Los Angeles sense Pau.
Es nota, i molt, la baixa per esquinç de turmell d’en Pau Gasol als Lakers. Han passat d’ocupar el primer lloc de la conferència Oest, al tercer en només nou partits sense Gasol.
Dels divuit partits que va jugar en Pau amb L.A.Lakers , abans de caure lesionat, va donar com a resultat un balanç positiu impressionant de 15-3, 15 victòries per només 3 derrotes, amb 19 punts i 9 rebots de mitjana del català.
En canvi, des de la baixa per lesió de Gasol, l’equip de bàsquet californià ha caigut en una espiral de mal joc, inconsistència e inseguretat, que ha provocat una alarmant sèrie de 4-5 , quatre victòries per cinc derrotes.
Encara que l’absència de Pau, és determinant en aquest mal joc dels angelins , la causa principal de baixada sobtada de rendiment i que ha coincidit amb la lesió del noi de Sant Boi, està determinada per no tenir cap pivot en pler rendiment. I quan dic pivot, em refereixo al “ cinc ” clàssic , el que els americans anomenen un “Center”.
I és que els Lakers, a part de tenir el Gasol lesionat, hi tenen també , els seus altres dos “Centers” , el titular i el primer reserva, com és el cas del set peus d’alçada ( 2,13 cm ) Chris Mihm, que encara no està per jugar ni al 50 %, i sobretot de l’altra gran estrella dels Lakers , els seu gran pivot, un center de tota la vida, amb molt de pes i molta constitució física, i que pel meu gust, és el pivot amb més futur de la Lliga, parlem d‘Andrew Bynum 2,13 cm i 130 quilos.
Bynum portava una estadística de 13 punts i 10 rebots per partit, però el més important d’aquest jugador , és la seva consistència defensiva, intimidació i seguretat per a l’equip, deslliurant al power-forward ( ala-pivot ) Lamar Odom ( 2,06 cm ) de tasques més dures.
Les actuacions estel·lars de la gran estrella de Los Angeles, el incommensurable i impressionant Kobe Bryant amb puntuacions extraterrestres de més de 50 punts, no són suficients per cobrir les baixes dels seus pivots Andrew Bynum i Pau Gasol.
Amb tot, els Lakers tenen un equip sensacional i de ben segur que al moment clau de la competició, estaran als play-off pel títol.
Quan tots els jugadors estiguin recuperats, l’equip titular que es perfila, és Bynum de pivot (5), Gasol de ala-pivot (4), Lamar Odom d’Ala (3), Kobe Bryant d’escolta i alma-mater (2) i l’incombustible base veterà, Dereck Fisher ( 1 )
Amb aquest cinc titular de somni, l’acompanyen grans jugadors de banqueta, com els europeus Vujacic ( eslovè, escolta amb bona ma pels triples) el serbi Radmanovic ( que tant pot jugar de 4 com de 3 per la seva alçada 2,06 ) ), el sempre eficient Cris Mihm un pivot d’altura, el fill del llegendari Walton ( un bon jugador d’equip i amb qualitat defensiva ), un excel·lent base suplent Jordan Farmar ( consistent i anotador ), i les altres dos perles de la banqueta són el ala-pivot Ronnie Turiaf un 2,06 cm àgil, fort , un autèntic gladiador de les pistes, i per acabar la banqueta tenim un gegant de 2,13 un armari autèntic africà que dona descans als titulars, l’africà congolès Mbenga.
Aquest any, es perfila com a final pel títol de la NBA : Boston Celtics vs Los Angeles Lakers.
Jo sempre he estat un seguidor dels Celtics, des de l’època de Larry Bird, però aquest any seré un seguidor més dels Lakers…. que en Bird, en Robert Parish, Mc Hale , Danny Ainge i Dennis Jonhson em perdonin per aquesta ignomínia i alta traïció.