Bibiana Ballbè i Serra : la reina del Canal 33.

alforest | Pensaments al W.C. | Diumenge 11 Maig 2008

Quan una noia és maca, realment maca,t’atrapa des del primer instant, et captiva per la seva màgia innata, i aquesta pubilla del Vallès, és realment preciosa, em fa caure la baba.

Té una energia desbordant i una simpatia que captiva els televidents, una autèntica alegria i satisfacció pels ulls, el cor i el cervell.

Maca, trempada , simpàtica , intel·ligent i bona presentadora de televisió, i per acabar-ho de rematar, se la veu una bona noia de cap a peus…. Que més vull ?, que més volem ??

Deu salvi la Reina!!

la Reina de Canal 33 : Bibiana Ballbè

 

Bibiana Ballbè Serra

De Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bibiana_Ballb%C3%A8_Serra

La Bibiana Ballbè

La Bibiana Ballbè

Bibiana Ballbè Serra (Matadepera, Vallès Occidental, 28 de setembre del 1977) és actualment presentadora d’un programa de la televisió catalana.

Biografia

Amb 16 anys va anar als Estats Units a estudiar, i per acabar la carrera va demanar una beca per anar a Alemanya. A Eivissa conegué fortuïtament uns alemanys que la permeteren acabar en un treball a la cadena alemanya de música VIVA. Alguns programes que feia eren Planet VIVA, Chartsurfer, Was geht ab? o Ritmo, on exercia també com productora. Al gener del 2002 moderava alternativament la transmissió Inside amb la seva companya Janin Reinhardt abans que deixés la cadena l’any 2003.

És a partir d’aquest any 2003 quan comença la seva tasca com a presentadora del programa de joventut i cultura alternativa anomenat Silenci? al Canal 33, de la Televisió de Catalunya, tractant temes com música, cinema, moda, revistes i d’altres. Gràcies a aquest programa es va donar a conèixer a les audiències catalanes i assolí popularitat.

Informatius , televisius i vomitius.

alforest | Pensaments al W.C. | Dimarts 8 Gener 2008

Només el canal temàtic informatiu 24 hores CNN + ( versió digital del TDT ) , es salva de la cremada general, tots els altres “telediarios” , “telenoticies” i “ telemandonguilles “ , tenen una qualitat patètica o que deixa força que desitjar.

CNN+, a l’igual que la seva mare i alma-mater nord-americana , la CNN, és un canal informatiu molt rigorós, seriós, modern, amb una professionalitat periodística absoluta, i amb una imparcialitat política bastant envejable, i sense tenir que pagar els llastres dels favors informatius, pels interessos dels creditors , per aquells deutes contrets amb holdings empresarials i sectors financers que financen la cadena informativa, o que simplement, i dit curt i ras, en són els seus amos i senyors, al controlar la majoria de les accions en el consell d’Administració de la societat mercantil , ja que la CNN +, a l’igual que la resta de televisions públiques i privades , no deixen de ser entitats amb naturalesa mercantil, amb personalitat jurídica i sotmeses a les regles del capitalisme salvatge , on les plataformes informatives , formen part de l’arsenal democràtic i occidental, pel control del poder, per formar-lo , per consolidar-lo, erosionar-lo o destruir-lo.

TVE i TV3, per la seva condició de televisions públiques, els seus informatius tenen en conseqüència , aquesta condició com a hipoteca, és a dir, s’han d’impregnar d’una institucionalització informativa , políticament correctes, per a tots els públics i d’acord, amb el BOE, el DOGC, el BOP i amb el “Libro Gordo de Petete” , i clar, el periodisme i el BOE, mai han tingut un bon maridatge culinari, i per tant surten uns telenotícies insípids, massa farina aglutinadora, i poca sal i pebre.

La Mònica Terribas, es consolida a TV3 , com la única excepció, periodisme rigorós, compromès, valent, visceral, d’autor, fresc, de servei públic, que no de servei al públic. Llàstima que l’horari d’emissió del seus informatius, siguin a l’hora dels gats bruns, dels insomnes, a les hores dels malfactors, serenos i gent de la faràndula, en aquelles hores de la matinada, quan la gent normal, ja ha agafat el jaç i el descans.

Cuatro , es salva per en Gabilondo i només pel Gabilondo, ja que la resta dels professionals d’aquest refregit del Digital plus en obert, hi ha per fotre’ls tots a mar , de cap per avall , amb la boca oberta i amb un sac pler de pedres ben grosses.

Cuatro igual que la Sexta , van tenir una idea desgraciada , il·luminada per algun Sant malparit, guionista o productor, i han instaurat els noticiaris del bon humor i bon rotllo, i en el seu intent de fer telediaris divertits, es perden en la vulgaritat, la tonteria i la falta de profunditat, el qui vulgui pallassades, que vagi a veure en Tortell Poltrona, aquest si que és el millor pallasso del món , Art en estat pur, Cultura amb majúscules.

Ara bé, els telediaris que s’emporten la Palma d’Or, el Premi Gros, els Número 1 a la desgracia, a la inconsciència, a la vergonya periodística en estat pur, a la incultura, a la indignitat educativa, a la formativa, als llepaculs, als pilotes, als estúpids, als imbècils,als indesitjables per deformadors de la intel·ligència social : TELECINCO & ANTENA 3 .

Aquestes dues cadenes, es carreguen en un plis-plas , i en NOMÉS 10 MINUTS !!, i a ritme de video-clip , TOTA L’ACTUALITAT INFORMATIVA REFERENT A LA POLÍTICA, NACIONAL, INTERNACIONAL I ECONÒMICA , i en canvi dediquen 40 minuts a la informació de Societat, esports i mandonguilles vàries.És més important l’inici de les rebaixes, que la puja de l’Euríbor, la taxa d’atur, la inflació, el IPC, l’esclat de la bombolla immobiliària o la reforma fiscal de l’IRPF, és més important la premsa de color groc, i enfonsar-te en la misèria de l’esquarterament d’una dona al barri madrileny de Vallecas o de Sant Andreu a Barcelona, que l’aprovació de la Llei de la Violència de Gènere al Congrés, és més important la vida de la Pantoja , que la de Hilary Clinton o l’Obama i la seva lluita a les primàries dels demòcrates als EE.UU.

Amb una població majoritariament inculta, subdesenvolupada per falta d’educació, amb cervells de tita, bocasses d’armaris i culs de butaca o sofà, fa falta molta feina dels mitjans d’informació audiovisuals, perquè a l’igual que els ànecs destinats a fetge gras, d’igual forma s’ha d’alimentar a la població , i encara que sigui amb un embut, per la boca i per la força, se’ls hi ha de fer empassar informació, cultura i educació, desde el Washington Post a la CNN, i si cal , la Vanguardia Dominical, i que rebentin per ingestió massiva d’informació de qualitat, plural i sanejada.

Abans això , que no pas rebentar-se el crani i la carbassa , amb la merda vomitiva que ens fan tragar cada dia, a totes les graelles de les televisions públiques i privades a la península de la pell de brau.

Quant més temps passa, i quan més analitzo el panorama actual dels informatius televisius , quants més periodistes escolto , llegeixo o miro, quants més diaris i telenotícies em fan digerir, més trobo a faltar el malaguanyat Ramon Barnils… si us plau Barnils , des de allà a dalt , a l’Olimp dels grans mestres , ens enviï una senyal , sigui foc, sigui llum, sigui veu , però que sigui del nostre estimat i enyorat Ramon Barnils.

Locutores mones en món de simis.

alforest | Pensaments al W.C. | Diumenge 18 Novembre 2007

 

Una presentadora de televisió del tipus “florero”, la posem perquè és mona, la posem perquè és rossa, perquè té una bones mamelles i per un bon cul.

Avui en dia, aquest tipus de televisió és totalment masclista, com les de sempre, com les d’abans

La dona en aquest coi de país, mereix d’una vegada per sempre, un respecte en els mitjans de comunicació. Ja n’hi ha prou, d’enaltir la dona florero, a l’escalfa braguetes, a l’escot de pits de silicona, a les talles 36′ , als morritos inflats com a besucs, a les ganivetades de bisturí talla pòmuls, xucladors de grassa de papada i ulleres antigalls i antigallines, als culets, esculpits amb serra elèctrica del BAHAUS.

Quantes vegades, hem observat aquestes noies gerros , per totes les cadenes de televisió , amb un micròfon a les mans, sense tenir ni punyetera idea de res, l’únic que interessa és el somriure profiden, amb un botó descordat, amb uns pantalons ajustats, amb una faldilla tallada i una invitació a l’erotisme passat per cigrons amb xoriço…. .

No s’adonen, que quan arribi un nou culet prometedor, els hi fotaran dues puntades de peu ….. i tot per dos minuts de glòria televisiva !!

Això, no és fer de becària periodística, no és el començament de res, ni instrucció televisiva de res, ni és aprenentatge de res.

La locutora “florero” , la que no sap el que diu , ni el que ha de dir… és més fusta en un món masclista. És una novícia en un convent de preparació de floreros, en una societat que demanda gerros bonics , però que si cauen, es trencaran en mil trossos. No les preparen per a quan caiguin, les preparen per florir maques, acolorides i banyades en un perfum embriagador. Els gerros es reposen, les persones no.

Mentre les dones , continuïn tolerant aquest panorama, està clar, que el Món dels Simis, continuarà a les mans dels goril·les esquenes platejades, que no faran fotudament res per canviar-ho… lògicament.

Benvingudes al Món real….. al Món dels Homes Goril·la.

Déu, que NOS el representem com un home, resa a l’Evangeli, que a les dones us va crear a partir d’una costella de NOS mateixos… Alceu-vos de la letargia de milions d’anys que camineu submises, preneu el control d’aquesta merda i canvieu-la d’una coi de vegada.!!

Ha arribat la vostra hora ! No ho veieu ?.

Proclameu-vos Abelles Reines, en bresca d’abellots, salveu-nos del nostre fatal destí ….. sinó de terra de mel , només en quedarà la pena , peneta, pena del que va poder ser i mai no va ser.

!! Aixequeu-vos del vostre somni, per NOS induït, i renaixeu de les vostres costelles, mateu el Creador i derroteu a NOS , i per fi , entronitzeu-vos com les noves Reines i Deesses… del Planeta dels Simis. !!

La prostitució del periodisme.

alforest | Pensaments al W.C. | Diumenge 4 Novembre 2007

Les accepcions del mot ” prostitució ” són àmplies, i no solament el simple comerç del propi cos per a fins sexuals a canvi d’una remuneració dinerària o en espècie, pot definir-se com tal.

Qualsevol persona que ven la seva ànima, les seves idees, els seus principis o la seva dignitat, s’està prostituint.

Jo mateix, em prostitueixo cada dia en el meu lloc de treball, i no és a causa que el meu cap i jo practiquem el Kamasutra, o que exerceixi de bon becari madur “ Lewinsky ” , a canvi d’augments salarials o tractes de favor , NO això NO !! , Déu em lliuri !! , per tots els Sants, Àngels , Arcàngels i Belcebú condemnat ! , simplement perquè en renunciar als meus somnis i ambicions professionals, m’estic prostituint a diari, per deixar-me en l’empresa, les meves escames, les meves neurones, la meva testosterona, els meus cabells, la meva caspa, les meves hemorroides, les meves inflades varicoceles i tristament la meva dignitat, a canvi d’un salari a l’IPC i una cotització del segle passat, Jo treballo , Ell em paga, és igualment una transacció econòmica, cinc mil i sense llit, solament per engreixar el negoci del ben nascut i millor persona del meu empresari ocupador ,al que tan adoro, estimo i idolatro cada dia dels meus cardats dies.

Deixo anar tot aquest missal , per denunciar la prostitució del sagrat ofici de periodista.

En principi, som en un món sostingut espiritualment des dels pilars bàsics que va proclamar la Revolució Francesa, és a dir, IGUALTAT, LLIBERTAT i FRATERNITAT.

Molt bé, és bonic, utòpic però bonic, com el comunisme.

Però: ¿Quina direcció segueix el periodisme ?¿ Proclama, defensa i lluita pels principis bàsics de la Democràcia ?… La meva resposta és NO, rotundament i fermament NO.

Els periodistes igual com jo a la meva oficina , es venen cada dia. Es venen a les societats econòmiques que controlen els mitjans de comunicació , i més concretament els consells d’Administració. Han renunciat al codi deontològic de la professió, a l’ètica periodística, a la naturalesa pròpia de l’ofici a canvi d’una retribució.

La meva prostitució a l’oficina, només m’incumbeix a mi, no faig mal a ningú, només a la meva autoestima i a les meves hemorroides .

En canvi, la mercantilització de l’ofici de periodista SI, perquè atempta, erosiona i corromp els principis democràtics , en la que es constitueix la societat contemporània actual.

La Premsa és el Quart Poder, però si el periodisme perd la imparcialitat a favor dels interessos econòmics de les empreses que regenten els Consells d’Administració d’un grup mediàtic, es perd l’objectivitat, la transparència informativa, la investigació, la denúncia; es perd la igualtat informativa, es perd la llibertat informativa i de la fraternitat, ja ni els hi en parlo .

En definitiva, si el periodisme contínua prostituint-se, el clavegueram del sistema democràtic s’obstruirà de tal manera, que la merda i corrupció indemne, faran saltar pels aires ,totes les fosses sèptiques, esquitxant d’immundícia tot el que trobin al seu pas.

Adaptant una famosa cita, del millor periodista català de tots els temps, el malaguanyat Ramon Barnils, puc concloure, afirmant, que el periodisme ( com la política ), és tan necessari en qualsevol societat moderna, com els vàters W.C. , perquè els dos, contribueixen a la higiene del Sistema i sobretot, a la de les nostres pobres ments, esperits pertorbats per la inherent i eterna debilitat humana.

Funcionant amb el WordPress | Tema de Roy Tanck