La sociolingüística consisteix en estudiar la llengua des de el punt de vista social o de l’ús que la societat fa d’aquesta. La sociolingüística neix als Estats Units, l’any 1950 i aviat arriba a Catalunya, principalment per les similituds lingüístiques. On ambdós llocs tenen diverses llengües convivint.

Entre el sociolingüistes destacats, el primer que trobem és Ferguson, el qual va estudiar les llengües en (constant) contacte i va introduir dos termes essencials. El primer per classificar les persones, el bilingüisme. És considera bilingüe, la persona que parla, escriu i pensa en dues llengües. L’altre, per classificar les societats, la diglòssia. On dos idiomes conviuen en una mateixa societat però un d’ells té un estatus privilegiat respecte l’altre.

Els sociolingüistes posteriors a Ferguson parlen de conflicte lingüístic quan una “de les llengües” (d’ells) domina políticament i socialment. En aquests casos la llengua oprimida és minoritària i tendeix a anar perdent àmbit d’ús, parlants i acaba desapareixent.

El cas oposat a aquest últim, és la normalització lingüística on la llengua oprimida es recupera, guanyant àmbit”s” d’ús i parlants, per acabar aconseguint una ortografia i gramàtica oficials.

També podem classificar les llengües segons el context. Podem contrastar el llenguatge que usem a l’escola i el llenguatge que utilitzem quan parlem amb el amics.

207

Molt Bé

2 – 0,1 = 0,9     9,5

SANTI