Àlvar Paz

La principal característica distintiva dels textos científics en front dels generals és el tema, seguit de la pròpia terminologia. També cal tenir en compte que l’objectiu de l’emissor és informar científicament sobre un tema a receptors amb el mateix nivell cultural.

Podem trobar diversos tipus de textos. Principalment regits pel tema a tracta. Però no només el tema determina la terminologia emprada, la seva exposició i argumentació també tenen un gran paper. Cada branca, cada disciplina, utilitza un llenguatge propi. D’aquesta manera més que d’un sol llenguatge científic doncs, potser hauríem de parlar de diverses varietats o subtemes que coincideixen en unes característiques comuns.

Altre característica d’aquests és l’objectivitat que presenten. Els textos científics recolzen diverses ideologies, les quals van acompanyades, generalment, de proves empíriques que complementen el lèxic.

En conclusió, els textos científics estan dirigits a un públic concret. Les persones que tracten amb aquests tipus de textos o llenguatges tenen un alt grau de cultura. Però encara que aquests tractin de temes molt tècnics, ja sigui: la química, la física… Han de ser clars i breus, per facilitar al màxim la comprensió.

7 pg 50:

En Daniel pregunta a l’Eva quan li sembla que la podrà veure, i ella li respon que quan ell vulgui. Llavors ell li pregunta que si demà, ella respon que sí, però que primer ha de mirar si té algun compromís que hagi oblidat. Al cap d’uns instants tornar i diu Daniel, ell respon sí. Llavors ella li diu que al matí no pot quedar perquè ha d’anar a la perruqueria que ja té hora, però ell li diu que per a ell també és impossible perquè treballa. Ella diu que si queden a la tarda, ell respon que sí i li pregunta on vol que es trobin, ella li diu que vagi a casa seva i ell li pregunta sorprès si viu sola, ja que una vegada li va pregunta i no va viler respondre. Ella respon que aleshores era diferent i li diu que si que viu sola i que més val estar còmodes si es que han de parla tant. Ell li pregunta si hi serà l’Arola i ella li respon que no. Queden d’acord en queda a dos quarts de cinc, ja que ella té lliure tota la tarda. I la noia s’acomiada dient-li que l’esperarà i ell respon fins demà.

8 pg 51:

1.

- No et fa por aquell ocell?

- No hi ara, m’agrada molt.

- Doncs la meva mare em deia que els ocells negres encara que fossin merlots portaven desgràcia.

2.

- (Es troben a la Plaça del Diamant)

- Ja has renyit amb en Pere?

3.

- Si vols sortir a treballar és cosa teva, jo per la meva banda, faré anar endavant la cria de coloms. I veuràs que venent coloms segur que ens fem rics.

1.1.

El pare del noi sempre acostuma a dir frases sobre la actualitat on tendeix a criticar el món actual. Abans a al noi li agradava discutir-hi amb el seu pare, però ara que el veu menys prefereix no marejar-lo. Avui com de costum el pare ha dit una de les seves frases «tots tenim un preu», que ha fet que el noi, mentre viatjava cap a València, reflexiones sobre si de veritat totes les persones tenim un preu i quin deu ser el seu preu.

1.2.

a) Les persones amb poder adquisitiu sempre estan per sobre dels pobres.

b) Si una persona depèn d’una altre, no sempre pot fer el que pensa.

1.3.

a) traspuen: manifesten

b) rutlla: funciona

c) em ballava pel cap: no se m’oblidava

d) em sàpiga greu: em faci pena

1.4.

* en canvi: té valor adversatiu i indica contrast o oposició entre l’oració anterior i l’oració en què apareix (però).

* doncs: té valor consecutiu i indica la conseqüència en l’oració en què apareix de l’anterior (per tant).

3.1.

a) Hi ha quatre oracions. Les següents:

1. Fa anys à oració subordinada adverbial temporal

2. M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera à oració principal

3. Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera à oració subordinada de subjecte (subjecte)

4. Que el treien de polleguera à oració subordinada de relatiu (compl. “arguments”)

b)

1. Subjecte: Oració impersonal

2. Subjecte: Oració nº3

3. (jo) implícit, però els infinitius no tenen subjecte gramatical.

4. (que) es refereix a arguments.

c) Verbs intransitius.

- Agradar i discutir, no tenen CD.

d) Pronoms febles:

- M’agradava: CI

- Discutir-hi: CRègim preposicional (amb)

- El treien: CD

3.2. La c.

3.3. Solen ser, comença a moure, ha de dur, deu ser.

3.4.

Rellotge [dZ].

Mateix to [∫].

Peix gros [Z].

Cotxe [t∫].

Vaig obrir [dZ].

La societat en la qual vivim actualment està íntimament lligada a la ciència, és més la nostra vida quotidiana depèn de la ciència i de les comoditats que aquesta ens ha aportat que sense ella, la nostra vida seria molt més difícil.

La ciència avui dia està present a tots els àmbits. Aquesta sense voler a acabat sent la culpable del canvi climàtic, o més ben dit l’ús que li hem donat. També ens ha facilitat la nostra vida mitjançant-nos tota mena d’aparells, ja siguin electrodomèstics, transports o videoconsoles que fan que la nostra qualitat de vida millori.

Però no només el usos excessius d’aquesta han perjudicat el clima de la Terra. Ja que els avenços de la ciència en armament han provocat que cada vegada les guerres siguin més perilloses. Abans de la evolució de la ciència les guerres es feien amb armes de mà que només ferien als combatents, però avui dia hi ha armes químiques i nuclears que fan perillar també la vida de ciutadans innocents.

D’aquesta manera queda clar que sense la ciència, no podríem subsistir ja que ens hem acostumats a un ritme de vida molt còmode. La tecnologia que tenim avui dia, la disfrutem gràcies a la ciència moderna. Però hem de trobar la manera d’evitar-ne els aspectes negatius.

206

El conte és un relat breu i artístic de fets generalment imaginaris. Tot bon conte a de tenir un caràcter narratiu, un llenguatge senzill i ha de ser relatat breument. Cal tenir en compte el llenguatge emprat segons per a qui sigui narrat.

Podem dividir el conte en dos tipus. El conte popular generalment és anònim i embarca diverses formes de relat com ara les llegendes, on la història està enfocada en un àmbit històric amb molt elements imaginatius. La rondalla està enfocada a un públic infantil i barreja elements fantàstics i reals. El conte popular s’ha relatat sempre de forma oral i per això ha anat evolucionant, ja que cada persona posa el seu granet de sorra quan el relata.

L’altre gran tipus és el conte literari on l’autor, aquest si conegut, es dedica ha escriure una breu història amb uns personatges essencialment de caràcter planer, ja que la breu història no permet personatges complexos. El final del conte busca fer pensar al lector sobre el tema de la lectura i generalment s’anomena, moralitat.

Per tant un conte és una novel·la molt breu i encara que els contes generalment es creu i bé, que estan adreçats al nens, també en podem trobar per a adults.

206

Tothom té un preu, més elevat o menys segons les pretensions d’aquesta, però tothom en té, o almenys això opinen la majoria de persones. Però, davant la possibilitat de vendre’s, és quan un ha de pensar, tinc un preu?

Aquesta és una qüestió que tothom pot dir “No”, però és a l’hora de la veritat, quan et trobes en una situació d’aquest tipus, quan molta gent diu “Si”. Fins i tot les persones que tenen alts càrrecs dins la societat actual. Però no tothom cometria un delicte si acceptes, hi ha gent que diu “Jo per un milió d’euros, me n’anava al llit amb aquell”.

En canvi, trobem persones amb una integritat per sobre de qualsevol preu i que respecten el seu amor propi per sobre de tot. Aquestes persones no són millors que les que es venen, ja que les dues han pogut escollir. El problema el trobem quan no has tingut aquesta opció.

Per tant aquesta qüestió no té una resposta clara, ja que tot depèn del tipus de persona que siguis. Si ets una persona ambiciosa i que la teva felicitat està lligada als bens materials, probablement et vendràs sinó, no.

194