Àlvar Paz

7 pg 50:

En Daniel pregunta a l’Eva quan li sembla que la podrà veure, i ella li respon que quan ell vulgui. Llavors ell li pregunta que si demà, ella respon que sí, però que primer ha de mirar si té algun compromís que hagi oblidat. Al cap d’uns instants tornar i diu Daniel, ell respon sí. Llavors ella li diu que al matí no pot quedar perquè ha d’anar a la perruqueria que ja té hora, però ell li diu que per a ell també és impossible perquè treballa. Ella diu que si queden a la tarda, ell respon que sí i li pregunta on vol que es trobin, ella li diu que vagi a casa seva i ell li pregunta sorprès si viu sola, ja que una vegada li va pregunta i no va viler respondre. Ella respon que aleshores era diferent i li diu que si que viu sola i que més val estar còmodes si es que han de parla tant. Ell li pregunta si hi serà l’Arola i ella li respon que no. Queden d’acord en queda a dos quarts de cinc, ja que ella té lliure tota la tarda. I la noia s’acomiada dient-li que l’esperarà i ell respon fins demà.

8 pg 51:

1.

- No et fa por aquell ocell?

- No hi ara, m’agrada molt.

- Doncs la meva mare em deia que els ocells negres encara que fossin merlots portaven desgràcia.

2.

- (Es troben a la Plaça del Diamant)

- Ja has renyit amb en Pere?

3.

- Si vols sortir a treballar és cosa teva, jo per la meva banda, faré anar endavant la cria de coloms. I veuràs que venent coloms segur que ens fem rics.