Àlvar Paz

La sociolingüística consisteix en estudiar la llengua des de el punt de vista social o de l’ús que la societat fa d’aquesta. La sociolingüística neix als Estats Units, l’any 1950 i aviat arriba a Catalunya, principalment per les similituds lingüístiques. On ambdós llocs tenen diverses llengües convivint.

Entre el sociolingüistes destacats, el primer que trobem és Ferguson, el qual va estudiar les llengües en contacte i va introduir dos termes essencials. El primer per classificar les persones, el bilingüisme. És considera bilingüe, la persona que parla, escriu i pensa en dues llengües. L’altre, per classificar les societats, la diglòssia. On dos idiomes conviuen en una mateixa societat però un d’ells té un estatus privilegiat respecte l’altre.

Els sociolingüistes posteriors a Ferguson parlen de conflicte lingüístic quan una de les llengües domina políticament i socialment. En aquests casos la llengua oprimida és minoritària i tendeix a anar perdent àmbit d’ús, parlants i acaba desapareixent.

El cas oposat a aquest últim, és la normalització lingüística on la llengua oprimida es recupera, guanyant àmbits d’ús i parlants, per acabar aconseguint una ortografia i gramàtica oficials.

També podem classificar les llengües segons el context. Podem contrastar el llenguatge que usem a l’escola i el llenguatge que utilitzem quan parlem amb el amics.

207
Nota 9,5

Pierre vilar, catedràtic a la Universitat de París-Sorbona escriu sobre el fet català. Diu que Espanya vol passar de ser un estat-nació unitari, que durant la dictadura a estat imposat, per ser un estat pluralista amb comunitats diferents. Catalunya és la més destacada, pels fonaments històrics.

El fet català a existit i a variat durant molts segles i etapes diferents, però mai s’ha deixat vèncer pel domini implantat, de la mateixa manera mai a aconseguit el reconeixement com a “estat-nació”. El territori que contempla aquest fet, s’explica d’una manera gairebé geogràfica, tal és així, amb Aragó ens separen els Monegres, res ens separa del País Valencia i el català es mantingué a les Illes gràcies al aïllament insular.

El Mediterrani va ser un factor clau, en la convivència del català per les aigües mediterrànies. I la difícil accessibilitat al territori va complicar la implantació d’altra llengua que absorbís la catalana. La convivència entre les regions la va aconseguir el mar, i això va suposar un gran poder de solidaritat. Malgrat les moltes invasions viscudes, la unitat i les relacions s’han mantingut. D’aquesta manera s’ha aconseguit instaurar un patrimoni cultural comú i fundar una història realment nostra.

196
Nota 9

1.4. Redacció:

a) Com alternen la narració i la descripció al llarg del text?

Les novel·les, els textos narratius, contenen parts on predomina la descripció. En alguns casos per facilitar la lectura i en altres perquè el lector s’introdueixi més en la lectura, imaginant-se amb tot detall els fets. La narració és una manera menys detallada i feixuga de relatar les situacions i histories.

En aquest text de Narcís Oller. Es comença narrant la situació de fals amor que viuen els dos personatges que esperen el seu casament. Fen l’ús de la narració no és detalla cap fet i els temps passa més ràpidament.

A la segona part del text es fa ús de la descripció. Durant el dia del seu casament és fa servir la descripció ja que és un moment important en la història i cal remarcar-lo per que el lector es faci una idea més aproximada de l’escena.

Per tant com ja he remarcat abans, en una novel·la sempre hi ha parts de narració, on la història avança més. I d’altres on la situació té major importància dins la novel·la i s’utilitza la descripció. Aquestes poden ser objectives, on es parla de la situació sense donar la teva opinió o subjectiva, on si dona la seva opinió dins la descripció que fa.

201