Al Forest in Catalonia.

“ Si a un porc, li pintes els llavis, continua essent un porc “ …aquest refrany americà el va deixar anar el senador demòcrata Obama en un míting, dos dies després que la republicana Governadora Palin digues que : “ la única diferència entre un pitbull i la dona americana … és el pintallavis “.

  D’aquesta collonada , als Estats Units fa quatre seguits que en parlen, per sobre dels huracans, Geòrgia, Rússia, la crisi immobiliària, la crisi borsària, la crisi financera, la Recessió…

  No fa falta dir , que Obama no pretenia fer-se abanderat de la misogínia, ja que si Palin no hagués dit la seva frase del pitbull dos dies abans, no hauria hagut cap escàndol.

 Però el que realment em preocupa, és el radicalisme d’aquesta integrista religiosa , d’aquesta pitbull amb els llavis pintats, aquesta ultraconservadora americana, de l’ala més extrema de la dreta republicana americana, de la vella, interior i profunda Amèrica.

  Aquesta dona pot arribar a ser presidenta dels EE.UU. I perquè això passi, només han de passar dues coses: primer que guanyin les eleccions els republicans amb el militar McCain al capdavant, i segon , que el vell i malalt McCain de 72 anys li agafi qualsevol rebrotada d’una malaltiat i si quedi , passant a millor vida.

 Primer, que els republicans guanyin, és quasi segur, ja que Amèrica no elegirà un president negre – ni que sigui mig negre- , i segon , que la palmi el vell militar Mc Cain és més que probable, per la seva edat i pel seu llarg historial d’infermetats, entre elles un càncer de pell.

Llavors aquesta dona tindria el camí lliure per ser elegida presidenta del país més poderós del món , demagògia , radicalisme, populisme i un electorat amb electroencefalograma pla , no li en falten.

  Ha confessat que només ha viatjat a Mèxic i al Canadà, però no es talla ni un moment en dir que declararia la guerra a Rússia si tornessin a atacar a Geòrgia.

  El que Déu va crear… que Déu ho arregli…

  I el senador Obama té raó, però jo hi afegiria : … que si a una truja d’Alaska , li dones una bíblia i una pistola, aneu-vos pensant en menjar una hamburguesa amb gust de pintallavis.

Que la societat nord-americana és estúpida, no només es presumeix, es constata. És tan real com el canvi climàtic.

Igual que l’enrogiment epidèrmic causat per l’acció del raig ultraviolat sense filtre d’ozó, l’americà ianqui, se li fon el cervell, electroencefalograma pla.

Sinó, quin animal, bèstia, vegetal o mineral,pot ser tan estúpid, d’elegir com a President de la seva nació, a un paio tan estúpid entre els estúpids, com George W. Bush ?.

No només ha guanyat unes eleccions presidencials, pitjor encara, n’ha guanyat dos, i perquè no pot repetir més de dos mandats, sinó de ben segur i per masoquisme electoral, el tornarien a elegir.

Ha enfonsat a la primera potència mundial, és una situació de pànic, vida diària esquizofrènica permanent.

Ha eixugat les arques estatals, en sufragar despeses militars milionàries, i clar després se li inunda l’Estat de Geòrgia i no poden respondre amb la logística i organització de recursos que es presumiria del país més gran del planeta.

Ha posat als seus conciutadans i a tots els EE.UU. , en el punt de mira de tots grups violents dels estats islàmics.

S’ha enemistat amb mig Europa i amb la plana major de la Unió Europea.

Ha corroït dos governs europeus, Regne unit i Estat Espanyol.

Ha empitjorat de forma substancial, les relacions amb la Xina, Corea del Nord, Cuba , Rússia, l’Iran, i fins i tot els governs de postguerra afganès i iraquià.

El sistema energètic nord-americà està a punt de saltar pels aires.

El desenvolupament industrial s’està alentint progressivament , per no haver planificat anteriorment les polítiques del Conveni de Kyoto per al sosteniment del Medi Ambient i emissions de gasos.

Ha creat un conflicte amb Mèxic pels emigrants esquenes mullades.

El conflicte social i racial amb els afro-americans i llatins ha empitjorat.

El debat moral, sobre l’avortament i llibertat de condició sexual, matrimoni, adopció i tot el concernent a homosexuals, és pitjor que en temps de la purga comunista.

La llibertat està sota llibertat vigilada, per l’aplicació de la Llei antiterrorista. Tot el món està controlat, cambres, Internet, correu, telèfons, viatges, ocupacions, saldos, amistats, pensament.

L’últim de l’últim, és que el Departament del Tresor nord-americà, està estudiant la possibilitat, d’encausar judicialment, el director de cinema Michael Moore, per haver viatjat a Cuba com a preparatiu del seu documental sobre el sistema sanitari dels EE.UU, per entrevistar a pacients nord-americans malalts a causa dels gasos que van emanar i van respirar, a la Zona Zero de les Torres Bessones a N.Y. en el tràgic atemptat del 11-S .

A la revolucionària Cuba, del comandant Fidel, són atesos i tractats de les seves malalties, al contrari que a Estats Units, on els malalts americans, han de pagar-se ells mateixos el tractament, i si la seva assegurança de malaltia privada no els hi cobreix, doncs es moren i llestos.

Beneïda sigui Amèrica. Que el bon Déu - sigui quin sigui- els salvi de tanta estupidesa i del seu President, el més estúpid del país dels estúpids

Quatre Premis Oscars 2007-08, Millor Film, Millor Direcció, Millor Guió Adaptat i Millor interpretació secundària masculina.
A la meva àvia no li ha agradat gens , és més , fins i tot en deia fàstics, però fàstics de militant radical anti-Coen i anti-Bardem, dies abans a la celebració dels Premis a Hollywood, sempre recalcava que aquesta pel·lícula era una merda infecte…. i jo li deia :

“ …mira iaia que guanyarà els Oscars,,, que es veu a venir….”

I també:“ Iaia coi !! …és impossible que t’agradi una pel·lícula com aquesta !! , no veus que per començar, ja t’insulta només de llegir el títol: NO ÉS PAIS PER VELLS ( ni iaies velles ) , està claríssim !! i així , ja entres a la sala del cinema, insultada i vilipendiada, subjectivada… per dir que aquesta pel·lícula és una merda… només faltaria… cornut i pagar el beure“

És natural comprendre a la gent gran, els avis, i menys les iaies, no volen mirar més enllà dels anys cinquanta, per ells el cinema va acabar amb Grant, Cooper, Bogard i Fonda, … en Redford ja és un actor modern.

¿ Com pretenem que els hi agradin obres mestres , clàssics moderns del Setè Art, com la Naranja Mecànica o Apocalypse Now, i ja no parlem de Pulp Fiction , Reservoir Dogs o aquesta de No es país para viejos… ?

Particularment, el film dels germans Coen , em va agradar molt, no diré que moltíssim , perquè mentiria, però si que em trec el barret per la excel·lent posada en escena de la novel·la adaptada per a la gran pantalla, la seva narració sincera, natural, salvatge, despullada d’estridències i falsedats tècniques.

Dos joies a la pel·lícula que em van treure la respiració, la segona mai més ben dit.La primera, els deu minuts inicials, quan se’ns mostra el desert abrupte, immens, etern. El seu silenci majestuós, només enraona el vent acaronat les roques , els arbres, cada nou turó. Solitud, naturalesa en estat pur, immensitat . . simplement meravellós.

La segona, l’estrangulament de Bardem a un policia. Genial, no ho explicaré per si algú encara no l’ha vista.

No t’hi capfiquis més, aquest món d’avui en dia , no és ni per vells, ni per iaies, ni iaios, guaita’l, però no intentis comprendre’l, no val la pena.

Tot és una bogeria, un món amb efectes especials , monstres maquillats d’homes, homes extraordinaris que per força han de ser monstres, mags per no matar la il·lusió que encara ens resta a dins, fantasia per anar més lluny, imaginació per arribar a les estrelles, i més enllà d’on tot va començar.

Res té sentit, no hi ha ordre ni mètode, tot està potes enlaire, tot és estrany… tan estrany.