Al Forest in Catalonia.

La frase és estúpida , o potser no ,no ho sé, m’ha vingut al cap, no sé si abans l’ ha dit algú altra, potser si, però no importa.

Però a Catalunya, el que si que importa, el que si és totalment veritat, cert i real, és que Avui, Ara, Catalunya no existeix com Estat ,i en conseqüència, només li queda esperar la mort com a Poble, perquè legalment no existeix, Catalunya com Estat és una entelèquia, com Espanya, que si té Estat Oficial, però no té nació ni Poble.

I morirà, perquè el cuiners del món que remenen les olles, les grans Repúbliques i els poderosos Imperis, així ho han pactat així ho han convingut.

S’han repartit el pa, i els horts, els pous i les vinyes, i si s’acaben i queden erms, reclamen el dret a conquerir nous camps agrícoles i per explotar noves vedelles, nous xais i nous burros.

I sinó ets un Estat, no hi pintes res en aquesta Olla de grills internacional. Tant Espanya com França , no deixaran minvar la seva Sobirania, ni borratxos de Soberano , ni de Rom Pujol !!

I encara, a aquestes altures de la partida, va en Cacarod fent publicitat enganyosa ,per salvar el coll al mes de juny, i a l’igual que una Pubilla Catalana cinc minuts abans de que perdi la votació en favor d’una donzella més formosa i amb més mugrons, va i torna a atacar amb el 2014.

Vinga José-Luís !!… ves-te’n a la República Popular Xina !! …que això no és el Basar Andorra !!…

L’any 2014 tant tu com jo,continuarem amb el ball del chiki-chiki, i això ho saps perfectament, i Catalunya continuarà amb la més lletja de les pubilles salva pàtries … que de ben segur es tornarà a presentar per Molt Honorable… endevines de qui parlo ?….

VINGA !! TOTS A BALLAR EL XIQUI XIQUI 2014 DEL CACAROD !!

Un. Ens donaran pel sac,

Dos. La xarrupadeta,

Tres. La llepada al cul,

i Quatre. Patada als ous !!

Als Ous ! Als Ous ! Als Ous !

BAILAR ! BAILAR ! BAILAR !

Es nota, i molt, la baixa per esquinç de turmell d’en Pau Gasol als Lakers. Han passat d’ocupar el primer lloc de la conferència Oest, al tercer en només nou partits sense Gasol.

Dels divuit partits que va jugar en Pau amb L.A.Lakers , abans de caure lesionat, va donar com a resultat un balanç positiu impressionant de 15-3, 15 victòries per només 3 derrotes, amb 19 punts i 9 rebots de mitjana del català.

En canvi, des de la baixa per lesió de Gasol, l’equip de bàsquet californià ha caigut en una espiral de mal joc, inconsistència e inseguretat, que ha provocat una alarmant sèrie de 4-5 , quatre victòries per cinc derrotes.

Encara que l’absència de Pau, és determinant en aquest mal joc dels angelins , la causa principal de baixada sobtada de rendiment i que ha coincidit amb la lesió del noi de Sant Boi, està determinada per no tenir cap pivot en pler rendiment. I quan dic pivot, em refereixo al “ cinc ” clàssic , el que els americans anomenen un “Center”.

I és que els Lakers, a part de tenir el Gasol lesionat, hi tenen també , els seus altres dos “Centers” , el titular i el primer reserva, com és el cas del set peus d’alçada ( 2,13 cm ) Chris Mihm, que encara no està per jugar ni al 50 %, i sobretot de l’altra gran estrella dels Lakers , els seu gran pivot, un center de tota la vida, amb molt de pes i molta constitució física, i que pel meu gust, és el pivot amb més futur de la Lliga, parlem d‘Andrew Bynum 2,13 cm i 130 quilos.

Bynum portava una estadística de 13 punts i 10 rebots per partit, però el més important d’aquest jugador , és la seva consistència defensiva, intimidació i seguretat per a l’equip, deslliurant al power-forward ( ala-pivot ) Lamar Odom ( 2,06 cm ) de tasques més dures.

Les actuacions estel·lars de la gran estrella de Los Angeles, el incommensurable i impressionant Kobe Bryant amb puntuacions extraterrestres de més de 50 punts, no són suficients per cobrir les baixes dels seus pivots Andrew Bynum i Pau Gasol.

Amb tot, els Lakers tenen un equip sensacional i de ben segur que al moment clau de la competició, estaran als play-off pel títol.

Quan tots els jugadors estiguin recuperats, l’equip titular que es perfila, és Bynum de pivot (5), Gasol de ala-pivot (4), Lamar Odom d’Ala (3), Kobe Bryant d’escolta i alma-mater (2) i l’incombustible base veterà, Dereck Fisher ( 1 )

Amb aquest cinc titular de somni, l’acompanyen grans jugadors de banqueta, com els europeus Vujacic ( eslovè, escolta amb bona ma pels triples) el serbi Radmanovic ( que tant pot jugar de 4 com de 3 per la seva alçada 2,06 ) ), el sempre eficient Cris Mihm un pivot d’altura, el fill del llegendari Walton ( un bon jugador d’equip i amb qualitat defensiva ), un excel·lent base suplent Jordan Farmar ( consistent i anotador ), i les altres dos perles de la banqueta són el ala-pivot Ronnie Turiaf un 2,06 cm àgil, fort , un autèntic gladiador de les pistes, i per acabar la banqueta tenim un gegant de 2,13 un armari autèntic africà que dona descans als titulars, l’africà congolès Mbenga.

Aquest any, es perfila com a final pel títol de la NBA : Boston Celtics vs Los Angeles Lakers.

Jo sempre he estat un seguidor dels Celtics, des de l’època de Larry Bird, però aquest any seré un seguidor més dels Lakers…. que en Bird, en Robert Parish, Mc Hale , Danny Ainge i Dennis Jonhson em perdonin per aquesta ignomínia i alta traïció.

En la meva opinió , EUROSPORT és el millor canal esportiu de les graelles televisives digitals actuals.

Aconsegueixen retransmetre els esdeveniments més importants , amb varietat i criteri.

Només li trobo un defecte, i són les retransmissions de tennis amb locutors espanyols.

Simplement , no aguanto el locutor Don Manuel Poyán.

És superior a mi. Un dia li vaig posar una petita crítica, en un torneig del Grand Slam , no recordo si el Roland Garros o Wimblendon, amb Rafa Nadal a la pista , i amb Arantxa Sánchez-Vicario de comentarista .

La història va ser que li vaig enviar un missatge sms , i l’home es va enfadar com un Moscardó. Quan només, de manera simple i planerament , li vaig comentar el fet , que repetís insistentment en la retransmissió, que :

Rafa Nadal, donava cops de dreta potents. ….això és una incongruència, per no dir una ximpleria com una casa de pagès…..però si el Nadal és esquerrà !! … Sr.Manuel Poyán!!.

I el pobre home, em va contestar molt irat en directe, que jo era molt susceptible, que ell, havia de dir que Nadal donava cops potents de dreta ,ja que en castellà no hi havia cap terminologia, per definir el drive anglès, realitzada amb el braç esquerre d’un Esquerrà.

Encara al·lucino amb aquesta resposta de Don Manuel Poyán, ciència-ficció inter-còsmica de la galàxia poyaniana.

Un esquerrà no pot donar dretes potents, ja que és esquerrà…. de calaix NO ¿?

I també li vaig dir en el mateix missatge telefònic sms , que si en castellà no hi havia un terme específic per identificar el ” cop de dreta ” , doncs que no era culpa dels esquerrans, que utilitzi el vocable anglosaxó “drive“ , i per què no ? ¿ No usem habitualment , molts d’anglicismes en l’esport,en podria enumerar més de cent exemples ?

¿ És que hem de ser més eñes que les eñes . ? ¿ És que el Sr.Poyán vol una butaca a la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua ?

I sincerament, encara que sigui un pijo- repijo, ja m’agrada que guanyi el Rafael Nadal, com m’agrada que guanyi el Tommy Robredo, però per amor de Déu !! , convertir les retransmissions d’EUROSPORT, com si fossin partits del Reial Madrid de la Champion League i a l’estil de la cadena COPE , ja és la hòstia amb bambes ¡!

Patriotisme d’acord, però ja n’hi ha prou de tan de xotis-xovinisme amb morcilla ibèrica i xoriço , tan ridículs en una televisió digital del segle XXI.

En Matias Prats Sr, descansa en pau , i al cel i en la Gràcia de Déu estigui , però deixem el seu estil de locució de mitjans del segle XX , que és on i com li correspon estar-hi…..o sigui passat de moda, caduc i vell.

Mira Ariadna, amor dels meus somnis, amb sinceritat , ni tu ni jo , tenim gaire temps per anar amb gaires collonades, ja tenim una certa edat, i encara que ets la dona més guapa que he vist amb ma punyetera vida, amb el somriure més penetrant, els llavis vermells més carnosos, la pell de llet més blanca, el negre dels teus ulls brillants com estels d’argent, que entreveuen la immensitat del teu Univers i majestuós cor… encara i més de tot plegat, a mi, i a tu també , la meva estimada musa Ariadna, se’ns va pastant l’arròs, deixa el tòtil del teu home, d’aquell secall que tens per marit, i vine amb mi, anem-nos-en a la fi del Món…. i diguem , respon-me a la meva pregunta i súplica :

¿ ARIADNA GIL ……VOLS SER LA MEVA AMANT ?

VOLS VENIR AMB MI FINS AL CUL DEL PLANETA ?…

QUE CONSTI, QUE T’HE AVISAT EH !! ??

T’HE DONAT UNA OPORTUNITAT….

LLAVORS NO VINGUIS AMB LA LLAGRIMETA …

BUAHHHHH !!! JO VULL ANAR AMB L’AL FOREST …BUAHHHHH……

Que la societat nord-americana és estúpida, no només es presumeix, es constata. És tan real com el canvi climàtic.

Igual que l’enrogiment epidèrmic causat per l’acció del raig ultraviolat sense filtre d’ozó, l’americà ianqui, se li fon el cervell, electroencefalograma pla.

Sinó, quin animal, bèstia, vegetal o mineral,pot ser tan estúpid, d’elegir com a President de la seva nació, a un paio tan estúpid entre els estúpids, com George W. Bush ?.

No només ha guanyat unes eleccions presidencials, pitjor encara, n’ha guanyat dos, i perquè no pot repetir més de dos mandats, sinó de ben segur i per masoquisme electoral, el tornarien a elegir.

Ha enfonsat a la primera potència mundial, és una situació de pànic, vida diària esquizofrènica permanent.

Ha eixugat les arques estatals, en sufragar despeses militars milionàries, i clar després se li inunda l’Estat de Geòrgia i no poden respondre amb la logística i organització de recursos que es presumiria del país més gran del planeta.

Ha posat als seus conciutadans i a tots els EE.UU. , en el punt de mira de tots grups violents dels estats islàmics.

S’ha enemistat amb mig Europa i amb la plana major de la Unió Europea.

Ha corroït dos governs europeus, Regne unit i Estat Espanyol.

Ha empitjorat de forma substancial, les relacions amb la Xina, Corea del Nord, Cuba , Rússia, l’Iran, i fins i tot els governs de postguerra afganès i iraquià.

El sistema energètic nord-americà està a punt de saltar pels aires.

El desenvolupament industrial s’està alentint progressivament , per no haver planificat anteriorment les polítiques del Conveni de Kyoto per al sosteniment del Medi Ambient i emissions de gasos.

Ha creat un conflicte amb Mèxic pels emigrants esquenes mullades.

El conflicte social i racial amb els afro-americans i llatins ha empitjorat.

El debat moral, sobre l’avortament i llibertat de condició sexual, matrimoni, adopció i tot el concernent a homosexuals, és pitjor que en temps de la purga comunista.

La llibertat està sota llibertat vigilada, per l’aplicació de la Llei antiterrorista. Tot el món està controlat, cambres, Internet, correu, telèfons, viatges, ocupacions, saldos, amistats, pensament.

L’últim de l’últim, és que el Departament del Tresor nord-americà, està estudiant la possibilitat, d’encausar judicialment, el director de cinema Michael Moore, per haver viatjat a Cuba com a preparatiu del seu documental sobre el sistema sanitari dels EE.UU, per entrevistar a pacients nord-americans malalts a causa dels gasos que van emanar i van respirar, a la Zona Zero de les Torres Bessones a N.Y. en el tràgic atemptat del 11-S .

A la revolucionària Cuba, del comandant Fidel, són atesos i tractats de les seves malalties, al contrari que a Estats Units, on els malalts americans, han de pagar-se ells mateixos el tractament, i si la seva assegurança de malaltia privada no els hi cobreix, doncs es moren i llestos.

Beneïda sigui Amèrica. Que el bon Déu - sigui quin sigui- els salvi de tanta estupidesa i del seu President, el més estúpid del país dels estúpids

“Las increibles aventuras de Pocholo y Borja Mari “, delirant pel·lícula protagonitzada per Santiago Segura , en la qual es narra les desventures de dos germans pijos, amb la intel·ligència d’un cacauet, gamberros , ganduls i inútils però de bon cor, que han quedat ancorats al fenomen dels anys 80 a la capital espanyola : “ La Movida Madrileña” , i d’allà no surten , ni en volen sortir, ni evolucionen.

En una escena d’aquest friki film , un dels dos germans , es pregunta intrigat, i després d’haver-li donat voltes i voltes tota una tarda sencera a un plantejament esperpèntic : “ ¿ Escolta Borja Mari , en un lluita ….Qui guanyaria : el cavallet de Ralph Lauren o el cocodril de Lacoste ? “

Doncs bé, aquesta anècdota, em serveix per introduir la critica dels pijos en l’esport, i no hi ha esportistes més pijos i repijos que els TENNISTES.

El tennista espanyol per regla general, és PIJO però PIJO de PIJOLANDIA.

Històricament i mirant enrere, hi han poques excepcions, com el català Albert Costa ( que és molt de Pagès i a molta honra ), el basc Alberto Berasategui ( que semblava un tallador d’arbres ) la resta de l’elit tennística espanyola és PIJA però que molt molt molt molt pijaaaaaaaaaaa….. oyeeeeeeeeeeeeee.!!

El súmmum de la pijeria actual , està dividit entre els tennistes espanyols actuals :

JUAN CARLOS FERRERO i RAFAEL NADAL.

Estic tan empatxat de tennistes pijos, que és per enviar-los a tots plegats, al mateix centre de Bagdad, al Down-Town Sunnita, amb una samarreta amb el lema : “I love Bush “ , i si tenen problemes, que un es pugi a lloms del seu cavallet de Ralph Lauren, i l’altra a la del seu cocodrilet Lacoste, i a córrer, que tot és entrenament ….i com diuen els àrbitres als quadrilàters de boxa : FIGHT ¡!

Nadal , nunca me ha gustado como tenista. Reconozco que hasta ahora su juego ha sido una explosión solar, brillante. Pero solo, por desplegar un portento de fuerza y de forma física extraordinaria , y gran juego en el fondo de la pista , como experto que es de la tierra batida. No tiene ningún buen golpe ganador , definitivo avasallador, el golpe final, golpea fuerte, pero no son demoledores, pero también , sin ninguna laguna en el repertorio tenístico , jugador de garra, de carácter ganador, de concentración, de profesionalidad, pero llega un momento, que eso no basta.

Mi enhorabuena y reconocimiento incondicional por los éxitos internacionales conseguidos hasta ahora. Es de un valor incalculable ganar la Davis y el Roland Garros tan joven, pero a mi manera de entender y de valorar el juego actual de Rafa, ha tocado techo, no puede subir más, y por lo tanto solo le espera la caída libre en el la clasificación de la ATP.

Se ha acabado, porque ya no tiene el fuel de los 17 años, de la testosterona en fusión termonuclear, ha quemado ya sus mejores hidratos de carbono innatos , ahora ya necesita consumir más y más, y pronto, la reserva. Su brillo de antaño, ya se eclipsa.

Casi todo lo hace bien, pero no tiene un sobresaliente en ningún golpe ganador, no tiene un drive demoledor , como lo tenía Bruguera ( no pienso decir golpe de derecha, ni jarto de vino, es zurdo ) , no tiene un buen revés ganador , ni liftado, ni potente, ni con una mano ni con dos, no ejecuta paralelos o cruzados ganadores, como lo tenía Ivan Lendl , de bolea bien ni mal , simplemente no va a la bolea, no es su juego, su dejada no es ganadora, su globo no es ganador, y lo más importante su saque no es nada del otro mundo, está bien, simplemente. Y sin golpes claramente demoledores y con una bajada de forma física y fuerza bruta, Nadal bajará de los TOP-TEN en uno o dos años.

La demostración palpable de todo ello, es que a causa de su gran despliegue físico, que precisa de un entrenamiento atroz, su cuerpo aún joven, ya se resiente, no juega el número de partidos que jugaba tres años antes, por culpa de lesiones y recaídas, le cuesta cada vez más ganar a los rivales más débiles de la tabla fuera de la tierra batida, sobretodo en cemento y ya no hablemos de la hierba.

Aún es el Rey en tierra batida, y seguramente este 2008 , vuelva a ganar el Roland Garros, pero mucho me temo , que será el Canto del Cisne , del joven Rafael Nadal.

A les 10,30 del matí, trenco el tedi monòton del treball i surto de l’oficina per esmorzar, en teoria ens deixen 20 minuts , però aquest temps oficiós, es sol prolongar , com a mínim el doble, el deixem en 40 minuts, ni tu ni jo.

Últimament he descobert una ganga, com el cafè ja me’l prenc a casa i després en la pròpia cafetera de l’oficina, aquestes del tipus camara-cafè, i com l’entrepà també me’l porto de casa, doncs no em gasto ni un euro en esmorzar fora , però ara he descobert, després d’una difícil i llarga investigació del National Geographic , que a les selves i jungles urbanes de bars i cafeteries, que a més, puc llegir tota la premsa gratis i sense que et cobrin res de res , m’explicaré.

Com els salaris i condicions laborals dels pobres cambrers i cambreres, deixen bastant que desitjar, és normal que aquests treballadors de l’hostaleria cafetera, no prenguin massa atenció als clients, i es dediquin a un esforç mínim.

I és que ni tan sols , no et miren!… ni per servir , ni per cobrar. Solen ser gent jove, universitaris que busquen una mica de diners per sufragar-se el lloguer del pis, o el primer treball del nen o nena de torn.

L’empleat més eficient i atent amb el client, sol ser l’emigrant asiàtic, els quals solen tenir una educació exquisida , capacitat de treball i motivació, qualitats que brillen per la seva absència , entre els cambrers i cambreres natives del país, joves lolailos i lolailas , de piercing i tatoo, estètica Grunx o restants tribus cosmopolites.

Ho he comprovat científicament en una multitud de bars de la meva ciutat, entro sol, em poso molt discretament a la barra, agafo un diari, al cap de deu minuts un altre, aquesta vegada esportiu, deu minuts més, canvi a l’Interviu, per veure una mica de pernil, ja que el d’entrepà que volia demanar , per ara , ni olorar-lo.

Cada dia llegeixo tota la premsa gratis en un bar diferent i no he pagat ni un euro, ni una propina, això és ciència-ficció feta realitat.

Ha passat mitja hora, trenta minuts, ningú no se m’ha apropat per preguntar-me : “¿ l’atenen ? ” ¿ Què desitja el senyor ?, ” ¿ Li falta alguna cosa ?.

Estic segur que si em donés un atac de cor o una embòlia cerebral, ni tant sols passarien la baieta per treure els cucs, m’aniria convertint en pols, pols de barra de cafeteria …. em recollirien i em posarien en sobres de sacarina, cal estalviar.

Res, no existeixo, sóc un espectre, un fantasma, ningú no em veu, ningú se’m dirigeix , ningú em parla, passen de mi, …i un dubte se m’apodera , i m’esgarrifo, i tremolo tot jo….i em poso a rossegar les dents…¿ em passarà el mateix que Bruce Willis a la pel·lícula “el Sisè Sentit “, estaré mort ? Sóc un fantasma ?… o pitjor encara, els fantasmes són els propis bars i cambrers , com passa al film “El Resplandor ” ?

Mamaaaaaaaaaaa pooooooooooooorrrrrrrrrrrr !!!

Que consti , que ja els he avisat, i per tant , no em reclamin responsabilitats, si els hi agafa un cobriment de cor, una pujada d’àcids, un coma diabètic o una úlcera duodenal, se’ls hi destarota la bilirubina, la tensió o l’àcid úric, perquè això que ve a continuació, és QUELCOM….. SUPER FORT !!

¿ Què passa ? Estic en blanc i el blanc em repta.

!! Eii Open-Office, no et passis ni un pèl !! ¿ Què vols, que escrigui ?. No sé què escriure !

¿Et rius de mi ? ¿Tu , OpenOffice de merda, te’n rius de mi ?

No veus que et puc eliminar quan vulgui, et puc suplir per una AbbiWord qualsevol, no em toquis el que no sona, o sinó, me’n vaig al tauler de control del meu Windows Vista dels pebrots i et foto fora del sistema, so programa inútil i gratuït, de Can Soft-Català !

¿ Ah Si ? vale, vale, continua fotent-te de mi , molt bé, doncs mira, no et fotaré ni puto cas, obriré el Media Player i veuré la darrera all-sex , baixada de la zona torrent, allà enquadrada al marge esquerra de la pantalla, resolució al 25 % , i sense so, perquè el veí no foti l’orella a la pared de la cuina, pensant que m’estic fotent una bacanal el Divendres Sant.

Collons, potser hauria de haver-me fet actor porno, aquests si que mengen carn de la bona i en plena Setmana Santa… seran sacrílegs…!!…Qui pogués, qui pogués… Osti tu !!.. ja em ve la inspiració !!..SI….SI….SI…ARA !… ARA !! ..ara em posaré a escriure un post sobre la decadència del cinema pornogràfic….

¿ Què dius Office?.. ¿Que sóc un hipòcrita ?… ja veus…jo com a mínim, no em presento per Senador Republicà a l’Estat de Missouri d’Amèrica del Nord…. encara que ben mirat… be que sóc republicà i català…

Escolta Office , o pares de riure o….para ja no !!…una mica de respecte !!.. ha que t’apago… ?…mira que apago el Toshiba i te’n vas a prendre pel bullarengue..mira que l’apago eh ?… tu ho has volgut…. so Maricomplejines i titiritero…