Català vs Castellà: La discriminació positiva.
La política lingüística que s’ha seguit a Catalunya en els últims trenta anys, ha estat la d’establir la llengua pròpia de Catalunya, el català, com a llengua vehicular en els centres d’ensenyament públics.
Això vist des de fora ( i de vegades des de dins ), no s’entén, i la gent es pregunta, Per què no és el castellà ? o Per què, no els dos idiomes alhora ?.
Doncs molt fàcil, el castellà no està en vies d’extinció, el català, en canvi, Si, i a curt termini.
En termes jurídics, estaríem davant d’una discriminació positiva, a favor del català, de la mateixa forma que la Llei contra la Violència de Gènere, on normativament, només està prevista la protecció a favor de les dones ( femení ) , la Llei no preveu una protecció a l’home ( masculí ), i Per què ? , doncs perquè és la dona que rep les patacades, els maltractaments físics i psíquics, la que pitjor panorama té davant de les ruptures familiars, divorcis, separacions, pensions, fills, etz..
Doncs igual li passa el català a Catalunya. Ja que encara avui, a Catalunya, és possible viure sense conèixer el català, diguin el que diguin, i ho digui qui ho digui, ja sigui els corrents nacionalistes espanyols del Partit Popular, Ciutadans de Catalunya o sectors nacionalistes del PSOE, ja que queda clar, que el que defensa la nació espanyola, és una nacionalista espanyol, de la mateixa forma que el que defensa la nació catalana, és una nacionalista català.
Per salvaguardar la llengua i la cultura catalana a Catalunya, és la nostra obligació com a catalans, dur a terme les polítiques que siguin precises, si això ens obliga a discriminar el castellà, així sigui, i el discriminem en forma positiva, no per perjudicar-lo, sinó per afavorir a la llengua més feble, que a més resulta ser una llengua mil·lenària , i que per acabar de rematar-ho, resulta ser , la llengua pròpia de Catalunya.
Ja veuen, els catalans som així de rars i salvatges per voler protegir jurídicament la nostra llengua i la nostra cultura, perquè no se’ns mori en cinquanta anys vista….. quines coses més rares tenim aquests maleïts catalans!!