Al Forest in Catalonia.

Que Juan Carlos Navarro és un jugador de bàsquet excepcional, no cal ni recordar-ho.

Aquest any , tinc la sort de poder gaudir de tots els partits de Navarro amb els Grizzlies ( gravats a la matinada ), i puc assegurar que està jugant a un nivell molt alt, però com és normal, amb algun daltabaix per la seva inexperiència a la NBA.

Jugador fonamentalment tècnic, murri, viu, llest , ofensiu, hàbil, letal , ràpid, incisiu, determinant, triplista nat, la pistola més ràpida Memphis , revolucionari, explosiu …. La Bomba !

És d’aquell tipus de jugador, que la gent està disposat a pagar -i ben contenta- l’entrada o el PPV digital per poder-lo veure.

A diferència d’en Pau Gasol , en què la seva altura i constitució física natural , el consoliden com una girafa amb braços de pop i agilitat d’un simi de 213 centímetres, Navarro en canvi, és un jugador escanyolit amb dos cametes i un parell de bracets que semblen els bastonets dels famosos “palitos “ de Bimbo.

I amb aquest físic , el Juan Carlos Navarro se’n surt prou bé, i el que no té ni d’altura, ni de força , ni de potència , o compensa amb tècnica, habilitat, rapidesa, intel·ligència, i sobretot amb geni , màgia i talent , molt de talent .

Al Barça i a l’espanyola, era el líder indiscutible, no hi havia ningú tant bo com ell.

A la NBA, en canvi, les coses són molt diferents, com tots, ja sabíem, Navarro el primer.

Tothom n’és conscient, que La Bomba no defensa, i no defensa perquè no vulgui, perquè de ganes i voluntat n’hi posa i molta, això no se li pot retreure, inclús ha guanyat molt defensivament en els darrers quatre anys, però en Navarro no defensa bé, perquè no és un jugador defensiu, no ho és, no ho ha estat , ni ho serà mai.

Actualment a Memphis, no té lloc al cinc titular,per una raó molt simple, tant el Mike Miller com en Ruddy Gay, són superiors a Navarro, i quan dic superiors vull dir més complerts, defensen, agafen rebots, roben i recuperen pilotes, més, molt i molt bé.

I amb Miller i Gay , les places d’escolta i aler queden cobertes, i Navarro queda fora del cinc titular perquè tampoc no pot jugar de base , per la mateixa raó de sempre, no defensa prou bé.

I amb aquest perfil de jugador , boníssim tècnicament però mancat de físic i actituds defensives no pots jugar de titular de la NBA, és impossible, i si ho fas és per lesió o molt baix rendiment dels que en teoria han d’ocupar aquella posició.

Però el rol que si que li espera a Juan Carlos Navarro, és l’honor de convertir-se en el millor sisè home de la Lliga de la NBA, sortint des de la banqueta.Aquesta distinció és molt valorada tant per la premsa com per el públic, donada la trascendència i importància que això significa.

Navarro , ha causat sensació a la NBA, i allà on vagi a jugar , desperta admiració i elogis, agrada i molt, tant al públic com a la premsa especialitzada americana, des del Pacífic a l’Atlàntic , des de Canadà fins a Texas, passant per la Old Amèrica Central… la Profunda Amèrica.

Es nota, i molt, la baixa per esquinç de turmell d’en Pau Gasol als Lakers. Han passat d’ocupar el primer lloc de la conferència Oest, al tercer en només nou partits sense Gasol.

Dels divuit partits que va jugar en Pau amb L.A.Lakers , abans de caure lesionat, va donar com a resultat un balanç positiu impressionant de 15-3, 15 victòries per només 3 derrotes, amb 19 punts i 9 rebots de mitjana del català.

En canvi, des de la baixa per lesió de Gasol, l’equip de bàsquet californià ha caigut en una espiral de mal joc, inconsistència e inseguretat, que ha provocat una alarmant sèrie de 4-5 , quatre victòries per cinc derrotes.

Encara que l’absència de Pau, és determinant en aquest mal joc dels angelins , la causa principal de baixada sobtada de rendiment i que ha coincidit amb la lesió del noi de Sant Boi, està determinada per no tenir cap pivot en pler rendiment. I quan dic pivot, em refereixo al “ cinc ” clàssic , el que els americans anomenen un “Center”.

I és que els Lakers, a part de tenir el Gasol lesionat, hi tenen també , els seus altres dos “Centers” , el titular i el primer reserva, com és el cas del set peus d’alçada ( 2,13 cm ) Chris Mihm, que encara no està per jugar ni al 50 %, i sobretot de l’altra gran estrella dels Lakers , els seu gran pivot, un center de tota la vida, amb molt de pes i molta constitució física, i que pel meu gust, és el pivot amb més futur de la Lliga, parlem d‘Andrew Bynum 2,13 cm i 130 quilos.

Bynum portava una estadística de 13 punts i 10 rebots per partit, però el més important d’aquest jugador , és la seva consistència defensiva, intimidació i seguretat per a l’equip, deslliurant al power-forward ( ala-pivot ) Lamar Odom ( 2,06 cm ) de tasques més dures.

Les actuacions estel·lars de la gran estrella de Los Angeles, el incommensurable i impressionant Kobe Bryant amb puntuacions extraterrestres de més de 50 punts, no són suficients per cobrir les baixes dels seus pivots Andrew Bynum i Pau Gasol.

Amb tot, els Lakers tenen un equip sensacional i de ben segur que al moment clau de la competició, estaran als play-off pel títol.

Quan tots els jugadors estiguin recuperats, l’equip titular que es perfila, és Bynum de pivot (5), Gasol de ala-pivot (4), Lamar Odom d’Ala (3), Kobe Bryant d’escolta i alma-mater (2) i l’incombustible base veterà, Dereck Fisher ( 1 )

Amb aquest cinc titular de somni, l’acompanyen grans jugadors de banqueta, com els europeus Vujacic ( eslovè, escolta amb bona ma pels triples) el serbi Radmanovic ( que tant pot jugar de 4 com de 3 per la seva alçada 2,06 ) ), el sempre eficient Cris Mihm un pivot d’altura, el fill del llegendari Walton ( un bon jugador d’equip i amb qualitat defensiva ), un excel·lent base suplent Jordan Farmar ( consistent i anotador ), i les altres dos perles de la banqueta són el ala-pivot Ronnie Turiaf un 2,06 cm àgil, fort , un autèntic gladiador de les pistes, i per acabar la banqueta tenim un gegant de 2,13 un armari autèntic africà que dona descans als titulars, l’africà congolès Mbenga.

Aquest any, es perfila com a final pel títol de la NBA : Boston Celtics vs Los Angeles Lakers.

Jo sempre he estat un seguidor dels Celtics, des de l’època de Larry Bird, però aquest any seré un seguidor més dels Lakers…. que en Bird, en Robert Parish, Mc Hale , Danny Ainge i Dennis Jonhson em perdonin per aquesta ignomínia i alta traïció.