Elèctriques : els genets de l’Apocalipsi.
La Carretera, de l’escriptor nord-americà Cormac MCCARTHY, ens mostra un món de post guerra nuclear apocalíptic , enfonsat en un mar de cendres grises irrespirables, fred intens, pluja incessant , humitat penetrant , gel esquinçador, neu grisa, cel fosc, sol absent, tenebres interiors, desesperació, gana, desolació, arbres podrits, camps estèrils, mars negres, rius negres, terra negre, cadàvers en momificació, homes-monstres caçadors i menjadors d’homes. Un pare i un fill seguint la carretera cap al sud, una espurna de llum, una esperança i un final , que com tota metàfora de vida, les carreteres com els rius acaben al mar.
Avui, ara i aquí, les principals companyies energètiques espanyoles i mestresses de les centrals nuclears hispàniques : ENDESA i IBERDROLA, han començat una campanya publicitària massiva i agressiva, erigint-se com els salvadors del Planeta, els redemptors del Món: amb nens repel·lents recitant discursos escrits per altres no-nens ni tant innocents , nenes rosses mimades demanant que volen tenir fills per un món millor, sols grocs i flors grogues, rius blaus, cels blaus, mars blau-verds, muntanyes verdes, prats frondosos verds, camps rics parint tomàquets i enciams, ocellets cantant “La Vida es una Tómbola”,!….. TRIOMFAL !! núvols blancs “ nuclears”, tot maco, preciós, encantador… i totes aquestes imatges ens les reguen amb una música simfònica de fons, d’esperança !, de vida ! d’il·lusió ! d’humanitat !…. de salvació
Això sí que són tenir uns bons bemolls, per no dir … uns bons collons .
Quan les elèctriques s’autoproclamen ” Salvadores del Planeta “, és un signe inequívoc, que el dia dels genets de l’apocalipsi és pròxim. Per tant, ja podem , anar guardant plàstics, tendes i encerats, llumins, encenedors, espelmes, piles, llanternes, fogons, ganivets, carmanyoles i farmacioles , medicaments i cantimplores, mantes i sacs de dormir, mitjons gruixuts i calçotets de llana, guants, bufandes i barrets , gavardines i bons abrics, botes gruixudes , llaunes de tonyina, sardines, i préssec en almívar, i altres conserves i llegums , sucre, xocolata, avellanes , panses i figues seques, galetes, llet condensada i en pols, molta aigua, i sobretot molt de cafè, te, conyac i ginebra …. passarem gana i fred.. …i ni TOTES les elèctriques espanyoles juntes… ens salvaran dels matins grisos , les nits fosques i tenebroses , que ens espera de forma irremediable en un present gris cendra no gaire llunyà, i no aquest futur de color blau cel i verd pistatxo que ens pinten les companyies elèctriques, i que ens ho volen fer tragar amb un embut, en forma d’anuncis televisius i campanyes publicitàries hipòcrites i indignants.