l'Àliga de Reus http://cat.bloctum.com/aligadereus del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals - CRAC - Sat, 06 Apr 2013 21:18:43 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 en hourly 1 El testimoni més antic del bestiari català http://cat.bloctum.com/aligadereus/2013/04/06/el-testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2013/04/06/el-testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/#comments Sat, 06 Apr 2013 21:07:49 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/?p=191

Un grafit esculpit al palau Graells de Cardona es podria convertir en la mostra més antiga de la imatgeria festiva

La restauració del palau Graells de Cardona va fer aflorar unes pintures gòtiques que van acaparar l’atenció de mitjans i vilatans. Al seu costat, però, un petit grafit esculpit en una de les parets de la segona planta esperava pacientment el dia de la seva descoberta. L’espera ha valgut la pena, ja que el dibuix podria ser el més antic de la imatgeria festiva dels països catalans

CARMINA OLIVERAS | CARDONA Extasiats per la descoberta, però molt cauts. Així es mostren Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric de Cardona, i Jan Grau, expert en cultura popular, davant el que podria ser “la imatge més antiga de bestiari dels països catalans”.

La troballa, un grafit d’uns 20 centímetres d’alçada d’una àliga antropomorfa, va aflorar a la segona planta del casal Graells durant la seva restauració, tot i que el fet que al mateix palau apareguessin a la vegada unes pintures gòtiques de final de segle XIII li va restar, en aquell moment, la importància que tenia.

El doctor Andreu Galera afirma que la localització de les pintures va ser “l’element essencial per recuperar l’edifici des del punt de vista patrimonial i funcional (ara acull la seu de l’arxiu històric), en aquell moment ningú no va donar importància al grafit de l’àliga perquè les pintures van copsar tota l’atenció”.

Coincidències

La història de la descoberta de l’àliga de Cardona és una història forjada per coincidències. Galera explica que un cop restaurat l’edifici en van començar a fer ús. El grafit de l’àliga continuava allà, a la paret, “i un dia un company de feina, tot xerrant, va anomenar el di-buix ‘aligot’ i li vam començar a dir així, sense més ni més”.

L’interès es va reprendre el 2006, any en què el programa de la Festa Major de Cardona es va dedicar als gegants “i em van demanar que hi fes una col·laboració”. “No sabia què escriure”, diu, fins que va decidir “fer alguna cosa sobre l’àliga de Cardona”, ja que un amic i col·lega de professió sempre li havia insistit que a Cardona havien fet ballar l’àliga com a Berga o a Solsona, i Galera n’havia trobat ja algun “testimoni documental, tot i que molt minso”. Ho va encarar, explica, com si l’àliga fos el precedent de tots els gegants de la vila.

“Volia escriure-ho des del punt de vista documental, perquè no tenia res gràfic, fins que vaig pensar en aquell dibuix de l’aligot i ho vaig lligar”, continua. El programa de la festa major va sortir, va arribar a diferents mans “i un dia em van trucar per dir-me que hi havia un boig de les àligues que es diu Jan Grau que estava superinteressat en el grafit i que volia venir a veure’l”, narra Galera, que afegeix que “quan va ser aquí va dir: ‘no sabeu el que teniu!’”.

Ho és o no ho és?

Afirmar categòricament que el grafit del palau Graells és una representació de bestiari i que, a més, podria ser la més antiga dels Països Catalans és arriscat. Tot i això, tant Galera com el barceloní Jan Grau, expert en cultura popular, han anat bastint unes hipòtesis que ho podrien acabar confirmant, tot i que “són coses molt lentes i encara s’ha de fer molta feina de documentació”.

El doctor Galera té clar que els grafits (a banda del de l’àliga hi ha altres esbossos i inscripcions de lletres) corresponen a la “cultura gòtica”. El palau Graells va ser construït entre el 1290 i el 1320 i els grafits tenen un arc cronològic que aniria des del 1300 fins al 1530 com a màxim”, una tesi que també avala Jan Grau: “la pista ens la dóna el tipus de lletra, la cal·ligrafia és gòtica i, tenint en compte això, ens n’anem com a molt al 1500. És molt arriscat dir-ho, sí, però si no és una àliga festiva, que és?”, es pregunta Jan Grau.

Àliga antropomorfa

L’àliga del palau Graells és antropomorfa, és a dir, té forma d’home. Grau detalla amb entusiasme com s’observen els dits de les mans, un cap i un bec “que lligaria amb el tipus de màscares que amagaven la cara, però permetien veure-hi per sota”, on el que es destaca “és l’ull de la bèstia”. També un plomall “que pot ser interpretat com les plomes de l’àliga” i uns creuaments de corretges “que ens portarien a pensar en la teoria de l’home ocell”.

Quan i per què va desaparèixer?

La documentació que de moment s’ha localitzat sobre l’àliga que es feia ballar a Cardona és més aviat minsa. El director de l’arxiu cardoní detalla dos documents. L’un, quan el 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini, mossèn Aynés anotava que el 18 de setembre es va fer processó i es va fer dansar l’àliga.

Galera explica que “aquesta n’és la primera referència, que sapiguem, i ens situa en el mateix pla que poblacions veïnes com ara Berga i Solsona, que sí que han conservat aquesta tradició”.

Galera explica que no és es-trany que l’àliga es fes dansar a Cardona en la primera festa de la Mare de Déu del Patrocini: “era una festa nova i la millor manera de retre-li homenatge era fent ballar l’àliga”. I per què no s’anotava si la bèstia es feia ballar, per exemple, per Corpus? La resposta estaria lligada al fet que “això devia ser un fet habitual i els cronistes de l’època normalment només anotaven coses extraordinàries, com el fet que l’àliga ballés per la nova festa, va ser una cosa que va trencar el protocol i es va anotar”.

L’altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull el pagament de 9 lliures i 3 sous fet a favor d’Onofre Roca per haver-se ocupat d’una reparació de l’àliga.

Després del paper del 1690 “no hi ha res, silenci documental absolut”, afirma Galera. Per què no se’n torna a parlar? Una de les explicacions podria venir pel fet que “l’àliga era un símbol austriacista i l’arribada dels Borbons en va fer desaparèixer moltes”, detalla Grau, tot i que en el cas cardoní l’explicació “més plausible és que acabés abandonada o destruïda en algun racó, ja que s’ha de tenir en compte que Cardona va ser un dels últims llocs que va resistir i el període del 1714 al 1720 va ser de carestia i pobresa total. L’àliga es va perdre i també la tradició”.

Objectiu: recuperar l’àliga

Amb la descoberta, l’objectiu del consistori de Cardona és la recuperació de l’àliga. L’alcalde, Ferran Estruch, diu que “quan vam entrar a l’Ajuntament ja ens vam trobar amb la intenció de l’anterior equip de govern de dedicar el programa de la festa major d’enguany a l’antiga àliga de Cardona”.

De fet, l’anterior consistori ja havia fet fins i tot el pas d’encarregar un primer esbós a l’escultor de figures festives Toni Mujal. Estruch afirma que “nosaltres també assumim aquest objectiu”. El nou govern ja ha encarregat un segon esbós a Mujal, tot i que no volen llançar campanes al vol: “no hi ha res tancat perquè la investigació també ha d’avançar una mica més, però ja tenim un pressupost fet, que ronda els 8.000 euros i creiem que amb la documentació que hem trobat la inversió per part d’alguna administració de Cultura estaria plenament justificada”.

El segon esbós de Mujal representa una àliga “d’una figura lleugera, d’una certa verticalitat i amb les ales plegades, amb una corona ducal al cap i l’escut de la vila en relleu al pit”, detalla Mujal.

Estruch, Galera i Grau insisteixen, però, que cal anar a poc a poc, ja que la desaparició de l’àliga va fer desaparèixer també el ritual i la tradició de fer-la ballar. Caldria “mostrar-ho al poble, que se la fes seva i que pogués ser altre cop un tret identitari de la vila”, diu Estruch.

http://www.regio7.cat/bages/2011/09/03/testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/163488.html

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2013/04/06/el-testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/feed/ 0
Cardona recuperarà l’ÀLIGA 300 anys després http://cat.bloctum.com/aligadereus/2013/04/05/cardona-recuperara-laliga-300-anys-despres/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2013/04/05/cardona-recuperara-laliga-300-anys-despres/#comments Fri, 05 Apr 2013 07:51:59 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/?p=170 Cardona recuperarà la figura de l’ÀLIGA 300 anys després
04/04/2013
El divendres 5 d’abril , en Francesc Fabregat, cap de Cultura Popular d’aquesta casa, participarà a la presentació del projecte de recuperació de l’Àliga de Cardona. Des d’enguany, el nostre i l’Ajuntament cardoní han signat un conveni de col·laboració de cara al 2014. I és per això que l’Àliga de Barcelona apadrinarà a la cardonina aquest setembre. I de cara a l’any vinent, en sentirem a parlar de Cardona…
L’Àliga de Cardona tornarà a ballar a la vila ducal gràcies al projecte de recuperació que l’Ajuntament està impulsant per restituir …aquest element del patrimoni festiu de Cardona. La nova àliga s’estrenarà aquesta propera Festa Major i Cardona recuperarà, així, el símbol més solemne del folklore de la vila, que va desaparèixer el segle XVIII, després de la Guerra de Successió.
Cardona culminarà així un projecte que va començar a gestar-se l’any 1998, quan va descobrir-se, en una de les parets del Casal Graells -que s’estava restaurant per acollir la nova seu de l’Arxiu Històric Municipal-, un gravat d’una àliga que, segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d’una àliga festiva trobat a Catalunya.

A partir d’aquesta aquesta troballa, i amb la documentació escrita que es conserva a l’Arxiu i que documenta el ball de l’Àliga a Cardona amb anterioritat al segle XVII, l’Ajuntament va iniciar el projecte de recuperació de l’Àliga cardonina que es presentarà demà 8 d’abril les 8 del vespre al Saló de Sessions.

La presentació del projecte permetrà avançar alguns dels detalls que ja es coneixen de la nova Àliga de Cardona, que ballarà en honor a la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, i ho farà acompanyada del ball de bastons. A més d’estar coronada amb la corona ducal, l’Àliga portarà gravat l’escut de la vila que es realitzarà amb un fragment de la fusta del pi del Rèvol de més de 300 anys d’antiguitat. D’aquesta manera, s’usarà un fragment de fusta que s’ha conservat d’aquest pi que ja existia quan l’antiga àliga ballava a Cardona fa més de 300 anys. L’Àliga de Cardona serà apadrinada per l’Àliga de Barcelona, en una acció que s’emmarca dins el conveni de col.laboració signat entre les dues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió.

A l’acte de presentació hi assistirà l’alcalde Ferran Estruch; el cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Fabregat; el director de l’Arxiu històric municipal de Cardona, Andreu Galera; l’expert en cultura popular Jan Grau, que a més d’elaborar l’esborrany de protocol de l’Àliga, en farà el ball; el mestre geganter Toni Mujal, que construirà la figura i el músic Xavi Ventosa, responsable de la música del ball de l’Àliga.

http://casesdelafesta.bcn.cat/sites/default/files/styles/large/public/guar.png

Un nou símbol de Cardona

L’Ajuntament de Cardona espera que la nova àliga esdevingui un dels elements cabdals del patrimoni historicofestiu de la vila i que el cardonins i cardonines se la facin seva com a símbol del poble. En aquesta línia, està previst crear una comissió encarregada de gestionar el protocol de l’Àliga, obrir una línia de subscripcions populars perquè les persones que ho vulguin puguin contribuir a finançar el projecte i que permeti gravar el seu nom a l’interior de la figura. A més, també s’està elaborant una auca de l’Àliga i properament s’organitzarà una sèrie de visites al Casal Graells amb els escolars de Cardona per explicar-los la història de l’Àliga de Cardona.
http://casesdelafesta.bcn.cat/new/cardona-recuperara-la-figura-de-laliga-300-anys-despres?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter
]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2013/04/05/cardona-recuperara-laliga-300-anys-despres/feed/ 0
Escola la Vitxeta de Reus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/17/escola-la-vitxeta-de-reus/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/17/escola-la-vitxeta-de-reus/#comments Mon, 17 Sep 2012 12:58:44 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/17/escola-la-vitxeta-de-reus/ Aquesta setmana, l’escola La Vitxeta de Reus escolta la música del Ball de l’Àliga a l’entrada i sortida, com recordatori de la nostra Festa Major petita i com a testimoni de l’àliga en el paper de la Festa.

 blank.gifblank.gifblank.giflavitx.jpg

Música de la setmana

Cada setmana escoltem una cançó a les entrades i sortides de classe en comptes d’una sirena.La cançó es prepara amb antelació perque tingui relació amb la setmana que entrem. Per això us convidem a llegir la lletra i escoltar la música.
SETMANA DEL 17 AL 23 SET 2012
Dilluns, 17 de Setembre de 2012 09:55

FESTA MAJOR DE MISERICÒRDIA

La segona festa major de Reus, el 25 de setembre, rau en la creença de l’aparició de la Mare de Déu a una noieta és documentada des del mateix 1592. Durant segles, les festes a Misericòrdia tenen un caràcter excepcional, com a solemnitats d’acció de gràcies de la Vila pels favors rebuts. Antigament, en cas de necessitat o perill -epidèmies, sequera, guerra, plagues…- s’acudia a la Mare de Déu i es portava, en processó de pregàries, la seva imatge des del santuari a l’església prioral de Sant Pere.

Les cançons que amenitzen les sortides de l’Àliga de Reus son diverses, de repertori propi i d’arranjaments fets varis. Les músiques de repertori propi, que es ballen en moments concrets, són aquestes:

- El Ball Solemne curt de l’Àliga, de Jesús Ventura Barnet compositor i arranjador. Es balla únicament davant les autoritats i davant l’imatge de Sant Pere a les processons de la Festa Major, i a l’interior del Santuari de Misericordia el 25/9.

- El Ball Solemne llarg de l’Àliga,  de Jesús Ventura Barnet compositor i arranjador. Es balla únicament el dia de la Festa Major de Reus, al migdia.

- El Toc de Processó de Reus, d’autor anònim i arranjament d’en Jesús Ventura Barnet . Es balla quan l’Àliga desfila en processó.

- La Marxa de l’Àliga, de Jesús Ventura Barnet compositor i arranjador. Es balla en entrades i sortides de plaça, a la pujada de l’Aliga, etc…

- Part menor anomenada “mantunana” i “cançó” de la primera meitat del segle XVIII, d’autor anònim i arranjament de Galdric Santana Roma. A l’entrada al Santuari de Misericordia per oferir el El Ball Solemne curt de l’Àliga a la Verge.

En general l’Àliga balla moltes altres músiques adaptades quan no es troba fent actes de protocol de Festa Major.

Des del 1998, l’Àliga sempre va amb l’acompanyament musical de la cobla Reus Jove.

http://www.coopixs.com/escola/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=52&Itemid=84

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/17/escola-la-vitxeta-de-reus/feed/ 0
FESTES DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/10/festes-de-la-mare-de-deu-de-misericordia-de-reus-del-21-al-25-de-setembre-de-2012/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/10/festes-de-la-mare-de-deu-de-misericordia-de-reus-del-21-al-25-de-setembre-de-2012/#comments Mon, 10 Sep 2012 14:22:03 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/10/festes-de-la-mare-de-deu-de-misericordia-de-reus-del-21-al-25-de-setembre-de-2012/  etiket.png

Dilluns 24 – La vigília 

19.00, des del CAMPANAR, Toc de Festa i, des de diferents punts del CENTRE DE LA CIUTAT,  sortida de l’ÀLIGA i del Seguici Festiu de Reus i altres elements, per anunciar la vigília de la festa.  es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.

 Dimarts 25 – Mare de Déu de Misericòrdia 

10.00, des del CAMPANAR, Toc de Festa i, des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de diferents elements del Seguici Festiu, fins a la plaça de la Pastoreta.

11.00, des de la PLAÇA DE LA PASTORETA, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, amb la participació de l’Àliga i  en arribar, ballada conjunta de tots els grups del Seguici Festiu

A continuació de l’arribada del Diables, a l’interior del SANTUARI, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu  ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.

cartell-misericordia.jpg

 

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/09/10/festes-de-la-mare-de-deu-de-misericordia-de-reus-del-21-al-25-de-setembre-de-2012/feed/ 0
Caramella 27: Animals i cultura popular http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/22/caramella-27-animals-i-cultura-popular/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/22/caramella-27-animals-i-cultura-popular/#comments Sun, 22 Jul 2012 07:30:24 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/22/caramella-27-animals-i-cultura-popular/ Ha sortit a la llum el número 27 de Caramella: revista de música i cultura popular, corresponent als mesos de juny-desembre de 2012.

La coberta, que té com a protagonista a l’àliga de Reus, anuncia un dossier que combina articles de reflexió amb d’altres més etnogràfics sobre la relació entre els animals i les persones des de diferents perspectives: una relació de conflicte, dependència, simbòlica, que té la seva expressió en la cultura popular.

El resultat són 14 articles curts, que inclouen treballs com el d’Albert Toldrà repassant l’existència del bestiari diabòlic en les expressions artístiques medievals, o bé d’altres sobre el animals en el romancer popular, o sobre els usos dels animals com a remeis com medicina popular de M. Àngels Bonet, o el de Roser Ros sobre la literatura popular protagonitzada per animals (les faules, les rondalles, allò de quan els animals parlaven..) o el que Xavier Cordomí ha escrit sobre les velles i noves formes i funcions del bestiari festiu.

En aquest sentit, al dossier especial també s’hi descobreixen les àguiles protagonistes de la festa de Corpus de Pollença, o bé el simbolisme que tenen els animals en les festes menorquines (cavall i el bé). I també inclou treballs etnolingüístics com la contribució que fa Emili Llamas amb l’article titulat: “Més val dir txooo! Que arri” sobre els diferents mecanismes comunicatius que utilitzem les persones per comunicar-nos amb el animals; o d’altres que ens acosten al món dels colombaires, cultura art i esport molt difós en les comarques del País Valencià. També hi ha el testimoni d’experiències de dinamització més contemporànies i local que tenen els animals com a protagonistes. Un exemple és el programa “Descobreix  el drac” promoguda per Carrutxa al voltant de la festa de la figura del drac i del bestiari fantàstic per Sant Jordi o bé el ja estès i conegut plat de bou amb arròs, un plat de festa de Salses a Guardamar.

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/22/caramella-27-animals-i-cultura-popular/feed/ 0
25 anys de la recuperació de l’Àliga de Mataró http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/21/25-anys-de-la-recuperacio-de-laliga-de-mataro/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/21/25-anys-de-la-recuperacio-de-laliga-de-mataro/#comments Sat, 21 Jul 2012 13:19:08 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/21/25-anys-de-la-recuperacio-de-laliga-de-mataro/  Aquestes Santes celebrem el 25è aniversari de la recupe­ració de l’Àliga de Mataró. El 25 de juliol de 1987, a la Crida a la Festa Major, l’Àliga va creuar per pri­mera vegada les portes de l’Ajuntament. La història d’aquesta figura -al mateix temps festiva i solemne- es remunta a principi del se­gle XVII, quan Mataró encara era vila i vivia emmurallada, i l’any 1987 un grup entusiasta de mataronins va impulsar-ne la recuperació enmig de l’empenta que van viure Les Santes a partir del 1979.

aliga

L’Àliga va néixer amb la intenció de tenir una personalitat diferenciada de la resta d’elements festius. És l’entremès protocol·lari per excel·lència i surt sem­pre acompanyant les autoritats, la qual cosa li atorga una personalitat diferencia­da de les altres comparses institucionals i, d’aquesta manera, complementa de forma festiva la presència del consistori.

La figura la va construir el pintor i escultor solsoní Manel Casserras, una autèntica institució en la creació de bestiari popular. Conegut a Mataró per la reconstrucció d’en Maneló i la Toneta, creador de la figura del Drac i de diversos nans, es va inspirar en la descripció que va fer el Baró de Maldà de l’Àliga de Mataró, quan aquest va visitar la nostra ciutat l’any 1799.

Una part indestriable de la figura de l’Àliga són els seus músics. D’ençà de l’any següent a la seva recuperació, una cobla de ministrils acompanya la figura tocant un ampli repertori de peces del Renaixement. Actualment, la cobla de ministrils està formada per tarotes tibles i tenors, fla­biol, sac de gemecs, violins, trombó i tabals.

En moments i llocs assenya­lats, l’Àliga ofereix a la ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant el procés de recuperació de la figura, tot buscant documentació musical, es va trobar a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat una partitura continguda en un llibre d’orgue anomenada “Ball de l’Àliga”. La coreografia del ball es va encarregar a la mataronina Montse Calsapeu, que va crear els moviments a partir de la partitu­ra i les danses d’altres àligues. El ball comença amb un passeig majes­tuós acompanyat de giravolts per anar guanyant ritme. Una sèrie de moviments i salts que simbolitzen la força de la figu­ra donen pas a sis salutacions finals, que es clouen amb una gran reverència.

 

http://www.lessantes.cat/expo_aliga.html

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/21/25-anys-de-la-recuperacio-de-laliga-de-mataro/feed/ 0
La Teiera http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/18/la-teiera/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/18/la-teiera/#comments Wed, 18 Jul 2012 15:40:21 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/18/la-teiera/ Un reconeixement a la dignitat de l’Àliga

Posted on 30 juny 2012

El dijous 28 de juny va tenir lloc, en el moment en què la corporació municipal sortia de la Casa de la Vila per anar a l’ofici de completes, un acte amb un contingut simbòlic significatiu que va passar força desapercebut perquè no havia estat massa divulgat i perquè, després, tampoc fou la notícia del dia. L’alcalde, en nom del consistori, va lliurar a l’Àliga de Reus una insígnia d’or de la ciutat just abans del seu ball solemne curt de salutació a les autoritats.

El primer quart del segle XVIII, l’àliga festiva reusenca fou agredida a ganivetades pels regidors botiflers al mateix ajuntament. Quasi tres segles després, en el marc de la commemoració dels 300 anys de la concessió del títol de ciutat, l’Ajuntament homenatjava el recuperat element festiu «en reconeixement de la dignitat que l’Àliga representa com a record d’aquell moment històric, en que Reus va destacar per la lluita en favor de les llibertats».

El 1721, l’àliga festiva reusenca –la vila la tenia des de feia, com a mínim, cent anys– va rebre una agressió brutal per part d’uns regidors. La peça del bestiari festiu municipal havia estat retirada i desada a la Casa de la Vila el 1714. Un text de l’època ens aporta el nom dels autors de la malifeta i com aquesta es va produir:

«Ramon Cardona, paraire, y Esteve Estapà, paraire, regidors en lo corrent any, tallaren la corde de la àliga per dalt de la taulada, y caigué en lo quarto demunt lo traspol y se obrí tota per los costats. Li tallaren de un costat dret del bech de dalt la mitad; en lo pit li pegaren més de 10 burxades; en la mangala cadaren los forats redons, la que està molt mal tractada.»

La identificació, també ja comentada, d’aquesta l’àliga heràldica amb la causa austriacista –Reus havia rebut el títol de ciutat el 1712 i l’havia incorporat a l’escut— va fer que també l’àliga festiva agafés una nova dimensió, com a símbol antiborbònic. A Reus, durant els primers anys després de la guerra, els austriacistes eren motejats d’aligots pels partidaris de Felip V, com mostra ben gràficament aquesta frase que un text coetani posa en boca d’un botifler: «Sabràs Bargalló [la persona a qui es dirigia el botifler] com cada escopinada havem de matà un dels aligots.»

Aquesta identificació reivindicativa i antibotiflera de l’àliga li costà ser retirada i malmesa, però acabà esdevenint llegenda històrica. A mitjan segle XIX –i encara al segle XX–, la veu popular afirmava que l’àliga reusenca s’havia construït amb motiu de la concessió del títol de ciutat.

Amb el tractat de pau de Viena, el 1725, l’àliga festiva va poder tornar a sortir al carrer i els austriacistes van anar, per dues vegades, a comprovar els danys: «De propòsit nos miràrem mol bé primera, y segona vegade, las faridas mortals tenia la pobra aligueta, i.n ferem bon testimoni quan se presèntia lo cas». Va haver de ser refeta i tornà a la festa, per pocs anys, perquè agradava poc als governants d’aquell moment.

La distinció fou acollida amb emoció per la colla de portadors de l’Àliga, que ha esdevingut, d’ençà la seva recuperació, una de les figures més emblemàtiques de la Festa Major reusenca. Amb el respecte habitual que la seva figura desperta, tot seguit, l’Àliga inicià el seu ball.

http://lateiera.wordpress.com/2012/06/30/un-reconeixement-a-la-dignitat-de-laliga/

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/18/la-teiera/feed/ 0
L’alcalde lliura una insígnia d’or a l’Àliga, amb motiu dels 300 anys del títol de ciutat http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/16/l%e2%80%99alcalde-lliura-una-insignia-d%e2%80%99or-a-l%e2%80%99aliga-amb-motiu-dels-300-anys-del-titol-de-ciutat/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/16/l%e2%80%99alcalde-lliura-una-insignia-d%e2%80%99or-a-l%e2%80%99aliga-amb-motiu-dels-300-anys-del-titol-de-ciutat/#comments Mon, 16 Jul 2012 19:39:08 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/16/l%e2%80%99alcalde-lliura-una-insignia-d%e2%80%99or-a-l%e2%80%99aliga-amb-motiu-dels-300-anys-del-titol-de-ciutat/ L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, lliura aquest dijous 28 de juny una insígnia d’or de la ciutat a l’Àliga de Reus, amb motiu de la commemoració dels 300 anys de la concessió del títol de ciutat, i en reconeixement de la dignitat que l’Àliga representa com a record d’aquell moment històric.

Insignia d'or de la ciutat

L’alcalde, en nom de l’Ajuntament de Reus, fa lliurament de la insígnia L’acte de lliurament té lloc just abans del ball solemne curt que l’Àliga fa com a salutació a les autoritats a la porta del palau municipal, a les 20:45h, i amb el qual s’inicien els actes centrals de la festa major de Sant Pere.

L’alcalde lliura una ins�gnia d’or a l’Àliga

L’àliga forma part de la simbologia heràldica que l’arxiduc Carles III permetre utilitzar a Reus amb la concessió del títol de «ciutat imperial i atenta». El 3 de juny 1712, la reina Isabel Cristina, en nom del seu marit l’arxiduc Carles d’Àustria, concedia a Reus el títol d’Imperial Atenta Ciutat i el privilegi de tenir «dos macers amb vestits vermells o d’un altre color que els sembli bé, portant maces d’argent col·locades damunt les espatlles», a més de llicència perquè a l’escut d’armes es posés la rosa heràldica «en el pit d’una àliga, en camp daurat, amb el cap cot i les ales esteses, i que dit escut sigui sostingut per dos lleons». A partir d’aquell moment, la figura de l’Àliga, que ja existia com a element festiu, va passar a ser un símbol austriacista.

L’Àliga de Reus és un element municipal amb un significat ben específic: arreu del país simbolitza el poder i encarna la dignitat de la població a la qual representa. Pel fet de representar la ciutat, compta amb la prerrogativa de tenir un lloc d’honor dins del seguici. Se li encomana un paper protocol·lari: rebre els hostes més importants i executar el seu ball curt com a senyal d’homenatge envers aquells a qui es vol honorar especialment.

http://www.reus.cat/noticia/l%E2%80%99alcalde-lliura-una-ins%C3%ADgnia-d%E2%80%99or-l%E2%80%99%C3%A0liga-amb-motiu-dels-300-anys-del-t%C3%ADtol-de-ciutat

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2012/07/16/l%e2%80%99alcalde-lliura-una-insignia-d%e2%80%99or-a-l%e2%80%99aliga-amb-motiu-dels-300-anys-del-titol-de-ciutat/feed/ 0
Primers treballs de construcció de la nova Àliga de Cervera http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/primers-treballs-de-construccio-de-la-nova-aliga-de-cervera/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/primers-treballs-de-construccio-de-la-nova-aliga-de-cervera/#comments Sun, 06 Nov 2011 14:25:54 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/primers-treballs-de-construccio-de-la-nova-aliga-de-cervera/

El passat 1 d’octubre el grup de treball de l’Agrupació Seny Majorque s’ha creat per a tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga de Cervera visitava el taller del Ramon Ninot al carrer Pou Nou per conèixer els primers dibuixos i treballs de fusteria d’aquest nou element del patrimoni festiu de Cervera –veieu fotografies–.

El pressupost del projecte.

S’ha establert per a aquest projecte un pressupost estimat de 15.000 euros, que inclou tant els treballs de construcció, la confecció dels vestits dels acompanyants, com les despeses de l’acte de bateig, entre d’altres conceptes.

Feta amb la participació de tothom.

Una tercera part del pressupost es cobrirà amb les accions que ha vingut realitzant en els darrers temps l’Agrupació amb aquesta finalitat: guanys del Dijous Gras d’Aquelarre 2010 i 2011, posada d’enganxines durant el Seguici de Festa Major 2010 i 2011 –aprofitem aquí per agrair la col·laboració de totes aquelles persones que van posar enganxines aquest any–, i algun altra activitat que està pendent de confirmar.

La quantitat restant comptarà pel seu finançament, a més d’alguna subvenció que es pugui obtenir, amb la participació destacada de la Paeria de Cervera i del Museu Comarcal de Cervera, també promotors del projecte.

Per acabar de cobrir el pressupost també s’ha obert un compte a Caixa Penedès per fer-hi aportacions voluntàries. És aquest:2081–0193–01–3300010251. Els ingressos es poden fer pel caixer automàtic o directament a l’interior de l’oficina. Tota col•laboració serà molt benvinguda!

Seguiment informatiu.

Volem que el procés de construcció tingui la màxima difusió entre els cerverins i les cerverines. Des dels mitjans de comunicació que tenim més a l’abast i fins a la seva finalització us anirem donant periòdicament complida informació de l’estat del projecte.

Fem entre tots que l’Àliga de Cervera pugui tornar a ballar!

Informació facilitada per l’Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

PUBLICAT PER LO CARRANQUER A LES 12:42 

SECCIÓ: 

arxiu estret de

http://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/primers-treballs-de-construccio-de-la-nova-aliga-de-cervera/feed/ 0
Recuperació de l’Àliga de Cervera http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/recuperacio-de-l%e2%80%99aliga-de-cervera/ http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/recuperacio-de-l%e2%80%99aliga-de-cervera/#comments Sun, 06 Nov 2011 14:17:15 +0000 aligadereus http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/recuperacio-de-l%e2%80%99aliga-de-cervera/ La presència d’àligues festives i protocol·làries dins el panorama festiu català és força escàs, i més si ho comparem amb el gran nombre de figures d’altra tipologia com poden ser els gegants, els capgrossos, els dracs, etc. Per aquest motiu, la recuperació d’una àliga i, com és en aquest cas, amb una llarga trajectòria historica, és una notícia que cal destacar.

L’antiga Àliga de Cervera, íntimament lligada a la festivitat de Corpus, està documentada per primera vegada l’any 1423, propietat de la Confraria de Sant Joan i Sant Eloi. Des d’aquesta data en tenim multitud de notícies (informació consultable a l’excel·lent llibre L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX, de Jordi Soldevila i Roig), però l’any 1894 se’n perd el rastre. L’únic testimoni factible que ens queda d’aquesta figura és la fabulosa testa de la figura, de fusta massissa, datada del segle XVIII i exposada al Museu Comarcal de Cervera.

cap-antiga-aliga-de-cervera-1.jpg

Cap de l’antiga Àliga de Cervera. Foto: Gerard Pouget

Amb aquests testimonis de l’antiga Àliga, l’Agrupació Seny Major de Cervera, creada l’any 2009 per coordinar, unir esforços i crear iniciatives conjuntes amb les entitats de la ciutat, s’ha proposat tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga cerverina. De moment, s’han iniciat els treballs (amb els primers dibuixos i treballs en fusta), realitzats per Ramon Ninot, presentats el passat 1 d’octubre. Estarem atents a aquesta recuperació, sens dubte de gran importància per la vida cultural, associativa i festiva de la comarca de la Segarra.

Per a més informació, podeu consultarhttp://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html

Gerard Pouget

arxiu estret de

http://cat.bloctum.com/entremes/2011/11/06/recuperacio-de-laliga-de-cervera/

]]>
http://cat.bloctum.com/aligadereus/2011/11/06/recuperacio-de-l%e2%80%99aliga-de-cervera/feed/ 0