El diagnòstic és molt greu, i sense esperances de vida.

La causa de la malaltia mortal de la vila empordanesa, rau en un virus injectat a les seves entranyes al segle XX, concretament als anys setanta ( 1970 ) , aquesta pandèmia se la coneix pel seu nom científic com :

” Especulació immobiliària de fills de puta assassins del paisatge natural “

Aquest virus mortal , en un primer moment va comptar amb l’amor del conciutadans del poble, ja que donava per fer cagar molts de culs.

Al cap d’uns anys però, els seus habitants se’n van adonar , i com la resta del seus veïns de Calonge, Sant Antoni de Mar, Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Lloret de Mar o Blanes, que s’havien vengut al diable per quatre duros de plata , però que el mal ja estava fet, i no hi havia absolutament res a fer.

Però no havent-hi prou amb el crim ecològic, els governs i veïns de Palamós, per acabar de xuclar fins la darrera gota del nèctar de gran la mamella del turisme , li han robat tot l’encant que tenia, i ara, és un vila marinera totalment desnaturalitzada , sense cap tipus de personalitat, tant vulgar com un Carrefour de carretera.

Els meus ulls, han presenciat en primera fila, l’assassinat més vil i covard contra la vila més bella, patrimoni cultural i humà de la Mediterrània Catalana…la meva estimada vila empordanesa de Palamós… Sóc tant responsable, com tots els turistes que hem alimentat aquest monstre…tots som còmplices silenciosos.

Existeixen els de ficció, com en Toni Soprano que és un mafiós simpàtic, cabronàs però entranyable, o com al Senyor Vito Corleone el mític ” Il Padrino ” mafiós amb classe i noblesa d’esperit. I també van existir els reals, com Lucky Luciano, un italo-americà emprenedor, intel·ligent, comerciant, empresari, hàbil, astut i calculador,o l’Al Capone , que va regnar a Chicago a base de violència i comptabilitats de somni .

En el nostre entorn, els” Padrins ” estan en algunes poltrones de cuir i caoba , còmodament instal·lats com unes guineus en un galliner, espaterrats als despatxos directius ( presumptuosament esportius) dels clubs de futbol.

Quan a mitjans dels noranta, van sortir al mercat de l’oferta i la demanda els sucosos i multimilionaris contractes amb les audiovisuals, els clubs s’ho van vendre TOT , fins i tot i si calia , a les seves pròpies mares , i tot el que un club es pot VENDRE ( fins i tot publicitat en els w.c.), va ser llavors, quan els nostres ” Padrins ” autòctons, avantpassats dels actuals Malais i Malaies de la Costa del Sol van sortir a la palestra pública i mediàtica, donant-se cops de colze a les costelles, dentallades a les orelles i ficades de dits als ulls, tot per tal d’aconseguir una de les butaques de directiu de les entitats futbolístiques espanyoles.

Recordar-ho és una bajanada, però queda clar que avui en dia els clubs ja no són dels socis, pertanyen a grups audiovisuals, entitats financeres, bancs, caixes, potents grups societaris i econòmics.

I què ha passat amb l’antic soci, el del carnet .? ….doncs el soci paga…. com sempre, el soci consumeix, el soci puja audiències, quotes de mercat, d’opinió, d’audiència, de tirada d’exemplars, de quota d’oients. El soci contribueix a engreixar el “Malayo” de la Marbella de torn.

Arribats a aquest punt de mercantilització ,i gràcies al nostre esperit natural, per idolatrar la cultura del ” pelotazo “, al defraudador, als diners ràpids i fàcils, als especuladors, els amiguismes … no és d’estranyar que amb la mateixa facilitat que van venir els milions, en la mateixa progressió han desaparegut, i molts de clubs, com no podia ser de cap altra manera….han quedat arruïnats.

Ni en Mario Puzzo, creador del famós best seller ” Il Padrino” , seria capaç d’elucubrar un guió com l’ocorregut en els nostres clubs de futbol .

Recorden la famosa melodia de la pel·lícula ” Il Padrino” : “….és el teu cos un perfum embriagador…. “, a què fa olor el nostre futbol ? ….a Brummel no, els hi asseguro, aquesta me’l poso jo, que és barata però decent i la seva fragància és mil trilions de vegades millor de la que desprèn la fortor vomitiva i la pestilència putrefacta i nauseabunda de La Lliga dels Padrins, en antany…La Lliga de les Estrelles .

La meva germaneta i fillola , llicenciada en Filosofia, més petita en edat, però amb més coeficient, preparació i vats cerebrals, segur que difereix totalment amb mi, i s’entreveu en l’horitzó cibernauta del cosmo-webb, negres nuvolots de batalla, de gens i de gènere.

Però és el que penso, i em pinto tal Indi Sioux amb els meus colors de guerra, negre i vermell sota les parpelles, amb el meu tomahawck a la mà dreta i el meu esperit a l’esquerra, estic preparat per la guerra de gens i cromosomes, tallaré cabelleres rosses cromàtiques tenyides a Llongueras.

La pimplis de la meva fillola, molt mona i rossa ella, sosté que el gènere femení sap distingir entre un ampli espectre cromàtic. Un vermell o roig pot ser magenta, un verd és pistatxo, i un blau tendeix al blau turquesa o maragda.

I l’home, en canvi, només és capaç de veure el color en un espai bidimensional, o és vermell , o és verd , o és blau.

Vinga Marilú, menys llops !! a veure si et deshereto i et quedes sense la meva col·lecció de ganivets Cheyenne.

La culpa de tot, la tenen els colors. Fixeu-vos:

Al xinès,li diguem groc, al Nigerià, negre, a l’Anglès, blanc, al Comanxe li diguem pellroja, al nen blau i les nenes són de color rosa.

La merda és negra , la pau és blanca, l’Hepatitis és groga, la puresa és blanca, la sang és vermella, la llum és blanca.

El de dretes és blau, el d’esquerres és vermell, l’ecologista és verd, el feixista és negre, i el ciutadà Albert Rivera, passa del color i va en pilotes.

Tot és cromàtic.

I només falta que vinguin les dones per acabar d’embolicar-ho tot en aquest pastís d’albergínies de  societat actual en que estem tots immersos.

Les dones sou tan intel·ligents, veieu tants matisos, tants contrasts, tantes realitats paral·leles, que acabeu per fer-vos una empanada mental, d’una simple hamburguesa amb ceba.

Tot té un color i sols un. Un és  roig i socialista o de dretes blavot.

El problema ve quan matisem, emfatitzem, i diem que un socialista no vol ser roig ,el roig  de les esquerres de tota la vida, ja que, no ara, hem de ser més emfatitzats, més moderns, més fashion, i ara són de centre-esquerra o més encara, són centristes.

Els socialistes en aquest país, ja no són vermells , són magentes.

I els fatxes, ja no són fatxes, blaus i negres de feixistes, són aiguamarines.

I les nenes, ja no són de color rosa, són fúcsia.

Ja n’hi ha prou de tant centrat, ara resulta ser, que tot el món vol ser de centre, ningú no vol els seus colors naturals, els que els són innats, tant matís, tant emfatitzar, vinga ja!!

I sabeu el que us dic… ? VISCA EL MARRÓ MERDA !! , el que em surt del meu sant ullet posterior cada dia, merda color marró, el marró del cagarrón chumbero de tota la vida, res de salmó torrat amb anxoves .

Jo sóc d’esquerres, roig i separatista , i no sóc maçó…encara, i a molta honra, i a mi no em diu magenta, ni la meva mare , ni la pimplis de la meva germaneta petita.

Me cagum en el teu padrí !! ( que sóc jo ) ….Que et deshereto fillola !….. Que et deshereto germaneta!!

“Informe Lugano” 1999, de Susan George, Editorial Icaria (Barcelona ).

George, Doctora en filosofia, i guru del moviment anti globalització, va escriure aquesta obra mestre i referent obligat per entendre el sistema que governa els destins del món en l’actualitat : el neoliberal capitalisme.

En resum , el llibre de Susan George, tracta en forma irònica, un hipotètic encàrrec de les mans negres que sustenten el poder capitalista del món, consistent en elaborar un informe científic sobre com pot prevaldre el capitalisme, en plena globalització mundial, com es pot afrontar una possible recessió del neo-liberalisme actual .

L’informe efectuat pels principals sociòlegs, historiadors, filòsofs, estadistes, científics, metges, matemàtics, físics, químics, economistes, analistes, informàtics, etz els màxims cervells en la seva matèria, arriba a una simple però brutal conclusió, s’ha d’eliminar la super-població mundial existent dels països del tercer món.

En un passatge del llibre, podem llegir :

“Amb independència de les múltiples possibilitats de la tuberculosi, la malària, les malalties exòtiques o els vells recursos (que delmen la població més pobre), la SIDA canviarà la faç de la humanitat molt més que qualsevol d’ells. Encara que no és encara la principal causa de mort de la humanitat, ja està fent una contribució fora de l’habitual a les taxes de mortaldat, sobretot en el Sud.”

i també :

“Animem encaridament els sol·licitants de l’Informe al qual creïn i mantinguin un cos de pensadors, escriptors, professors i comunicadors que puguin desenvolupar conceptes, arguments i imatges que proporcionin una justificació intel·lectual, moral, econòmica, política i psicològica a unes estratègies enèrgiques de gestió de la població”.

És a dir , si el capitalisme vol sobreviure, s’ha de construir un mapa amb les instruccions precises, per desenvolupar un discurs sostenible, que tingui militància, elaborar un mètode i una estratègia, per en definitiva , matar milions i milions d’ésser humans, nens, nenes, dones, vells, homes, així sobreviurà el capitalisme i amb ell, el nostre sistema de vida actual : la plàcida societat de consum, 14 pagues, casa, cotxe , vacances , sanitat, educació, justícia i plaers terrenals .

Avui , a l’any 2008, el doctor J.B.( no confondre’l amb la marca de whisky escocesa ), metge de la Clínica de la Universitat de Navarra, ha estat capaç , de manifestar sense cap tipus d’embut en una entrevista concedida a una revista catalana de l’Opus Dei ( evidentment el Doctor en qüestió, també és de l’Opus ) les següents perles :

1- “És molta mala fe , publicitar el preservatiu com a mètode infal·lible ( per prevenir la SIDA ), quan se sap que no ho és ”

2- ” Recentment la C. Cochrane, una entitat no governamental… ha arribat a la conclusió després d’analitzar tots els assajos clínics realitzats, que el preservatiu només protegeix en un 80 %, És a dir un 20 % de les persones que mantenen relacions de sexuals de risc durant un any, acabaran contagiant-se del virus de la SIDA… per tant el preservatiu no evita el risc de contagi, tan sols el disminueix. … el lema “Sexe Segur” en referència a la utilització del preservatiu com a mètode segur, es pot considerar una falsedat científica ”

Així doncs, el Doctor J.B., suposat super-numerari de l’Opus, podria perfectament haver integrat el comitè científic per elaborar l’Informe Lugano.

Ell seria el Doctor ” Mort “, l’Àngel negre exterminador de l’Opus Dei.

Segons el brillant Dr.J.B., de la Clínica de la Universitat de Navarra ( OPUS DEI ) , el condó és prescindible, si seguim el mètode del Protocol Lancet ( 2004 ), en el qual 100 experts en la matèria ( ? ), varen batejar-ho amb el nom de ” ABC “, és a dir amb llengua anglesa :

A = Abstinence ( Abstinència sexual )

B = Be faithful ( Fidelitat , monogàmia mútua de la parella )

C = Condom ( Condó, en cas de fallar els dos primers mètodes )

Així , segons el Doctor J.B. , hem d’anar a veure els africans de Sierra Leone, Nigèria, Tanzània, Camerun, Senegal, Etiòpia, Somàlia, Ruanda, etz …. i dir-lis :

“ Mireu negrets i negretes de pell bruna, tots sou fills de Deu, per tant deixeu de follar com conills, lligueu-vos la vostra tita de tres pams, feu-vos-hi un llacet vermell com el de la SIDA, si tot hi així voleu continuar fornicant, feu-ho amb una única dona, home o cabra, i només en el pitjor dels casos , sinó us podeu aguantar la titola , feu servir el condó si en teniu, però amagueu-vos que no us vegin els Deus, perquè follar amb condó és pecat ”

Mira tu !!, Dr. JB, t’ho diré curt i ras, soc agnòstic, però faré un esforç, i resaré cada dia de la meva fotuda vida, a tots els Deus, els coneguts i per conèixer , des de Zeus, passant per Jesús de Natzaret, a Buda, i Alà, a Mahoma , el seu profeta, i si cal al mateix Tutatis, o a Thor el Deu germànic del Tró…. perquè un dia qualsevol, quan surtis d’un pis d’un principal qualsevol, d’un barri xinès qualsevol, aquells del botó vermell, agafis la SIDA, la SÍFILIS, L’HEPATITIS ” C “, i totes les malalties de transmissió sexual conegudes i per conèixer, i quan tu i els teus socis, us estigueu estripant de dolor i ofegant amb els vostres propis vòmits i merda… que el vostre Deu sigui quin sigui , us digui ben clar i ben alt :

“SALVAR UN 80 % DE LA POBLACIÓ MUNDIAL,

…VAL LA PENA !!! …

 …FILLS DE LA GRANDÍSSIMA P… !!!

Si viatgen a Catalunya, podran observar , que a la part posterior de molts cotxes natius del lloc hi ha una adhesiu que representa la figura lateral d’un burro, concretament un burro autòcton català.Aquesta campanya es va iniciar de forma massiva per simpatia popular l’any 2004 .

L’objectiu original era la de sensibilitzar la població catalana del perill d’extinció d’aquesta raça autòctona de burro, pròpiament catalana, i què segons els entesos, és la raça de burro més apreciada a tot el món, fins i tot els nord-americans vénen a emportar-se sementals burros catalans , per creuar-los amb les seves millors burres americanes i així poder obtenir races americanes de burros superiors, ja se sap que el mestissatge al món animal, no entén de xenofòbia, racisme o discriminació ètnica o cultural.

Doncs bé, l’ideari inicial d’aquesta campanya es va anar transformant , fins a interpretar que no sol estava en perill d’extinció l’animal mular , sinó també la de l’espècimen humà català en conjunt, com a Poble, com a Nació.

És veritat, aquesta raça mular i el català són molt similars, els dos són treballadors, els dos són abnegats, generosos en el seu esforç, humils en la seva recompensa, tranquils, callats, pacífics, mil·lenaris, i en perill d’extinció.

En definitiva, els catalans estimem tant als nostres burros perquè ens hi semblem tant a ells, som ànimes gairebé bessones, ens exploten, ens fuetegen, ens insulten, i com a premi , una trista pastanaga , que gairebé sempre és la mateixa….i només ens queixem alguna vegada per a dir: ” oooooooooiiiiiinkkkkkkkk!! “, però això si , en idioma mular català autòcton, però els senyors amos de l’estable, ens diuen que no podem dir oink en català mular, hem de dir hoinq en idioma mular espanyol cooficial , que si només diem oink en idioma mular propi, estem discriminats els drets mulars de la resta de burros i muls no autòctons catalans.

Doncs així, només ens queda continuar treballant al nostre estable de burros, continuar donant voltes sobre la sínia espanyola amb destí a enlloc , deixar que ens insultin, fuetegin i censurin els nostres oinks mulars, continuar menjant de la mateixa pastanaga i esperar la nostra extinció, pacíficament, tranquils, calladets, abnegats, fins al final … però els burros donen guitzes, ens escaparem de l’estable ??.

Visca el Burro Autòcton Català !!!!

( És evident , però precís recordar, que aquest és un bloc personal, i com a tal, el titular del mateix, tendeix a opinar sobre allò que necessita explicar i en el moment que vol i desitja fer-ho.)

Ja ho hauran notat de seguida, efectivament, sóc una mica freacky, val, d’acord, mooolt freacky.

I aquells lectors, aquells que tinguin la paciència de llegir algun que un altre dels meus posts, s’adonaran també, que estic una mica agitat, tal com un San Francisco dins d’una coctelera…. Oui,ce la vie!!

Però dins de la meva semi assenyada agitació , afino més que alguns que es pensen més assenyats, seriosos i il·lustrats. No m’excusaré per aquesta falta d’humilitat, ja que no dic , i seria un imbècil de fer-ho així, que jo sigui més llest que ningú ,al contrari , però la meva condició de tossut amb cargols afluixats, em despulla de molts condicionats socials i morals, que vestit amb ells, seria impossible veure les coses amb la mateixa claredat, que t’ofereix la visió pura, sense filtres preestablerts.

Vinga al que anàvem, és evident i és de calaix, sóc un solter del colló.

Tinc més de quaranta anys, els compleixo en els albors del mes d’agost, Lleó zodiacal, però Cabra en el sistema astral xinès ( ara s’entén ) . Estic carregat de manies i neures de solter, no tolero que ningú em toqui les MEVES coses del MEU lloc, que ningú no alteri la MEVA decoració del loft que tinc pel MEU cau. No suporto que ningú em digui com em vesteixo, com em pentino, la meva marca de colònia ( la Brummel, molt bona! ), què menjo , què bec, què llegeixo, què penso, què escolto, què miro, a qui insulto, a qui estimo, a qui desitjo, què somnio, quins anhels tinc , sóc corcó empedreït amb neures i manies del solter , les del llop solitari que no sap viure si no és sol, massa gran per viure en societat familiar amb altres llops, i menys amb llobatons per alimentar.

I cada dia que passa, encara hi estic més convençut , i m’allunyo més i més de la manada per conèixer.

Per què ? Ho intentaré raonar:

La meva fe en l’ésser humà, és limitada.

I si la meva fe en el gènere humà, és de per si , ja molt feble, la meva fe pel gènere femení, és encara el doble de minvant.

Efectivament, comparteixo l’extensa idea, que les dones són més intel·ligents, tenen que ser-ho per força, amb tanta neurona psico-emocional viatjant al lliure albir d’una mística orgànica desconeguda per la meva pobra ment, i per no parlar del seu univers paral·lel, un forat negre en el coneixement dels mascles, com és, el discórrer del pensament femení, aquest gran desconegut, però realment :

Què pensen les dones ? I el que és més important, el Com, el què i el Per Què i cap a on, i quantes preguntes més…

I els homes per contra, tan simples, i jo el més simples dels goril·les esquenes de sofà-llit.

El nostre instint animal, ens empeny a aparellar-nos, a fornicar, a reproduir-nos, a niar, a buscar cau, a viure en manada .

Però quina Llei Natural, ens obliga a haver d’aguantar la família de la parella ?, bastant de feina amb aguantar a la bestiola, que a sobre… Hem de suportar a tota la prole, ascendència i descendència ?.

I ara, és quan vaig , i em trec l’espasa de matador.

Vinga a la feina, torero !!!

Doncs bé, em poso a torejar la vaqueta, al toro, al bou i a tota la cavalleria del Sèptim del Coronel Custer, a pit descobert, amb dos ous, ben grans i inflats.

Anem-hi, som hi doncs, endavant, mascle testosterònic que sóc un mascle ibèric ( és que si no m’animo jo sol … ! )

Deixem-nos de convencions socials, tradicionals, morals i merdes de tres el quart amb pa i tomàquet.

Per què es casen les dones ? …..doncs i jo que sé !! ….. ja he dit que no les entenc.

Per què es casen els homes ? .. AHHHH AMICS MEUS…AIXÒ SI QUE HO SÉ!!!!

Els homes ens casem per les següents raons :

1r - per follar.

2n- perquè ens cuidin .

3r - per no sentir-nos sols.

4º- N’existeix una quarta ?

És molt trist, però és així, s’hi fixin que les tres opcions són: INDIVIDUALISTES, HEDONISTES, i HORRIBLEMENT EGOISTES…… TOTES PER A LA SATISFACCIÓ PERSONAL MASCULINA.

Pensem que la nostra dona es casa amb nosaltres per al mateix, per a follar-reproduir, perquè se les cuidi i per no sentir-se soles en un món de llops famolencs.

És una decisió de l’animal pur que som …. Algú ha dit alguna cosa d’AMOR ? Què ? Com ? On ? Quan ? Enamorament ? Felicitat ?….. Esperin que buscaré els kleenex i el la botella de conyac.

L’amor és un procés químic , indubtablement una alteració de l’organisme humà .

Però anem-hi, s’està acabant la cursa de braus, arriba el moment decisiu, el de la sort final, i me’n vaig a la barrera per entrar a matar, que soni la trompeta. Va per vostès. !!

A tall d’exemple, una historieta :

Posem per cas una parelleta de joves de l’extra-radi de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, per dir-ne alguna, els protagonistes de la telenovel·la: La Jessy & Isma .

20 anyets els dos, els dos lolailos, pirceajats, tatuats, amants del tunning xumbero amb xoriço, amb el cervell d’una oliva, amb la formació d’un calamar col·locat de cloïsses, i la lectura dels cromos del Bollycao.

La Jessy , caixera-reponedora a temps parcial en el DIA % , L’Isma cobrant de l’atur i de la gratitud dels pares, després d’un festeig breu i fugaç, recardant-se per les esculleres més de 2.000 vegades per la llengua submarina, es casen i de penalty… ¿ i d’això li anomenem AMOR ?… jo l’anomeno ESTUPIDESA

Que potser… i encara així, s’estimen? , Estan enamorats ? Com …. ?

Però a veure : Quin futur li ofereix a Jessy ? , 20 anyets, lolaila, tunera, pircejada, tatuada, buida , caixera del DIA % i casada amb Isma, un nen de 20 anys, lolailo, tuneru, pirceajat, tatuat, buit i cobrant de l’atur i gansejant als seus pobres pares.

Ella, embarassada del primer bebè, netejant la merda del seu marit, que es gasta tota la pasta de l’atur, en una llanta d’aliatge per al seu buga-cotxe, només li espera un trist panorama, que és el de sortir en algun informatiu, amb els dos peus per davant.

Una nova víctima de la violència domèstica, quan l’Isma, el seu marit lolailo, se li va acabar l’atur i la pasta dels pares, ja no va poder pagar el canal plus, l’ADSL de 3 MB, els viatges Ibèria, ni va poder pagar la hipoteca, les lletres del cotxe, la nevera, la tele de plasma de 48 “, el dvd, es va passar al Ginebra i al cavall de coca .

Ja tenim servida una nova tragèdia de la vida. Una vegada més.

Quan la Jessy i ”el” Isma, aquesta parelleta de joves retrat robot actual, es van casar, estaven enamorats ? Per què diem amor, quan volem dir sexe ?.

Eren dos bons amics, s’agradaven, eren feliços, es diverteixin de gresca i fornicaven de gust : EGOISME AGRADABLE; HEDONISME VITAL INDIVIDUAL I COMPARTIT ALHORA

Però…. Per què es van casar ?…. Es van casar per confondre els tomàquets amb els pebrots, i això amics meus, en aquesta vida es paga molt car.

El MATRIMONI jeu mort, una estocada precisa, ha estat suficient.

S’ha acabat la feina.

Jo per la meva part, ja estic bé solter,en el meu cau solitari, udolant a la lluna.

I no vull conèixer els meus futurs sogres ni en els meus pitjors somis i menys encara a la meva sogra desconeguda, no vull saber res i no m’importen gens, els meus tòtils de futurs cunyats, i per damunt de tot , als meus nebodets mimats, que de bé segur em tocaria apadrinar-los i com a bon ” tiet ” català, m’obligarien a obrir-los a cadascun una llibreta d’estalvi a “La Caixa ” , i a això amics meus, em nego rotundament, i quan dic rotundament, ho dic rotundament: EM NEGO.

A falta de pa, bones són coques. Bé, això diuen.

Endins de mi

però no sota l’aigua.

Enllà dels ulls

on els ulls es perden

i no és horitzó

ni línia

ni esfera

després de tot

on tot és ara

i l’impossible

espera

enllà dels ulls

on els ulls es perden.

Mar Bosch.

Girona

http://malamar.wordpress.com/

Poema Premiat i publicat a “singulars d’un plural” poetes de Girona

( Un relat de Mar Bosch )

Girona.

http://malamar.wordpress.com/

..Ara és quan
s’enfonsen
totes les guspires
i el cos s’inclina de fosc
i l’escuma borbolleja
i els llavis es muden de blau.

Ara és quan no hi ets.
Sempre és ara.
Ara és quan els ports
canvien de nom i tot
sembla desconegut i paral•lel.
I t’imagines dofins
i enderroques estàtues.
Enterres quinquells.
Quan es fa de nit
no hi ha barana
Ara és quan no hi ets.
Deixa’m bressolar-me
amb la teva absència.

( un relat de Mar Bosch , Girona )

http://malamar.wordpress.com/

No se si és
per aquest indret
en la memòria
esquerdat
que tremola
tota l’estructura
O és l’ambient
aviciat
que corromp i subjuga
la meva casa
No se si és per tu
que vaig deixant
bocins de mi
a cada passa
I sento que caic
I enyoro la terra.

Quan una noia és maca, realment maca,t’atrapa des del primer instant, et captiva per la seva màgia innata, i aquesta pubilla del Vallès, és realment preciosa, em fa caure la baba.

Té una energia desbordant i una simpatia que captiva els televidents, una autèntica alegria i satisfacció pels ulls, el cor i el cervell.

Maca, trempada , simpàtica , intel·ligent i bona presentadora de televisió, i per acabar-ho de rematar, se la veu una bona noia de cap a peus…. Que més vull ?, que més volem ??

Deu salvi la Reina!!

la Reina de Canal 33 : Bibiana Ballbè

Bibiana Ballbè Serra

De Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bibiana_Ballb%C3%A8_Serra

La Bibiana Ballbè

Bibiana Ballbè Serra (Matadepera, Vallès Occidental, 28 de setembre del 1977) és actualment presentadora d’un programa de la televisió catalana.

Biografia

Amb 16 anys va anar als Estats Units a estudiar, i per acabar la carrera va demanar una beca per anar a Alemanya. A Eivissa conegué fortuïtament uns alemanys que la permeteren acabar en un treball a la cadena alemanya de música VIVA. Alguns programes que feia eren Planet VIVA, Chartsurfer, Was geht ab? o Ritmo, on exercia també com productora. Al gener del 2002 moderava alternativament la transmissió Inside amb la seva companya Janin Reinhardt abans que deixés la cadena l’any 2003.

És a partir d’aquest any 2003 quan comença la seva tasca com a presentadora del programa de joventut i cultura alternativa anomenat Silenci? al Canal 33, de la Televisió de Catalunya, tractant temes com música, cinema, moda, revistes i d’altres. Gràcies a aquest programa es va donar a conèixer a les audiències catalanes i assolí popularitat.

Que si cony ¡! Un gran pantà ¡! en comptes d’ample , molt alt, posem 200 metres ,i amb molt, molt de formigó.

El Metro de Barcelona es consolidaria com la nova Venècia catalana, amb góndoles, gansos i “golondrinas” ,la gent ja no aniria amb tan d’estrès, i si vols entrar sense pagar, doncs cap problema !! et fots a nedar,i de passada et poses en forma….piscina olímpica de la platja fins a Montjuïc.

A l’estiu, els habitants de Can Fanga, podrien banyar-se sense perill, ja que et podries tirar de cap , triple mortal amb tirabuixó amb tota tranquil·litat, perquè mai no arribaries a fregar el fons, no faria falta que envaïssin les carreteres de Girona, l’Empordà i la Costa Brava en particular.

La Torre Effiel de París, comparada amb el Pantà de la Diagonal, seria una merda de ferro rovellada.

Els promotors immobiliaris, un cop exhaurida la superfície urbana,es posarien les botes, podrien construir cases flotants, que com la Borsa, un dia anirien a l’alça i altres a la baixa, Dragón Khan permanent, al lliure albir de la meteorologia i el canvi climàtic de torn, comissions, especulacions i re-qualificacions serien submarines i per tant, els cops de pilota urbanístics, es transformarien, en una nova dimensió aquàtica, digna de grans taurons blancs, en ple Mediterrani català.

Així, la Teoria del Darwinisme, es consolidaria sense cap mena de dubte , com totalment empírica i veritable , aquesta afirmació ho demostrarien científicament tots els especuladors fills de les seves mares, ja que fins i tot ells, serien capaços de transformar-se, evolucionar, canviar-se, mutar-se a una nova espècie aquosa , ja que la immoralitat i pestilència personal, ho és, a la terra, al cel i a l’aigua.

I tot això, ho explico perquè ja estic fart,de que els xaves, els pixapins ,els mira-que-maco , els de Can Fanga , en definitiva, els barcelonins, ens llepin tota l’aigua del pantà de Susqueda.

Barcelona i la seva zona industrial metropolitana, beuen més aigua d’aquest pantà, que Frank Sinatra en vida, bourbón ” Jack Daniels ” .

Per tant, l’arquitecte Ricard Bofill ( ull, el Pare ), que vagi dissenyant una pantà a la Diagonal, això si, per raons de seguretat, queden prohibides les llicències amb tendència excessiva a les mariconades modernistes, es recomana un disseny robust, bonic però fort i durador, ja que de no prevaldre la seguretat absoluta, Barcelona passaria de ser coneguda, de la Ciutat de Los Prodigios, a la Ciutat dels Pantans, i per obra del Deu Neptú, el temple del Nou Camp, passaria a denominar-se, el Nou Mar, i de Ronaldinho, passaríem a contractar, com a nova estrella mediàtica, al Tauró ( el 1r ) de la pel·lícula de Spielberg, aquest si que mossegava coi !! i en canvi, no demana augments salarials cada tres mesos, i mira que té més dents i més incisives, que el nen amigdalític del “Gauxo”.

A Can Fanga, passa quelcom estrany, i no és precisament el canvi climàtic .

¿ Per què tots els jugadors brasilers acaben subjugats a l’ambient de la nit barcelonina?

¿ Per què ningú els hi ha explicat , que un “ Cuba Libre “ és una beguda alcohòlica, i no una proclama de llibertat revolucionària anti-sistema capitalista ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que les discoteques són llocs de vici i perdició , i no un gimnàs de la cadena DIR per posar-se en forma ?

¿Per què ningú els hi ha explicat , que les senyoretes que ensenyen les tetes al Camp Nou i que t’ensenyen idiomes al cotxe, no són bones cristianes anti-stress de jugadors estressats o voluntàries de la llengua per la normalització lingüística del català, sinó prostitutes que intenten guanyar-se la vida com tothom ?

¿Per què ningú els hi ha explicat que el condó , serveix per quelcom més que

per inflar-los d’aigua i llençar-los al carrer per jugar ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que la hepatitis, la sífilis i la gonorrea , no són el nom de senyores de la neteja del Santiago Bernabeu, sinó unes malalties terribles, que et poden deixar mesos i mesos fora de combat….com l’argentí “Pelusa “ Diego al 1982 ?

¿ Per què tots els brasilers del Barcelona acaben confosos a la nit, com els gats bruns que s’escapen del portal del seu jardí a les 12 de la nit ?

¿ Per què en comtes de subjugar a les discoteques i clubs de senyoretes, no es posen a jugar pel club que els hi paga xifres milionàries ?

¿ Els milionaris brasilers del Barça, es pensen que això és un puti-club, ?

¿ Què fa que els brasilers , se’ls hi encengui la llumeta de la titoleta i se’ls hi apagui el cervell ?

¿ Per què jugar al futbol professional, és incompatible amb un coeficient intel·lectual mínim ?

¿Per què quan un jugador fuma un porro a la NBA, li foten una sanció econòmica acollonant, i en canvi al club de Can Fanga es fumen porros als passadissos ?

¿ És tan difícil comportar-se com un professional , quan es cobra més de mil milions de les antigues pessetes per any, a banda d’altres emoluments també milionaris ?

¿ Per què la directiva del Barça no va acceptar una oferta del Milan super milionària pel Ronnie, quan sabien perfectament que era el moment de vendre’l ?

¿Per què el Barça haurà de malvendré el jugador brasiler per una tercera part del preu que li pagaven fa un parell d’anys ?

¿ Per què sempre som tan burros ?

¿ Per què als socis i afeccionats del Barça ens enganyen, ens enganyen i ens tornen a enganyar ….sempre ?

¿ Quan hi haurà una directiva com cal, allunyada d’interessos econòmics, polítics, empresarials, professionals i egocentrismes particulars ?

¿ Per què quan pensem en directius d’un club de futbol professional, sempre acabem pensant amb els Padrins del cinema , genialment interpretats per Al Pacino o Marlon Brando ?

¿ I els socis, afeccionats i seguidors del Barça…Quan deixarem de ser uns gripaus ingenus i creguts,….. i fuetejarem, expulsarem els indesitjables rectors del nostre club ,com Jesús va expulsar als fariseus del Temple del seu Pare?

¿Per què no ens erigim com els autèntics gestors del nostre estimat Barça , amb règim d’autogestió , al més pur estil cooperativista, sense comissionistes, interventors, aprofitats, fantasmes i aspirants a polítics ?

¿ Per què els directius de futbol professional han de buscar al diccionari , paraules com Noblesa, Integritat o Dignitat..

Saben que els hi dic, me’n vaig a mirar el partit d’en Gasol que m’he descarregat per l’ordinador i ja s’ho faran…

Allà a la NBA els dirigents són professionals i no uns mediocres fantasmes com els bacons d’aquí….

Així rebentin per una fartanera de botifarra amb seques…i que petin … i.. QUE N’APRENGUIN !!

el terme “fulana” , és en llengua castellana, però no penso dir meuca a una “fulana”

No, no són el mateix, i ho demostraré.

La fulana , fa el mateix que la puta, però la puta ho fa com ofici, la fulana , com a doble sou.

La puta té un mercat global, la fulana, en canvi, el té local.

Així resulta , que la puta té un ofici únicament professional, en el sentit que es dedica íntegrament a practicar actes sexuals amb tercers , a canvi d’una retribució econòmica pactada.

La fulana, en canvi, té una activitat amateur, amb dedicació a temps parcial i discontinua, també per una remuneració en metàl·lic i/o en espècie, però treballa per pocs, o només per un sol amo.

La fulana, és l’enemiga de la puta, perquè la fulana li pren la feina a la puta.

Això és intrusisme professional, i si les putes tinguessin Col·legi Professional o Gremi representatiu, totes les fulanes , acabarien denunciades i al jutjat, no per putes, sinó per putes falses i mentideres.

L’actual denigració del sagrat ofici de puta ,ha fet que s’hagi convertit en delinqüència , amb màfies, immigració , droga, etz…, res te a veure amb les putes de tota la vida, això és una altra cosa, aquestes pobres noies no són putes, són víctimes d’organitzacions criminals.

La puta, la de tota la vida, encara que no agradi ( que no m’agrada ), s’ha de respectar, perquè la seva feina , és tant respectuosa com qualsevol altra , i jo no tinc la suficient altura moral ni ètica , per jutjar els seus actes.

Però amb la fulana, si que em veig capacitat per detestar-la, perquè és detestable, perquè ho fa no per subsistència , ni per insolvència, sinó per insolència i decadència , no per obligació real, sinó per cobdícia deslleial, per poder comprar-se les sabatetes més cares , el de l’aparador de la botiga més luxosa, la del carrer més cèntric , per anells i collars, pels bolssos del cocodril, pel jersei del cavallet Ralph Lauren, per manicura i solàrium , per cobejar-se amb les famílies i matrimonis més rics de la ciutat ( de bracet amb el seu marit, cornut i imbècil , desconeixedor el pobre ,de l’origen d’aquells bitllets que brollen del moneder de la seva dona, o potser si que ho sap, però com que és el que toca, és el que hi ha , pues tant se li en fot ).

Perquè la fulana és fulana perquè li dona la gana, perquè no vol treballar vuit o nou hores diàries , tota la seva puta vida per cobrar una pensió de misèria, prefereix follar-se a l’amo, que aguantar al fill de puta de l’amo, prefereix la ignomínia de la indecència, a l’existència i supervivència amb decència , perquè ningú l’ha obligada, perquè enganya, és traïdora, manipuladora, es serveix dels seus favors sexuals , per trepar a la vida, vol ser puta i senyora, vol ser puta i santa, vol ser puta i servida… i això és impossible.

La fulana està entre nosaltres, passejant la seva deslleialtat, orgullosa de ser la bagassa del peix gros, del que mana, de l’amo, de l’alcalde, del rector, del botiguer, del pagès, de l’industrial, del pare de família, enganyant el seu entorn familiar,laboral, amics, tot és mentida, tot és teatre.

La puta no, la puta no enganya a ningú, la puta et cobra 50 € o te’n cobra 200 € , és una negociant, és una prestadora de serveis sexuals, així t’ho ven i així t’ho diu, tothom ho sap.

La fulana , usa els seus favors sexuals, usa la seva llengua , els seus mugrons i el seu entrecuix, per trepar en l’altra vida paral·lela, a l’oficina, al despatx, a l’Administració, a l’escola, a la botiga, a la fàbrica, a la universitat, a la política .

La fulana, és en definitiva, la part miserable d’una puta, i la puta , és la part noble d’una fulana.

Res és mesquí, res és detestable, però si que tot pot ser infame, quan es fa des de la deslleialtat, la mentida i el joc brut.

Tenim raó quan posem el crit al cel per el desgavell de Renfe Rodalies, de les les obres de l’A.V.E., les retencions de trànsit, els caos dels aeroports, peatges, en definitiva dels mitjans de transport en particular i de la infraestructura , xarxes viàries i transports de persones i mercaderies en general.

Efectivament , Catalunya està quedant endarrerida fa molts d’anys, i això ho hem pagat, ho paguem i ho pagarem i arrossegarem encara molts d’anys més , fins que es redreci la falta d’inversió en aquest sector .

Però potser, abans de passar per la guillotina critica, als mandataris i governants, ens hauríem d’auto flagel·lar nosaltres mateixos, allò que en diem la societat civil, és a dir , nosaltres, entesos com a ciutadans, com a individus del col·lectiu , que fem el Tots , la gent ,els integrants del Poble.

I diran, …. i aquest paio de què coi està parlant ??? …M’explicaré…o ho intentaré fer-ho.

Doncs parlo , de quan anem en autobús, metro, tren o tramvia, i quan normal i naturalment, ho trobem sempre tot pler , pler a petar, i els seients es constitueixen com un tresor , un objecte de cobdícia, anhelat i buscat pels nostres pobres culs, inflats i cansats , es pot constatar amb tristesa i desesperació un fet quotidià , i com que ja en tenim la pell morta de tan presenciar-lo a diari, doncs contemplem aquest espectacle deplorable, totalment impassibles, inconscients, com uns cadàvers inerts, morts moral i èticament, i no ho aguanto , i cada cop m’indigno més, cada vegada se’m puja més la bilirubina a la carbassa que tinc per closca i se m’inflen més les varius testiculars, se’m descontrola l’àcid úric, se m’enfila la tensió, l’adrenalina sang amb ginseng en efervescència i la testosterona em flueix líquida fins fer-se baba, mala baba… I ara ve quan es tornaran a preguntar... :i aquest paio de què coi està parlant ??? …

Docs vull dir que , el que vull dir, del què em queixo enèrgicament, és que Ningú , absolutament ningú, i quan dic ningú, vull dir ningú, aixeca el seu cul gros, el seu puto cul, per deixar seure a un avi, una avia, una senyora o discapacitat.

Fins que la societat catalana, no retorni a l’educació, el civisme i la urbanitat mínima exigida en un Poble com el Català, està clar que com a Nació no tenim res a fer, som una merda, fins que no entenguem que la riquesa material, ha d’estar a la mateixa altura que l’alçada moral com a persones, ciutadans i Poble, estem acabats, ja que passarem a ocupar el darrer lloc de l’espècie animal, per sota de les bèsties més ombrívoles , dels escarabats i els bacteris, i com va dir Espriu, ens convertirem finalment, en aquell Poble de pobres, bruts, trists i dissortats, perquè de salvatges i covards, no ho hem deixat mai de ser-ho.

APOCALYPTO , film de Mel Gibson , ens dóna una particular visió de la decadència de l’Imperi Maia, a les portes de la colonització d’un altre Imperi, l’Espanyol.

La decadència de l’Imperi Espanyol, va concloure amb una patada al cul similar.

I ara estem immersos, en una altra decadència menor, dins de l’Espanya postimperialista, la decadència del futbol espanyol.

És evident, almenys per la meva part, que des del subcampionat de l’Eurocopa de França de 1984, la selecció espanyola, tot i comptar amb excel·lents grups de jugadors, no ha recollit mai els èxits esportius esperats, i el fracàs una i altra vegada, és la seva dissort.

L’acudit fàcil ja és prou conegut, a Espanya se li acaben els campionats en quarts de final, i de vegades fins i tot només en vuitens de final , com és cas de l’últim campionat d’Alemania/Holanda….el del famós: A POR ELLOS, OEEEEEE, A POR ELLOS OEEEEEEEE !! , que ens menjarem als gavatxos… i van venir els gavatxos i se’ls van menjar, capitanejats per Zinedine Zidane, el vell.

I la pregunta, sempre és la mateixa, si la Lliga Espanyola és de les tres millors del món, al costat de la italiana i anglesa : ¿ Com és possible que la seva selecció, no guanyi títols o pitjor encara, no arribi ni a les finals, ni tan sols a les semifinals ?

Al meu entendre és obvi, no existeix esperit d’equip nacional i sense esperit, no s’aconsegueix res, bo, perdó, s’aconsegueixen quarts de final i amb molta sort un subcampionat europeu cada quaranta anys.

Esperem que a Don Luís Aragonés, no li passi com els pobres esclaus en l’Imperi Maia, que ens descriu Mel Gibson a APOCALYPTO, on ens ensenya que els sacerdots i nobles maies , per desviar l’atenció del populatxo, davant de les misèries , sequeres , fams, malalties i decadència del seu Imperi, en celebracions de rituals religiosos, els treien el cor en viu i en directe, a continuació els tallaven el cap, i se l’oferien als seus Déus, per aplacar la seva ira, esperant així, el final de les calamitats, els mals auguris i que els seus camps tornessin a donar aliments, i els rierols, aigua cristal·lina.

Hauran de rodar molts caps, perquè la selecció espanyola, guanyi algun dia, un campionat internacional de futbol. Al mestre Don Luís , li recomano la crema d’afaitar La Toja, que porta sals minerals, hidrata i prepara la pell per a l’afaitada de cutis, així quan li passin per la fulla del Philomatic , es morirà …..però amb gustirrinin .

Voldria dir-vos amic, però no us he conegut,

voldria dir-vos compatriota però no tinc pàtria ,

voldria dir-vos padrí, però no tinc aquesta sort.

Però el que si li puc dir , és mestre, perquè m’ha fet aprendre a riure , fins i tot a la tragèdia , que no de la tragèdia, si que puc reconèixer-vos com la meva alma mater , perquè el seu geni m’ha acompanyat sempre , i si que puc dir-li el que sento al recordar-lo: respecte, afecte, reconeixement i admiració.

En el temps actuals, com el que ens toca viure a Catalunya , freds, secs, estèrils, tristos, bruts, indignes i miserables, en què la classe política i social, ens fa envermellir de còlera i d’impotència davant la injustícia permanent, jo em recordo de vos , mestre de mestres, Joan Capri.

Necessitem el seu tarannà , la seva visió i el seu esperit d’humor i bondat tranquil·la , davant i front, aquest esperpèntic constant que és la vida diària catalana, en mig d’aquesta esquizofrènia de voler ser, i no poder o no saber-ne ser, o pitjor encara no tenir ni punyetera idea d’on volem anar, què volem fer, i fins quan.

Des d’allà a dalt, en aquell cel de blau clar, us agrairia, que ens enviï una senyal, en forma de pluja de gripaus miops, tòtils, bords i pallussos, com els que ens manen , tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats Espanyol.

Descansi en pau, estimat Joan Capri.

Va ser un gran tennista, sembla una bona persona, però és un comentarista de televisió pèssim, plasta, pijo i insuportable.

Durant tot el partit no para de dir pollastrades per fer-se el graciós, quan no té gràcia ni borratxo de gaspatxo i Vodka.

Això si, conserva bons contactes amb els tennistes, ja que hi va competir fa pocs anys, les entrevistes que fa a peu de pista, el salven de no passar-lo per la guillotina.

Per tant, demano, és més , suplico agenollant-me davant els responsables d’esports de RTVE, que col·loquin a en Corretja com a entrevistador, però el treguin de comentarista , i per acompanyar al periodista encarregat de la transmissió, contractin un altre ex jugador amb més criteri, encara que sigui pijo, ja que és el que més abunda, en la fauna tennística espanyola, salvant Berasategui i Albert Costa.

Vinga Campió !!, fes-nos, fes-te aquest favor……

VAAAAAAAAAAAAMOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSS !!!!!!!

L’Edmilson tenia tota la raó.

A la plantilla del Barça hi han xais negres, falta professionalitat i el vestuari no és una familia unida, ni borratxos de vi de missa , a la missa dels diumenges, a la Capella del vestuari.

I de tot plegat, l’entrenador holandès n’és conscient, i en Laporta ho sap, i la Junta ho sap, i els companys del jugador també ho saben , que té tota la raó, la premsa ja fa anys que ho denúncia i encara es calla la meitat , per pactes secrets amb els xais negres, i els blancs també … I als socis i a l’afició…. com sempre els enganyen, ens enganyen.En Frank, en Laporta i la seva Junta, se n’han alegrat de les declaracions del brasiler Edmilson , i també els ha alleujat, encara que amb somriure sorneguer, diguin en públic, que les coses del vestuari, al vestuari es solucionen.

A Can Barça, l’Edmilson el recompensaran, els hi ha fet la feina lletja, la que ningú vol fer , però la que algú ha de fer , pel bé comú, el bé general, pel Barça.

Diuen que l’Edmilson , es va equivocar en la forma i no en el fons, doncs jo no hi estic d’acord, en la forma també l’ha encertada plenament , tots som prou grans i sabem que aquests temes sempre acaben sortint a la llum pública, no podem ser ingenus, i, encara que no hi sortissin, haurien de fer-ho perquè la merda si no es ventila, fa nauseabunda la existència en els baixos fons d’un vestuari, aquells soterranis del Camp Nou en què el luxe i la misèria s’ajunten, el noble marbre del terra , la fusta de caoba del moble-bar i l’or de la griferia del W.C., es barregen amb les rates, les cuques i els escarabats, els xais negres, els blancs, les cabres i els cabrons.

Girona, 23 d’abril , 7’35 del matí, cel clar , avui farà un bon dia de Sant Jordi, penjo l’estelada al balcó i canto el Virolai amb la ma al cor, ulls plorosos d’emoció i un crit al vent al pati de veïns …Visca Catalunya !…

Alhora, la senyora colombiana del 3er-1ª, que estén la bugada al meu davant, em mira amb cara espantada, per tot seguit, també deixar anar un suau : “visca !”… per si de cas , i no fos cas, que aquell beneit de veí català, sigui del departament d’immigració.

Són les 7’45 del matí , surto de casa , baixo al carrer direcció a la feina, travesso el primer pas de vianants i de sobte:

“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”

I responc tot seguit, a les nou nenes de nou anys que m’envolten, esvoletegant al meu voltant , encerclant-me com lleones afamades de greix i euros de búfal gros…

“No maques , moltes gràcies “

Travesso la barriada , arribo al Centre , i de sobte una vegada més:

“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”

I responc als quinze xicots amb grans a la cara , que em foten tantes roses per la cara , que m’impedeixen fins i tot, el veure i el respirar…

“ No nois, moltes gràcies … “

Arribo a la feina, i les companyes del despatx m’interroguen :

“ has comprat les roses , has comprat les roses , eh , eh eh ?? “…

I dins meu , penso :

Què carai hi fot un solter dels collons com jo, en mig de la Diada de Sant Jordi…?

I acabo cridant :

VISCA EL DRAC QUE VA MATAR A SANT JORDI !!

Què digueu ? Cóm ? … ah que va ser al revés ?……

Me catxis, quina mala sort !!

Que NO… home, que NO !, que aquesta fórmula es peta per tots costats, i en qualsevol fulla de càlcul Excel.

Que per més que el Montilla ,i tot el govern Tripartit, diguin que iran d’acord amb CIU al Congrés de Madrid per poder impulsar el desplegament del Nou Estatut, jo no m’ho empasso, perquè no és possible, i ara ho demostraré científicament.

Aquesta fórmula , és errònia : Tripartit + CIU = Pacte per Estatut a Madrid

Cal modificar-la per la següent:

{((PSOE-GUERRA-) + ( PSC-MARAGALLISTES)) + ( I.C. - COMUNISTES TORREOUS ) + (ERC-CARRETERO-PUIGCERCÓS-URIEL-RADICALS))+((UDC)+(CDC/2)) }

= OLLA DE GRILLS AMB ALGUNA POSSIBILITAT DE PACTE A MADRID.

Mira que és fàcil, i això que sóc de Lletres Mixtes.

M’ha arribat a la meva bústia de correu , un comunicat firmat per un tal “Anònim” , que a continuació els hi trasllado.

En resum , es denuncia la hipotètica estratègia organitzada de les companyies d’assegurances, en utilitzar mitjans químics escampats amb avionetes , per destruir els núvols de tempesta, amb l’objectiu d’evitar que no plogui, i en conseqüència impedir que es produeixin calamarsades i pedregades, tot plegat, per evitar també, tenir que pagar indemnitzacions a milers de pagesos i propietaris de les finques agrícoles de la Catalunya Central…Realitat o Ficció… ?…. Coses més rares han passat..

TOTHOM QUI SENTI ALGUNA PREOCUPACIÓ PER LA SEQUERA QUE PATIM QUE LLEGEIXI I QUE FACI ARRIBAR AQUEST COMUNICAT A TOTHOM, SI US PLAU! SI ÉS QUE US HO VOLEU CREURE CAL DESTAPAR L’EXISTÈNCIA DE LES AVIONETES ANTI-PLUJA!

LA SEQUERA QUE ESTEM PATINT A CATALUNYA POC TÉ A VEURE AMB EL CANVI CLIMÀTIC!

Només patim una greu sequera a Catalunya quan a la resta de la península continua plovent, casual oi?

El canvi climàtic està afectant a tot el món i també al clima de la península ibèrica i de França, però el que vivim a Catalunya no és fruit del canvi climàtic !!!!

AVIONETES QUE SURTEN A DISPERSAR LA PLUJA A LES COMARQUES DE LA CATALUNYA CENTRAL

JA ES HORA QUE ES DESTAPI LA POLÍTICA DE DISPERSAR LA PLUJA, TOT TIRANT SULFUR DE PLATA, TAN SOLS PER A QUÈ LES COMPANYIES ASSEGURADORES DE CALAMARSA I PEDREGADES PUGUIN CURAR-SE LA BUTXACA.

Qui vulgui pensar que VEIEM OVNIS que pensi el que vulgui però ja tenim proves fotogràfiques en que es veu clarament que cada vegada que el cel amenaça pluja unes misterioses avionetes surten i passen per entremig dels núvols, al cap de pocs minuts el cel s’ha dispersat en dos i s’obra una clariana que impedeix que es produeixi la pluja i torna a sortir el Sol.

Aquest fenomen es produeix a les comarques del Solsonès, la Segarra, l’Anoia entre d’altres comarques de la província de Lleida. Estem davant de la política que hi havia darrera dels incendis provocats del 94 i del 98 a les mateixes comarques.

Finalment la Generalitat va culpar FECSA-ENDESA pel mal estat de les línies elèctriques però tots els que varem viure els incendis i ens va tocar de molt a prop sabem i no oblidarem que per cada foc provocat per una línia d’alta tensió 15 focus eren provocats manualment pels piròmans pagats per algun peix gros que mai s’ha destapat.

En quinze anys ens han exterminat els nostres boscos i ara no permetrem que aquestes avionetes continuïn sortint a dispersar els núvols, estem disposats a tot per aturar aquest atemptat ecològic que només està patint Catalunya i no sabem qui hi ha al darrera.

S’està parlant d’organitzar Antiaeris i la impotència que sentim es de no disposar de tancs militars per fer baixar aquestes avionetes que volen a pocs metres d’altura. Aquest passat divendres a Solsona es va fer la primera conferència sobre aquestes avionetes en que van assistir més de 300 persones que totes afirmaven haver vist alguna vegada com a mínim aquestes avionetes tirant sulfur de Plata o algun altre producte químic per evitar la pluja. També es va donar constància que aquestes avionetes ja van començar a sortir l’any 98 però ara ha anat a més. A

Calaf ( comarca de l’Anoia) hi ha un dels dipòsits de cotxes nous a l’aire lliure més importants de la província de Barcelona i estan cansats de veure com cada vegada que el cel amenaça tempesta passa l’avioneta i evita que caigui una sola gota d’aigua, evidentment al darrera hi han les companyies asseguradores d’aquestes multinacionals de cotxes contra pedregades igualment com passa a la província de Lleida amb la fruita.

Tots el pagesos i gent propera estem indignats amb aquesta situació perquè el govern segur que té constància d’aquesta activitat però evidentment no en parlarà i a sobre està tirant endavant d’amagat el transvasament del Segre tot i la no autorització per part del Govern Espanyol, inclús ja es coneix l’empresa que té adjudicades les obres per al transvasament. A mesura que anem avançant sobre el tema anirem informant perquè ja en podeu estar segurs que de l’existència d’aquestes avionetes no en sortirà mai res als mitjans de comunicació!!!!

Però som molts els que les veiem! i no veiem OVNIS encara que alguns ens tractaran de bojos i que tenim al·lucinacions!!! CAL QUE ENS UNIM PER ATURAR AQUESTA POLÍTICA TERRORISTA PER PART D’AQUESTES COMPANYIES ASSEGURADORES! (TESTIMONI ANÒNIM) “

Estic en blanc, i el blanc em tempta.

¿ Ja te’n tornes a riure de mi ?…. so miserable marcomplejines i titiritero ,Open-Office de merda baixat d’una mula geperuda.

Si.. ¿Què passa…? no sé què escriure..i vull escriure .

¿Què dius…? que me’n vagi a escriure a les portes dels urinaris públics….¿ que en aquell entorn de purins , la meva literatura estarà al seu hàbitat perfecte ? ….

! Que graciós ets…! Open-Office dels pebrots, mira com ric…. ja – ja – ja .

Oh !! mira Open-Office allà al fons… a l’entrada del router, mira, mira , mira, està entrant una nova versió del Word, baixat directament del torrent, mira que maco !… Oh és preciós… nou……això és un processador de texts com Deu mana…!!… i no com tu so caca de vaca d’Open.

Oh ! Oh !… mira, mira…Open-Office de merda, mira on va la fletxeta del mouse, panell de control, eliminar programes, Open-Office, desinstal·lar ….

¿Què dius Open-Office… que no ho faci…que no te’n fotaràs més de mi…que seràs un bon programa i no te’n riuràs més del teu amo…, que repetiràs mil vegades que ets una merda…?…

Umhhhh !! No sé, No sé….Mira, com ara et tinc atrapat pels ous, et donaré una nova oportunitat…. Aprofita-la , o et reciclaré tan ràpid , que no podràs dir… ni “piu-piu”…

M’agrada jugar a Deu..em sento tan Omnipotent i Totpoderós…

Amb el dit enlaire , com els Cèsars , et perdona la existència Open-Office….., val, val, para ja !…para de llepar-me ! coi de gos petaner ! llepador i pilota !!

Però fins i tot els Deus com jo , necessiten descansar, i per tant , després de set minuts de creació caca-literària, me’n vaig a jeure al sofà, espaterrat al divan d’en Freud …

Encara i amb risc de patir un infart:

proclamaria un ” Visca el Rei ” ,

un “Alá Madrí “

i un místic … “Visca San José Maria Escrivá de Balaguer “

M’abonaria al Círculo de Lectores, convidaria a berenar casa meva, tota una tarda de diumenge , a les pesades mestresses de Testimonis de Jehová,juntament amb els als nens anglosaxons dels collons de Mormons, acompanyaria a la missa de diumenge a la meva àvia, em compraria una samarreta d’en Guti del Realísimo, seria el primer de la cua el primer dia de rebaixes al Corte Inglés, aniria amb la meva mare a trepitjar-me totes les botigues de roba femenina un dissabte a la tarda, m’empassaria amb la meva cunyada tots els tele-culebrons veneçolans de la tve-1, i fins i tot , faria de www.saveacebes.com la meva pàgina principal d’Internet.

Tot això i més ,

per fer possible,

un combat impossible,

Alí vs Tyson

La categoria reina de la boxa, està de rebaixes “out let “. Els pesos pesants s’han quedat sense reis, de campions autèntics, amb carisma i virtuosisme pugilístic.

Evander Holyfield i Lenox Lewis, han estat els dos últims grans campions mundials des de la caiguda de Tyson.

Els que els han seguit, al meu entendre, són d’una qualitat pèssima.La crisi de la factoria americana és la culpable.

Han deixat de produir, els grans virtuosos d’aquest esport, els boxejadors negres de més de 100 Kg.

De tot aquest negre panorama en la categoria reina de la boxa, s’han aprofitat els campions de l’Europa de l’Est, principalment russos, per colar-se on no haurien d’haver entrat i s’han coronat reis, en absència d’un campió autèntic.

Un autentic Rei, encara per forjar-se, tal espasa Excalibur, renaixerà, i llavors, com Ricard Cor de Lleó, reclamarà la corona que per justícia li correspon, la Corona Mundial Unificada dels pesos pesants de Boxa, sacsejant a plantofada neta, els fatxendes usurpadors que avui se senten al seu tron.

El meu Ser republicà , no em predicarà, si crido des d’aquí :

!!! VISCA EL REI ALÍ !!!!

Ho reconec, amb tanta Mula, Torrents i altres marranades pirates, cada vegada vaig menys al cinema, he passat d’anar una vegada cada setmana a una vegada a l’any, màxim dos , potser tres.

Les pantalles de televisió domèstiques d’avui en dia, reproductors dvd, etc.. , et donen una qualitat impressionant, no arriba a la professional d’una sala comercial de cinema, però si que et donen l’oportunitat de presenciar un bon espectacle cinèfil, còmodament instal·lat al sofà de casa teva.

Però clar, hi ha algunes pel·lícules, que no pots esperar que surti una còpia decent a la Mula, i acabes per comprar-te una entrada i gairebé sempre la mateixa setmana d’estrena, en un cinema de la teva ciutat, i gran error….. la caguem !

I és que de sempre, i de tota la vida, els cinemes són lloc prohibit, unes autèntiques neveres-congeladors non-frost, però sense sistema antibacterià , les sales dels cinemes es tornen boges a causa del canvi climàtic, és un desenfrenament de gel polar, ancoratge del termòstat a 15 graus centígrads quan les Autoritats de la Sanitat Pública recomanen 23 graus centígrads.

Diumenge després d’un celestial menjar, entrecot amb patates fregides i escalivada de bacallà, regat amb un bon Penedès negre cinc anys, crema catalana, cafès i whisky malta deu anys, migdiada de campió, dutxa calenta i afaitat a la fulla de Williams amb Brummel Blau, un cafetet amb pasta, cotxe i a la porta del cinema a veure una zoombies, ja que m’he quedat amb gana de carn i sed de sang.

Entres a la sala, et poses amb la teva botelleta d’aigua 1,50 euros, els teus conguitos 2 euros, més l’entrada 6 euros, gairebé 10 euros , gairebé 1.700 pessetes de l’antiguitat.

Comencen les dentellades de zombies, i .. ATXUUMMMMMM !! , primer esternut, pell de gallina a les cames, perquè clar com un és capullu, ha anat al cinema amb pirates, segona onada de mossegades a la jugular, mitja hora de projecció …i .. ATXUMMMM , ATXHUMM !!, aquesta vegada, dos pel preu d’un, comença la picor de faringe, laringe, i et dius … ja t’està bé per torracollons ¡! ..A que se li ocórrer anar al cinema , sense portar una abric , bufanda i guants.

A la sortida, et trobes coneguts, que et diuen que si la pel·lícula fa por, i els contestes : “serà això, perquè estic congelat “

Al matí següent, constipat , mal de de coll , tos de la bronquitis crònica, congestió nasal, dolor d’ossos, sense febre, però amb tota la col·lecció de bacteris i virus. Estic segur que fins i tot he agafat el mateix virus de la pel·lícula… el de la IRA i la FÚRIA:

ME CAGUM ELS AIRES ACONDICIONATS I ELS CINEMES !!!!!!!!AHHHHHHHHHHHH¡!!! AAAAAAAAAAAAAAARGGGGGGGGGG !!!!!!!!!!

Que els meteoròlegs catalans , sobre el temps no en tenen ni puta idea, ja fa temps que se sap, amb precisió meridiana,i sense necessitat del Meteosat.

És veritat també,que existeixen pàgines a Internet com l’americana: http://www.accuweather.com/world , que pronostiquen millor el temps a Girona que el propis erudits mediàtics catalans, a molta distància , tanta com a un oceà Atlàntic de distància, i me’n fio molt més dels ianquis que dels de TV3.

I és que la culpa de la sequera, és del Molina , i no l’hem d’anar a buscar pas, amb el polítics que s’han estat tocant literalment els patracols durant quinze anys, quan tothom ja els va avisar per activa i per passiva, que lo del canvi climàtic era real, que ens venia a sobre, que comencessin a preparar-nos per èpoques de vaques flaques i pantans secs, que era de debò, que no era una amenaça d’en Moisès als egipcis, aquest cop el llop en forma de canvi climàtic, era aquí a punt de mostrar-se i mossegar.

I el llop ja ha arribat. I com que els polítics, els nostres estimats governants de la Generalitat, Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Corporacions Metropolitanes, Govern Estatal i Unió Europea, no han dotat a Catalunya de cap mesura , cap infraestructura estructural de dimensions faraòniques, per equipar a la sempre seca terra catalana , d’uns mitjans de recolliment d’aigua , per quan arribes el que tenia que arribar, que tothom sabia que arribaria i que definitivament ha arribat, ara i avui, ens trobem com ahir i com de ben segur, ens trobarem també demà, amb una ma al davant i l’altra al darrera , enganyats i donats pel sac.

Està molt clar, per guanyar les eleccions, no es poden fer despeses per vint anys endavant , és impopular, això de la sequera i el canvi climàtic quedava molt lluny, i per guanyar vots s’han d’ajustar pressupostos, per poder oferir xecs regals als electors, guanyar la convocatòria electoral i passar-te quatre anys amb els teus amics del partit, tirant de pressupost públic , i poder gaudir de les suculentes retribucions de diputat amb les seves dietes, gratificacions “ sui generis“ i desplaçaments corresponents, i si tens càrrec, millor encara, amb despatx, secretària, xofer, Audi, i alguna que altra llonganissa per Nadal, aquelles que es reben per la porta del darrera, allà dret amb màniga de camisa i al costat del bidó de les escombraries.

La culpa de la manca de previsió doncs, no la hem d’anar a buscar amb qui ens ha governat a les últimes legislatures.

Així puc afirmar, que la falta de reserves d’aigua, i mesures estructurals del país per afrontar la sequera, és a la closca brillant del Molina de TV3 a Sant Joan Despí.

Ell , en Molina ,n’és el màxim culpable, i no pas, perquè no en tingui ni idea de preveure el temps - que no en té ni punyetera idea - ja que sempre s’encomana als Sants, als àngels i a la Divina Providència, mai sap si plourà a ciència certa, potser si, potser no, qui sap, depèn d’allò, de lo altra….

I n’és el principal culpable, perquè la seva lluent closca, la seva calba grossa, és tant brillant com l’astre Sol, és la calba del Molina , la que ha fos la capa d’ozó, per culpa de la closca d’en Molina de TV3, s’ha produït el canvi climàtic.

Per tant, jo demanaré responsabilitats subsidiàries al Molina, i faré una petició pública perquè quan surti al carrer es posi un barret i no destrueixi encara més el nostre estimat planeta.

Llàstima que no estiguem a França, la guillotina arreglaria el problema de la closca d’en Molina , de forma determinant i ràpida.

Molina, meteoròleg amb nom d’estació d’esquí , i no és capaç ni de que nevi a la Cerdanya… vaja pollastre !!