Àlvar Paz

El modernisme literari és un corrent literari que apareix a finals del segle XIX i a inicis del XX a Catalunya. Hi ha diverses opinions sobre els seus orígens, uns opinen que prové de França i d’altres d’hispanoamèrica. Es caracteritza per la presencia de la natura, de la musicalitat i la recerca de la bellesa.

Un dels principals exponents d’aquest corrent literari va ser Joan Maragall. La seva poesia van viure dues etapes: el vitalisme i el decadentisme. Durant la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer gran poema, L’oda infinita al 1888 i a partir del 1893 va començar ha ser conegut i estimat. Entre el 1894 i el 1895 va viure una etapa decadentista deixant-se portar per la moda del moment.

Al llarg de la segona etapa vitalista es distancia del modernisme i es converteix en un autor consagrat, publicant el llibre Visions & Cants. Del 1906 al 1909 viu la segona etapa decadentista on entra en una depressió degut a la incomprensió que pateix. A la tercera etapa vitalista, recupera l’individualisme i el vitalisme perduts.

La temàtica de Joan Maragall és una de les més extenses ja que conté tots el temes eterns de la poesia. Un exemple del vitalisme de Maragall el trobem en temes com la natura, on veia sempre la vessant positiva.

220