La Teiera

Un reconeixement a la dignitat de l’Àliga

Posted on 30 juny 2012

El dijous 28 de juny va tenir lloc, en el moment en què la corporació municipal sortia de la Casa de la Vila per anar a l’ofici de completes, un acte amb un contingut simbòlic significatiu que va passar força desapercebut perquè no havia estat massa divulgat i perquè, després, tampoc fou la notícia del dia. L’alcalde, en nom del consistori, va lliurar a l’Àliga de Reus una insígnia d’or de la ciutat just abans del seu ball solemne curt de salutació a les autoritats.

El primer quart del segle XVIII, l’àliga festiva reusenca fou agredida a ganivetades pels regidors botiflers al mateix ajuntament. Quasi tres segles després, en el marc de la commemoració dels 300 anys de la concessió del títol de ciutat, l’Ajuntament homenatjava el recuperat element festiu «en reconeixement de la dignitat que l’Àliga representa com a record d’aquell moment històric, en que Reus va destacar per la lluita en favor de les llibertats».

El 1721, l’àliga festiva reusenca –la vila la tenia des de feia, com a mínim, cent anys– va rebre una agressió brutal per part d’uns regidors. La peça del bestiari festiu municipal havia estat retirada i desada a la Casa de la Vila el 1714. Un text de l’època ens aporta el nom dels autors de la malifeta i com aquesta es va produir:

«Ramon Cardona, paraire, y Esteve Estapà, paraire, regidors en lo corrent any, tallaren la corde de la àliga per dalt de la taulada, y caigué en lo quarto demunt lo traspol y se obrí tota per los costats. Li tallaren de un costat dret del bech de dalt la mitad; en lo pit li pegaren més de 10 burxades; en la mangala cadaren los forats redons, la que està molt mal tractada.»

La identificació, també ja comentada, d’aquesta l’àliga heràldica amb la causa austriacista –Reus havia rebut el títol de ciutat el 1712 i l’havia incorporat a l’escut— va fer que també l’àliga festiva agafés una nova dimensió, com a símbol antiborbònic. A Reus, durant els primers anys després de la guerra, els austriacistes eren motejats d’aligots pels partidaris de Felip V, com mostra ben gràficament aquesta frase que un text coetani posa en boca d’un botifler: «Sabràs Bargalló [la persona a qui es dirigia el botifler] com cada escopinada havem de matà un dels aligots.»

Aquesta identificació reivindicativa i antibotiflera de l’àliga li costà ser retirada i malmesa, però acabà esdevenint llegenda històrica. A mitjan segle XIX –i encara al segle XX–, la veu popular afirmava que l’àliga reusenca s’havia construït amb motiu de la concessió del títol de ciutat.

Amb el tractat de pau de Viena, el 1725, l’àliga festiva va poder tornar a sortir al carrer i els austriacistes van anar, per dues vegades, a comprovar els danys: «De propòsit nos miràrem mol bé primera, y segona vegade, las faridas mortals tenia la pobra aligueta, i.n ferem bon testimoni quan se presèntia lo cas». Va haver de ser refeta i tornà a la festa, per pocs anys, perquè agradava poc als governants d’aquell moment.

La distinció fou acollida amb emoció per la colla de portadors de l’Àliga, que ha esdevingut, d’ençà la seva recuperació, una de les figures més emblemàtiques de la Festa Major reusenca. Amb el respecte habitual que la seva figura desperta, tot seguit, l’Àliga inicià el seu ball.

http://lateiera.wordpress.com/2012/06/30/un-reconeixement-a-la-dignitat-de-laliga/


aligadereus.bloc@gmail.com

per enviar els vostres escrits, fotos, reportatges....

 

July 2012
M T W T F S S
« Nov   Sep »
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
By Incsub and rob