del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals - CRAC -
Divendres, 19
ELS GUARDONS
20.00 h, al Saló de Plens de l’Ajuntament, Lliurament dels Guardons de la Ciutat. Un homenatge públic a la societat civil de casa nostra.
Durant l’acte es repartirà la postal de l’Àliga de Reus corresponent al número 21 de la col•lecció de postals.
Dimecres, 24
LA VIGÍLIA
19.00 h, des del campanar, Toc de Festa i des de diferents punts del centre de la ciutat, sortida de l’Àliga de Reus i la resta del Seguici Festiu per anunciar la vigília de la festa, es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.
A partir de les 20.30 h faran les últimes ballades a la plaça del Mercadal.
Dijous, 25
LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
10.00 h, des del campanar, Toc de Festa, i des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de l’Àliga, la Mulassa, els Gegants i els Nanos, fins a la plaça de la Pastoreta.
11.00 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, al arribar es farà una ballada conjunta amb tots els grups del Seguici Festiu.
14.00 h, a la plaça del Santuari, dinar de Festa Major dels grups festius de la ciutat.
De 17.00 a 19.00 h, al davant del Santuari, ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari.
A quarts de vuit les vuit, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu Ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove. A continuació farà l’ofrena i visita al cambril de la Mare de Déu.
Dissabte, 28
LA VIGÍLIA/LES COMPLETES
9.00 h des de l’AJUNTAMENT, sortida de la cercavila dels Gegants, els Na-
nos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.
17.00 h des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.
18.30 h als JARDINS DE LA CASA RULL, acte de donació de l’element fes-
tiu del Basilisc a la ciutat de Reus. L’Estol del Basilisc de Reus, entitat que
va crear el Basilisc de Reus, lliurarà mitjançant aquest acte formal el seu
element al patrimoni festiu de la ciutat.
20.45 h a la PORTA DE L’AJUNTAMENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus
com a salutació a les autoritats.
Diumenge, 29
SANT PERE / LA PROCESSÓ
11.30 h a la PLAÇA DEL MERCADAL, TRONADA i actuació de lluïment dels
grups festius de la ciutat.
18.30 h a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici.
En sortir la imatge de Sant Pere per la porta de la Prioral, ball solemne curt de l’Àliga.
Si voleu contactar amb nosaltres o enviar-nos notícies, fotos per publicar-les, ho podeu fer a l’adreça electrònica:
Carrutxa fa un cicle de xerrades titulat “Parlem de festa” i on el proper Dimecres 28 de maig es fà el cicle de:
Les àligues festives i altres peces del bestiari tradicional
Taula rodona amb Jordi Soldevila, autor de L’àliga de Cervera. El bestiari festiu als
Països Catalans; Ramon Saumell, coautor del llibre Bèsties de festa!, i Salvador Palomar
A 1/4 de 9 del vespre, a l’Arxiu Històric Municipal
L’àliga, malgrat la seva reincorporació relativament recent, és una de les figures més
emblemàtiques de la nostra festa major. Les àligues són una de les peces del bestiari
festiu amb una funció simbòlica més definida. Aquesta taula rodona vol servir per presentar
dues noves publicacions sobre les àligues i el bestiari festiu, però també per obrir diàleg
sobre la funció del bestiari a la festa.
més informació a:
http://www.carrutxa.cat/parlemdefesta/parlemdefesta.pdf
La publicació L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans, ss. XIV–XIX és el primer títol de les Monografies del Museu, una nova línia editorial que engega el Museu Comarcal de Cervera, i que vol tenir una periodització anual.
La col·lecció Monografies del Museu té un marcat caràcter territorial, i neix amb la intenció d’incentivar la recerca i la investigació sobre aspectes del nostre patrimoni més pròxim, oferint una sortida a les conclusions dels treballs duts a terme al si del museu (o externament, si la recerca s’escau).
Amb aquest primer títol dedicat a l’àliga de Cervera s’ha reforçar la vinculació del Museu de Cervera amb el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ja que va ser gràcies a un ajut per a investigadors atorgat pel Centre que l’autor del present estudi va acceptar la proposta del Museu Comarcal de Cervera de dur a terme una recerca sobre el cap de l’àliga que es custodia al Museu. Més endavant, i donat els bons resultats d’aquesta recerca, el Museu es va plantejar la possibilitat de donar-los a conèixer i és novament el CPCPTC qui permet, a partir d’un segon ajut, que aquest estudi vegi la llum.
El llibre del Jordi Soldevila és un interessant i exhaustiu recorregut per la documentació gràfica i escrita trobada, principalment, al riquíssim Arxiu Comarcal de la Segarra. Un recorregut que situa a la perfecció la nostra àliga dins un marc històric llarg i complex (segles XIV-XIX) i dins una simbologia popular que ha de contribuir a la nostra pròpia redefinició com a poble.
L’àliga cerverina va nàixer en un moment d’ebullició ciutadana a Cervera (s. XV) i de creació d’identitats i distincions grupals. Va ser un element que abanderà un sector ciutadà que va tindre el seu esplendor en el segle XVIII, però que no sobresortí amb èxit a la crisi de l’Antic Règim. El 1894 el foc acabava amb cinc-cents anys d’història. La que havia estat la tercera àguila dels Països Catalans en ordre d’aparició es convertia en cendres. Els cerverins i cerverines del segle XXI, en plena redefinició identitària, poden tornar-la a la vida.
L’acte que enceta el desè aniversari és l’edició del primer conte d’un dels elements de la Festa Major de Reus: Cavallet Blanc, on ets?. El conte fou presentat el passat 17 d’abril a l’IMAC, a càrrec de la regidora de Cultura, Empar Pont; l’autora del conte, Roser Bonet i diversos membres del Ball de Cavallets de Reus.
La presentació en públic serà el proper divendres 25 d’abril a les 18.30 h, en un espectacle infantil que se celebrarà a la plaça del Castell, amb l’actuació en directe de la Martina Contacontes, que explicarà el conte del Ball de Cavallets. Us hi esperem a tots!
Cavallet Blanc, on ets? és el resultat de mesos de feina (començà cap a l’octubre de 2007) i esforç dels membres del Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC), el Ball de Cavallets de Reus, La Patumaire Edicions (empresa editora que en tot moment ens ha aconsellat, amb un resultat totalment deliciós), Roser Bonet (l’autora del text), Edgardo Solas (autor de les il·lustracions) i d’altres persones que ens han animat a tirar aquest projecte endavant.
Si desitgeu un exemplar del conte, podeu posar-vos en contacte amb el Ball de Cavallets de Reus mitjançant la nostra adreça o, d’aquí poc, podreu adquirir-lo en diverses llibreries o a la Botiga de la Festa Major.
extret de: http://cat.bloctum.com/cavalletsdereus/
A proposta de l’Agrupació de Geganters de Solsona, fa unes setmanes, amb motiu del 25è aniversari de la primera edició del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona; l’Ajuntament, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters de Solsona es reuniren per revisar el protocol i readaptar-lo a la realitat de la festa major. El fruit d’aquesta convocatòria és la incorporació de tres nous aspectes: més flexibilitat per escollir la banda que acompanyarà la capta dels gegants joves per la Festa Major i per fixar el dia de la roda de foc de Corpus i, segons creiem des d’aquest bloc, la més important: la reincorporació dels aligons de Solsona a la festa.
Els dos aligons de Solsona
Les primeres referències dels aligons de Solsona daten del 1694 i les figures que es recuperen foren realitzades el 1956 amb motiu de la Coronació de la Mare de Déu del Claustre. Els aligons, per la manca de paper rellevant, s’han arraconat al llarg del temps, malgrat que es crearen perquè ballessin amb l’àliga. En les poques ocasions en què han sortit els aligons de Solsona, ha estat per participar en actes excepcionals com els 350 anys de patronatge de Mare de Déu del Claustre, i el 25è i 50è aniversari de la Coronació de la patrona de la ciutat. A partir d’ara, els aligons acompanyaran l’àliga en l’homenatge a la Mare de Déu del Claustre, tot i que no ballaran.
Per altra banda, el dia 23 d’abril sortirà al carrer la segona edició del Protocol del folklore geganter de les diades del Corpus i de la Festa Major a la ciutat de Solsona, amb la incorporació de les tres modificacions.
Gerard Pouget
extret del bloc dels entremesos http://cat.bloctum.com/entremes/
EL LLIBRE BÈSTIES DE FESTA!
ES PRESENTA EL 8 D’ABRIL AL PALAU DE LA VIRREINA DE BARCELONA
Aquest llibre es composa de tres parts:
Pròleg del president de l’Agrupació del Bestiari.
1.- Antecedents, definició, història i tipologia del bestiari festiu. Autor: Xavier Cordomí.
2.- L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya. Apunt històric. Autor: Sete Udina.
3.- Fotografies i cens del bestiari festiu, actual i desaparegut, del Principat, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes. Autor: Ramon Saumell.
Les entitats associades rebran, després de Setmana Santa, una invitació per assistir a aquest acte amb la informació de tot el programa. Ja ha confirmat la seva assistència el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, institució que ha col·laborat en l’edició.
Està previst que, posteriorment, es facin presentacions puntuals a diversos indrets dels Països Catalans: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Tarragona i Mallorca.
Ramon Saumell Poch
Aquest any els nostres amics del Ball de Cavallets, celebren el 10 aniversari en que es va recuperar aquesta dansa, i des d’ aquí donem el màxim suport als seus membres perquè ho celebrin i gaudeixin en tots els actes en que estan treballant
Per molts anys i que la festa continuí
benvolguts amics,
us volem desitjar unes molt Bones Festes de Nadal i que tingueu un Pròsper Any Nou
de part del
Col·lectiu Reusenc d’Activitas Culturals - CRAC -
El passat dia 22 de novembre, els nostres amics de la Cobla Reus Jove, vam complir 10 anys.
En aquests anys han estat diversos els músics que han passat per la formació, moltes poblacions d’arreu del país han acollit les nostres actuacions, i en 10 anys ens n’han passat moltes d’històries.
Per tal de commemorar-ho la Reus Jove té la intenció de fer-ho amb diversos actes .
ACTE CENTRAL DE LA CELEBRACIÓ
Dissabte 22 de desembre de 2007. al Teatre Bartrina de la ciutat de Reus. Entrada lliure i gratuïta. A les 20 h.
Concert tradicional de Nadal, enguany amb un programa especial i amb la voluntat de reunir dalt l’escenari a la majoria dels músics que han passat per la cobla.
Així doncs, a la primera part actuarà la formació actual oferint sardanes i obres per a cobla, i a la segona part, com si d’un àlbum de fotografies o diapositives es tractés, actuaran les diferents formacions que la cobla ha tingut en aquests 10 anys… es tornaran a reunir músics que actualment ja no toquen en cap cobla, altres que van fer el salt a cobles de primer nivell i altres que encara avui estan a la reus jove.
Serà un acte molt emotiu, que reunirà a 23 components de la cobla, també hi participaran els 3 percussionistes col·laboradors habituals de la cobla i el director titular FRANCESC GREGORI.
Així doncs, el dia 22 de desembre us esperem a tots al Teatre Bartrina de la ciutat de Reus.
text de la Cobla Reus Jove
TÀRREGA PRESENTA UNA NOVA FIGURA: L’ÀLIGA
L’any 2006 es van organitzar per primera vegada els Tallers per a la Festa, un projecte emmarcat dins l’Escola Catalana de Cultura Popular i que presenta una sèrie de programes per a la recuperació, creació o actualització d’una festa. Un d’aquests projectes es desenvolupà a la capital de l’Urgell, amb la creació de la Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval, que recrea els fets del 20 d’abril de 1325, quan en una ronda de joves targarins que cantaven albades, un joglar va ser ferit, i dies més tard, va morir. Arran d’aquesta idea, els Tallers per a la Festa programaren una seguit de tallers per donar forma a la cercavila.
En la celebració de la primera Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval, el 12 de maig de 2006, hi participà l’Àliga d’Agramunt. A partir de l’actuació d’aquest element, l’Associació Guixanet per la Cultura Popular de Tàrrega va impulsar la creació de l’Àliga de Tàrrega, amb el suport del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat de Catalunya, que va fer-se càrrec del cost de la figura.
Un any més tard, l’Àliga de Tàrrega va aparèixer per primera vegada per participar en la segona Cercavila Nocturna de la Tàrrega Medieval, el divendres 11 de maig de 2007, però no fou oficialment presentada fins al diumenge 13 de maig, a dos quarts de dues del migdia, a la plaça Major targarina.
L’Àliga de Tàrrega, inspirada en l’escut oficial de la ciutat, és bicèfala i duu les quatres barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega al pit.
És obra de l’artista Agnès Pla, de Guissona, que l’ha creada amb fibra de vidre, cosa que possibilita que el seu pes sigui de només 37 kg malgrat el seu gran volum. Els caps de l’Àliga llueixen dues corones realitzades per la joiera targarina Anna Puig.L’acte de presentació oficial també va comptar amb l’estrena del “Ball de l’Àliga de Tàrrega”, amb música d’Albert Solé, de Bellpuig, interpretada per la cobla de ministrers Espremulls i coreografia de Ton Farran, de l’Esbart Albada. L’Àliga va fer el primer ball davant de les autoritats i de les Santes Espines de Tàrrega, copatrones de la ciutat juntament amb la Mare de Déu de l’Alba.Les sortides protocol·làries de l’Àliga de Tàrrega se centraran, al costat dels gegants i capgrossos, en la Festa Major de Maig i la processó de Corpus
foto i text de Gerard Pouget
El passat 23 de juny, s’estrena l’àguila bicèfala de Tremp, creació de Dolors Sans a la ciutat de Tremp.
L’àguila bicèfala és una iniciativa de la colla de diables Lo Peirot de Tremps que volien una bèstia de foc relacionada amb la història del municipi.
La tria de l’àguila bicèfala està relacionada amb l’escut del comte de Pallars que té l’àguila de dos caps com a imatge principal. Aquesta representació heràldica és present a molts escuts medievals, entre d’altres la casa d’Àustria i és present a molts municipis de la comarca.
És una àguila de foc, característica molt poc freqüent en les àguiles del bestiari català. El fet de ser bicèfala tampoc és habitual, actualment disposen d’àguiles bicèfales Vic i Tàrrega a més de Tremp.
També cal remarcar que és la segona àliga de foc, com la de Sitges.
fotografia de l’Àliga de Tremp, Foto: Ramon Saumell
Els Ministrers de la Ciutat, han editat un compact disc amb músiques d’àligues d’arreu de Catalunya
“Músiques per acompanyar l’àguila i altres danses i entremesos històrics propis dels esdeveniments festius catalans
(segles XVII, XVIII i XIX)”
Aquest CD recull un seguit de músiques locals que pertanyen a un subconjunt de la música produït per la intersecció entre la música tradicional i el que avui anomenem música antiga. Entenem aquí música tradicional en l’àmbit del seu ús de context urbà, en contraposició al que s’anomena música “popular”. La singularitat de poder interpretar avui música tradicional antiga ens és possible per dos motius: el primer és degut a l’excepcionalitat en el camp de la música tradicional, on generalment aquesta és transmesa per tradició oral, ja que disposem d’un corpus ampli de música escrita; el segon és l’ús anacrònic d’aquesta música ja al segle XVIII i, encara actualment, en algunes poblacions. Aquesta conservació ha estat possible gràcies al caràcter de “ritual” que comporten les danses que acompanya aquesta música. En definitiva, aquest treball ens transporta al llarg del temps no només en el sentit d’un estil característic d’una època concreta, sinó en el sentit literal de la translació temporal entre diferents moments artístics, recollint i incorporant adequadament aquells valors que permet absorbir, sense produir-ne cap substitució, d’una manera anàloga al que succeeix en els edificis d’esglésies que aglutinen amb convivència les intervencions en diferents estils artístics. En conseqüència, és un recull de música sense autor conegut, amb un caràcter exclusivament funcional i representatiu. És amb aquest criteri que s’han “rehabilitat” aquelles melodies que no disposen d’un arranjament escrit.
index de cançons:
ball dels xiquets de valls (antics)
ball de l’àliga
ball dels hortolans
ball de l’Àguila
“nina de mari”
mantuana i cançó (ball de l’àliga)
ball anglès nou / ball anglès vell
cançó (ball)
ball dels prims
melodia i tocata de combregar solemne
“lo dragon”
versos per al viàtic
ball dels gegants d’Igualada
viàtic de Girona
“zelosia”
ball de l’àliga
ball de cavallets - moros i cristians
contrapàs cerdà
25DIMARTS
LA MARE DE DÉU DE
MISERICÒRDIA
10.00 h des del campanar, Toc de Festa i des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de fins a la plaça de la Pastoreta.
11.00 h des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, amb la participació de la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa i els Gegants, el Gegant Carrasclet, el Ball de la Moixiganga, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de la Ciutat, els Xiquets, l’Àliga, la Banda de Música del Pare Manyanet i la Guàrdia Urbana de Gala a Cavall.
14.00 ha la plaça del Santuari, dinar de Festa Major amb els protagonistes de la jornada, els grups festius de la ciutat. De 17.00 a 19.00 h,a la plaça del Santuari, ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari.A continuació,a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.
24 DILLUNS
LA VIGÍLIA
19.00 h, des del carrer Castellvell, sortida de l’Àliga de Reus per anunciar la vigília de la festa. Es passejarà pels carrers i places del centre de la ciutat acabant a la plaça del Mercadal.
Rebuts corresponents al pagament d’unes sabates, a càrrec de la Confraria dels Pagesos, per al ballador de l’àliga, amb motiu de la seva participació en la solemnitat en honor a sant Isidre, el 1696 (AHMR).
Noticia que esta penjada a internet en el següent enllaç,
http://etnocat.readysoft.es/carrutxa/dansesreus/danses01.html
15DISSABTE
18.00 h, a la plaça del Mercadal, presentació del nou element del seguici festiu, el Basilisc, apadrinat pel Ball de Cavallets i els Xiquets de Reus. També participaran: la Víbria, el Lleó, el Drac, la Cabra, el Gegant Carrasclet, el Ball de Bastons de Sta. Llúcia, el Ball de Bastons i els Bastoners Veterans de l’EDOR, l’Aliga, les dos Òlibes d’Ardenya, els Gegants el Catllar, l’Àliga i la Mulassa de Montblanc i el Senglar de l’Espluga de Francolí. A continuació cercavila que passarà pel carrer de Monterols, plaça de Prim, carrer de Llovera, plaça del Pintor Fortuny, carrer dels Recs, carrer de Sant Joan, plaça de Prim, carrer de Monterols, finalitzant a la plaça del Mercadal amb les ballades dels grups participants. Des de les 17.00 h, a la plaça del Mercadal, els membres d’aquest nou col·lectiu intentaran aconseguir un nou rècord guinness amb el repartiment de 40.000 montaditos, barquetes, que es degustaran durant la cercavila. Col·labora: Can Llesques, Forn Sistaré, Casa Borrull i Sistaré Gelats. Coordina: Estol del Basilisc de Reus.
LA VIGÍLIA I LES REVETLLES
24 DILLUNS
19.00 h, des de diferents punts del centre de la ciutat, sortida del Seguici Festiu de Reus per anunciar la vigília de la festa. Les figures, els balls i les danses del nostre seguici es passejaran pels carrers i places del centre de la ciutat.
LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA
25DIMARTS
10.00 h, des del campanar, Toc de Festa i des de l’Ajuntament, sortida en cercavila de la Mulassa, els Gegants, l’Àliga i els Nanos, fins a la plaça de la Pastoreta.
11.00 h, des de la plaça de la Pastoreta, baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari, amb la participació de la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa i els Gegants, el Gegant Carrasclet, el Ball de la Moixiganga, el Ball de Galeres, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons de la Ciutat, els Xiquets, l’Àliga, la Banda de Música del Pare Manyanet i la Guàrdia Urbana de Gala a Cavall.
14.00 h, a la plaça del Santuari, dinar de Festa Major amb els protagonistes de la jornada, els grups festius de la ciutat. Podem agafar forces per continuar la festa escoltant música tradicional, aprenent a tirar bitlles o participant en alguns dels jocs tradicionals que es faran durant la sobretaula.
De 17.00 a 19.00 h, a la plaça del Santuari, ballades dels gegants, els nanos, les danses i el bestiari.
19.30 h, al passeig de Misericòrdia, tradicional baixada del Ball de Diables al Santuari. El seguici infernal estarà integrat pel Ball de Diables Infantil, el Ball de Diables i els diables particulars amb vestit propi.
A continuació, a l’interior del Santuari, l’Àliga de Reus oferirà a la Mare de Déu de Misericòrdia el seu ball solemne curt amb l’acompanyament musical de la Cobla Reus Jove.
La propera sortida serà,
per la Festa Major de Misericòrdia
24 i 25 de setembre a Reus
