Visca el Drac !!
Girona, 23 d’abril , 7’35 del matí, cel clar , avui farà un bon dia de Sant Jordi, penjo l’estelada al balcó i canto el Virolai amb la ma al cor, ulls plorosos d’emoció i un crit al vent al pati de veïns …Visca Catalunya !…
Alhora, la senyora colombiana del 3er-1ª, que estén la bugada al meu davant, em mira amb cara espantada, per tot seguit, també deixar anar un suau : “visca !”… per si de cas , i no fos cas, que aquell beneit de veí català, sigui del departament d’immigració.
Són les 7’45 del matí , surto de casa , baixo al carrer direcció a la feina, travesso el primer pas de vianants i de sobte:
“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”
I responc tot seguit, a les nou nenes de nou anys que m’envolten, esvoletegant al meu voltant , encerclant-me com lleones afamades de greix i euros de búfal gros…
“No maques , moltes gràcies “
Travesso la barriada , arribo al Centre , i de sobte una vegada més:
“ Senyor !, Senyor ! Senyor ! em compra una rosa !, em compra una rosa ! ..eh ?.eh ? eh ?.. ..”
I responc als quinze xicots amb grans a la cara , que em foten tantes roses per la cara , que m’impedeixen fins i tot, el veure i el respirar…
“ No nois, moltes gràcies … “
Arribo a la feina, i les companyes del despatx m’interroguen :
“ has comprat les roses , has comprat les roses , eh , eh eh ?? “…
I dins meu , penso :
Què carai hi fot un solter dels collons com jo, en mig de la Diada de Sant Jordi…?
I acabo cridant :
VISCA EL DRAC QUE VA MATAR A SANT JORDI !!
Què digueu ? Cóm ? … ah que va ser al revés ?……
Me catxis, quina mala sort !!