« Older Home
Loading Newer »

El testimoni més antic del bestiari català

Un grafit esculpit al palau Graells de Cardona es podria convertir en la mostra més antiga de la imatgeria festiva

La restauració del palau Graells de Cardona va fer aflorar unes pintures gòtiques que van acaparar l’atenció de mitjans i vilatans. Al seu costat, però, un petit grafit esculpit en una de les parets de la segona planta esperava pacientment el dia de la seva descoberta. L’espera ha valgut la pena, ja que el dibuix podria ser el més antic de la imatgeria festiva dels països catalans

CARMINA OLIVERAS | CARDONA Extasiats per la descoberta, però molt cauts. Així es mostren Andreu Galera, director de l’Arxiu Històric de Cardona, i Jan Grau, expert en cultura popular, davant el que podria ser “la imatge més antiga de bestiari dels països catalans”.

La troballa, un grafit d’uns 20 centímetres d’alçada d’una àliga antropomorfa, va aflorar a la segona planta del casal Graells durant la seva restauració, tot i que el fet que al mateix palau apareguessin a la vegada unes pintures gòtiques de final de segle XIII li va restar, en aquell moment, la importància que tenia.

El doctor Andreu Galera afirma que la localització de les pintures va ser “l’element essencial per recuperar l’edifici des del punt de vista patrimonial i funcional (ara acull la seu de l’arxiu històric), en aquell moment ningú no va donar importància al grafit de l’àliga perquè les pintures van copsar tota l’atenció”.

Coincidències

La història de la descoberta de l’àliga de Cardona és una història forjada per coincidències. Galera explica que un cop restaurat l’edifici en van començar a fer ús. El grafit de l’àliga continuava allà, a la paret, “i un dia un company de feina, tot xerrant, va anomenar el di-buix ‘aligot’ i li vam començar a dir així, sense més ni més”.

L’interès es va reprendre el 2006, any en què el programa de la Festa Major de Cardona es va dedicar als gegants “i em van demanar que hi fes una col·laboració”. “No sabia què escriure”, diu, fins que va decidir “fer alguna cosa sobre l’àliga de Cardona”, ja que un amic i col·lega de professió sempre li havia insistit que a Cardona havien fet ballar l’àliga com a Berga o a Solsona, i Galera n’havia trobat ja algun “testimoni documental, tot i que molt minso”. Ho va encarar, explica, com si l’àliga fos el precedent de tots els gegants de la vila.

“Volia escriure-ho des del punt de vista documental, perquè no tenia res gràfic, fins que vaig pensar en aquell dibuix de l’aligot i ho vaig lligar”, continua. El programa de la festa major va sortir, va arribar a diferents mans “i un dia em van trucar per dir-me que hi havia un boig de les àligues que es diu Jan Grau que estava superinteressat en el grafit i que volia venir a veure’l”, narra Galera, que afegeix que “quan va ser aquí va dir: ‘no sabeu el que teniu!’”.

Ho és o no ho és?

Afirmar categòricament que el grafit del palau Graells és una representació de bestiari i que, a més, podria ser la més antiga dels Països Catalans és arriscat. Tot i això, tant Galera com el barceloní Jan Grau, expert en cultura popular, han anat bastint unes hipòtesis que ho podrien acabar confirmant, tot i que “són coses molt lentes i encara s’ha de fer molta feina de documentació”.

El doctor Galera té clar que els grafits (a banda del de l’àliga hi ha altres esbossos i inscripcions de lletres) corresponen a la “cultura gòtica”. El palau Graells va ser construït entre el 1290 i el 1320 i els grafits tenen un arc cronològic que aniria des del 1300 fins al 1530 com a màxim”, una tesi que també avala Jan Grau: “la pista ens la dóna el tipus de lletra, la cal·ligrafia és gòtica i, tenint en compte això, ens n’anem com a molt al 1500. És molt arriscat dir-ho, sí, però si no és una àliga festiva, que és?”, es pregunta Jan Grau.

Àliga antropomorfa

L’àliga del palau Graells és antropomorfa, és a dir, té forma d’home. Grau detalla amb entusiasme com s’observen els dits de les mans, un cap i un bec “que lligaria amb el tipus de màscares que amagaven la cara, però permetien veure-hi per sota”, on el que es destaca “és l’ull de la bèstia”. També un plomall “que pot ser interpretat com les plomes de l’àliga” i uns creuaments de corretges “que ens portarien a pensar en la teoria de l’home ocell”.

Quan i per què va desaparèixer?

La documentació que de moment s’ha localitzat sobre l’àliga que es feia ballar a Cardona és més aviat minsa. El director de l’arxiu cardoní detalla dos documents. L’un, quan el 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini, mossèn Aynés anotava que el 18 de setembre es va fer processó i es va fer dansar l’àliga.

Galera explica que “aquesta n’és la primera referència, que sapiguem, i ens situa en el mateix pla que poblacions veïnes com ara Berga i Solsona, que sí que han conservat aquesta tradició”.

Galera explica que no és es-trany que l’àliga es fes dansar a Cardona en la primera festa de la Mare de Déu del Patrocini: “era una festa nova i la millor manera de retre-li homenatge era fent ballar l’àliga”. I per què no s’anotava si la bèstia es feia ballar, per exemple, per Corpus? La resposta estaria lligada al fet que “això devia ser un fet habitual i els cronistes de l’època normalment només anotaven coses extraordinàries, com el fet que l’àliga ballés per la nova festa, va ser una cosa que va trencar el protocol i es va anotar”.

L’altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull el pagament de 9 lliures i 3 sous fet a favor d’Onofre Roca per haver-se ocupat d’una reparació de l’àliga.

Després del paper del 1690 “no hi ha res, silenci documental absolut”, afirma Galera. Per què no se’n torna a parlar? Una de les explicacions podria venir pel fet que “l’àliga era un símbol austriacista i l’arribada dels Borbons en va fer desaparèixer moltes”, detalla Grau, tot i que en el cas cardoní l’explicació “més plausible és que acabés abandonada o destruïda en algun racó, ja que s’ha de tenir en compte que Cardona va ser un dels últims llocs que va resistir i el període del 1714 al 1720 va ser de carestia i pobresa total. L’àliga es va perdre i també la tradició”.

Objectiu: recuperar l’àliga

Amb la descoberta, l’objectiu del consistori de Cardona és la recuperació de l’àliga. L’alcalde, Ferran Estruch, diu que “quan vam entrar a l’Ajuntament ja ens vam trobar amb la intenció de l’anterior equip de govern de dedicar el programa de la festa major d’enguany a l’antiga àliga de Cardona”.

De fet, l’anterior consistori ja havia fet fins i tot el pas d’encarregar un primer esbós a l’escultor de figures festives Toni Mujal. Estruch afirma que “nosaltres també assumim aquest objectiu”. El nou govern ja ha encarregat un segon esbós a Mujal, tot i que no volen llançar campanes al vol: “no hi ha res tancat perquè la investigació també ha d’avançar una mica més, però ja tenim un pressupost fet, que ronda els 8.000 euros i creiem que amb la documentació que hem trobat la inversió per part d’alguna administració de Cultura estaria plenament justificada”.

El segon esbós de Mujal representa una àliga “d’una figura lleugera, d’una certa verticalitat i amb les ales plegades, amb una corona ducal al cap i l’escut de la vila en relleu al pit”, detalla Mujal.

Estruch, Galera i Grau insisteixen, però, que cal anar a poc a poc, ja que la desaparició de l’àliga va fer desaparèixer també el ritual i la tradició de fer-la ballar. Caldria “mostrar-ho al poble, que se la fes seva i que pogués ser altre cop un tret identitari de la vila”, diu Estruch.

http://www.regio7.cat/bages/2011/09/03/testimoni-mes-antic-del-bestiari-catala/163488.html

Cardona recuperarà l’ÀLIGA 300 anys després

Cardona recuperarà la figura de l’ÀLIGA 300 anys després

04/04/2013
El divendres 5 d’abril , en Francesc Fabregat, cap de Cultura Popular d’aquesta casa, participarà a la presentació del projecte de recuperació de l’Àliga de Cardona. Des d’enguany, el nostre i l’Ajuntament cardoní han signat un conveni de col·laboració de cara al 2014. I és per això que l’Àliga de Barcelona apadrinarà a la cardonina aquest setembre. I de cara a l’any vinent, en sentirem a parlar de Cardona…
L’Àliga de Cardona tornarà a ballar a la vila ducal gràcies al projecte de recuperació que l’Ajuntament està impulsant per restituir …aquest element del patrimoni festiu de Cardona. La nova àliga s’estrenarà aquesta propera Festa Major i Cardona recuperarà, així, el símbol més solemne del folklore de la vila, que va desaparèixer el segle XVIII, després de la Guerra de Successió.
Cardona culminarà així un projecte que va començar a gestar-se l’any 1998, quan va descobrir-se, en una de les parets del Casal Graells -que s’estava restaurant per acollir la nova seu de l’Arxiu Històric Municipal-, un gravat d’una àliga que, segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d’una àliga festiva trobat a Catalunya.

A partir d’aquesta aquesta troballa, i amb la documentació escrita que es conserva a l’Arxiu i que documenta el ball de l’Àliga a Cardona amb anterioritat al segle XVII, l’Ajuntament va iniciar el projecte de recuperació de l’Àliga cardonina que es presentarà demà 8 d’abril les 8 del vespre al Saló de Sessions.

La presentació del projecte permetrà avançar alguns dels detalls que ja es coneixen de la nova Àliga de Cardona, que ballarà en honor a la Mare de Déu del Patrocini, patrona de la vila, i ho farà acompanyada del ball de bastons. A més d’estar coronada amb la corona ducal, l’Àliga portarà gravat l’escut de la vila que es realitzarà amb un fragment de la fusta del pi del Rèvol de més de 300 anys d’antiguitat. D’aquesta manera, s’usarà un fragment de fusta que s’ha conservat d’aquest pi que ja existia quan l’antiga àliga ballava a Cardona fa més de 300 anys. L’Àliga de Cardona serà apadrinada per l’Àliga de Barcelona, en una acció que s’emmarca dins el conveni de col.laboració signat entre les dues poblacions per commemorar el 300 aniversari de la fi de la Guerra de Successió.

A l’acte de presentació hi assistirà l’alcalde Ferran Estruch; el cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Fabregat; el director de l’Arxiu històric municipal de Cardona, Andreu Galera; l’expert en cultura popular Jan Grau, que a més d’elaborar l’esborrany de protocol de l’Àliga, en farà el ball; el mestre geganter Toni Mujal, que construirà la figura i el músic Xavi Ventosa, responsable de la música del ball de l’Àliga.

http://casesdelafesta.bcn.cat/sites/default/files/styles/large/public/guar.png

Un nou símbol de Cardona

L’Ajuntament de Cardona espera que la nova àliga esdevingui un dels elements cabdals del patrimoni historicofestiu de la vila i que el cardonins i cardonines se la facin seva com a símbol del poble. En aquesta línia, està previst crear una comissió encarregada de gestionar el protocol de l’Àliga, obrir una línia de subscripcions populars perquè les persones que ho vulguin puguin contribuir a finançar el projecte i que permeti gravar el seu nom a l’interior de la figura. A més, també s’està elaborant una auca de l’Àliga i properament s’organitzarà una sèrie de visites al Casal Graells amb els escolars de Cardona per explicar-los la història de l’Àliga de Cardona.
http://casesdelafesta.bcn.cat/new/cardona-recuperara-la-figura-de-laliga-300-anys-despres?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

Escola la Vitxeta de Reus

Aquesta setmana, l’escola La Vitxeta de Reus escolta la música del Ball de l’Àliga a l’entrada i sortida, com recordatori de la nostra Festa Major petita i com a testimoni de l’àliga en el paper de la Festa.

 blank.gifblank.gifblank.giflavitx.jpg

Música de la setmana

Cada setmana escoltem una cançó a les entrades i sortides de classe en comptes d’una sirena.La cançó es prepara amb antelació perque tingui relació amb la setmana que entrem. Per això us convidem a llegir la lletra i escoltar la música.
SETMANA DEL 17 AL 23 SET 2012
Dilluns, 17 de Setembre de 2012 09:55

FESTA MAJOR DE MISERICÒRDIA

La segona festa major de Reus, el 25 de setembre, rau en la creença de l’aparició de la Mare de Déu a una noieta és documentada des del mateix 1592. Durant segles, les festes a Misericòrdia tenen un caràcter excepcional, com a solemnitats d’acció de gràcies de la Vila pels favors rebuts. Antigament, en cas de necessitat o perill -epidèmies, sequera, guerra, plagues…- s’acudia a la Mare de Déu i es portava, en processó de pregàries, la seva imatge des del santuari a l’església prioral de Sant Pere.

Les cançons que amenitzen les sortides de l’Àliga de Reus son diverses, de repertori propi i d’arranjaments fets varis. Les músiques de repertori propi, que es ballen en moments concrets, són aquestes:

- El Ball Solemne curt de l’Àliga, de Jesús Ventura Barnet compositor i arranjador. Es balla únicament davant les autoritats i davant l’imatge de Sant Pere a les processons de la Festa Major, i a l’interior del Santuari de Misericordia el 25/9.

- El Ball Solemne llarg de l’Àliga,  de Jesús Ventura Barnet compositor i arranjador. Es balla únicament el dia de la Festa Major de Reus, al migdia.

- El Toc de Processó de Reus, d’autor anònim i arranjament d’en Jesús Ventura Barnet . Es balla quan l’Àliga desfila en processó.

- La Marxa de l’Àliga, de Jesús Ventura Barnet compositor i arranjador. Es balla en entrades i sortides de plaça, a la pujada de l’Aliga, etc…

- Part menor anomenada “mantunana” i “cançó” de la primera meitat del segle XVIII, d’autor anònim i arranjament de Galdric Santana Roma. A l’entrada al Santuari de Misericordia per oferir el El Ball Solemne curt de l’Àliga a la Verge.

En general l’Àliga balla moltes altres músiques adaptades quan no es troba fent actes de protocol de Festa Major.

Des del 1998, l’Àliga sempre va amb l’acompanyament musical de la cobla Reus Jove.

http://www.coopixs.com/escola/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=52&Itemid=84

FESTES DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

 etiket.png

Dilluns 24 – La vigília 

19.00, des del CAMPANAR, Toc de Festa i, des de diferents punts del CENTRE DE LA CIUTAT,  sortida de l’ÀLIGA i del Seguici Festiu de Reus i altres elements, per anunciar la vigília de la festa.  es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.

 Dimarts 25 – Mare de Déu de Misericòrdia 

10.00, des del CAMPANAR, Toc de Festa i, des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de diferents elements del Seguici Festiu, fins a la plaça de la Pastoreta.

11.00, des de la PLAÇA DE LA PASTORETA, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, amb la participació de l’Àliga i  en arribar, ballada conjunta de tots els grups del Seguici Festiu

A continuació de l’arribada del Diables, a l’interior del SANTUARI, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu  ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.

cartell-misericordia.jpg

 

Caramella 27: Animals i cultura popular

Ha sortit a la llum el número 27 de Caramella: revista de música i cultura popular, corresponent als mesos de juny-desembre de 2012.

La coberta, que té com a protagonista a l’àliga de Reus, anuncia un dossier que combina articles de reflexió amb d’altres més etnogràfics sobre la relació entre els animals i les persones des de diferents perspectives: una relació de conflicte, dependència, simbòlica, que té la seva expressió en la cultura popular.

El resultat són 14 articles curts, que inclouen treballs com el d’Albert Toldrà repassant l’existència del bestiari diabòlic en les expressions artístiques medievals, o bé d’altres sobre el animals en el romancer popular, o sobre els usos dels animals com a remeis com medicina popular de M. Àngels Bonet, o el de Roser Ros sobre la literatura popular protagonitzada per animals (les faules, les rondalles, allò de quan els animals parlaven..) o el que Xavier Cordomí ha escrit sobre les velles i noves formes i funcions del bestiari festiu.

En aquest sentit, al dossier especial també s’hi descobreixen les àguiles protagonistes de la festa de Corpus de Pollença, o bé el simbolisme que tenen els animals en les festes menorquines (cavall i el bé). I també inclou treballs etnolingüístics com la contribució que fa Emili Llamas amb l’article titulat: “Més val dir txooo! Que arri” sobre els diferents mecanismes comunicatius que utilitzem les persones per comunicar-nos amb el animals; o d’altres que ens acosten al món dels colombaires, cultura art i esport molt difós en les comarques del País Valencià. També hi ha el testimoni d’experiències de dinamització més contemporànies i local que tenen els animals com a protagonistes. Un exemple és el programa “Descobreix  el drac” promoguda per Carrutxa al voltant de la festa de la figura del drac i del bestiari fantàstic per Sant Jordi o bé el ja estès i conegut plat de bou amb arròs, un plat de festa de Salses a Guardamar.

http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/

25 anys de la recuperació de l’Àliga de Mataró

 Aquestes Santes celebrem el 25è aniversari de la recupe­ració de l’Àliga de Mataró. El 25 de juliol de 1987, a la Crida a la Festa Major, l’Àliga va creuar per pri­mera vegada les portes de l’Ajuntament. La història d’aquesta figura -al mateix temps festiva i solemne- es remunta a principi del se­gle XVII, quan Mataró encara era vila i vivia emmurallada, i l’any 1987 un grup entusiasta de mataronins va impulsar-ne la recuperació enmig de l’empenta que van viure Les Santes a partir del 1979.

aliga

L’Àliga va néixer amb la intenció de tenir una personalitat diferenciada de la resta d’elements festius. És l’entremès protocol·lari per excel·lència i surt sem­pre acompanyant les autoritats, la qual cosa li atorga una personalitat diferencia­da de les altres comparses institucionals i, d’aquesta manera, complementa de forma festiva la presència del consistori.

La figura la va construir el pintor i escultor solsoní Manel Casserras, una autèntica institució en la creació de bestiari popular. Conegut a Mataró per la reconstrucció d’en Maneló i la Toneta, creador de la figura del Drac i de diversos nans, es va inspirar en la descripció que va fer el Baró de Maldà de l’Àliga de Mataró, quan aquest va visitar la nostra ciutat l’any 1799.

Una part indestriable de la figura de l’Àliga són els seus músics. D’ençà de l’any següent a la seva recuperació, una cobla de ministrils acompanya la figura tocant un ampli repertori de peces del Renaixement. Actualment, la cobla de ministrils està formada per tarotes tibles i tenors, fla­biol, sac de gemecs, violins, trombó i tabals.

En moments i llocs assenya­lats, l’Àliga ofereix a la ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant el procés de recuperació de la figura, tot buscant documentació musical, es va trobar a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat una partitura continguda en un llibre d’orgue anomenada “Ball de l’Àliga”. La coreografia del ball es va encarregar a la mataronina Montse Calsapeu, que va crear els moviments a partir de la partitu­ra i les danses d’altres àligues. El ball comença amb un passeig majes­tuós acompanyat de giravolts per anar guanyant ritme. Una sèrie de moviments i salts que simbolitzen la força de la figu­ra donen pas a sis salutacions finals, que es clouen amb una gran reverència.

 

http://www.lessantes.cat/expo_aliga.html

La Teiera

Un reconeixement a la dignitat de l’Àliga

Posted on 30 juny 2012

El dijous 28 de juny va tenir lloc, en el moment en què la corporació municipal sortia de la Casa de la Vila per anar a l’ofici de completes, un acte amb un contingut simbòlic significatiu que va passar força desapercebut perquè no havia estat massa divulgat i perquè, després, tampoc fou la notícia del dia. L’alcalde, en nom del consistori, va lliurar a l’Àliga de Reus una insígnia d’or de la ciutat just abans del seu ball solemne curt de salutació a les autoritats.

El primer quart del segle XVIII, l’àliga festiva reusenca fou agredida a ganivetades pels regidors botiflers al mateix ajuntament. Quasi tres segles després, en el marc de la commemoració dels 300 anys de la concessió del títol de ciutat, l’Ajuntament homenatjava el recuperat element festiu «en reconeixement de la dignitat que l’Àliga representa com a record d’aquell moment històric, en que Reus va destacar per la lluita en favor de les llibertats».

El 1721, l’àliga festiva reusenca –la vila la tenia des de feia, com a mínim, cent anys– va rebre una agressió brutal per part d’uns regidors. La peça del bestiari festiu municipal havia estat retirada i desada a la Casa de la Vila el 1714. Un text de l’època ens aporta el nom dels autors de la malifeta i com aquesta es va produir:

«Ramon Cardona, paraire, y Esteve Estapà, paraire, regidors en lo corrent any, tallaren la corde de la àliga per dalt de la taulada, y caigué en lo quarto demunt lo traspol y se obrí tota per los costats. Li tallaren de un costat dret del bech de dalt la mitad; en lo pit li pegaren més de 10 burxades; en la mangala cadaren los forats redons, la que està molt mal tractada.»

La identificació, també ja comentada, d’aquesta l’àliga heràldica amb la causa austriacista –Reus havia rebut el títol de ciutat el 1712 i l’havia incorporat a l’escut— va fer que també l’àliga festiva agafés una nova dimensió, com a símbol antiborbònic. A Reus, durant els primers anys després de la guerra, els austriacistes eren motejats d’aligots pels partidaris de Felip V, com mostra ben gràficament aquesta frase que un text coetani posa en boca d’un botifler: «Sabràs Bargalló [la persona a qui es dirigia el botifler] com cada escopinada havem de matà un dels aligots.»

Aquesta identificació reivindicativa i antibotiflera de l’àliga li costà ser retirada i malmesa, però acabà esdevenint llegenda històrica. A mitjan segle XIX –i encara al segle XX–, la veu popular afirmava que l’àliga reusenca s’havia construït amb motiu de la concessió del títol de ciutat.

Amb el tractat de pau de Viena, el 1725, l’àliga festiva va poder tornar a sortir al carrer i els austriacistes van anar, per dues vegades, a comprovar els danys: «De propòsit nos miràrem mol bé primera, y segona vegade, las faridas mortals tenia la pobra aligueta, i.n ferem bon testimoni quan se presèntia lo cas». Va haver de ser refeta i tornà a la festa, per pocs anys, perquè agradava poc als governants d’aquell moment.

La distinció fou acollida amb emoció per la colla de portadors de l’Àliga, que ha esdevingut, d’ençà la seva recuperació, una de les figures més emblemàtiques de la Festa Major reusenca. Amb el respecte habitual que la seva figura desperta, tot seguit, l’Àliga inicià el seu ball.

http://lateiera.wordpress.com/2012/06/30/un-reconeixement-a-la-dignitat-de-laliga/

L’alcalde lliura una insígnia d’or a l’Àliga, amb motiu dels 300 anys del títol de ciutat

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, lliura aquest dijous 28 de juny una insígnia d’or de la ciutat a l’Àliga de Reus, amb motiu de la commemoració dels 300 anys de la concessió del títol de ciutat, i en reconeixement de la dignitat que l’Àliga representa com a record d’aquell moment històric.

Insignia d'or de la ciutat

L’alcalde, en nom de l’Ajuntament de Reus, fa lliurament de la insígnia L’acte de lliurament té lloc just abans del ball solemne curt que l’Àliga fa com a salutació a les autoritats a la porta del palau municipal, a les 20:45h, i amb el qual s’inicien els actes centrals de la festa major de Sant Pere.

L’alcalde lliura una ins�gnia d’or a l’Àliga

L’àliga forma part de la simbologia heràldica que l’arxiduc Carles III permetre utilitzar a Reus amb la concessió del títol de «ciutat imperial i atenta». El 3 de juny 1712, la reina Isabel Cristina, en nom del seu marit l’arxiduc Carles d’Àustria, concedia a Reus el títol d’Imperial Atenta Ciutat i el privilegi de tenir «dos macers amb vestits vermells o d’un altre color que els sembli bé, portant maces d’argent col·locades damunt les espatlles», a més de llicència perquè a l’escut d’armes es posés la rosa heràldica «en el pit d’una àliga, en camp daurat, amb el cap cot i les ales esteses, i que dit escut sigui sostingut per dos lleons». A partir d’aquell moment, la figura de l’Àliga, que ja existia com a element festiu, va passar a ser un símbol austriacista.

L’Àliga de Reus és un element municipal amb un significat ben específic: arreu del país simbolitza el poder i encarna la dignitat de la població a la qual representa. Pel fet de representar la ciutat, compta amb la prerrogativa de tenir un lloc d’honor dins del seguici. Se li encomana un paper protocol·lari: rebre els hostes més importants i executar el seu ball curt com a senyal d’homenatge envers aquells a qui es vol honorar especialment.

http://www.reus.cat/noticia/l%E2%80%99alcalde-lliura-una-ins%C3%ADgnia-d%E2%80%99or-l%E2%80%99%C3%A0liga-amb-motiu-dels-300-anys-del-t%C3%ADtol-de-ciutat

Primers treballs de construcció de la nova Àliga de Cervera


El passat 1 d’octubre el grup de treball de l’Agrupació Seny Majorque s’ha creat per a tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga de Cervera visitava el taller del Ramon Ninot al carrer Pou Nou per conèixer els primers dibuixos i treballs de fusteria d’aquest nou element del patrimoni festiu de Cervera –veieu fotografies–.

El pressupost del projecte.

S’ha establert per a aquest projecte un pressupost estimat de 15.000 euros, que inclou tant els treballs de construcció, la confecció dels vestits dels acompanyants, com les despeses de l’acte de bateig, entre d’altres conceptes.

Feta amb la participació de tothom.

Una tercera part del pressupost es cobrirà amb les accions que ha vingut realitzant en els darrers temps l’Agrupació amb aquesta finalitat: guanys del Dijous Gras d’Aquelarre 2010 i 2011, posada d’enganxines durant el Seguici de Festa Major 2010 i 2011 –aprofitem aquí per agrair la col·laboració de totes aquelles persones que van posar enganxines aquest any–, i algun altra activitat que està pendent de confirmar.

La quantitat restant comptarà pel seu finançament, a més d’alguna subvenció que es pugui obtenir, amb la participació destacada de la Paeria de Cervera i del Museu Comarcal de Cervera, també promotors del projecte.

Per acabar de cobrir el pressupost també s’ha obert un compte a Caixa Penedès per fer-hi aportacions voluntàries. És aquest:2081–0193–01–3300010251. Els ingressos es poden fer pel caixer automàtic o directament a l’interior de l’oficina. Tota col•laboració serà molt benvinguda!

Seguiment informatiu.

Volem que el procés de construcció tingui la màxima difusió entre els cerverins i les cerverines. Des dels mitjans de comunicació que tenim més a l’abast i fins a la seva finalització us anirem donant periòdicament complida informació de l’estat del projecte.

Fem entre tots que l’Àliga de Cervera pugui tornar a ballar!

Informació facilitada per l’Agrupació Seny Major, agrupaciosenymajor@gmail.com

PUBLICAT PER LO CARRANQUER A LES 12:42 

SECCIÓ: 

arxiu estret de

http://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html

Recuperació de l’Àliga de Cervera

La presència d’àligues festives i protocol·làries dins el panorama festiu català és força escàs, i més si ho comparem amb el gran nombre de figures d’altra tipologia com poden ser els gegants, els capgrossos, els dracs, etc. Per aquest motiu, la recuperació d’una àliga i, com és en aquest cas, amb una llarga trajectòria historica, és una notícia que cal destacar.

L’antiga Àliga de Cervera, íntimament lligada a la festivitat de Corpus, està documentada per primera vegada l’any 1423, propietat de la Confraria de Sant Joan i Sant Eloi. Des d’aquesta data en tenim multitud de notícies (informació consultable a l’excel·lent llibre L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX, de Jordi Soldevila i Roig), però l’any 1894 se’n perd el rastre. L’únic testimoni factible que ens queda d’aquesta figura és la fabulosa testa de la figura, de fusta massissa, datada del segle XVIII i exposada al Museu Comarcal de Cervera.

cap-antiga-aliga-de-cervera-1.jpg

Cap de l’antiga Àliga de Cervera. Foto: Gerard Pouget

Amb aquests testimonis de l’antiga Àliga, l’Agrupació Seny Major de Cervera, creada l’any 2009 per coordinar, unir esforços i crear iniciatives conjuntes amb les entitats de la ciutat, s’ha proposat tirar endavant el projecte de recuperació de l’Àliga cerverina. De moment, s’han iniciat els treballs (amb els primers dibuixos i treballs en fusta), realitzats per Ramon Ninot, presentats el passat 1 d’octubre. Estarem atents a aquesta recuperació, sens dubte de gran importància per la vida cultural, associativa i festiva de la comarca de la Segarra.

Per a més informació, podeu consultarhttp://locarranquer.blogspot.com/2011/10/primers-treballs-de-construccio-de-la.html

Gerard Pouget

arxiu estret de

http://cat.bloctum.com/entremes/2011/11/06/recuperacio-de-laliga-de-cervera/

14ª Fira mediterrànea de Manresa

 

 Ramon Saumell

Bestiari festiu de tot el món

A tots sovint ens agrada mirar-nos el melic. L’incansable fotògraf vilanoví, Ramon Saumell, ha perseguit tota la seva vida el bestiari català fins que un bon dia es va adonar que aquesta suposada i nostrada singularitat era compartida no sols amb altres pobles i territoris de la Mediterrània sinó també amb d’altres parts del món.

Trenta minuts d’imatges fascinants en una pel·lícula frapant.

Coproducció de la Fira Mediterrània de Manresa i de la Festcat / Escola de la Festa de Llívia.

Fitxa artística

Producció, realització i sonorització: Ramon Saumell. Idea i direcció: Ramon Saumell.

Durada de l’actuació: 30

 

Dia:  divendres  4 i dissabte 5
Hora:  19:30
Lloc:  Sala Espai 7 del Casino


Dia:  diumenge  6
Hora:  18:00
Lloc:  Sala Espai 7 del Casino

iniciació al tast de cerveses


Hora Dimarts 12 i dijous 14 de juliol · 19:00 - 21:00

Lloc Casal de Joves de la Palma

Organitza Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals -CRAC-

Més informació El Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals -CRAC- organitza un taller de tast de vins.Els participants podran aprendre a tastar vins de diferents tipus, com ara els rosats, blancs, negres, utilitzant els sentits.L’activitat es complementarà amb una breu explicació sobre el procés d’elaboració d’aquesta beguda.
El taller s’impartirà al Casal de Joves La Palma, els dies 12 i 14 de juliol, de les 7 de la tarda a les 9 del vespre.És un taller adreçat a persones majors de 18 anys,Per més informació  o inscriure’s us podeu adreçar al Casal de Joves la Palma, situat al carrer Castellvell, número 24, a través del correu electrònic info.joventut@reus.cat  o trucant al telèfon 977 010 268.

taller de tast de vins

 

Hora Dimarts 19 i dijous, 21 / juliol · 19:00 - 21:00

Lloc Casal de Joves de la Palma

Organitza Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals -CRAC-

Més informació El Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals -CRAC- organitza un taller de tast de vins.Els participants podran aprendre a tastar vins de diferents tipus, com ara els rosats, blancs, negres, utilitzant els sentits.L’activitat es complementarà amb una breu explicació sobre el procés d’elaboració d’aquesta beguda.
El taller s’impartirà al Casal de Joves La Palma, els dies 19 i 21 de juliol, de les 7 de la tarda a les 9 del vespre.És un taller adreçat a persones majors de 18 anys,Per més informació  o inscriure’s us podeu adreçar al Casal de Joves la Palma, situat al carrer Castellvell, número 24, a través del correu electrònic info.joventut@reus.cat  o trucant al telèfon 977 010 268.

Visita a la Biblioteca

cartell-fmstpere2011.jpg

l’Àliga de Reus estarà exposada des de el dia 8 fins el 21 de juny a la biblioteca central Xavier Amoros (c/ escorxador núm. 1 ).

primer acta del 2011

presentació dels nous elements promocionals de l’Àliga

Hora divendres, 10 / juny · 13:00
Lloc JARDÍ DE LA CASA RUL carrer de Sant Joan de Reus

30 anys Bestiari Montblanquí

189421_140588689341021_100001696713050_264927_1300262_n1.jpg Les colles del “Drac i l’Àliga de Montblanc” i els “Amics dels Gegants” en donat el tret de sortida als 30 anys del Bestiari Montblanquí, en motiu d’aquest aniversari que aquest 2011 celebren la Mulassa, el Drac i l’Àliga.Dissabte 12 de març, el Museu Comarcal ha acollit aquest acte inaugural, que ha comptat amb les intervencions de l’Il·lm. Alcalde de Montblanc, Sr Josep Andreu; l’Il·lm. Conseller de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Sr. Jordi Villar; el President de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya, Sr. Alfons Udina; els presidents de les dues colles, Jordi Pujadas i Ivan Besora; així com un bon nombre de convidats, components de les colles locals i montblanquins que han volgut acompanyar-nos en aquest inici de celebració.En primer lloc s’ha presentat el cartell commemoratiu, obra de l’artista local Ramon De Domingo, qui ha estat l’encarregat de fer la descoberta, juntament amb els caps de les dues colles, Josep Ma Prats per part de la Mulassa i Miquel Serret per part del Drac i l’Àliga.Seguidament, s’ha presentat l’ampli programa d’actes que es duran a terme durant tot aquest any: actes festius, culturals i educatius. Per la nostra part, l’acte principal de la Mulassa serà la Mostra de Bestiari i Elements Festius que tindrà lloc per les Festes de Sant Maties. A continuació, 5 joves de les dues colles han presentat el mocador commemoratiu d’aquests 30 anys, que serà també un emblema de la celebració.La jornada ha finalitzat amb les salutacions institucionals per part de l’Agrupació del Bestiari Festiu de Catalunya, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Montblanc.Us convidem a gaudir de tots els actes previstos, que podreu seguir a l’espai especial que hem dedicat també a la nostra web. 185609_140590529340837_100001696713050_264949_2781167_n.jpgmes informació….. 

10 anys de l’àliga de Lleida

El proper 9 d’abril del 2011, el grup cultural garrigues de Lleida, organitzarà l’acte central amb motiu de la commemoració dels 10 anys de l’àliga,

els actes es faran per la plaça de la Catedral, la Paeria i tot l’eix comèrcial de la ciutat on es celebrara diferents actes de cultura tradicional, on contarà amb la presència de prop de 15 grups de bestiari festiu i tradicional de les terres de Lleida, Tarragona i Barcelona

4.jpg

mes informació….

actuacions de l’Àliga per Misericòrdia 2010

presentacion1.jpgpresentacion2.jpg

Festa de Misericòrdia 2010

fmcoia10.jpg

poster de les Aligues dels Països Catalans

S’està fen un pòster de les Àligues dels Països Catalans , que fera 100 x 50. On  surten totes les àligues existents als Països Catalans , encara no esta imprès , el preu del pòster serà de 10 € , venta públic , creus que seria interessant ?el peu de cada foto va el nom de la ciutat de on es l’àliga.
Moltes gracies
Salutacions

Ramon Saumell

bestiaripopular@gmail.com

aligues-de-ppcc.jpg

ACTUACIONS DE L’ÀLIGA PER SANT PERE 2010

DIMARTS, 22

19.00 h a LA PALMA,  assaig del Seguici Festiu de la ciutat. Els diferents elements del Seguici Festiu faran el darrer assaig abans de la Festa Major amb l’acompanyament musical de la Banda de la Festa Major, obert a tothom.

 

DILLUNS, 28  LA VIGÍLIA LES COMPLETES

9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sortida de la  cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

20.00 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pastorets, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de l’EDOR, els Xiquets de Reus i l’Àliga ens oferiran els seus balls, danses i castells.

20.15 h des de la PLAÇA DEL MERCADAL, inici de l’Anada a Completes del Seguici Festiu. Simultàniament, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.

20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne curt de l’Àliga de Reus com a salutació a les autoritats.

Dimarts, 29 SANT PERE

11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.

17.30 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE,  Toc de Festa i Anada a l’Ofci de les autoritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.

En sortir la imatge de Sant Pere per la porta de la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.

19.30 h pels CARRERS DEL CENTRE, inici de la  PROCESSÓ SOLEMNE, amb la Creu i Cirials, la capella de cantors, el bust-reliquiari de Sant Pere, els ministrers de la Ciutat, la Bandera de Reus, els macers, les autoritats, la Guàrdia Urbana de gran gala i, tancant la professó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de campanes amb el Toc General de Festa i avisos pirotècnics. En arribar la imatge de Sant Pere a la plaça del SANT PERE Mercadal, espectacular  ballada conjunta de tots els grups festius i quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.

En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes ballades.

diumenge 6 de juny La Processó de corpus

18,00 h des del campanar, Toc de festa tot seguit anada de l’Àliga des de l’ajuntament fins a la prioral.

un cop acabat l’ofici religiós, Ball Curt Solemne a la porta de la prioral i tot seguit, processó pels casc antic de la ciutat.

al acabar la processó a la plaça del Mercadal es faran uns balls.

dissabte 5 de Juny, SANT PERE, FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL.

19,00h a la plaça del Mercadal,

proclamació de la FESTA MAJOR de SANT PERE com a FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL.

amb la sortida de tot el seguici festiu de la ciutat i encesa de la Tronada, amb la ballada conjunta dels elements festius

La Festa de Sant Pere queda protegida amb la declaració de la Generalitat

El proper 5 de juny hi haurà una encesa de la Tronada per celebrar aquesta distinció

Enrique Canovaca             25 de maig de              2010

La Festa Major de Sant Pere ha quedat definitivament protegida amb la declaració que ha fet aquest dimarts, el Consell Executiu de la Generalitat, de Festa Patrimonial d’Interès Nacional. L’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, ha dit que el model de la festa tindrà el mateix nivell de protecció pública que pot rebre un monument i augmentarà la promoció i el seu coneixement. Amb aquesta declaració, s’evita que hi hagi qualsevol tipus de polèmica amb les festes de foc, que es podien veure afectades per l’aplicació de la directiva europea de focs artificials.

reusdigital.cat logotip festa major sant pere

Nou anagrama de la Festa  Major de Sant Pere 

L’alcalde ha indicat que “aquesta declaració” suposa un reconeixement a la ciutadania reusenca, “que és qui ha mantingut viva la festa”. A més, ha dit que el proper 5 de juny hi haurà l’encesa d’una tronada excepcional, a la qual es convidarà al conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.

Fins avui a Catalunya, nomen tenien el títol de Festa Patrimonial d’Interès Nacional, la Patum de Berga i les Festes de Solsona. Aquest dimarts també s’ha aprovat atorgar aquesta mateixa distinció a les Festes de Santa Tecla i a la processó del Sant Enterrament, ambdues celebracions tarragonines, i també a la Festa Major d’Ascó.

 http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=13297

Sant Pere, a un pas de ser nova Festa Patrimonial d’Interès Nacional de Catalunya

La Festa Major de Sant Pere de Reus ha passat la primera fase de selecció del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i, si tot va bé, serà declarada enguany Festa Patrimonial d’Interès Nacional, tal com han confirmat fonts municipals a Punt 6 Ràdio i Reus Digital. La regidoria de Cultura ja ha presentat a la Generalitat tota la documentació necessària i ara només falta que l’executiu català ho aprovi en forma d’acord de govern després de valorar la proposta.

reusdigital.cat sant pere festa bona

Tronada de Sant Pere

festesreus.cat

Cultura de Reus espera que es declari patrimoni d’interès nacional el conjunt de la Festa Major, tot i que no descarta que finalment només entri en aquesta catalogació algun element del Seguici Festiu. D’acord amb el decret que regula el patrimoni festiu de Catalunya, es considera Festa patrimonial d’interès nacional “la celebració d’origen remot, estructurada a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, que té una projecció nacional”.

 

La proclamació oficial tindria lloc el dissabte, 5 de juny, en el marc d’una jornada festiva que s’iniciaria a les 7 de la tarda a la plaça del Mercadal i que comptaria amb la sortida excepcional de tot el Seguici Festiu de la ciutat i l’encesa extraordinària de la Tronada. A continuació hi hauria el gran esclat de festa amb la ballada conjunta de tots els elements i el Toc general de campanes des de la Prioral.

El mateix dia, a les 11 del matí, es presentaran els gegants Vitxets Petits amb la participació dels gegants Negritos petits de Tarragona, els gegants petits de Vilafranca del Penedès, la Mulasseta i el Ball de Diables de Reus.

 

La Festa Major de Sant Pere ja va ser declarada per la Generalitat Festa Tradicional d’Interès Nacional l’any 2001″per les tradicionals tronades, el gran nombre de grups de cultura popular, alguns d’ells només existents a Reus, que surten a les cercaviles i processons, destacant la mulassa i les tres parelles antigues de gegants”.

David Fernàndez 03 de maig de  2010

reusdigital.cat

La Patum i d’altres festivitats catalanes a Barcelona

La comparseria de la Patum de Berga podrà tornar a Barcelona aquest proper any 2010, 60 anys després de la seva última estada a la ciutat comtal. La representació de la Patum, probablement, tindria lloc durant les Festes de la Mercè del setembre de 2010.

Aquest esdeveniment històric el fa possible l’acord que van signar el passat 14 de desembre a Barcelona, representants del Museu Etnològic i de Producciones Festivas S.L, una empresa innovadora especialitzada en la recreació de festes catalanes per a usos turístics. La representació tindrà lloc al Poble Espanyol a finals de setembre, en el marc de les Festes de la Mercè de Barcelona. Els representants municipals han escollit el Poble Espanyol i no un altre espai de la ciutat perquè volen incloure la representació berguedana en el marc d’un programa d’integració social que té per objectiu “contribuir a l’acostament entre totes les comunitats autònomes espanyoles”. Els elements participants passaran a formar part de la col·lecció permanent del Poble Espanyol.

Producciones Festivas S.L és una societat amb seu a Cornellà de Llobregat que construeix i comercialitza l’ús i exhibició de certs elements d’algunes festes tradicionals del principat i de l’estat espanyol, per ser presents en d’altres poblacions que les d’origen. Per això, posa a disposició d’ajuntaments i entitats públiques rèpliques exactes d’elements festius que, en molts casos per estrictes protocols locals, no poden sortir mai de les seves respectives poblacions.

Aquesta incipient empresa disposa de rèpliques exactes de diversos elements de la Patum de Berga, dels Seguicis de Tarragona, Vilafranca i Solsona, del Corpus del poble guipuscoà d’Oñati, així com diverses relíquies sagrades. Els representants de l’empresa han anunciat que ja tenen diversos municipis del Principat interessats en els seus serveis per les diverses mostres folklòriques que celebren anualment, com és el cas de Vilafranca, Cervera, Granollers, Santa Coloma de Gramenet o Valls (aquesta última per la programació de les Festes Decennals del 2011) i d’altres internacionals, com Brusel·les (juny 2010) o Venècia (agost de 2010). El reconeixement de la Patum de Berga com a Patrimoni de la Humanitat per part de l’UNESCO ha estat decisiu en el fet que moltes ciutats europees ja s’hagin interessat pels nostres serveis.

Més informació: http://produfesticat.wordpress.com

                bones-festes-2009.JPG

L’Àliga de Reus, el Ball de Cavallets de Reus i
el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals –CRAC– 


us desitgen molt Bones Festes de Nadal
i un pròsper any nou 2010

 

2n Simpòsium sobre promoció i difusió de la Cultura Tradicional Catalana

14 de novembre de 2009

2n Simpòsium sobre promoció i difusió de la Cultura Tradicional Catalana.

Amb la finalitat de desenvolupar els objectius de la nostra confederació, La Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana  organitza el 2on simpòsium  sobre promoció i difusió de la Cultura Tradicional Catalana per tal de mostrar com introduir la cultura tradicional a les escoles, i quin és el programa que presenta la nostra  entitat per assolir-ho.Per tant, el seu contingut va dirigit a dos àmbits  ben diferents que volem interrelacionar: el món educatiu, per un costat, i el món associatiu -generador d’aquesta cultura-, per un altre.Pel que fa al món educatiu, les diferents conferències i les experiències que s’hi presentaran ens donaran una visió més àmplia de com treballar les diferents cultures participades i com compaginar-les amb la feina que es fa als centres.Quant al món associatiu, es mostrarà als assistents -representats per les entitats- com ho han de fer per vehicular-la cap al món escolar i així captar un  nou planter.En Joan Soler i Amigó farà la ponència i hi assistirà en Ramon Fontdevila Director del CPCPTC. A més, també comptarem amb una conferència de Joan Badia (Subdirecció General de Planificació Acadèmica Universitària i de l’Espai Europeu d’Educació Superior) i es presentaran un parell d’experiències a escoles: la del CEIP Joan Coret i la del CEIP Vall de Ges en representació de totes les escoles de Torelló. Presidirà el Simpòsium el Sr. Antoni Àrias, President de la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional Catalana. Per finalitzar l’acte es ralitzarà un taula rodona, perque tots els participants puguin aportar les seves experiències.La inscripció és gratuita.Data: 14 de novembre de 2009Hora: de 10 a 14 horesLloc: Centre Cívic Parc Sandaru, Barcelonaper a més informació:cct@cct.cat

CONFEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE CULTURA TRADICIONAL CATALANA

Galileu 319-321, entresòl 3a.

08028 Barcelona

Tel. 93 322 41 65

Fax 93 419 56 20

-cct@cct.cat

www.cct.cat

Festes de Misericòrdia

dibuix1.JPG

 Dijous -24-
LA VIGÍLIA

19.00 h, des del campanar, Toc de Festa i des de diferents punts del centre de la ciutat, sortida del Seguici Festiu de Reus per anunciar  la vigília de  la  festa. Les  figures, els balls  i  les  danses  del  nostre  seguici  es  passejaran  pels carrers i places del centre de la ciutat.

dibuix3.JPG 

Divendres -25- 

LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA 

10.00  h,  des  del  campanar,  Toc  de  Festa,  i  des  de l’Ajuntament,  sortida  en  cercavila  de  la  Mulassa,  els Gegants, l’Àliga i els Nanos, fins a la plaça de la Pastoreta.

11.00 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari

 

14.00  h,  a  la  plaça  del Santuari,  dinar  de  festa major dels grups festius de la ciutat.

 

dibuix4.JPG

De 17.00 a 19.00 h, al davant del Santuari, ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari.

 19.30 h, al passeig de Misericòrdia,  tradicional baixada del Ball de Diables al Santuari. 
A  continuació,  a  l’interior  del  Santuari,  l’Àliga  de  Reus oferirà  a  la  Mare  de  Déu  de  Misericòrdia  el  seu  Ball solemne  curt  amb  l’acompanyament musical  de  la Cobla Reus Jove.

 

 

dibuix5.JPG

mani-a-barna-cartell.jpg

l’Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya

 

Convocatòria de reunió informativa extraordinària  

Us fem arribar la convocatòria d’una reunió informativa extraordinària de l’Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya conjuntament amb la Federació de Diables i Dimonis i altres federacions i agrupacions del món del foc, que tindrà lloc el proper diumenge dia 9 de d’agost de 2009, a les 11 hores en primera i única convocatòria, al Local Unió Anelles de la Flama (Ball de Diables de Valls) del carrer Garrofers  número 1 de Valls (Alt Camp), amb el següent:  ORDRE DEL DIA 

  1. Acreditació  de les colles assistents.

 

  1. Estat de la transposició per part del ministeri d’indústria, de la Directiva Europea 2007/23/CE.

 

  1. Precs i preguntes.

  Nota:La convocatòria esta oberta a totes les colles de bestiari i diables de foc, independentment de si estan federades o no. Us agrairíem que féssiu arribar la convocatòria a totes aquelles colles que pugui interessar.   Un cop facilitada tota l’informació de les al·legacions i feta la reunió a la qual esteu convocats, les podreu consultar-les a www.bestiari.cat.   Vilafranca del Penedès, 2 d’agost del 2.009

Festa Major

diumenge 28 de juny,

9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

20.00 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, el Seguici Festiu de la Ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carrasclet, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de l’EDOR, els Xiquets de Reus i l’Àliga ens oferiran els seus balls, danses i castells.

20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus com a salutació a les autoritats. Al finalitzar anada a completes.

diapositiva1.JPG

 Dillums 29 de juny

11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat.

17.30 h des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i Anada a l’Ofici dels grups festius de la ciutat.

En sortir la imatge de Sant Pere per la porta de la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.

19.30 h pels CARRERS DEL CENTRE, inici de la PROCESSÓ SOLEMNE, en arribar la imatge de Sant Pere a la plaça del Mercadal, espectacular ballada conjunta de tots els grups festius i quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.

En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes ballades de l’àliga per Sant Pere

 

 presentacio11.jpg

enllaç al programa de Festa Major de Sant Pere 2009

assaig del seguici

Dillums 22, a les 19.00 h a LA PALMA,

assaig del Seguici Festiu de la ciutat. Els entremesos de la Festa Major fan el seu darrer assaig, obert a tothom, abans de les seves sortides durant els dies de la festa

A l’ABUSH, in memoriam

Abush, acabat de néixer, en els nostres cors en has deixat un vuit ple de dolor per la teva absència, desprès de tan esperar-te. Allà on siguis … recorda que aquí, entre nosaltres, també haguessis estat molt feliç…  

abush.jpg 

Diumenge de Corpus

presentacion-de-la-pantalla-panoramica.jpg

Diumenge 14 de Juny a les 18.00 h des del CAMPANAR, Toc de Festa, que anunciarà l’anada dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga des de l’Ajuntament fins a la Prioral de Sant Pere.

18.30 h a la PRIORAL DE SANT PERE, Ofici Religiós.

Al finalitzar quan el Santíssim estigui a la porta de la Prioral, l’Àliga ballarà el Ball Solemne Curt

19.30 h PROCESSÓ DE CORPUS. Toc general de Festa. Processó encapçalada  pels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga; seguiran el seguici religiós amb la creu processional, els representants de les confraries amb els penons i estandards, els nens i nenes que fan la primera comunió, l’escolania i la capella de cantors, el Santíssim sota tàlem, els vicaris i rectors de les parròquies i el prior. Tancaran la processó els fidels, cantant himnes eucarístics. En diferents indrets del recorregut es podran veure  catifes de flors que engalanen el pas del Santíssim. Recorregut: plaça de Sant Pere, carrer del Fossar Vell, raval de Sant Pere, carrer de Sant Pere Apòstol, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere.                                                                      

20.45 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, fi de la festivitat de Corpus amb les darreres  ballades dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l’Àliga.

 

Associació Trabucaires de Reus

dissabte 13 de juny a les 18.30 h,  a   la   Plaça del Castell, 

presentació  del   nou  Ball   de Pere   Joan   Barceló,  de   l’Associació   Trabucaires   de   Reus.   Aquest ball parlat ens apropa a les vivències de Pere Joan Barceló, anomenat també Carrasclet, i s’incorporarà al Seguici Festiu de la ciutat.

Apadrinaran aquesta dansa el   Gegant   Carrasclet   i   l’Àliga   de   la   ciutat.

 

 

 

 

4337_1173992952632_1312295806_482822_6989205_n1.jpg

imatge extreta de blocs.mesvilaweb.cat/consuetudinarium

 trabucreus.jpg

Cartell de la Festa Major 2009

Aquest setmana s’ha presenta el cartell de la Festa Major de Sant Pere,  obra de Marcel·lí Antúnez, on veiem que l’àliga forma part dels elements que ha escollit l’autor per representar la nostra Festa Major d’engany.

cartell-festa-major-d-reus-2009.jpg

Diada de Sant Jordi,

El proper 23 d’abril dins els actes de St. Jordi, es fa una presentació de varis llibres, entre ells hi ha un opuscle dedicat a L’Àliga de Reus. Ed. Carrutxa.
A la Sala del Castell i al Centre de Lectura, de 6 a 8 de la tarda.


 

portadaliga1.jpg

 

Joan Amades

marca_50_joan_amades.jpg

 

L’any 2009 s’escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats (Barcelona 1890-1959), el folklorista mes prolífic, tant per materials recercats, continguts i obra escrita que ha tingut mai el nostre país.

L’Associació Cultural Joan Amades aprofitant l’efemèride vol impulsar la celebració d’un any homenatge amb l’objectiu de donar a conèixer l’obra de l’estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

És per això, que per assolir aquest objectiu proposem l’adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones… sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les vostres poblacions, afegint-vos a la iniciativa amb propostes que ja realitzeu en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats que ja feu habitualment.
 
Si voleu adherir-vos ho podeu fer a la web
www.joanamades.cat

Si us plau, feu córrer aquest missatge entre la gent que pugui estar interessada.

 

Aimeric Martí

aimericmarti@gmail.com

 

Postal de col.lecció l’Àliga

Divendres, 19

                            ELS GUARDONS

20.00 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament, Lliurament dels Guardons de la Ciutat. Un homenatge públic a la societat civil de casa nostra. 

Durant l’acte es repartirà la postal de l’Àliga de Reus corresponent al número 21 de la col•lecció de postals.

alipostal.JPG

FESTES DE MISERICÒRDIA – 2008

Dimecres, 24

                          LA VIGÍLIA

19.00 h,  des del  campanar,  Toc de Festa  i  des de diferents  punts del centre de la ciutat,  sortida  de l’Àliga de Reus i la resta del  Seguici Festiu per anunciar la vigília de  la  festa,  es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.

A partir de les 20.30 h faran les últimes ballades a la plaça del Mercadal. 

Dijous, 25 

                    LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA

10.00 h, des del campanar, Toc de Festa, i des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de l’Àliga, la Mulassa, els Gegants i els Nanos, fins a la plaça de la Pastoreta. 

11.00 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, al arribar es farà una ballada conjunta amb tots els grups del Seguici Festiu. 

14.00 h, a la plaça del Santuari, dinar de Festa Major dels grups festius de la ciutat.

De 17.00 a 19.00 h,  al  davant  del  Santuari,  ballades  dels  gegants,  els nanos, les danses i el bestiari. 

A  quarts de vuit les vuit, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu   de  Misericòrdia   el   seu  Ball   solemne   curt  amb   l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. A continuació farà l’ofrena i visita al cambril de la Mare de Déu.

miseri-2008.jpg 

Festa Major Sant Pere 2008

Dissabte, 28
LA VIGÍLIA/LES COMPLETES

9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, els Na-
nos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.

17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.

18.30 h als JARDINS DE LA CASA RULL, acte de donació de l’element fes-
tiu del Basilisc a la ciutat de Reus. L’Estol del Basilisc de Reus, entitat que
va crear el Basilisc de Reus, lliurarà mitjançant aquest acte formal el seu
element al patrimoni festiu de la ciutat.

20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus
com a salutació a les autoritats.

Diumenge, 29
SANT PERE / LA PROCESSÓ

11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels
grups festius de la ciutat. 

18.30  h  a  la  PRIORAL  DE  SANT  PERE,  Solemne  Ofici.

En sortir  la  imatge de Sant Pere per  la porta de  la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.

Si voleu contactar amb nosaltres o enviar-nos notícies, fotos per publicar-les, ho podeu fer a l’adreça electrònica:

aligadereus.bloc@gmail.com

 

Parlem de festa

Carrutxa fa un cicle de xerrades  titulat “Parlem de festa” i on el proper Dimecres 28 de maig es fà el cicle de:

Les àligues festives i altres peces del bestiari tradicional

Taula rodona amb Jordi Soldevila, autor de L’àliga de Cervera. El bestiari festiu als

Països Catalans; Ramon Saumell, coautor del llibre Bèsties de festa!, i Salvador Palomar

A 1/4 de 9 del vespre, a l’Arxiu Històric Municipal

L’àliga, malgrat la seva reincorporació relativament recent, és una de les figures més

emblemàtiques de la nostra festa major. Les àligues són una de les peces del bestiari

festiu amb una funció simbòlica més definida. Aquesta taula rodona vol servir per presentar

dues noves publicacions sobre les àligues i el bestiari festiu, però també per obrir diàleg

sobre la funció del bestiari a la festa.

 més informació a:

http://www.carrutxa.cat/parlemdefesta/parlemdefesta.pdf

 

surt el llibre de: L’ÀLIGA DE CERVERA

La publicació L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans, ss. XIV–XIX és el primer títol de les Monografies del Museu, una nova línia editorial que engega el Museu Comarcal de Cervera, i que vol tenir una periodització anual.

La col·lecció Monografies del Museu té un marcat caràcter territorial, i neix amb la intenció d’incentivar la recerca i la investigació sobre aspectes del nostre patrimoni més pròxim, oferint una sortida a les conclusions dels treballs duts a terme al si del museu (o externament, si la recerca s’escau).

Amb aquest primer títol dedicat a l’àliga de Cervera s’ha reforçar la vinculació del Museu de Cervera amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ja que va ser gràcies a un ajut per a investigadors atorgat pel Centre que l’autor del present estudi va acceptar la proposta del Museu Comarcal de Cervera de dur a terme una recerca sobre el cap de l’àliga que es custodia al Museu. Més endavant, i donat els bons resultats d’aquesta recerca, el Museu es va plantejar la possibilitat de donar-los a conèixer i és novament el CPCPTC qui permet, a partir d’un segon ajut, que aquest estudi vegi la llum.

El llibre del Jordi Soldevila és un interessant i exhaustiu recorregut per la documentació gràfica i escrita trobada, principalment, al riquíssim Arxiu Comarcal de la Segarra. Un recorregut que situa a la perfecció la nostra àliga dins un marc històric llarg i complex (segles XIV-XIX) i dins una simbologia popular que ha de contribuir a la nostra pròpia redefinició com a poble.

L’àliga cerverina va nàixer en un moment d’ebullició ciutadana a Cervera (s. XV) i de creació d’identitats i distincions grupals. Va ser un element que abanderà un sector ciutadà que va tindre el seu esplendor en el segle XVIII, però que no sobresortí amb èxit a la crisi de l’Antic Règim. El 1894 el foc acabava amb cinc-cents anys d’història. La que havia estat la tercera àguila dels Països Catalans en ordre d’aparició es convertia en cendres. Els cerverins i cerverines del segle XXI, en plena redefinició identitària, poden tornar-la a la vida.

extret de: http://bestiari.cat/actualitat.asp?RnD=64&ID=206

Llibre del ball de cavallets de Reus

L’acte que enceta el desè aniversari és l’edició del primer conte d’un dels elements de la Festa Major de Reus: Cavallet Blanc, on ets?. El conte fou presentat el passat 17 d’abril a l’IMAC, a càrrec de la regidora de Cultura, Empar Pont; l’autora del conte, Roser Bonet i diversos membres del Ball de Cavallets de Reus.

 

La presentació en públic serà el proper divendres 25 d’abril a les 18.30 h, en un espectacle infantil que se celebrarà a la plaça del Castell, amb l’actuació en directe de la Martina Contacontes, que explicarà el conte del Ball de Cavallets. Us hi esperem a tots!

imagen-119.jpg

Cavallet Blanc, on ets? és el resultat de mesos de feina (començà cap a l’octubre de 2007) i esforç dels membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), el Ball de Cavallets de Reus, La Patumaire Edicions (empresa editora que en tot moment ens ha aconsellat, amb un resultat totalment deliciós), Roser Bonet (l’autora del text), Edgardo Solas (autor de les il·lustracions) i d’altres persones que ens han animat a tirar aquest projecte endavant.

Si desitgeu un exemplar del conte, podeu posar-vos en contacte amb el Ball de Cavallets de Reus mitjançant la nostra adreça o, d’aquí poc, podreu adquirir-lo en diverses llibreries o a la Botiga de la Festa Major.

extret de: http://cat.bloctum.com/cavalletsdereus/ 

ballcavalletsreus@hotmail.com

cavalletsdereus@gmail.com



Recuperació dels aligons de Solsona

A proposta de l’Agrupació de Geganters de Solsona, fa unes setmanes, amb motiu del 25è aniversari de la primera edició del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona; l’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters de Solsona es reuniren per revisar el protocol i readaptar-lo a la realitat de la festa major. El fruit d’aquesta convocatòria és la incorporació de tres nous aspectes: més flexibilitat per escollir la banda que acompanyarà la capta dels gegants joves per la Festa Major i per fixar el dia de la roda de foc de Corpus i, segons creiem des d’aquest bloc, la més important: la reincorporació dels aligons de Solsona a la festa.

Els dos aligons de Solsona
Les primeres referències dels aligons de Solsona daten del 1694 i les figures que es recuperen foren realitzades el 1956 amb motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Els aligons, per la manca de paper rellevant, s’han arraconat al llarg del temps, malgrat que es crearen perquè ballessin amb l’àliga. En les poques ocasions en què han sortit els aligons de Solsona, ha estat per participar en actes excepcionals com els 350 anys de patronatge de Mare de Déu del Claustre, i el 25è i 50è aniversari de la Coronació de la patrona de la ciutat. A partir d’ara, els aligons acompanyaran l’àliga en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre, tot i que no ballaran.

Per altra banda, el dia 23 d’abril sortirà al carrer la segona edició del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, amb la incorporació de les tres modificacions.

Gerard Pouget

extret del bloc dels entremesos http://cat.bloctum.com/entremes/

BÈSTIES DE FESTA!

EL LLIBRE BÈSTIES DE FESTA!

ES PRESENTA EL 8 D’ABRIL AL PALAU DE LA VIRREINA DE BARCELONA

portadabestiesdefesta.jpg

Aquest llibre es composa de tres parts:
 

Pròleg del president de l’Agrupació del Bestiari.

1.- Antecedents, definició, història i tipologia del bestiari festiu. Autor: Xavier Cordomí.
 2.- L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Apunt històric. Autor: Sete Udina.
 3.- Fotografies i cens del bestiari festiu, actual i desaparegut, del Principat, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes. Autor: Ramon Saumell.
 

Les entitats associades rebran, després de Setmana Santa, una invitació per assistir a aquest acte amb la informació de tot el programa. Ja ha confirmat la seva assistència el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, institució que ha col·laborat en l’edició.
 

Està previst que, posteriorment, es facin presentacions puntuals a diversos indrets dels Països Catalans: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Tarragona i Mallorca.

Ramon Saumell Poch

Ball de Cavallets

Aquest any els nostres amics del Ball de Cavallets, celebren el 10 aniversari en que es va recuperar aquesta dansa, i des d’ aquí donem el màxim suport als seus membres perquè ho celebrin i gaudeixin en tots els actes en que estan treballant

Per molts anys i que la festa continuí

logotip-10-anys-2-copiar1.jpg

LA COBLA REUS JOVE

El passat dia 22 de novembre, els nostres amics de la Cobla Reus Jove, vam complir 10 anys.

En aquests anys han estat diversos els músics que han passat per la formació, moltes poblacions d’arreu del país han acollit les nostres actuacions, i en 10 anys ens n’han passat moltes d’històries.

Per tal de commemorar-ho la Reus  Jove té la intenció de fer-ho amb diversos actes .

ACTE CENTRAL DE LA CELEBRACIÓ

Dissabte 22 de desembre de 2007. al Teatre Bartrina de la ciutat de Reus. Entrada lliure i gratuïta. A les 20 h.

Concert tradicional de Nadal, enguany amb un programa especial i amb la voluntat de reunir dalt l’escenari a la majoria dels músics que han passat per la cobla.

Així doncs, a la primera part actuarà la formació actual oferint sardanes i obres per a cobla, i a la segona part, com si d’un àlbum de fotografies o diapositives es tractés, actuaran les diferents formacions que la cobla ha tingut en aquests 10 anys… es tornaran a reunir músics que actualment ja no toquen en cap cobla, altres que van fer el salt a cobles de primer nivell i altres que encara avui estan a la reus jove.

Serà un acte molt emotiu, que reunirà a 23 components de la cobla, també hi participaran els 3 percussionistes col·laboradors habituals de la cobla i el director titular FRANCESC GREGORI.

Així doncs, el dia 22 de desembre us esperem a tots al Teatre Bartrina de la ciutat de Reus.

text de la Cobla Reus Jove


aligadereus.bloc@gmail.com

per enviar els vostres escrits, fotos, reportatges....

 

December 2015
M T W T F S S
« Apr    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  
By Incsub and rob