Endins de mi

 

però no sota l’aigua.

 

Enllà dels ulls

 

on els ulls es perden

 

i no és horitzó

 

ni línia

 

ni esfera

 

després de tot

 

on tot és ara

 

i l’impossible

 

espera

 

enllà dels ulls

 

on els ulls es perden.

Mar Bosch.

Girona

http://malamar.wordpress.com/

Poema Premiat i publicat a “singulars d’un plural” poetes de Girona

 

Poema de sorra i vent

( Un relat de Mar Bosch )

Girona.

http://malamar.wordpress.com/

..Ara és quan
s’enfonsen
totes les guspires
i el cos s’inclina de fosc
i l’escuma borbolleja
i els llavis es muden de blau.

Ara és quan no hi ets.
Sempre és ara.
Ara és quan els ports
canvien de nom i tot
sembla desconegut i paral•lel.
I t’imagines dofins
i enderroques estàtues.
Enterres quinquells.
Quan es fa de nit
no hi ha barana
Ara és quan no hi ets.
Deixa’m bressolar-me
amb la teva absència.

Demolició

( un relat de Mar Bosch , Girona )

http://malamar.wordpress.com/

No se si és
per aquest indret
en la memòria
esquerdat
que tremola
tota l’estructura
O és l’ambient
aviciat
que corromp i subjuga
la meva casa
No se si és per tu
que vaig deixant
bocins de mi
a cada passa
I sento que caic
I enyoro la terra.