Al Forest in Catalonia.

Que NO… home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.

Que per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran d’acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el desplegament del Nou Estatut, jo no m’ho empasso, perquè no és possible, i ara ho demostraré científicament.

Aquesta fórmula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid

Cal modificar-la per la següent:

{((PSOE-GUERRA-) + ( PSC-MARAGALLISTES)) + ( I.C. - COMUNISTES TORREOUS ) + (ERC-CARRETERO-PUIGCERCÓS-URIEL-RADICALS))+((UDC)+(CDC/2)) }

= OLLA DE GRILLS AMB ALGUNA POSSIBILITAT DE PACTE A MADRID.

Mira que és fàcil, i això que sóc de Lletres Mixtes.

Som tant burros, som tant ases, som tant masoquistes….som uns caganers catalans autòctons , enganxats al cul d’Espanya.

Els papers de Salamanca, són importants per recuperar el patrimoni i la dignitat moral com a Poble vençut per les armes franquistes, però són més valuosos pels hereus legals d’aquests documents, els seus legítims propietaris, les persones, entitats i institucions.

Les seleccions esportives catalanes son una reclamació justa i necessària per a la normalització del país , però més necessari és dotar d’una bona xarxa d’instal·lacions esportives i promocionar de forma real i no simplement per omplir pressupostos i memòries justificatives d’obres de govern, s’ha de vertebrar una societat catalana on poder practicar l’esport , sigui un fet, no un projecte, un pressupost, una fotografia en una Memòria institucional.

La negociació eterna pel finançament a Madrid, sigui quin sigui el seu color polític, és una batalla a priori , perduda.

Sempre ens acabaran donant pel sac. No tindrem mai , la clau de la caixa forta. És una quimera.

Aquí , el que realment importa a Catalunya, és i només és, la Reclamació, la única reclamació a la pràctica, important i decisiva per la subsistència de Catalunya com a Poble , la Reforma de la Constitució Espanyola.

En Carod ,en una de les seves megalòmanes intervencions a una entrevista a TV-3· amb l’Albert Om - tant preuades per les productores dels mitjans , pels seus elevats índexs d’audiència televisiva - va dir , que l´’únic que depenia estrictament dels catalans, era la de definir-nos Què volem ser i a On volem a anar, i que aquesta decisió no depenia de ningú i de res més, ja que era una decisió pròpia i lliure com a individus.

Això que diu en Josep Lluís, és una Carotada, i com a discurs polític li va quedar maco, però com deia en Pujol, això és un discurs fatu, de foc d’encenalls, un cop va acabar de dir la frase, allò va quedar allà a dalt molt bonic en l’execució del vers , però res més, enseguida s’apagà, com l’estel de llum d’un coet de fires.

Els catalans a Catalunya, no podem decidir res, no ens deixen decidir res, ni la nostra autodeterminació, ni tant sols el nostre Estatut, ni que sigui aprovat per un 92 % del Parlament de Catalunya, representació màxima dels catalans ,on els seus membres foren escollits, de forma directe, per sufragi universal, pacífic, lliure i democràticament, la representació sagrada i inviolable de la sobirania d’un Poble, de la seva voluntat, de la seva veu, del seu esperit.

No som independents ni per decidir el nom del nostre gos, depenem d’Espanya, perquè és Espanya , la que ens obre i tanca l’aixeta de la botella d’oxigen , la que en permet que respirem , i quan respirarem, som dependents a la força , depenem de Madrid per subsistir, pràcticament es podria arribar a afirmar, que Catalunya és un país minusvàlid, que necessita ajuda de tercers, … i potser , hauríem de demanar les ajudes per la Llei de la Dependència que ha engegat el govern Zapatero , encara que jo, personalment , sol·licitaria la independència per Catalunya, i millor encara, la proclamaria, així de forma lliure i per la cara, encara que em tallin de cop l’oxigen, encara que ben pensat, un cop ja morts… de què ens serveix la independència ??…i el melic … de què coi ens serveix mirant-se tant el nostre coi de melic català ???

Catalunya, la nació més “gran depenent ” d’Europa…. Entrarem a l’U.V.I. ??

Ja ho sé , ningú ha d’anar pel món amb el crit de: ” Jo sóc gai !!! ” , però tot i així , no sé vostès, però jo, no ho entenc.

Anem a veure, si en aquest país els homosexuals existeixen, són éssers humans, no marcians, on fins i tot , s’ha hagut de crear una Llei per regularitzar el seu matrimoni,¿Com és possible, que en el panorama esportiu PROFESSIONAL espanyol, no es conegui cap homosexual proclamat i no avergonyit, ni censurat per ser de tal condició ?

La resposta és políticament incorrecta, però tan real com la vida mateixa, tan real que encara AVUI, en pler segle XXI, cap gai , ni cap lesbiana del nostre esport PROFESSIONAL, no ha reconegut la seva condició sexual, però al món esportiu , com en el social, el tema encara és tabú, tan tabú, que ser reconegut com homosexual , avui passa factura, social, d’imatge, esportiva i sobretot econòmicament ( contractes, publicitat, drets d’imatge, patrocinis ).

Imaginem doncs, per imaginar, el millor jugador de la Lliga espanyola, per exemple a Ronaldinho ( com a mínim pel que cobra ) , reconegués que és gai, un “monyes”, un “marieta”, un “papallona” , un “nineta”, un “culet-tunejat”, una “rosa negra”.

Quanta conya marinera com punyalades , quantes abraçades rebutjades, quants contractes cancel·lats, quants ” sponsors ” fugint aterrats al crit de “..ja et trucaré… “.

Per altra banda, pensem en el possible impacte , davant d’una revelació similar de les tennistes professionals espanyoles, que reconeguessin públicament, la seva condició de lesbianes, de “tortilleres“, de ” llepa-conills”, jo m’imagino a alguna espanyola, tennistes en actiu i d’altres ja retirades, però a la Sarapova , per exemple no, no me la imagino sincerament, ni la Hingis, ni la Sabatini en altres temps.

Les tennistes internacionals més rellevants que han reconegut públicament la seva condició de lesbianes, i que jo recordi, són ; Les retirades Martina Navratilova ( Super Campeiona Mundial ) , la txeca Jana Novotna i la francesa Mauresmo .

La condició sexual de cadascú, només concerneix a l’individu, també ho sé, però l’espasa de Dàmocles que penja sobre tots els gais i lesbianes de l’esport professional espanyol, encara ha de ser molt gran i molt pesada , per no atrevir-se a dir : Jo sóc homosexual…. i què passa ?

Doncs no passa res, però un esportista censurat, és un esportista capat.

Mentre es jugui bé, es facin gols, cistelles o punts, cada un amb el seu tema, i a fornicar que el món s’acaba, o això sembla indicar el canvi climàtic.

Que Déu i el Dr .House M.D., en la seva infinita bondat i diagnòstic avançat, ens protegeixin.

Per cert …poden imaginar a en Guti , el jugador de futbol del Madrid ….. No,No… res …ho esborrin de les seves ments , tot plegat , tot el que han llegit …….només ha estat fruit de….. la seva imaginació.