El nucli dur d’Esquerra, ja no enganya a ningú.
Esquerra no és Esquerra Republicana de Catalunya, Esquerra és una poltrona que s’han muntat la jerarquia sorgida del darrer acte de canibalisme republicà, que va concloure en la ingesta crua de carn de Colom i Rahola.
Que dimiteixin ja !, en Carod i en Puigcercós, l’Huguet, en Benach i en Ridau, en Canet, i la Llansana, i la Cid, i el guapo d’en Jordi Portabella, en Joan Puig , l’Anna Simó, en Tardà, i els crítics començant pel Carretero, també, ara no fan falta carronyers, ERC necessita líders amb carisma, humilitat, treball, dignitat, noblesa, idees i intel·ligència.
La imatge lamentable mostrada per en Puigcercós , a la tertúlia de la nit electoral a TV3 , va ser deplorable.
A mesura que s’anaven coneixent els primers resultats significatius, era d’un cinisme acollonant escoltar el Número Dos d’Esquerra .
Segons l’amic Joan de Ripoll, tot el fracàs estrepitós., era degut al bipartidisme, a l’absentisme del seu votant habitual i per últim, i el més greu de tot, i segons aquest lerrouxista, el fet que en les darreres eleccions generals del 2004, ERC hagués obtingut més del doble de vots amb 652.000 sufragis davant els 297.000 electors del 9-M del 2008, i més del doble de diputats amb 8 congressistes enfront els 3 d’ara , era degut a un fet inusual i paradigmàtic, i que al seu parer, aquells fabulosos resultats no van ser rés més que un cúmul de circumstàncies que va provocar que toquessin el seu sostre electoral .
Vinga Esquerra, feu-nos un favor als votants habituals d’E.R.C. , els independentistes democràtics de Catalunya, i dimitiu, per dignitat i responsabilitat, deixeu que ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA torni a anhelar els seus somnis, sense sostres, sense enganys, lliurement.
VISCA ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA,
LA DE MACIÀ I COMPANYS !!
VISCA LA REPÚBLICA CATALANA ….i si pot ser… d’esquerres.
