05 Formació, expansió i consolidació de la llengua

20 10 2007

Mitjançant el naixement de la corona d’Aragó i a Jaume I el català va ampliar el seu territori. Conquerint les Illes Balears, el País Valencia, juntament amb els territoris de Sicília, Sardenya, els ducats d’Atenes i de Neopàtria a Grècia. El català va acabar imposant-se al llatí. Però la llengua escrita seguia sent el llatí. En canvi gràcies a l’expansió del català i al augment de poder, al s. XV aquesta és la llengua parlada, escrita i de l’Administració.

El text més antic conservat en català és el Liber iudiciorum (llibre dels judicis), de la primera meitat del s. XII. Les Homilies d’Organyà de finals del s. XII, es considera el primer document en prosa en català, conseqüència del Concili de Tours.

Els poetes de l’època van escriure les seves obres en occità. Encara que les dues llengües, l’occità i el català, eren similars, l’occità era una llengua que s’havia d’aprendre. El primer poeta en utilitzar només el català va ser, Ausiàs March.

Ramon Llull va ser el primer pensador en escriure temes filosòfics, científics i teològics en català i amb ell es va iniciar la prosa literària en català. Gràcies als coneixements que té del llatí, aconsegueix crear construccions pròpies d’una llengua viva i espontània, també utilitzant mots manllevats del llatí i creant-ne de nous.

Als inicis de la Cancelleria, s’utilitzaven l’aragonès, el català i el llatí, però a meitats del s. XIV el català pren avantatge. Aquest català inspirat en l’estil de Ciceró va esdevenir un model de llengua, actualment anomenat llengua estàndard.

Al s. XV el català estava totalment consolidat. Per conseqüència de la crisi del principat, Valencia va esdevenir el centre cultural de la Corona, en depriment de Barcelona.

Després de molts esforços el català es va consolidar al s. XV, acabant un procés de normalització que havia començat al segle XII.


Nota 7,5