatura popular seguia sent en català.

 258

Mitjançant el naixement de la corona d’Aragó i a Jaume I el català va ampliar el seu territori. Conquerint les Illes Balears, el País Valencia, juntament amb els territoris de Sicília, Sardenya, els ducats d’Atenes i de Neopàtria a Grècia. El català va acabar imposant-se al llatí. Però la llengua escrita seguia sent el llatí. En canvi gràcies a l’expansió del català i al augment de poder, al s. XV aquesta és la llengua parlada, escrita i de l’Administració.

El text més antic conservat en català és el Liber iudiciorum (llibre dels judicis), de la primera meitat del s. XII. Les Homilies d’Organyà de finals del s. XII, es considera el primer document en prosa en català, conseqüència del Concili de Tours.

Els poetes de l’època van escriure les seves obres en occità. Encara que les dues llengües, l’occità i el català, eren similars, l’occità era una llengua que s’havia d’aprendre. El primer poeta en utilitzar només el català va ser, Ausiàs March.

Ramon Llull va ser el primer pensador en escriure temes filosòfics, científics i teològics en català i amb ell es va iniciar la prosa literària en català. Gràcies als coneixements que té del llatí, aconsegueix crear construccions pròpies d’una llengua viva i espontània, també utilitzant mots manllevats del llatí i creant-ne de nous.

Als inicis de la Cancelleria, s’utilitzaven l’aragonès, el català i el llatí, però a meitats del s. XIV el català pren avantatge. Aquest català inspirat en l’estil de Ciceró va esdevenir un model de llengua, actualment anomenat llengua estàndard.

Al s. XV el català estava totalment consolidat. Per conseqüència de la crisi del principat, Valencia va esdevenir el centre cultural de la Corona, en depriment de Barcelona.

Després de molts esforços el català es va consolidar al s. XV, acabant un procés de normalització que havia començat al segle XII.

Nota 7,5

Els primers germànics en arribar a Catalunya van ser els visigots. No van provocar grans canvis, ja que es van integrar tant a la societat, com a l’ús del llatí. Posteriorment van arribar els francs. Van organitzar el territori en comptats, que posteriorment amb la caiguda de l’Imperi es van independitzar. L’ocupació musulmana va començar l’any 711, i va tenir lloc en ple procés de formació de les llengües romàniques. La seva estància va ser molt diversa segons la regió.

Tant les llengües germàniques com les aràbigues han deixat molt elements que han modificat la nostra llengua al llarg del temps. De l’element germànic s’han conservat paraules d’ús comú, topònims i antropònims. Els arabismes que s’han conservat designen mots de la vida quotidiana.

El pas del llatí al català és un procés que començar el s. V i acaba el IX. Al llarg d’aquest, han destacat diversos fets. El s. VIII els carolingis van evidenciar les diferències entre la llengua parlada i la escrita. El Concili de Tours l’any 813, va decidir predicar en llengua vulgar ja que el llatí només l’entenien els eclesiàstics. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839 inclou paraules en català, perquè el llatí no s’entenia.

209
Nota - 8,5

La Romània és el mot que adopta el conjunt de territoris en que es parla una llengua derivada del llatí. Les actual llengües romàniques són les procedents d’aquell. Es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental.

El procés d’imposició de la cultura romana i la seva organització als territoris que van unir-se al Imperi romà, s’anomena romanització. Aquest va ser molt lent a les regions interiors, en canvi a les costaneres va passar molt ràpidament. Gràcies a la llatinització l’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística. Un factor clau per a la romanització a partir del s. III va ser el cristianisme. La conquesta Tarraconense va arribar, juntament amb la conquesta del territori de parla catalana. Aquest va ser dividit en províncies, influïdes per diverses parles del llatí.

El llatí vulgar era el que parlava el poble. Molt diferent del llatí clàssic, aquest es mantenia estable. El vulgar evolucionava ràpidament. El caràcter oral del llatí vulgar fa difícil el seu estudi, només es pot reconèixer a partir de textos molt diferents del llatí literari.

El substrat preromà, suposa les restes de les llengües que es trobaven al territori català, abans de la conquesta del romans. Trobem alguns destacats: el substrat indoeuropeu, grec, fenici, iberobasc.

205
Nota 10

La sociolingüística consisteix en estudiar la llengua des de el punt de vista social o de l’ús que la societat fa d’aquesta. La sociolingüística neix als Estats Units, l’any 1950 i aviat arriba a Catalunya, principalment per les similituds lingüístiques. On ambdós llocs tenen diverses llengües convivint.

Entre el sociolingüistes destacats, el primer que trobem és Ferguson, el qual va estudiar les llengües en contacte i va introduir dos termes essencials. El primer per classificar les persones, el bilingüisme. És considera bilingüe, la persona que parla, escriu i pensa en dues llengües. L’altre, per classificar les societats, la diglòssia. On dos idiomes conviuen en una mateixa societat però un d’ells té un estatus privilegiat respecte l’altre.

Els sociolingüistes posteriors a Ferguson parlen de conflicte lingüístic quan una de les llengües domina políticament i socialment. En aquests casos la llengua oprimida és minoritària i tendeix a anar perdent àmbit d’ús, parlants i acaba desapareixent.

El cas oposat a aquest últim, és la normalització lingüística on la llengua oprimida es recupera, guanyant àmbits d’ús i parlants, per acabar aconseguint una ortografia i gramàtica oficials.

També podem classificar les llengües segons el context. Podem contrastar el llenguatge que usem a l’escola i el llenguatge que utilitzem quan parlem amb el amics.

207
Nota 9,5

Pierre vilar, catedràtic a la Universitat de París-Sorbona escriu sobre el fet català. Diu que Espanya vol passar de ser un estat-nació unitari, que durant la dictadura a estat imposat, per ser un estat pluralista amb comunitats diferents. Catalunya és la més destacada, pels fonaments històrics.

El fet català a existit i a variat durant molts segles i etapes diferents, però mai s’ha deixat vèncer pel domini implantat, de la mateixa manera mai a aconseguit el reconeixement com a “estat-nació”. El territori que contempla aquest fet, s’explica d’una manera gairebé geogràfica, tal és així, amb Aragó ens separen els Monegres, res ens separa del País Valencia i el català es mantingué a les Illes gràcies al aïllament insular.

El Mediterrani va ser un factor clau, en la convivència del català per les aigües mediterrànies. I la difícil accessibilitat al territori va complicar la implantació d’altra llengua que absorbís la catalana. La convivència entre les regions la va aconseguir el mar, i això va suposar un gran poder de solidaritat. Malgrat les moltes invasions viscudes, la unitat i les relacions s’han mantingut. D’aquesta manera s’ha aconseguit instaurar un patrimoni cultural comú i fundar una història realment nostra.

196
Nota 9

1.4. Redacció:

a) Com alternen la narració i la descripció al llarg del text?

Les novel·les, els textos narratius, contenen parts on predomina la descripció. En alguns casos per facilitar la lectura i en altres perquè el lector s’introdueixi més en la lectura, imaginant-se amb tot detall els fets. La narració és una manera menys detallada i feixuga de relatar les situacions i histories.

En aquest text de Narcís Oller. Es comença narrant la situació de fals amor que viuen els dos personatges que esperen el seu casament. Fen l’ús de la narració no és detalla cap fet i els temps passa més ràpidament.

A la segona part del text es fa ús de la descripció. Durant el dia del seu casament és fa servir la descripció ja que és un moment important en la història i cal remarcar-lo per que el lector es faci una idea més aproximada de l’escena.

Per tant com ja he remarcat abans, en una novel·la sempre hi ha parts de narració, on la història avança més. I d’altres on la situació té major importància dins la novel·la i s’utilitza la descripció. Aquestes poden ser objectives, on es parla de la situació sense donar la teva opinió o subjectiva, on si dona la seva opinió dins la descripció que fa.

201