Àlvar Paz

1.1.
Les relacions i semblances que hi ha entre la cultura italiana i la catalana i com aquestes semblances han ajudat a aclarir el passat dels catalans i a veure un futur més pròxim a la cultura italiana. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista i de la seva cultura dels XIV-XVI. L’objectiu és d’estudiar a fons les diverses activitats culturals relacionades amb aquest corrent.

1.2.
a)
(en la citació): Nosaltres som tenim anem portem nostres
l. 12: “…ens ve a dir…”
l. 16: “La història que expliquem en aquest llibre…”
l. 32: “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b)
(en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
l.12: 1ª pers plural (lectors).
l.16: 1ª pers plural (jo de l’autora).
l. 32: “nostre” (autora). 

1.3.
consideració → reflexió
afinitat → similitud
confluència → convergència
conjuntura → circumstància 

1.4.
a) És un present ‘atemporal’.
b) És un present ‘atemporal’.
c) Present del llibre, el present de l’’ara’ en el text.
d) Present en lloc del passat referit. 

3.1
a)
Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b)
CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c)
Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d)
CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e)
CRV de anem: “a Roma”.
f)
Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…). 

3.2. L’opció correcta és la c). 

3.3. Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.

3.4.
objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]