Àlvar Paz

1.1.
Les relacions i semblances que hi ha entre la cultura italiana i la catalana i com aquestes semblances han ajudat a aclarir el passat dels catalans i a veure un futur més pròxim a la cultura italiana. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista i de la seva cultura dels XIV-XVI. L’objectiu és d’estudiar a fons les diverses activitats culturals relacionades amb aquest corrent.

1.2.
a)
(en la citació): Nosaltres som tenim anem portem nostres
l. 12: “…ens ve a dir…”
l. 16: “La història que expliquem en aquest llibre…”
l. 32: “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b)
(en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
l.12: 1ª pers plural (lectors).
l.16: 1ª pers plural (jo de l’autora).
l. 32: “nostre” (autora). 

1.3.
consideració → reflexió
afinitat → similitud
confluència → convergència
conjuntura → circumstància 

1.4.
a) És un present ‘atemporal’.
b) És un present ‘atemporal’.
c) Present del llibre, el present de l’’ara’ en el text.
d) Present en lloc del passat referit. 

3.1
a)
Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b)
CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c)
Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d)
CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e)
CRV de anem: “a Roma”.
f)
Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…). 

3.2. L’opció correcta és la c). 

3.3. Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.

3.4.
objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]

1.1
És un personatge hipòcrita i fals, sap que el que diuen sobre en Sebastià és veritat, però per estimació amb el seu patró no ho vol reconèixer. Ell li pregunta a en Sebastià si és veritat, l’altre li respon falsament que no i ell es dóna per satisfet. Finalment mostra la seva mala consciència.

1.2.
Sebastià a Xeixa: de TU à“Doncs agafa els trastets…”
Xeixa a Sebastià: de VÓS à “Això sí, veieu?”
Tomàs a Sebastià: de VÓS à “I jo voldria dir-vos-ho…”
Sebastià a Tomàs: de VÓS à “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”
Tomàs a Xeixa: de TU à “Ho sents, tu, mala llengua?”
Xeixa a Tomàs: de VÓS à “No m’ho digueu malagraït,…”:

1.3.
a)
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)
2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)
3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)
b)
1. Dolgut perquè 2. Defensiu 3. Perquè no li acusi de lladre, li torna tot amb menyspreu.

1.4.
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” TEMOR A LA REACCIÓ
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” INVITACIÓ
3.
3.1.
a) Subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) Atribut: cert
3.2. L’opció correcta és la c)
3.3.
Com que → S Adv causal
Després que → S Adv concessiva
Mai que→ S Adv concessiva
3.4.
farcell : maleta
bunbum: murmuri
malagraït: desagraït
amistançat: amant
3.5.
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]