Àlvar Paz

1.1
És un personatge hipòcrita i fals, sap que el que diuen sobre en Sebastià és veritat, però per estimació amb el seu patró no ho vol reconèixer. Ell li pregunta a en Sebastià si és veritat, l’altre li respon falsament que no i ell es dóna per satisfet. Finalment mostra la seva mala consciència.

1.2.
Sebastià a Xeixa: de TU à“Doncs agafa els trastets…”
Xeixa a Sebastià: de VÓS à “Això sí, veieu?”
Tomàs a Sebastià: de VÓS à “I jo voldria dir-vos-ho…”
Sebastià a Tomàs: de VÓS à “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”
Tomàs a Xeixa: de TU à “Ho sents, tu, mala llengua?”
Xeixa a Tomàs: de VÓS à “No m’ho digueu malagraït,…”:

1.3.
a)
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)
2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)
3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)
b)
1. Dolgut perquè 2. Defensiu 3. Perquè no li acusi de lladre, li torna tot amb menyspreu.

1.4.
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” TEMOR A LA REACCIÓ
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” INVITACIÓ
3.
3.1.
a) Subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) Atribut: cert
3.2. L’opció correcta és la c)
3.3.
Com que → S Adv causal
Després que → S Adv concessiva
Mai que→ S Adv concessiva
3.4.
farcell : maleta
bunbum: murmuri
malagraït: desagraït
amistançat: amant
3.5.
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]