Àlvar Paz

Al segle XVI La mort de Ferran II, i la posterior vinculació de la corona d’Aragó a la monarquia, va suposar el trasllat de la cort a Castella, l’ús del castellà per part de la noblesa catalana i l’inici de la crisi política. La política centralista de la monarquia va provocar la guerra dels Segadors, on Catalunya va perdre el Rosselló. A més hi havia una crisi econòmica, ja que les noves potències eren Atlàntiques. La crisi cultural la va provocar el trasllat del principal centre cultural de Barcelona a Castella.

El català es continua parlant, però escriptors de l’època comencen a escriure en castellà, els que ho fan justifiquen la seva tria, de manera que alguns ho fan per fidelitat i d’altres per arribar a més gent. També l’església va començar a predicar en castellà. El català es va fragmentant i cada cop es parla més de valencià, mallorquí…

Al segle XVIII té lloc la guerra de Successió, on s’enfronten els dos candidats al tron espanyol. Va guanyar Felip d’Anjou, anomenat Felip V i aquest va promulgar el decret de Nova Planta. On desapareixien les institucions d’autogovern de la Corona catalanoaragonesa i s’establia la política pròpia de Castella.

Es va crear un conflicte polític, ja que el català deixava de ser la llengua oficial de la Corona catalanoaragonesa i quedava prohibit l’ús en els tribunals de justícia. La imposició del castellà va ser un procés lent, ja que la gent no el coneixia. Els il·lustrats van adoptar el castellà, però la literatura popular seguia sent en català.

 258

Mitjançant el naixement de la corona d’Aragó i a Jaume I el català va ampliar el seu territori. Conquerint les Illes Balears, el País Valencia, juntament amb els territoris de Sicília, Sardenya, els ducats d’Atenes i de Neopàtria a Grècia. El català va acabar imposant-se al llatí. Però la llengua escrita seguia sent el llatí. En canvi gràcies a l’expansió del català i al augment de poder, al s. XV aquesta és la llengua parlada, escrita i de l’Administració.

El text més antic conservat en català és el Liber iudiciorum (llibre dels judicis), de la primera meitat del s. XII. Les Homilies d’Organyà de finals del s. XII, es considera el primer document en prosa en català, conseqüència del Concili de Tours.

Els poetes de l’època van escriure les seves obres en occità. Encara que les dues llengües, l’occità i el català, eren similars, l’occità era una llengua que s’havia d’aprendre. El primer poeta en utilitzar només el català va ser, Ausiàs March.

Ramon Llull va ser el primer pensador en escriure temes filosòfics, científics i teològics en català i amb ell es va iniciar la prosa literària en català. Gràcies als coneixements que té del llatí, aconsegueix crear construccions pròpies d’una llengua viva i espontània, també utilitzant mots manllevats del llatí i creant-ne de nous.

Als inicis de la Cancelleria, s’utilitzaven l’aragonès, el català i el llatí, però a meitats del s. XIV el català pren avantatge. Aquest català inspirat en l’estil de Ciceró va esdevenir un model de llengua, actualment anomenat llengua estàndard.

Al s. XV el català estava totalment consolidat. Per conseqüència de la crisi del principat, Valencia va esdevenir el centre cultural de la Corona, en depriment de Barcelona.

Després de molts esforços el català es va consolidar al s. XV, acabant un procés de normalització que havia començat al segle XII.

Nota 7,5

Els primers germànics en arribar a Catalunya van ser els visigots. No van provocar grans canvis, ja que es van integrar tant a la societat, com a l’ús del llatí. Posteriorment van arribar els francs. Van organitzar el territori en comptats, que posteriorment amb la caiguda de l’Imperi es van independitzar. L’ocupació musulmana va començar l’any 711, i va tenir lloc en ple procés de formació de les llengües romàniques. La seva estància va ser molt diversa segons la regió.

Tant les llengües germàniques com les aràbigues han deixat molt elements que han modificat la nostra llengua al llarg del temps. De l’element germànic s’han conservat paraules d’ús comú, topònims i antropònims. Els arabismes que s’han conservat designen mots de la vida quotidiana.

El pas del llatí al català és un procés que començar el s. V i acaba el IX. Al llarg d’aquest, han destacat diversos fets. El s. VIII els carolingis van evidenciar les diferències entre la llengua parlada i la escrita. El Concili de Tours l’any 813, va decidir predicar en llengua vulgar ja que el llatí només l’entenien els eclesiàstics. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839 inclou paraules en català, perquè el llatí no s’entenia.

209
Nota - 8,5

La Romània és el mot que adopta el conjunt de territoris en que es parla una llengua derivada del llatí. Les actual llengües romàniques són les procedents d’aquell. Es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental.

El procés d’imposició de la cultura romana i la seva organització als territoris que van unir-se al Imperi romà, s’anomena romanització. Aquest va ser molt lent a les regions interiors, en canvi a les costaneres va passar molt ràpidament. Gràcies a la llatinització l’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística. Un factor clau per a la romanització a partir del s. III va ser el cristianisme. La conquesta Tarraconense va arribar, juntament amb la conquesta del territori de parla catalana. Aquest va ser dividit en províncies, influïdes per diverses parles del llatí.

El llatí vulgar era el que parlava el poble. Molt diferent del llatí clàssic, aquest es mantenia estable. El vulgar evolucionava ràpidament. El caràcter oral del llatí vulgar fa difícil el seu estudi, només es pot reconèixer a partir de textos molt diferents del llatí literari.

El substrat preromà, suposa les restes de les llengües que es trobaven al territori català, abans de la conquesta del romans. Trobem alguns destacats: el substrat indoeuropeu, grec, fenici, iberobasc.

205
Nota 10