Que tingueu molt Bones Festes

i un Màgic i Bestial

Any Nou

2009

                            ELS GUARDONS

20.00 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament, Lliurament dels Guardons de la Ciutat. Un homenatge públic a la societat civil de casa nostra. 

Durant l’acte es repartirà la postal de l’Àliga de Reus corresponent al número 21 de la col•lecció de postals.

                          LA VIGÍLIA

19.00 h,  des del  campanar,  Toc de Festa  i  des de diferents  punts del centre de la ciutat,  sortida  de l’Àliga de Reus i la resta del  Seguici Festiu per anunciar la vigília de  la  festa,  es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.

A partir de les 20.30 h faran les últimes ballades a la plaça del Mercadal. 

Dijous, 25 

                    LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

10.00 h, des del campanar, Toc de Festa, i des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de l’Àliga, la Mulassa, els Gegants i els Nanos, fins a la plaça de la Pastoreta. 

11.00 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, al arribar es farà una ballada conjunta amb tots els grups del Seguici Festiu. 

14.00 h, a la plaça del Santuari, dinar de Festa Major dels grups festius de la ciutat.

De 17.00 a 19.00 h,  al  davant  del  Santuari,  ballades  dels  gegants,  els nanos, les danses i el bestiari. 

A  quarts de vuit les vuit, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu   de  Misericòrdia   el   seu  Ball   solemne   curt  amb   l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. A continuació farà l’ofrena i visita al cambril de la Mare de Déu.

9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, els Na-
nos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

18.30 h als JARDINS DE LA CASA RULL, acte de donació de l’element fes-
tiu del Basilisc a la ciutat de Reus. L’Estol del Basilisc de Reus, entitat que
va crear el Basilisc de Reus, lliurarà mitjançant aquest acte formal el seu
element al patrimoni festiu de la ciutat.

20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus
com a salutació a les autoritats.

Diumenge, 29
SANT PERE / LA PROCESSÓ

11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels
grups festius de la ciutat. 

18.30  h  a  la  PRIORAL  DE  SANT  PERE,  Solemne  Ofici.

En sortir  la  imatge de Sant Pere per  la porta de  la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.

Si voleu contactar amb nosaltres o enviar-nos notícies, fotos per publicar-les, ho podeu fer a l’adreça electrònica:

aligadereus.bloc@gmail.com

Taula rodona amb Jordi Soldevila, autor de L’àliga de Cervera. El bestiari festiu als

La col·lecció Monografies del Museu té un marcat caràcter territorial, i neix amb la intenció d’incentivar la recerca i la investigació sobre aspectes del nostre patrimoni més pròxim, oferint una sortida a les conclusions dels treballs duts a terme al si del museu (o externament, si la recerca s’escau).

Amb aquest primer títol dedicat a l’àliga de Cervera s’ha reforçar la vinculació del Museu de Cervera amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ja que va ser gràcies a un ajut per a investigadors atorgat pel Centre que l’autor del present estudi va acceptar la proposta del Museu Comarcal de Cervera de dur a terme una recerca sobre el cap de l’àliga que es custodia al Museu. Més endavant, i donat els bons resultats d’aquesta recerca, el Museu es va plantejar la possibilitat de donar-los a conèixer i és novament el CPCPTC qui permet, a partir d’un segon ajut, que aquest estudi vegi la llum.

El llibre del Jordi Soldevila és un interessant i exhaustiu recorregut per la documentació gràfica i escrita trobada, principalment, al riquíssim Arxiu Comarcal de la Segarra. Un recorregut que situa a la perfecció la nostra àliga dins un marc històric llarg i complex (segles XIV-XIX) i dins una simbologia popular que ha de contribuir a la nostra pròpia redefinició com a poble.

L’àliga cerverina va nàixer en un moment d’ebullició ciutadana a Cervera (s. XV) i de creació d’identitats i distincions grupals. Va ser un element que abanderà un sector ciutadà que va tindre el seu esplendor en el segle XVIII, però que no sobresortí amb èxit a la crisi de l’Antic Règim. El 1894 el foc acabava amb cinc-cents anys d’història. La que havia estat la tercera àguila dels Països Catalans en ordre d’aparició es convertia en cendres. Els cerverins i cerverines del segle XXI, en plena redefinició identitària, poden tornar-la a la vida.

extret de: http://bestiari.cat/actualitat.asp?RnD=64&ID=206

La presentació en públic serà el proper divendres 25 d’abril a les 18.30 h, en un espectacle infantil que se celebrarà a la plaça del Castell, amb l’actuació en directe de la Martina Contacontes, que explicarà el conte del Ball de Cavallets. Us hi esperem a tots!

Cavallet Blanc, on ets? és el resultat de mesos de feina (començà cap a l’octubre de 2007) i esforç dels membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), el Ball de Cavallets de Reus, La Patumaire Edicions (empresa editora que en tot moment ens ha aconsellat, amb un resultat totalment deliciós), Roser Bonet (l’autora del text), Edgardo Solas (autor de les il·lustracions) i d’altres persones que ens han animat a tirar aquest projecte endavant.

Si desitgeu un exemplar del conte, podeu posar-vos en contacte amb el Ball de Cavallets de Reus mitjançant la nostra adreça o, d’aquí poc, podreu adquirir-lo en diverses llibreries o a la Botiga de la Festa Major.

extret de: http://cat.bloctum.com/cavalletsdereus/ 

ballcavalletsreus@hotmail.com

cavalletsdereus@gmail.com

Els dos aligons de Solsona
Les primeres referències dels aligons de Solsona daten del 1694 i les figures que es recuperen foren realitzades el 1956 amb motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Els aligons, per la manca de paper rellevant, s’han arraconat al llarg del temps, malgrat que es crearen perquè ballessin amb l’àliga. En les poques ocasions en què han sortit els aligons de Solsona, ha estat per participar en actes excepcionals com els 350 anys de patronatge de Mare de Déu del Claustre, i el 25è i 50è aniversari de la Coronació de la patrona de la ciutat. A partir d’ara, els aligons acompanyaran l’àliga en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre, tot i que no ballaran.

Per altra banda, el dia 23 d’abril sortirà al carrer la segona edició del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, amb la incorporació de les tres modificacions.

Gerard Pouget

extret del bloc dels entremesos http://cat.bloctum.com/entremes/

ES PRESENTA EL 8 D’ABRIL AL PALAU DE LA VIRREINA DE BARCELONA

Aquest llibre es composa de tres parts:
 

Pròleg del president de l’Agrupació del Bestiari.

1.- Antecedents, definició, història i tipologia del bestiari festiu. Autor: Xavier Cordomí.
 2.- L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Apunt històric. Autor: Sete Udina.
 3.- Fotografies i cens del bestiari festiu, actual i desaparegut, del Principat, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes. Autor: Ramon Saumell.
 

Les entitats associades rebran, després de Setmana Santa, una invitació per assistir a aquest acte amb la informació de tot el programa. Ja ha confirmat la seva assistència el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, institució que ha col·laborat en l’edició.
 

Està previst que, posteriorment, es facin presentacions puntuals a diversos indrets dels Països Catalans: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Tarragona i Mallorca.

Ramon Saumell Poch