Àlvar Paz

La cultura australiana ja fa molt que va despertar dins de mi una gran admiració. Tot va començar fa uns cinc anys més o menys. Estava veient la televisió i fent zapping, vaig topar-me amb un reportatge de Sidney i me’n vaig enamorar.

Austràlia és un país format per gent molt diversa i aquest caràcter multiracial s’ha convertit en un tret identificatiu del país. A aquesta diversitat han contribuït el pobles indígenes, els assentaments europeus i les constants onades d’immigrants. Aquesta característica afavorit l’enriquiment cultural i l’estabilitat social.

El resultat d’aquesta barreja de cultures ha estat un caràcter jovial, cordial i freqüentment informal. Conformen una societat sense grans diferencies entre classes, on els australians tenen una molt bona relació amb la gent d’altres cultures, donant molt valor al turisme.

Però aquesta cultura i principalment la ciutat de Sidney m’han robat el cor, per altres coses no només per la seva gent. Han estat l’esport aquàtic i les seves platges, allà anomenades badies. On la costa té una gran importància per als seus habitants australians ja que més del 80% d’ells habiten a la costa i la platja s’ha convertit en part fonamental de les seves vides.

197

El pròleg és un escrit breu que utilitza l’autor per orientar l’obra, i està situat al principi d’aquesta. També té altres funcions com fer una crítica literària sobre l’autor, presentar l’autor i la seva obra o agrair als que van participar en l’obra com a col·laboradors o participants. Aquest s’escriu sempre un cop s’ha finalitzat l’obra, pot haver-hi més d’un si l’obra s’ha reeditat i s’ha de diferenciar clarament de la introducció.

La introducció és una part inicial d’un escrit, obra o article que descriu els objectius del contingut posterior. Normalment les introduccions són el resum del text que precedeixen. Una de les seves principals característiques és que el lector al llegir l’introducció, s’hauria de poder fer una idea general sobre el contingut de l’obra.

La presentació consisteix en el procés d’exposar un tema en concret, davant un públic. Les presentacions intenten informar, donar una idea general sobre un tema o fins i tot resumir el contingut d’un treball. Aquestes normalment es fan recolzant-se en programes informàtics especials per a aquesta tasca.

Tan el pròleg, com la introducció i la presentació formen part d’una obra més complexa, i tenen la tasca de facilitar el seu enteniment als lectors i completar l’obra.

201

El gènere teatral és aquell que té com a principal objectiu presenta un conflicte a través d’un o diversos personatges que desenvolupen sobre l’escenari l’argument gràcies, fundamentalment, al diàleg. Aquest tipus de gènere té una sèrie de característiques.

Una característica que el diferència de la majoria del gèneres i essencialment de la novel·la és que el teatre no necessita un narrador, ja que hi predominen els personatges i l’acció. Altres característiques són: que el receptor en aquest cas, és el públic i l’obra esta feta per ser representada per actors.

El gènere teatral està representat per actes, normalment són tres, els típics: introducció, nus i desenllaç, però no es tracta de cap norma obligatòria. De la mateixa manera que l’obra es divideix en actes, aquests es divideixen en escenes, on aquestes estan marcades per l’acció, el temps… També podem trobar tot un seguit de trets propis del gènere, referits al discurs, l’espai.

D’igual forma que altres gèneres, aquest està dividit en subgèneres. Els més importants són: la tragèdia, el drama i la comèdia. El primer té un desenllaç tràgic normalment amb la mort d’un dels personatges, el segon tracta conflictes reals però tràgics i el tercer té sempre un final feliç.

203

Terra baixa és un llibre on es tracten les diferències entre les societats. La terra baixa simbolitza la nova societat que està naixent, on els homes són malvats i hipòcrites. La terra alta, és el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents.

Els tres personatges principals són en Sebastià, la Marta i en Manelic. Entre el Sebastià que és l’amo de les terres i la Marta sempre hi ha hagut alguna cosa més que una relació d’amistat, però com que en Sebastià necessita casar-se amb una dona rica, prepara el casament de conveniència de la Marta amb el Manelic, sense que ell sàpiga la veritat, i d’aquesta manera poder seguir tenint relacions amb la Marta.

Inicialment la Marta no estima a en Manelic ja que creu que forma part de tot el muntatge, però a mesura que avança la història s’adona que en Manelic és un bon home i que no sabia res sobre els plans d’en Sebastià. Quan en Manelic va a veure a la Marta els enxampa en Sebastià i la ràbia acumulada d’en Manelic el fa matar-lo.

Finalment, en Manelic i la Marta marxen a la terra alta on tot és pur.