Al Forest in Catalonia.

nota :

el terme “fulana” , és en llengua castellana, però no penso dir meuca a una “fulana”

No, no són el mateix, i ho demostraré.

La fulana , fa el mateix que la puta, però la puta ho fa com ofici, la fulana , com a doble sou.

La puta té un mercat global, la fulana, en canvi, el té local.

Així resulta , que la puta té un ofici únicament professional, en el sentit que es dedica íntegrament a practicar actes sexuals amb tercers , a canvi d’una retribució econòmica pactada.

La fulana, en canvi, té una activitat amateur, amb dedicació a temps parcial i discontinua, també per una remuneració en metàl·lic i/o en espècie, però treballa per pocs, o només per un sol amo.

La fulana, és l’enemiga de la puta, perquè la fulana li pren la feina a la puta.

Això és intrusisme professional, i si les putes tinguessin Col·legi Professional o Gremi representatiu, totes les fulanes , acabarien denunciades i al jutjat, no per putes, sinó per putes falses i mentideres.

L’actual denigració del sagrat ofici de puta ,ha fet que s’hagi convertit en delinqüència , amb màfies, immigració , droga, etz…, res te a veure amb les putes de tota la vida, això és una altra cosa, aquestes pobres noies no són putes, són víctimes d’organitzacions criminals.

La puta, la de tota la vida, encara que no agradi ( que no m’agrada ), s’ha de respectar, perquè la seva feina , és tant respectuosa com qualsevol altra , i jo no tinc la suficient altura moral ni ètica , per jutjar els seus actes.

Però amb la fulana, si que em veig capacitat per detestar-la, perquè és detestable, perquè ho fa no per subsistència , ni per insolvència, sinó per insolència i decadència , no per obligació real, sinó per cobdícia deslleial, per poder comprar-se les sabatetes més cares , el de l’aparador de la botiga més luxosa, la del carrer més cèntric , per anells i collars, pels bolssos del cocodril, pel jersei del cavallet Ralph Lauren, per manicura i solàrium , per cobejar-se amb les famílies i matrimonis més rics de la ciutat ( de bracet amb el seu marit, cornut i imbècil , desconeixedor el pobre ,de l’origen d’aquells bitllets que brollen del moneder de la seva dona, o potser si que ho sap, però com que és el que toca, és el que hi ha , pues tant se li en fot ).

Perquè la fulana és fulana perquè li dona la gana, perquè no vol treballar vuit o nou hores diàries , tota la seva puta vida per cobrar una pensió de misèria, prefereix follar-se a l’amo, que aguantar al fill de puta de l’amo, prefereix la ignomínia de la indecència, a l’existència i supervivència amb decència , perquè ningú l’ha obligada, perquè enganya, és traïdora, manipuladora, es serveix dels seus favors sexuals , per trepar a la vida, vol ser puta i senyora, vol ser puta i santa, vol ser puta i servida… i això és impossible.

La fulana està entre nosaltres, passejant la seva deslleialtat, orgullosa de ser la bagassa del peix gros, del que mana, de l’amo, de l’alcalde, del rector, del botiguer, del pagès, de l’industrial, del pare de família, enganyant el seu entorn familiar,laboral, amics, tot és mentida, tot és teatre.

La puta no, la puta no enganya a ningú, la puta et cobra 50 € o te’n cobra 200 € , és una negociant, és una prestadora de serveis sexuals, així t’ho ven i així t’ho diu, tothom ho sap.

La fulana , usa els seus favors sexuals, usa la seva llengua , els seus mugrons i el seu entrecuix, per trepar en l’altra vida paral·lela, a l’oficina, al despatx, a l’Administració, a l’escola, a la botiga, a la fàbrica, a la universitat, a la política .

La fulana, és en definitiva, la part miserable d’una puta, i la puta , és la part noble d’una fulana.

Res és mesquí, res és detestable, però si que tot pot ser infame, quan es fa des de la deslleialtat, la mentida i el joc brut.

Tenim raó quan posem el crit al cel per el desgavell de Renfe Rodalies, de les les obres de l’A.V.E., les retencions de trànsit, els caos dels aeroports, peatges, en definitiva dels mitjans de transport en particular i de la infraestructura , xarxes viàries i transports de persones i mercaderies en general.

Efectivament , Catalunya està quedant endarrerida fa molts d’anys, i això ho hem pagat, ho paguem i ho pagarem i arrossegarem encara molts d’anys més , fins que es redreci la falta d’inversió en aquest sector .

Però potser, abans de passar per la guillotina critica, als mandataris i governants, ens hauríem d’auto flagel·lar nosaltres mateixos, allò que en diem la societat civil, és a dir , nosaltres, entesos com a ciutadans, com a individus del col·lectiu , que fem el Tots , la gent ,els integrants del Poble.

I diran, …. i aquest paio de què coi està parlant ??? …M’explicaré…o ho intentaré fer-ho.

Doncs parlo , de quan anem en autobús, metro, tren o tramvia, i quan normal i naturalment, ho trobem sempre tot pler , pler a petar, i els seients es constitueixen com un tresor , un objecte de cobdícia, anhelat i buscat pels nostres pobres culs, inflats i cansats , es pot constatar amb tristesa i desesperació un fet quotidià , i com que ja en tenim la pell morta de tan presenciar-lo a diari, doncs contemplem aquest espectacle deplorable, totalment impassibles, inconscients, com uns cadàvers inerts, morts moral i èticament, i no ho aguanto , i cada cop m’indigno més, cada vegada se’m puja més la bilirubina a la carbassa que tinc per closca i se m’inflen més les varius testiculars, se’m descontrola l’àcid úric, se m’enfila la tensió, l’adrenalina sang amb ginseng en efervescència i la testosterona em flueix líquida fins fer-se baba, mala baba… I ara ve quan es tornaran a preguntar... :i aquest paio de què coi està parlant ??? …

Docs vull dir que , el que vull dir, del què em queixo enèrgicament, és que Ningú , absolutament ningú, i quan dic ningú, vull dir ningú, aixeca el seu cul gros, el seu puto cul, per deixar seure a un avi, una avia, una senyora o discapacitat.

Fins que la societat catalana, no retorni a l’educació, el civisme i la urbanitat mínima exigida en un Poble com el Català, està clar que com a Nació no tenim res a fer, som una merda, fins que no entenguem que la riquesa material, ha d’estar a la mateixa altura que l’alçada moral com a persones, ciutadans i Poble, estem acabats, ja que passarem a ocupar el darrer lloc de l’espècie animal, per sota de les bèsties més ombrívoles , dels escarabats i els bacteris, i com va dir Espriu, ens convertirem finalment, en aquell Poble de pobres, bruts, trists i dissortats, perquè de salvatges i covards, no ho hem deixat mai de ser-ho.