El testimoni més antic del bestiari català

Un grafit esculpit al palau Graells de Cardona es podria convertir en la mostra més antiga de la imatgeria festiva

La restauració del palau Graells de Cardona va fer aflorar unes pintures gòtiques que van acaparar l’atenció de mitjans i vilatans. Al seu costat, però, un petit grafit esculpit en una de les parets de la segona planta esperava pacientment el dia de la seva descoberta. L’espera ha valgut la pena, ja que el dibuix podria ser el més antic de la imatgeria festiva dels països catalans

CARMINA OLIVERAS | CARDONA Extasiats per la descoberta, però molt cauts. Així es mostren Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric de Cardona, i Jan Grau, expert en cultura popular, davant el que podria ser “la imatge més antiga de bestiari dels països catalans”.

La troballa, un grafit d’uns 20 centímetres d’alçada d’una àliga antropomorfa, va aflorar a la segona planta del casal Graells durant la seva restauració, tot i que el fet que al mateix palau apareguessin a la vegada unes pintures gòtiques de final de segle XIII li va restar, en aquell moment, la importància que tenia.

El doctor Andreu Galera afirma que la localització de les pintures va ser “l’element essencial per recuperar l’edifici des del punt de vista patrimonial i funcional (ara acull la seu de l’arxiu històric), en aquell moment ningú no va donar importància al grafit de l’àliga perquè les pintures van copsar tota l’atenció”.

Coincidències

La història de la descoberta de l’àliga de Cardona és una història forjada per coincidències. Galera explica que un cop restaurat l’edifici en van començar a fer ús. El grafit de l’àliga continuava allà, a la paret, “i un dia un company de feina, tot xerrant, va anomenar el di-buix ‘aligot’ i li vam començar a dir així, sense més ni més”.

L’interès es va reprendre el 2006, any en què el programa de la Festa Major de Cardona es va dedicar als gegants “i em van demanar que hi fes una col·laboració”. “No sabia què escriure”, diu, fins que va decidir “fer alguna cosa sobre l’àliga de Cardona”, ja que un amic i col·lega de professió sempre li havia insistit que a Cardona havien fet ballar l’àliga com a Berga o a Solsona, i Galera n’havia trobat ja algun “testimoni documental, tot i que molt minso”. Ho va encarar, explica, com si l’àliga fos el precedent de tots els gegants de la vila.

“Volia escriure-ho des del punt de vista documental, perquè no tenia res gràfic, fins que vaig pensar en aquell dibuix de l’aligot i ho vaig lligar”, continua. El programa de la festa major va sortir, va arribar a diferents mans “i un dia em van trucar per dir-me que hi havia un boig de les àligues que es diu Jan Grau que estava superinteressat en el grafit i que volia venir a veure’l”, narra Galera, que afegeix que “quan va ser aquí va dir: ‘no sabeu el que teniu!’”.

Ho és o no ho és?

Afirmar categòricament que el grafit del palau Graells és una representació de bestiari i que, a més, podria ser la més antiga dels Països Catalans és arriscat. Tot i això, tant Galera com el barceloní Jan Grau, expert en cultura popular, han anat bastint unes hipòtesis que ho podrien acabar confirmant, tot i que “són coses molt lentes i encara s’ha de fer molta feina de documentació”.

El doctor Galera té clar que els grafits (a banda del de l’àliga hi ha altres esbossos i inscripcions de lletres) corresponen a la “cultura gòtica”. El palau Graells va ser construït entre el 1290 i el 1320 i els grafits tenen un arc cronològic que aniria des del 1300 fins al 1530 com a màxim”, una tesi que també avala Jan Grau: “la pista ens la dóna el tipus de lletra, la cal·ligrafia és gòtica i, tenint en compte això, ens n’anem com a molt al 1500. És molt arriscat dir-ho, sí, però si no és una àliga festiva, que és?”, es pregunta Jan Grau.

Àliga antropomorfa

L’àliga del palau Graells és antropomorfa, és a dir, té forma d’home. Grau detalla amb entusiasme com s’observen els dits de les mans, un cap i un bec “que lligaria amb el tipus de màscares que amagaven la cara, però permetien veure-hi per sota”, on el que es destaca “és l’ull de la bèstia”. També un plomall “que pot ser interpretat com les plomes de l’àliga” i uns creuaments de corretges “que ens portarien a pensar en la teoria de l’home ocell”.

Quan i per què va desaparèixer?

La documentació que de moment s’ha localitzat sobre l’àliga que es feia ballar a Cardona és més aviat minsa. El director de l’arxiu cardoní detalla dos documents. L’un, quan el 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini, mossèn Aynés anotava que el 18 de setembre es va fer processó i es va fer dansar l’àliga.

Galera explica que “aquesta n’és la primera referència, que sapiguem, i ens situa en el mateix pla que poblacions veïnes com ara Berga i Solsona, que sí que han conservat aquesta tradició”.

Galera explica que no és es-trany que l’àliga es fes dansar a Cardona en la primera festa de la Mare de Déu del Patrocini: “era una festa nova i la millor manera de retre-li homenatge era fent ballar l’àliga”. I per què no s’anotava si la bèstia es feia ballar, per exemple, per Corpus? La resposta estaria lligada al fet que “això devia ser un fet habitual i els cronistes de l’època normalment només anotaven coses extraordinàries, com el fet que l’àliga ballés per la nova festa, va ser una cosa que va trencar el protocol i es va anotar”.

L’altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull el pagament de 9 lliures i 3 sous fet a favor d’Onofre Roca per haver-se ocupat d’una reparació de l’àliga.

Després del paper del 1690 “no hi ha res, silenci documental absolut”, afirma Galera. Per què no se’n torna a parlar? Una de les explicacions podria venir pel fet que “l’àliga era un símbol austriacista i l’arribada dels Borbons en va fer desaparèixer moltes”, detalla Grau, tot i que en el cas cardoní l’explicació “més plausible és que acabés abandonada o destruïda en algun racó, ja que s’ha de tenir en compte que Cardona va ser un dels últims llocs que va resistir i el període del 1714 al 1720 va ser de carestia i pobresa total. L’àliga es va perdre i també la tradició”.

Objectiu: recuperar l’àliga

Amb la descoberta, l’objectiu del consistori de Cardona és la recuperació de l’àliga. L’alcalde, Ferran Estruch, diu que “quan vam entrar a l’Ajuntament ja ens vam trobar amb la intenció de l’anterior equip de govern de dedicar el programa de la festa major d’enguany a l’antiga àliga de Cardona”.

De fet, l’anterior consistori ja havia fet fins i tot el pas d’encarregar un primer esbós a l’escultor de figures festives Toni Mujal. Estruch afirma que “nosaltres també assumim aquest objectiu”. El nou govern ja ha encarregat un segon esbós a Mujal, tot i que no volen llançar campanes al vol: “no hi ha res tancat perquè la investigació també ha d’avançar una mica més, però ja tenim un pressupost fet, que ronda els 8.000 euros i creiem que amb la documentació que hem trobat la inversió per part d’alguna administració de Cultura estaria plenament justificada”.

El segon esbós de Mujal representa una àliga “d’una figura lleugera, d’una certa verticalitat i amb les ales plegades, amb una corona ducal al cap i l’escut de la vila en relleu al pit”, detalla Mujal.

Estruch, Galera i Grau insisteixen, però, que cal anar a poc a poc, ja que la desaparició de l’àliga va fer desaparèixer també el ritual i la tradició de fer-la ballar. Caldria “mostrar-ho al poble, que se la fes seva i que pogués ser altre cop un tret identitari de la vila”, diu Estruch.

http://www.regio7.cat/bages/2011/09/03/testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/163488.html

0 Responses to “El testimoni més antic del bestiari català”


  1. No Comments

Leave a Reply

You must login to post a comment.




aligadereus.bloc@gmail.com

per enviar els vostres escrits, fotos, reportatges....

 

April 2013
M T W T F S S
« Sep    
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
2930  
By Incsub and rob