Àlvar Paz

La Romània és el mot que adopta el conjunt de territoris en que es parla una llengua derivada del llatí. Les actual llengües romàniques són les procedents d’aquell. Es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental.

El procés d’imposició de la cultura romana i la seva organització als territoris que van unir-se al Imperi romà, s’anomena romanització. Aquest va ser molt lent a les regions interiors, en canvi a les costaneres va passar molt ràpidament. Gràcies a la llatinització l’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística. Un factor clau per a la romanització a partir del s. III va ser el cristianisme. La conquesta Tarraconense va arribar, juntament amb la conquesta del territori de parla catalana. Aquest va ser dividit en províncies, influïdes per diverses parles del llatí.

El llatí vulgar era el que parlava el poble. Molt diferent del llatí clàssic, aquest es mantenia estable. El vulgar evolucionava ràpidament. El caràcter oral del llatí vulgar fa difícil el seu estudi, només es pot reconèixer a partir de textos molt diferents del llatí literari.

El substrat preromà, suposa les restes de les llengües que es trobaven al territori català, abans de la conquesta del romans. Trobem alguns destacats: el substrat indoeuropeu, grec, fenici, iberobasc.

205
Nota 10