Al Forest in Catalonia.

La família Solé, a “Bucarest, la memòria perduda”
http://www.bausanfilms.com/docu_bucarest.asp

D’extraordinari i magnífic, així podem definir el documental ” Bucarest,la memòria perduda “( 2008 ) , emès per TV-3, signat i realitzat per l’Albert Solé , fill d’en Jordi Solé Tura.

Aquest treball audiovisual, és d’una factura excel·lent, i que de ben segur guanyarà uns quants i merescuts premis i distincions nacionals i internacionals.

L’emoció impregna cada minut del documental.

La terrible malaltia del seu pare, amb un avançat Alzheimer , on contemplem que no se’n recorda ni del nom de la seva actual muller, i només sap que el seu fill és el seu fill, perquè així li recorden cada dia de gravació .

Un home amb tanta historia i amb tants de fets, amb tanta cultura i coneixements, amb tanta experiència vital i emocional, un home que ha ensenyat, un mestre, un professor, un escriptor, assagista i pensador polític… ara només pot anar xiulant una cançoneta ..assegut al vaivé d’un balanci…i no espera res, perquè no sap el sentit de l’espera, i la seva família veu destrossada i impotent, com el seu estimat Jordi se’n va, i d’aquell home extraordinari, només en queden els records que el seu fill intenta plasmar en una pel·lícula biogràfica.

Hi ha un moment del film, en què l’Albert Solé conversa amb l’escriptor Sergi Pàmies, i els dos recorden la seva infantesa de fills d’exiliats polítics.

I em va fer molta gràcia, perquè és veritat i tan real, quan el Pàmies sentencia que :

“si deixem a tres comunistes, tancats dos dies dins un armari fosc, de ben segur, que al obrir-se la porta ja s’hauran escindit … “

Brillant reflexió , la del Sergi Pàmies.

Sinó, mireu el que està passant a dins d’Esquerra, la que diu que és Esquerra Republicana de Catalunya ( ERC ), on en breu, al proper Congrés del partit, aquell en què es decidirà la seva sort i el seu futur, per liquidar aquest present de miserables i d’innobles indecent.

Aquells dies, en els què les seves Bases Assembleàries, elegiran els seus nous líders i dirigents, on els seus amos actuals, veuran perillar el seu coll, on es menjaran a mossegades, entre esgarrapades i escopinades , i esperem, que no acabin a cop de bastó , falç i estelada independentista.

Només dos dies de Congrés, i ja n’hi haurà prou, per deixar un rec de carn esquinçada, caps, colls ,vísceres i dents per terra, l’espectacle posterior a la batussa, serà tant dantesc i sagnant, que el camp de la batalla deixarà com un conte de fades, fins i tot , a les mateixes “ Purgues Stalinnistes “ .

Al Carod, li recomano el massatge blau de Brummel, que de ben segur li deixarà el cap ben fresquet i olorós , després de l’ afaitada destralera de les seves estimades Bases…. i així inclús en plena Purga esquerrana, podrà sentir gustirrinin , gustirrinin.

Som tant burros, som tant ases, som tant masoquistes….som uns caganers catalans autòctons , enganxats al cul d’Espanya.

Els papers de Salamanca, són importants per recuperar el patrimoni i la dignitat moral com a Poble vençut per les armes franquistes, però són més valuosos pels hereus legals d’aquests documents, els seus legítims propietaris, les persones, entitats i institucions.

Les seleccions esportives catalanes son una reclamació justa i necessària per a la normalització del país , però més necessari és dotar d’una bona xarxa d’instal·lacions esportives i promocionar de forma real i no simplement per omplir pressupostos i memòries justificatives d’obres de govern, s’ha de vertebrar una societat catalana on poder practicar l’esport , sigui un fet, no un projecte, un pressupost, una fotografia en una Memòria institucional.

La negociació eterna pel finançament a Madrid, sigui quin sigui el seu color polític, és una batalla a priori , perduda.

Sempre ens acabaran donant pel sac. No tindrem mai , la clau de la caixa forta. És una quimera.

Aquí , el que realment importa a Catalunya, és i només és, la Reclamació, la única reclamació a la pràctica, important i decisiva per la subsistència de Catalunya com a Poble , la Reforma de la Constitució Espanyola.

En Carod ,en una de les seves megalòmanes intervencions a una entrevista a TV-3· amb l’Albert Om - tant preuades per les productores dels mitjans , pels seus elevats índexs d’audiència televisiva - va dir , que l´’únic que depenia estrictament dels catalans, era la de definir-nos Què volem ser i a On volem a anar, i que aquesta decisió no depenia de ningú i de res més, ja que era una decisió pròpia i lliure com a individus.

Això que diu en Josep Lluís, és una Carotada, i com a discurs polític li va quedar maco, però com deia en Pujol, això és un discurs fatu, de foc d’encenalls, un cop va acabar de dir la frase, allò va quedar allà a dalt molt bonic en l’execució del vers , però res més, enseguida s’apagà, com l’estel de llum d’un coet de fires.

Els catalans a Catalunya, no podem decidir res, no ens deixen decidir res, ni la nostra autodeterminació, ni tant sols el nostre Estatut, ni que sigui aprovat per un 92 % del Parlament de Catalunya, representació màxima dels catalans ,on els seus membres foren escollits, de forma directe, per sufragi universal, pacífic, lliure i democràticament, la representació sagrada i inviolable de la sobirania d’un Poble, de la seva voluntat, de la seva veu, del seu esperit.

No som independents ni per decidir el nom del nostre gos, depenem d’Espanya, perquè és Espanya , la que ens obre i tanca l’aixeta de la botella d’oxigen , la que en permet que respirem , i quan respirarem, som dependents a la força , depenem de Madrid per subsistir, pràcticament es podria arribar a afirmar, que Catalunya és un país minusvàlid, que necessita ajuda de tercers, … i potser , hauríem de demanar les ajudes per la Llei de la Dependència que ha engegat el govern Zapatero , encara que jo, personalment , sol·licitaria la independència per Catalunya, i millor encara, la proclamaria, així de forma lliure i per la cara, encara que em tallin de cop l’oxigen, encara que ben pensat, un cop ja morts… de què ens serveix la independència ??…i el melic … de què coi ens serveix mirant-se tant el nostre coi de melic català ???

Catalunya, la nació més “gran depenent ” d’Europa…. Entrarem a l’U.V.I. ??