Al Forest in Catalonia.

Només el canal temàtic informatiu 24 hores CNN + ( versió digital del TDT ) , es salva de la cremada general, tots els altres “telediarios” , “telenoticies” i “ telemandonguilles “ , tenen una qualitat patètica o que deixa força que desitjar.

CNN+, a l’igual que la seva mare i alma-mater nord-americana , la CNN, és un canal informatiu molt rigorós, seriós, modern, amb una professionalitat periodística absoluta, i amb una imparcialitat política bastant envejable, i sense tenir que pagar els llastres dels favors informatius, pels interessos dels creditors , per aquells deutes contrets amb holdings empresarials i sectors financers que financen la cadena informativa, o que simplement, i dit curt i ras, en són els seus amos i senyors, al controlar la majoria de les accions en el consell d’Administració de la societat mercantil , ja que la CNN +, a l’igual que la resta de televisions públiques i privades , no deixen de ser entitats amb naturalesa mercantil, amb personalitat jurídica i sotmeses a les regles del capitalisme salvatge , on les plataformes informatives , formen part de l’arsenal democràtic i occidental, pel control del poder, per formar-lo , per consolidar-lo, erosionar-lo o destruir-lo.

TVE i TV3, per la seva condició de televisions públiques, els seus informatius tenen en conseqüència , aquesta condició com a hipoteca, és a dir, s’han d’impregnar d’una institucionalització informativa , políticament correctes, per a tots els públics i d’acord, amb el BOE, el DOGC, el BOP i amb el “Libro Gordo de Petete” , i clar, el periodisme i el BOE, mai han tingut un bon maridatge culinari, i per tant surten uns telenotícies insípids, massa farina aglutinadora, i poca sal i pebre.

La Mònica Terribas, es consolida a TV3 , com la única excepció, periodisme rigorós, compromès, valent, visceral, d’autor, fresc, de servei públic, que no de servei al públic. Llàstima que l’horari d’emissió del seus informatius, siguin a l’hora dels gats bruns, dels insomnes, a les hores dels malfactors, serenos i gent de la faràndula, en aquelles hores de la matinada, quan la gent normal, ja ha agafat el jaç i el descans.

Cuatro , es salva per en Gabilondo i només pel Gabilondo, ja que la resta dels professionals d’aquest refregit del Digital plus en obert, hi ha per fotre’ls tots a mar , de cap per avall , amb la boca oberta i amb un sac pler de pedres ben grosses.

Cuatro igual que la Sexta , van tenir una idea desgraciada , il·luminada per algun Sant malparit, guionista o productor, i han instaurat els noticiaris del bon humor i bon rotllo, i en el seu intent de fer telediaris divertits, es perden en la vulgaritat, la tonteria i la falta de profunditat, el qui vulgui pallassades, que vagi a veure en Tortell Poltrona, aquest si que és el millor pallasso del món , Art en estat pur, Cultura amb majúscules.

Ara bé, els telediaris que s’emporten la Palma d’Or, el Premi Gros, els Número 1 a la desgracia, a la inconsciència, a la vergonya periodística en estat pur, a la incultura, a la indignitat educativa, a la formativa, als llepaculs, als pilotes, als estúpids, als imbècils,als indesitjables per deformadors de la intel·ligència social : TELECINCO & ANTENA 3 .

Aquestes dues cadenes, es carreguen en un plis-plas , i en NOMÉS 10 MINUTS !!, i a ritme de video-clip , TOTA L’ACTUALITAT INFORMATIVA REFERENT A LA POLÍTICA, NACIONAL, INTERNACIONAL I ECONÒMICA , i en canvi dediquen 40 minuts a la informació de Societat, esports i mandonguilles vàries.És més important l’inici de les rebaixes, que la puja de l’Euríbor, la taxa d’atur, la inflació, el IPC, l’esclat de la bombolla immobiliària o la reforma fiscal de l’IRPF, és més important la premsa de color groc, i enfonsar-te en la misèria de l’esquarterament d’una dona al barri madrileny de Vallecas o de Sant Andreu a Barcelona, que l’aprovació de la Llei de la Violència de Gènere al Congrés, és més important la vida de la Pantoja , que la de Hilary Clinton o l’Obama i la seva lluita a les primàries dels demòcrates als EE.UU.

Amb una població majoritariament inculta, subdesenvolupada per falta d’educació, amb cervells de tita, bocasses d’armaris i culs de butaca o sofà, fa falta molta feina dels mitjans d’informació audiovisuals, perquè a l’igual que els ànecs destinats a fetge gras, d’igual forma s’ha d’alimentar a la població , i encara que sigui amb un embut, per la boca i per la força, se’ls hi ha de fer empassar informació, cultura i educació, desde el Washington Post a la CNN, i si cal , la Vanguardia Dominical, i que rebentin per ingestió massiva d’informació de qualitat, plural i sanejada.

Abans això , que no pas rebentar-se el crani i la carbassa , amb la merda vomitiva que ens fan tragar cada dia, a totes les graelles de les televisions públiques i privades a la península de la pell de brau.

Quant més temps passa, i quan més analitzo el panorama actual dels informatius televisius , quants més periodistes escolto , llegeixo o miro, quants més diaris i telenotícies em fan digerir, més trobo a faltar el malaguanyat Ramon Barnils… si us plau Barnils , des de allà a dalt , a l’Olimp dels grans mestres , ens enviï una senyal , sigui foc, sigui llum, sigui veu , però que sigui del nostre estimat i enyorat Ramon Barnils.

Les accepcions del mot ” prostitució ” són àmplies, i no solament el simple comerç del propi cos per a fins sexuals a canvi d’una remuneració dinerària o en espècie, pot definir-se com tal.

Qualsevol persona que ven la seva ànima, les seves idees, els seus principis o la seva dignitat, s’està prostituint.

Jo mateix, em prostitueixo cada dia en el meu lloc de treball, i no és a causa que el meu cap i jo practiquem el Kamasutra, o que exerceixi de bon becari madur “ Lewinsky ” , a canvi d’augments salarials o tractes de favor , NO això NO !! , Déu em lliuri !! , per tots els Sants, Àngels , Arcàngels i Belcebú condemnat ! , simplement perquè en renunciar als meus somnis i ambicions professionals, m’estic prostituint a diari, per deixar-me en l’empresa, les meves escames, les meves neurones, la meva testosterona, els meus cabells, la meva caspa, les meves hemorroides, les meves inflades varicoceles i tristament la meva dignitat, a canvi d’un salari a l’IPC i una cotització del segle passat, Jo treballo , Ell em paga, és igualment una transacció econòmica, cinc mil i sense llit, solament per engreixar el negoci del ben nascut i millor persona del meu empresari ocupador ,al que tan adoro, estimo i idolatro cada dia dels meus cardats dies.

Deixo anar tot aquest missal , per denunciar la prostitució del sagrat ofici de periodista.

En principi, som en un món sostingut espiritualment des dels pilars bàsics que va proclamar la Revolució Francesa, és a dir, IGUALTAT, LLIBERTAT i FRATERNITAT.

Molt bé, és bonic, utòpic però bonic, com el comunisme.

Però: ¿Quina direcció segueix el periodisme ?¿ Proclama, defensa i lluita pels principis bàsics de la Democràcia ?… La meva resposta és NO, rotundament i fermament NO.

Els periodistes igual com jo a la meva oficina , es venen cada dia. Es venen a les societats econòmiques que controlen els mitjans de comunicació , i més concretament els consells d’Administració. Han renunciat al codi deontològic de la professió, a l’ètica periodística, a la naturalesa pròpia de l’ofici a canvi d’una retribució.

La meva prostitució a l’oficina, només m’incumbeix a mi, no faig mal a ningú, només a la meva autoestima i a les meves hemorroides .

En canvi, la mercantilització de l’ofici de periodista SI, perquè atempta, erosiona i corromp els principis democràtics , en la que es constitueix la societat contemporània actual.

La Premsa és el Quart Poder, però si el periodisme perd la imparcialitat a favor dels interessos econòmics de les empreses que regenten els Consells d’Administració d’un grup mediàtic, es perd l’objectivitat, la transparència informativa, la investigació, la denúncia; es perd la igualtat informativa, es perd la llibertat informativa i de la fraternitat, ja ni els hi en parlo .

En definitiva, si el periodisme contínua prostituint-se, el clavegueram del sistema democràtic s’obstruirà de tal manera, que la merda i corrupció indemne, faran saltar pels aires ,totes les fosses sèptiques, esquitxant d’immundícia tot el que trobin al seu pas.

Adaptant una famosa cita, del millor periodista català de tots els temps, el malaguanyat Ramon Barnils, puc concloure, afirmant, que el periodisme ( com la política ), és tan necessari en qualsevol societat moderna, com els vàters W.C. , perquè els dos, contribueixen a la higiene del Sistema i sobretot, a la de les nostres pobres ments, esperits pertorbats per la inherent i eterna debilitat humana.