Palamós, potser una dels pobles mariners amb més encant del Mediterrani Català, està a l’U.C.I

El diagnòstic és molt greu, i sense esperances de vida.

La causa de la malaltia mortal de la vila empordanesa, rau en un virus injectat a les seves entranyes al segle XX, concretament als anys setanta ( 1970 ) , aquesta pandèmia se la coneix pel seu nom científic com :

” Especulació immobiliària de fills de puta assassins del paisatge natural “

Aquest virus mortal , en un primer moment va comptar amb l’amor del conciutadans del poble, ja que donava per fer cagar molts de culs.

Al cap d’uns anys però, els seus habitants se’n van adonar , i com la resta del seus veïns de Calonge, Sant Antoni de Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar o Blanes, que s’havien vengut al diable per quatre duros de plata , però que el mal ja estava fet, i no hi havia absolutament res a fer.

Però no havent-hi prou amb el crim ecològic, els governs i veïns de Palamós, per acabar de xuclar fins la darrera gota del nèctar de gran la mamella del turisme , li han robat tot l’encant que tenia, i ara, és un vila marinera totalment desnaturalitzada , sense cap tipus de personalitat, tant vulgar com un Carrefour de carretera.

Els meus ulls, han presenciat en primera fila, l’assassinat més vil i covard contra la vila més bella, patrimoni cultural i humà de la Mediterrània Catalana…la meva estimada vila empordanesa de Palamós… Sóc tant responsable, com tots els turistes que hem alimentat aquest monstre…tots som còmplices silenciosos.

Endins de mi

però no sota l’aigua.

Enllà dels ulls

on els ulls es perden

i no és horitzó

ni línia

ni esfera

després de tot

on tot és ara

i l’impossible

espera

enllà dels ulls

on els ulls es perden.

Mar Bosch.

Girona

http://malamar.wordpress.com/

Poema Premiat i publicat a “singulars d’un plural” poetes de Girona

Poema de sorra i vent

( Un relat de Mar Bosch )

Girona.

http://malamar.wordpress.com/

..Ara és quan
s’enfonsen
totes les guspires
i el cos s’inclina de fosc
i l’escuma borbolleja
i els llavis es muden de blau.

Ara és quan no hi ets.
Sempre és ara.
Ara és quan els ports
canvien de nom i tot
sembla desconegut i paral•lel.
I t’imagines dofins
i enderroques estàtues.
Enterres quinquells.
Quan es fa de nit
no hi ha barana
Ara és quan no hi ets.
Deixa’m bressolar-me
amb la teva absència.

Demolició

( un relat de Mar Bosch , Girona )

http://malamar.wordpress.com/

No se si és
per aquest indret
en la memòria
esquerdat
que tremola
tota l’estructura
O és l’ambient
aviciat
que corromp i subjuga
la meva casa
No se si és per tu
que vaig deixant
bocins de mi
a cada passa
I sento que caic
I enyoro la terra.

Que si cony ¡! Un gran pantà ¡! en comptes d’ample , molt alt, posem 200 metres ,i amb molt, molt de formigó.

El Metro de Barcelona es consolidaria com la nova Venècia catalana, amb góndoles, gansos i “golondrinas” ,la gent ja no aniria amb tan d’estrès, i si vols entrar sense pagar, doncs cap problema !! et fots a nedar,i de passada et poses en forma….piscina olímpica de la platja fins a Montjuïc.

A l’estiu, els habitants de Can Fanga, podrien banyar-se sense perill, ja que et podries tirar de cap , triple mortal amb tirabuixó amb tota tranquil·litat, perquè mai no arribaries a fregar el fons, no faria falta que envaïssin les carreteres de Girona, l’Empordà i la Costa Brava en particular.

La Torre Effiel de París, comparada amb el Pantà de la Diagonal, seria una merda de ferro rovellada.

Els promotors immobiliaris, un cop exhaurida la superfície urbana,es posarien les botes, podrien construir cases flotants, que com la Borsa, un dia anirien a l’alça i altres a la baixa, Dragón Khan permanent, al lliure albir de la meteorologia i el canvi climàtic de torn, comissions, especulacions i re-qualificacions serien submarines i per tant, els cops de pilota urbanístics, es transformarien, en una nova dimensió aquàtica, digna de grans taurons blancs, en ple Mediterrani català.

Així, la Teoria del Darwinisme, es consolidaria sense cap mena de dubte , com totalment empírica i veritable , aquesta afirmació ho demostrarien científicament tots els especuladors fills de les seves mares, ja que fins i tot ells, serien capaços de transformar-se, evolucionar, canviar-se, mutar-se a una nova espècie aquosa , ja que la immoralitat i pestilència personal, ho és, a la terra, al cel i a l’aigua.

I tot això, ho explico perquè ja estic fart,de que els xaves, els pixapins ,els mira-que-maco , els de Can Fanga , en definitiva, els barcelonins, ens llepin tota l’aigua del pantà de Susqueda.

Barcelona i la seva zona industrial metropolitana, beuen més aigua d’aquest pantà, que Frank Sinatra en vida, bourbón ” Jack Daniels ” .

Per tant, l’arquitecte Ricard Bofill ( ull, el Pare ), que vagi dissenyant una pantà a la Diagonal, això si, per raons de seguretat, queden prohibides les llicències amb tendència excessiva a les mariconades modernistes, es recomana un disseny robust, bonic però fort i durador, ja que de no prevaldre la seguretat absoluta, Barcelona passaria de ser coneguda, de la Ciutat de Los Prodigios, a la Ciutat dels Pantans, i per obra del Deu Neptú, el temple del Nou Camp, passaria a denominar-se, el Nou Mar, i de Ronaldinho, passaríem a contractar, com a nova estrella mediàtica, al Tauró ( el 1r ) de la pel·lícula de Spielberg, aquest si que mossegava coi !! i en canvi, no demana augments salarials cada tres mesos, i mira que té més dents i més incisives, que el nen amigdalític del “Gauxo”.

Que si carajo ¡! Un gran pantano ¡! en vez de ancho seria alto, pongamos 200 metros ,y con mucho, mucho hormigón, El metro seria como Venecia, con góndolas, la gente ya no iría tan estresada, y si te quieres colar pues nadas y de paso te pones en forma. En verano, los habitantes de Can Fanga , podrían bañarse y sin peligro , pues te puedes tirar de cabeza con tranquilidad , porque nunca llegarías a rozar el fondo, no haría falta que invadieran las carreteras de Girona, Empordà y Costa Brava Sur .

La Torre Effiel de París , comparada con el Pantano de la Diagonal , sería una mierda de amasijo de hierro. Los promotores inmobiliarios, acabado el suelo urbano ,se pondrían las botas, ya que se podrían construir casas flotantes, que como la bolsa , un día irían a la alza y otras a la baja, Dragón Khan permanente, al libre albedrío de la meteorología y el cambio climático de turno , las comisiones, especulaciones, recalificaciones serían submarinas y por lo tanto , los pelotazos urbanísticos, se transformarían , en una nueva dimensión acuática , digna de grandes tiburones blancos, en pleno Mediterráneo catalán. Así , la Teoría Darwiniana, sería sin suda alguna, totalmente cierta, ya que incluso los especuladores hijos de sus madres, demostrarian, que incluso ellos, son capaces de transformarse, evolucionar, mutarse, a una nueva especie acuosa , pero igualmente hijos de sus madres, ya que la inmoralidad y pestilencia personal, lo es en la tierra, el cielo y en el agua también, obviamente.

Y todo esto, lo cuento, porque ya estoy harto , porque ya estoy hasta mis hinchadas y ya conocidas varicoceles, de que los “xavas “ , los “ pixapins “ ,los “ mira-kamaco “ , los de ” Can Fanga “, en definitiva, los barceloneses, nos chupen toda el agua del pantano de Susqueda , sito en la provincia de Girona.

Barcelona y su zona industrial metropolitana , beben más agua de este pantano, que Frank Sinatra en vida, bourbón “ Jack Daniels “ .

Por lo tanto, el arquitecto Ricard Bofill ( ojo, el Padre ), que vaya diseñando una pantano en la Diagonal, eso si, por razones de seguridad, quedan prohibidas las licencias con tendencia excesiva a las mariconadas modernistas, se recomienda un diseño robusto, bonito pero fuerte y duradero, ya que de no primar la seguridad absoluta, Barcelona pasaría de ser conocida, de la Ciudad de Los Prodigios , a la Ciudad de los Pantanos, y por obra del Dios Neptuno , el templo del Nou Camp , pasaría a denominarse , el Nou Mar, y de Ronaldinho, pasaríamos a contratar , como nueva estrella mediática , al Tiburón ( el 1º ) de la película de Spielberg, ese si que mordía coño y en cambio, no pide aumentos salriales cada tres meses, y mira que tiene más dientes y más incisivas, que el niñato amigdalítico del “Gaucho”.