Àlvar Paz

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914. La seva funció no anava més enllà de l’administració provincial de Catalunya, però va adquirir gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Va se presidida per Enric Prat de la Riba (1914 - 1917) i després per Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Durant aquest temps es van crear noves infraestructures. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. La victòria a Catalunya de ERC va propicia la República Catalana. L’Estatut de Núria aprovat per amplia majoria va tenir vigència fins l’any 1934, va ser restablert durant la Guerra Civil i eliminat definitivament, a la fi d’aquesta. 

La voluntat de normalitzar l’ortografia va porta a Enric Prat de la Riba a crear l’IEC l’any 1907 i posteriorment la Secció Filològica. L’any 1913 es van publicar les normes ortogràfiques, les quals va adoptar tothom. A més l’any 1932 es va publicar el Diccionari de gramàtica catalana. No va ser fins l’any 1976 quan l’IEC va rebre el reconeixement com a corporació acadèmica.

Durant els primers anys de repressió, el català va estar totalment prohibit. Però quan l’any 1946 la repressió, es suavitza, el català guanya presencia però segueix sent molt escassa. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU la dictadura s’afebleix encara més.

Dins la dictadura el català va ser prohibit relegat a l’àmbit privat. Totes les institucions van ser castellanitzades, personalitats de tots els àmbits van haver d’exiliar-se i fins i tot gran part de la burgesia catalana va acceptar el castellà.

El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia.

Posterior a l’aprovació de la Constitució espanyola l’any 1978, es van desenvolupar diversos Estatuts d’Autonomia, a Catalunya, Valencia i a les Illes. S’estableix que el català es la llengua oficial d’aquestes tres regions. I l’ús d’aquest queda regulat per les lleis de cada comunitat.  

244

El terme renaixença fa referència a la recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833, amb la publicació de l’oda “La Pàtria” i finalitza l’any 1877. A la vegada el catalanisme pren força com a moviment polític.

En el segle XIX té lloc la revolució burgesa, on es creen dues classes socials: la burgesia i el proletariat. La primera ja posseïa el poder econòmic, però també aspirava gaudir el polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i en canvi els altres recolzen el lliurecanvisme, ja que comercialitzen amb Anglaterra. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució i la Restauració borbònica amb Alfons XII. Les pèrdues de les ultimes colònies fa visible el fracàs del regim actual i es troben dues alternatives per fer regenerar Espanya: la generació del 98, que pretenia regenerar-la des de Castella o les Bases de Manresa, on es pretenia regenerar-la des de la perifèria.

El romanticisme suposa revifar un passat on el català gaudia de gran prestigi i Catalunya era una potència mediterrània. El poble al s XVIII i XIX només sabia català, per tant la literatura continuava sent exclusivament en català. La restauració dels Jocs Florals va recuperar l’ús literari del català.

La llengua continua sent perseguida i tots els estaments oficials són exclusivament en castellà. El seu ús literari va en augment, paral·lelament amb la consciencia que cal defensar políticament el català. L’Església, juntament amb els moviments tan conservadors com radicals defensaran el català. La revista l’Avenç inicia públicament, la voluntat d’obtenir una ortografia moderna i unificada.

El sentiment català i la voluntat de recuperar definitivament la llengua, units amb el catalanisme lluitaran per aconseguir la total recuperació de les institucions catalanes. La segona generació d’escriptors catalans on destaquen per les seves aportacions: Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller. Els modernistes proposaran la total normalització social de la llengua.

La recuperació de la llengua i les institucions tindrà lloc al primer terç del segle XX. Gràcies al catalanisme sorgit al segle XIX, degut als canvis socials i culturals.

352