Al Forest in Catalonia.

Que la societat nord-americana és estúpida, no només es presumeix, es constata. És tan real com el canvi climàtic.

Igual que l’enrogiment epidèrmic causat per l’acció del raig ultraviolat sense filtre d’ozó, l’americà ianqui, se li fon el cervell, electroencefalograma pla.

Sinó, quin animal, bèstia, vegetal o mineral,pot ser tan estúpid, d’elegir com a President de la seva nació, a un paio tan estúpid entre els estúpids, com George W. Bush ?.

No només ha guanyat unes eleccions presidencials, pitjor encara, n’ha guanyat dos, i perquè no pot repetir més de dos mandats, sinó de ben segur i per masoquisme electoral, el tornarien a elegir.

Ha enfonsat a la primera potència mundial, és una situació de pànic, vida diària esquizofrènica permanent.

Ha eixugat les arques estatals, en sufragar despeses militars milionàries, i clar després se li inunda l’Estat de Geòrgia i no poden respondre amb la logística i organització de recursos que es presumiria del país més gran del planeta.

Ha posat als seus conciutadans i a tots els EE.UU. , en el punt de mira de tots grups violents dels estats islàmics.

S’ha enemistat amb mig Europa i amb la plana major de la Unió Europea.

Ha corroït dos governs europeus, Regne unit i Estat Espanyol.

Ha empitjorat de forma substancial, les relacions amb la Xina, Corea del Nord, Cuba , Rússia, l’Iran, i fins i tot els governs de postguerra afganès i iraquià.

El sistema energètic nord-americà està a punt de saltar pels aires.

El desenvolupament industrial s’està alentint progressivament , per no haver planificat anteriorment les polítiques del Conveni de Kyoto per al sosteniment del Medi Ambient i emissions de gasos.

Ha creat un conflicte amb Mèxic pels emigrants esquenes mullades.

El conflicte social i racial amb els afro-americans i llatins ha empitjorat.

El debat moral, sobre l’avortament i llibertat de condició sexual, matrimoni, adopció i tot el concernent a homosexuals, és pitjor que en temps de la purga comunista.

La llibertat està sota llibertat vigilada, per l’aplicació de la Llei antiterrorista. Tot el món està controlat, cambres, Internet, correu, telèfons, viatges, ocupacions, saldos, amistats, pensament.

L’últim de l’últim, és que el Departament del Tresor nord-americà, està estudiant la possibilitat, d’encausar judicialment, el director de cinema Michael Moore, per haver viatjat a Cuba com a preparatiu del seu documental sobre el sistema sanitari dels EE.UU, per entrevistar a pacients nord-americans malalts a causa dels gasos que van emanar i van respirar, a la Zona Zero de les Torres Bessones a N.Y. en el tràgic atemptat del 11-S .

A la revolucionària Cuba, del comandant Fidel, són atesos i tractats de les seves malalties, al contrari que a Estats Units, on els malalts americans, han de pagar-se ells mateixos el tractament, i si la seva assegurança de malaltia privada no els hi cobreix, doncs es moren i llestos.

Beneïda sigui Amèrica. Que el bon Déu - sigui quin sigui- els salvi de tanta estupidesa i del seu President, el més estúpid del país dels estúpids

Quatre Premis Oscars 2007-08, Millor Film, Millor Direcció, Millor Guió Adaptat i Millor interpretació secundària masculina.
A la meva àvia no li ha agradat gens , és més , fins i tot en deia fàstics, però fàstics de militant radical anti-Coen i anti-Bardem, dies abans a la celebració dels Premis a Hollywood, sempre recalcava que aquesta pel·lícula era una merda infecte…. i jo li deia :

“ …mira iaia que guanyarà els Oscars,,, que es veu a venir….”

I també:“ Iaia coi !! …és impossible que t’agradi una pel·lícula com aquesta !! , no veus que per començar, ja t’insulta només de llegir el títol: NO ÉS PAIS PER VELLS ( ni iaies velles ) , està claríssim !! i així , ja entres a la sala del cinema, insultada i vilipendiada, subjectivada… per dir que aquesta pel·lícula és una merda… només faltaria… cornut i pagar el beure“

És natural comprendre a la gent gran, els avis, i menys les iaies, no volen mirar més enllà dels anys cinquanta, per ells el cinema va acabar amb Grant, Cooper, Bogard i Fonda, … en Redford ja és un actor modern.

¿ Com pretenem que els hi agradin obres mestres , clàssics moderns del Setè Art, com la Naranja Mecànica o Apocalypse Now, i ja no parlem de Pulp Fiction , Reservoir Dogs o aquesta de No es país para viejos… ?

Particularment, el film dels germans Coen , em va agradar molt, no diré que moltíssim , perquè mentiria, però si que em trec el barret per la excel·lent posada en escena de la novel·la adaptada per a la gran pantalla, la seva narració sincera, natural, salvatge, despullada d’estridències i falsedats tècniques.

Dos joies a la pel·lícula que em van treure la respiració, la segona mai més ben dit.La primera, els deu minuts inicials, quan se’ns mostra el desert abrupte, immens, etern. El seu silenci majestuós, només enraona el vent acaronat les roques , els arbres, cada nou turó. Solitud, naturalesa en estat pur, immensitat . . simplement meravellós.

La segona, l’estrangulament de Bardem a un policia. Genial, no ho explicaré per si algú encara no l’ha vista.

No t’hi capfiquis més, aquest món d’avui en dia , no és ni per vells, ni per iaies, ni iaios, guaita’l, però no intentis comprendre’l, no val la pena.

Tot és una bogeria, un món amb efectes especials , monstres maquillats d’homes, homes extraordinaris que per força han de ser monstres, mags per no matar la il·lusió que encara ens resta a dins, fantasia per anar més lluny, imaginació per arribar a les estrelles, i més enllà d’on tot va començar.

Res té sentit, no hi ha ordre ni mètode, tot està potes enlaire, tot és estrany… tan estrany.

En una Amèrica , cada cop més mestissa, més afro-americans, més llatins, més asiàtics , l’estigma d’un president no blanc, ha deixat de ser una quimera.

La qüestió està, no en si Obama ha de guanyar perquè és negre, sinó perquè és el candidat demòcrata millor preparat, més que Hillary Clinton.

La Senadora de Nova York , és una guineu vella, se les sap totes, porta molts d’anys al costat del seu home, però no com a dona penjadora de cortines al saló de reunions, ni preparant cafè, ni rentant el cul de la seva nena-equina, la Hillary ha actuat de cervell gris a l’ombra del Bill Clinton ,els dos prenien les decisions polítiques, les estratègies, les aliances, els contactes, la premsa,la banca, l’exèrcit, els grups de poder, els sindicats, tot.

Porta dècades al poder, aquell poder real, el que es toca cada dia. Per tant , la Senadora Clinton, és perfecte coneixedora dels canals subterranis , del clavegueram del poder, allà des d’on es governa, aquella xarxa existent però secreta, aquella que només s’intueix i es percep vagament , per la pestilència nauseabunda , que emana de la condició putrefacte i miserable de la seva infraestructura, de la seva jerarquia i dels seus lacais.

L’Obama, té la presumpció d’innocència, que només la innocència atorga, res més. El seu crit de canvi real, no és res més que un reclam electoral ingenu, i la seva raça continua essent una càrrega negativa, als racons de l’Amèrica Profunda, aquella que mai ha deixat de guardar la caputxa del Clan KKK.

Per romanticisme, m’agradaria que guanyés l’Obama, cau bé, és negre, està net , és verge, incorrupte ( de moment ) , representa el centre-esquerra demòcrata, contingut polític i econòmic amb preeminència social, polític de minories ètniques i classes desfavorides. En definitiva és l’aspirant amb més glamour.

Però si hem de ser pràctics, Europa, o sigui nosaltres, ens interessa més que guanyi Hillary Clinton a les primàries demòcrates a EE.UU.

La Senadora de NY, seria la clara guanyadora contra la dreta republicana americana. Europa, no es pot permetre un nou triomf dels republicans, seria una catàstrofe de conseqüències imprevisibles: Guerra, Medi Ambient, Relacions internacionals, Recessió Mundial.

Només Hillary Clinton , i el partit demòcrata americà, pot restaurar la cordura, el raciocini, la diplomàcia i la pau a la Casa Blanca, al Congrés i al Senat., i reactivar unes polítiques econòmiques que facin sortir del pou actual als EE.UU i a la vegada , al món sencer.

I està clar, els americans encara avui entre un negre simpàtic, jove i intel·ligent, i un lliberal capitalista , vell, republicà i blanc, no tindria cap mena de dubte en la seva decisió a l’anar a votar , i guanyaria el blanc.

El dia que les races negres, llatines i asiàtiques representin el 50 % de la població total amb dret a vot, llavors podrem parlar d’un president negre, ara no és possible, simplement per una qüestió numèrica de vots en relació a la població que vota.

Els americans , abans elegiran a una dona com a la primera Presidenta dels Estats Units de Nord Amèrica, que a un negre amb nom de moro, “Obama “, que els hi recorda massa Ossama , a Ossama Bin Laden, i tots ja sabem , que l’americà del carrer té un coeficient intel·lectual , equiparable a les hamburgueses que es foten entre pit i espatlla, com sinó , un Poble que es creu tant llest, hauria fet President durant dos mandats seguits, vuit llargs anys… a un paio com el George W. Bush ??…un fatxa republicà, que ha abocat, no només als EE.UU. , sinó a mig planeta sencer , a la recessió econòmica més greu des de 1978 , a la guerra entre civilitzacions i el caos mediambiental …. abans prefereixo el Hommer Simpson.

No ianquis, no, el somni haurà d’esperar, no esteu preparats.